Mangosta nana africana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta nana africana
Helogale parvula 4 (Piotr Kuczynski).jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Herpestidae
Subfamília: Herpestinae
Gènere: Helogale
Espècie: H. parvula
Nom binomial
Helogale parvula
Sundevall, 1847

La mangosta nana africana (Helogale parvula), de vegades anomenada simplement mangosta nana, és un petit carnívor africà que pertany a la família de les mangostes (Herpestidae).

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

La mangosta nana africana és una mangosta típica, amb un cap gran i punxegut, unes orelles petites, una cua llarga, i unes potes curtes, amb urpes llargues. Les espècies de mangosta es poden distingir entre elles per la seva mida. La mangosta nana africana és molt més petita que la majoria de les altres espècies de mangosta. El seu cos fa entre 18 i 28 centímetres i té un pes que varia entre 210 i 350 grams. De fet, és el carnívor més petit d'Àfrica. El seu suau pelatge té una coloració molt variada, que va del ataronjat al marró molt fosc.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

La mangosta nana africana es troba principalment a les praderies seques, els boscos oberts i zones d'arbustos, de fins a 2.000 metres d'altitud. És especialment comuna en zones amb molts termiters, el seu lloc preferit per dormir. Evita boscos densos i deserts. La mangosta nana africana també es troba als voltants dels assentaments humans, poden arribar a ser bastant dòcil.

L'ambit de l'espècie va de l'Àfrica Oriental al sud d'Àfrica Central, d'Eritrea i Etiòpia a la província de Transvaal i Sud-àfrica.

Comportament[modifica | modifica el codi]

La mangosta nana africana és un animal diürn. És una espècie social que viu en grups familiars que van de dos a trenta membres. Dins del grup hi ha una jerarquia estricte, encapçalada per una parella dominant. La femella dominant és generalment la líder del grup. Tots els membres del grups cooperen en ajudar a criar els cadells i defensar al grup dels depredadors.

Les mangostes nanes són territorials. Els grups familiars s'estenen per una àrea aproximadament entre 30 i 60 hectàrees (depenent del tipus d'hàbitat). Dormen de nit en termiters en desús, encara que ocasionalment fan servir pedres apilades, forats d'arbres, etc. Els territoris sovint s'encavalquen lleugerament, el qual pot conduir a confrontacions entre diferents grups.

Una relació de mutualisme s'ha desenvolupat entre la mangosta nana i el calau, en la qual els calaus cerquen les mangostes per obtenir aliment conjuntament i advertir l'altre de la proximitat de rapinyaires o altres depredadors.[2]

Mangosta nana africana

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Generalment, només queden prenyades les femelles dominants dels grups, sent responsables del 80% dels cadells criats pel grup. Si les condicions són bones, algunes femelles subordinades poden quedar prenyades, però les seves cries rarament sobreviuen.

Els naixements es produeixen principalment durant l'estació plujosa, que va de novembre a maig. La femella dominant sovint té tres ventrades l'any. Després d'un període de gestació que dura entre 49 i 56 dies, neixen entre 4 i 6 cries de mangosta. Les cries romanen sota terra (dins el termiter) durant les primeres 2 o 3 setmanes. Normalment un o més membres del grup es queden cuidant les cries mentre el grup surt a cercar aliment. A les quatre setmanes les cries comencen a acompanyar al grup. La plena maduresa sexual arriba prop dels tres anys.

Dieta[modifica | modifica el codi]

La dieta de la mangosta nana africana està formada per insectes (principalment larves de coleòpters, tèrmits, celífers i gríl·lids), aranyes, escorpins, petits lacertilis, serps, petits ocells, i rosegadors, i de forma suplementària, molt ocasionalment, de baies.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Creel, S. & Hoffmann, M.. Helogale parvula. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  2. (anglès) Anne O, Rasa E (1983). "Dwarf mongoose and hornbill mutualism in the Taru desert, Kenya." Behavioral Ecology and Sociobiology 12 (3): 181–90.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]