Fagina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fagina
Beech Marten.jpg
Il·lustració de l'any 1927
Il·lustració de l'any 1927

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Subclasse: Theria
Infraclasse: Eutheria
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Gènere: Martes
Espècie: M. foina
Nom binomial
Martes foina
(Erxleben, 1777)
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Fagina
Esquelet MHNT
Fagina al museu de Gressoney-Saint-Jean

La fagina o faïna, fetgina, fu(g)ina (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de Dinamarca, la Península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.[1] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes.[2][3] A la Península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.[4] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

En estat adult la fagina medeix entre 40 i 50 cm de longitud, la cua mesura entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 1 i 2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.

  • Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm [5]
  • Pesa fins a 2 kg.
  • El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també es pot trobar en boscos com alzinars.

Comportament i alimentació[modifica | modifica el codi]

Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[6] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.

Altres noms[modifica | modifica el codi]

També se l'anomena fusina, fuïna o fuïna. A les comarques de Lleida se'n diu fegina, a les de l'Alt Pirineu fitgina o fetgina, Gat fagí a la Catalunya del Nord i, a les Balears, mart d'Eivissa. Al País Valencià és corrent anomenar-la ubina, uina o fugina.[7]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Animal Diversity Web (anglès)
  2. Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
  3. Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231–237.
  4. Fauna Ibérica - Garduña (castellà)
  5. Institut d'estudis catalans Fagina
  6. Sierra de Baza. Fagina (castellà)
  7. Curiositats sobre la Fagina
  8. Catalogue of Life (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abramov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovsky, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41.
  • Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
  • Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
  • Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
  • Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201–208.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fagina