Fagina
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 .jpg) Il·lustració de l'any 1927
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Martes foina (Erxleben, 1777) |
||||||||||||||||||
 Distribució geogràfica (en vermell)
|
||||||||||||||||||
La fagina (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central.
Taula de continguts |
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba des de Dinamarca, la Península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.[1] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes.[2][3] A la Península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.[4] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.
Morfologia [modifica]
En estat adult la fagina medeix entre 40 i 50 cm de longitud, la cua mesura entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 1 i 2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.
- Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm [5]
- Pesa fins a 2 kg.
- El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.
Hàbitat [modifica]
Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també és pot trobar en boscos com alzinars.
Comportament i alimentació [modifica]
Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.
Reproducció [modifica]
Les fagines tenen llur maduresa sexual entre 18 mesos i 3 anys. La fagina va eixit (èpoques de reproducció) dos voltes l'any, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època on va calent no es reprodueix pas. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins si fa no fa el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[6] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir entre de 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.
Altres noms [modifica]
També se l'anomena fusina, fuïna o fuïna. A les comarques de Lleida se'n diu fegina, a les de l'Alt Pirineu fitgina o fetgina, Gat fagí a la Catalunya del Nord i, a les Balears, mart d'Eivissa. Al País Valencià és corrent anomenar-la ubina, uina o fugina.[7]
Subespècies [modifica]
- Martes foina bosniaca (Brass, 1911)
- Martes foina bunites (Bate, 1906)
- Martes foina foina (Erxleben, 1777)
- Martes foina intermedia (Severtzov, 1873)
- Martes foina kozlovi (Ognev, 1931)
- Martes foina mediterranea (Barrett-Hamilton, 1898)
- Martes foina milleri (Festa, 1914)
- Martes foina nehringi (Satunin, 1906)
- Martes foina rosanowi (Martino i Martino, 1917)
- Martes foina syriaca (Nehring, 1902)
- Martes foina toufoeus (Hodgson, 1842)[8]
Referències [modifica]
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
- ↑ Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231–237.
- ↑ Fauna Ibérica - Garduña (castellà)
- ↑ Institut d'estudis catalans Fagina
- ↑ Sierra de Baza. Fagina (castellà)
- ↑ Curiositats sobre la Fagina
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
Bibliografia [modifica]
- Abramov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovsky, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41.
- Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
- Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
- Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
- Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201–208.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fagina |
- UICN (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- uBio (anglès)
