Fagina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fagina
Beech Marten.jpg
Il·lustració de l'any 1927
Il·lustració de l'any 1927

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Subclasse: Theria
Infraclasse: Eutheria
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Gènere: Martes
Espècie: M. foina
Nom binomial
Martes foina
(Erxleben, 1777)
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Fagina
Esquelet MHNT
Fagina al museu de Gressoney-Saint-Jean

La fagina o faïna, fetgina, fu(g)ina o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des de Dinamarca, la península Ibèrica i Itàlia fins a Mongòlia i l'Himàlaia, incloent-hi les illes de Creta, Rodes i Corfú.[1] N'hi ha, també, una població establerta a Wisconsin (els Estats Units) provinent d'exemplars fugits del comerç de mascotes.[2][3] A la península Ibèrica se'n troba al nord del Principat de Catalunya, Àlaba, Càceres i Granada.[4] No viu ni a les Balears ni a les illes Canàries.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

En estat adult la fagina fa entre 40 i 50 cm de longitud, la cua mesura entre 21 i 27 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 1 i 2 kg. Molt semblant a la marta (Martes martes), no en va tenen avantpassats comuns, però és lleugerament més camacurt i corpulenta, té el musell més camús i les orelles més petites, i es distingeix d'aquella pel seu pitet de color blanc que s'obre en forquilla cap a les extremitats davanteres. Té una excel·lent oïda i molt bona vista i olfacte.

  • Té una llargada de 42 a 56 cm i una cua de 20 a 30 cm[5]
  • Pesa fins a 2 kg.
  • El seu pelatge marró té una marca en forma de forca a la zona de la gola, que la distingeix de la marta (Martes martes), la marca de la qual és més cremosa i arrodonida.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu en zones molt assolellades, normalment prats i zones muntanyoses i rocalloses amb poca vegetació. S'ha adaptat a llocs on viu l'home i caça en granges, però també es pot trobar en boscos com alzinars.

Comportament i alimentació[modifica | modifica el codi]

Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa. S'alimenta de petits mamífers, ocells, ous, fruita i mel.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les fagines esdevenen sexualment madures entre els 18 mesos i els 3 anys. La fagina té dues èpoques de reproducció anuals, la primera durant el mes de febrer i l'altra entre juny i agost. La primera època, al mig de l'hivern, no es reprodueix. Durant l'eixida veritable, els mascles es barallen i xisclen, recorren llargues distàncies fins a trobar una femella. Aquest període d'eixida dura uns 15 dies. La femella retindrà els espermatozoides vius del mascle dintre seu fins, si fa no fa, el mes de gener a causa de la implantació retardada. Té una gestació de 56 dies.[6] Cria a partir del mes de març en coves o bé sota les cavitats dels blocs de pedres. Pot tenir d'entre 3 a 7 cries. Les alimenten gràcies a llurs quatre glàndules mamàries.

Altres noms[modifica | modifica el codi]

També se l'anomena fusina, fuïna o fuïna. A les comarques de Lleida se'n diu fegina, a les de l'Alt Pirineu fitgina o fetgina, Gat fagí a la Catalunya del Nord i, a les Balears, mart d'Eivissa. Al País Valencià és corrent anomenar-la ubina, uina o fugina.[7]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Animal Diversity Web (anglès)
  2. Grizimek, B., 1990. Martes foina. P. 411–412,416,442 a B. Grizimek, ed. Grizimek's Encyclopedia of Mammals, Vol. 3, Sisena edició. Boston, els Estats Units: McGraw-Hill.
  3. Virgos, E., F. Garcia. 2002. Patch occupancy by stone martens Martes foina in fragmented landcapes of central Spain: the role of fragment size, isolation and habitat structure. Acta Oecologica - International Journal of Ecology, 23(4): 231–237.
  4. Fauna Ibérica - Garduña (castellà)
  5. Institut d'estudis catalans Fagina
  6. Sierra de Baza. Fagina (castellà)
  7. Curiositats sobre la Fagina
  8. Mammal Species of the World (anglès)
  9. 9,0 9,1 Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
  10. Mammal Species of the World (anglès)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 www.funet.com (anglès)
  12. Mammal Species of the World (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. Mammal Species of the World (anglès)
  15. Mammal Species of the World (anglès)
  16. Mammal Species of the World (anglès)
  17. Mammal Species of the World (anglès)
  18. Mammal Species of the World (anglès)
  19. Mammal Species of the World (anglès)
  20. Mammal Species of the World (anglès)
  21. «Martes foina». Catalogue of Life. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abràmov, A. V., Kruskop, S. V. i Lissovski, A. A., 2006. Distribution of the stone marten Martes foina (Carnivora, Mustelidae) in the European part of Russia. Russian Journal of Theriology 5(1): 37–41.
  • Kryštufek, B., 2004. The Cretan Stone Marten Martes foina bunites. Small Carnivore Conservation 30: 2–4.
  • Kryštufek, B., 2004. The Stone Marten Martes foina milleri on the Island of Rhodes. Small Carnivore Conservation 31: 6–8.
  • Long, C. A., 1995. Stone marten (Martes foina) in southeast Wisconsin, U.S.A. Small Carnivore Conservation 13: 14.
  • Rabinowitz, A. i Tun Khiang, S., 1998. Status of selected mammal species in North Myanmar. Oryx 32(2): 201–208.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]