Guineu grisa

Guineu grisa
Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Risc mínim (UICN)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Canidae Gènere: Urocyon Espècie: U. cinereoargenteus
Nom binomial
Urocyon cinereoargenteus (Schreber, 1775)
Difusió de l'espècie

La guineu grisa (Urocyon cinereoargenteus) és un mamífer carnívor que s'estén per gran part de la meitat meridional d'Amèrica del Nord, des del sud del Canadà fins el nord de Veneçuela i Colòmbia. Aquesta espècie i la properament relacionada guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) són els únics membres vivents del gènere Urocyon, considerat un dels cànids vivents més primitius.

Es tracta d'una de les dues espècies actuals agrupades dins del gènere Urocyon, el qual és autòcton d'Amèrica del Nord. Alguns cànids del gènere Pseudalopex que habiten en el con sudamericà també són anomenades de vegades guineus grises, però no estan emparentats de manera estreta amb aquesta espècie.

Descripció

Guineu grisa de Florida

La mida és similar al del coiot, però seria difícil confondre aquests animals entre si. La guineu grisa té el musell més curt i agut, les orelles més desenvolupades i les potes proporcionalment més curtes. La cua és llarga i espessa, molt poblada. El pelatge és gris fosc o platejat al dors, tornant-se vermellós en els flancs i les potes, i blanc al ventre. Una banda de pèl negre creua el cos des del clatell a la punta de la cua, seguint tot el llom de l'animal. Les galtes i la gola són blanques, i s'aprecien dues ratlles fines de pèl negre que parteixen des dels ulls cap enrere.

Hàbitat i alimentació

Guineu grisa de Sierra Nevada

Les guineus grises habiten en boscos més o menys tancats i són els únics cànids (al costat dels seus propers parents, les guineus illenques) capaços d'enfilar-se als arbres. També se'ls pot veure en zones de matoll espès i, encara que prefereixen llocs poc alterats per la mà de l'home, ocasionalment s'acosten fins a zones de cultiu i nuclis de població. Cacen petits animals com ocells, esquirols i ratolins i complementen la seva dieta amb petits fruits com les baies i amb carronya.

És possible que en temps antics la guineu grisa fora domesticada o semidomesticada pels indis de l'actual Califòrnia i del desert de Sonora, on les seves restes apareixen en diversos jaciments arqueològics. Els humans foren també, probablement, els qui van introduir la guineu grisa a les Illes Santa Bàrbara, davant de les costes de Califòrnia. Allà van donar lloc mitjançant un acusat procés de nanisme insular a la guineu illenca, la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara, el cànid més petit d'Amèrica del Nord.

Reproducció

Les guineus grises són monògames i s'aparellen a principis de la primavera. Uns dos mesos després les femelles pareixen un nombre variable de cries que maduren abans de l'any d'edat. Poden viure uns 8 anys, longevitat comuna en diverses espècies de guineus. No hi ha un autèntic dimorfisme sexual entre mascles i femelles, que només es diferencien per la menor grandària d'aquestes.

Subespècies

Hi ha 16 subespècies reconegudes:

• Urocyon cinereoargenteus borealis (Nova Anglaterra)
• Urocyon cinereoargenteus californicus (sud de Califòrnia)
• Urocyon cinereoargenteus cinereoargenteus (est dels Estats Units)
• Urocyon cinereoargenteus costaricensis (Costa Rica)
• Urocyon cinereoargenteus floridanus (estats del Golf de Mèxic)
• Urocyon cinereoargenteus fraterculus (Yucatan)
• Urocyon cinereoargenteus furvus (Panamà)
• Urocyon cinereoargenteus guatemalae (sud de Mèxic i sud de Nicaragua)
• Urocyon cinereoargenteus madrensis (sud de Sonora, sud-oest de Chihuahua, i nord-oest de Durango)
• Urocyon cinereoargenteus nigrirostris (sud-oest de Mèxic)
• Urocyon cinereoargenteus ocythous (estats de la planura central)
• Urocyon cinereoargenteus orinomus (sud de Mèxic, Isthmus de Tehuantepec)
• Urocyon cinereoargenteus peninsularis (Baixa Califòrnia)
• Urocyon cinereoargenteus scottii (sud-oest dels Estats Units i nord de Mèxic)
• Urocyon cinereoargenteus townsendi (nord de Califòrnia i Oregon)
• Urocyon cinereoargenteus venezuelae (Colòmbia i Veneçuela)

Vegeu també

• Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara
• Guineu roja
• Guineu àrtica
• Guineu

Referències

• Wozencraft, W. Christopher (16 November 2005). "Order Carnivora (pp. 532-628)". In Wilson, Don E., and Reeder, DeeAnn M., eds. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?id=14000841.
• Cypher et al. (2008). Urocyon cinereoargenteus. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Downloaded on 06 May 2008. Database entry includes justification for why this species is of least concern
• Maine Trappers Association fur auctions. Mta.homestead.com (2005-12-17). Retrieved on 2011-09-15.
• "Urocyon cinereoargenteus". Animal Diversity Web. http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Urocyon_cinereoargenteus.html. Retrieved 2007-08-19.
• Robert K. Wayne, Eli Geffen, Derek J. Girman, Klaus P. Koepfli, Lisa M. Lau, Charles R. Marshall (1997). "Molecular Systematics of the Canidae". Systematic Biology: 622-653. http://sysbio.oxfordjournals.org/content/46/4/622.short. Retrieved 2011-12-04.