Foca monjo del Mediterrani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Foca monjo del Mediterrani
9096 - Milano - Museo storia naturale - Diorama - Foca Monaca - Foto Giovanni Dall'Orto 22-Apr-2007.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Subordre: Pinnipedia
Família: Phocidae
Gènere: Monachus
Espècie: M. monachus
Nom binomial
Monachus monachus
(Hermann, 1779)
Mapa de distribució
Mapa de distribució

La foca monjo del Mediterrani o vell marí (Monachus monachus) és una espècie de foca caputxina (gènere Monachus). Es tracta d'una espècie amenaçada en perill d'extinció, de la qual se suposa que queden menys de 500 individus.

L'àrea de difusió comprenia antigament tot el Mediterrani, el Mar Negre i les costes atlàntiques d'Espanya, Portugal, el Marroc, Mauritània, Madeira i les Canàries. Durant el segle XX el seu hàbitat s'ha reduït considerablement i actualment només sobreviuen algunes colònies a Grècia, a les illes de la costa de Croàcia, a Turquia, a les illes Chafarinas, a Madeira, al Marroc i a Mauritània. L'any 1992 fou abatuda una femella a les illes Chafarines i durant uns anys es va creure que d'aquesta espècie en tot l'estat espanyol només en quedava un exemplar, un mascle anomenat Peluso, a qui posteriorment també es va perdre la pista.

El vell marí és una espècie costanera que pot allunyar-se bastants quilòmetres a la recerca d'aliment. Actualment ocupen costes rocalloses poc alterades i amb nombroses coves que utilitzen per descansar i donar a llum les seves cries. Antigament les colònies també se situaven en platges sorrenques. D'adults assoleixen des de 80 cm a uns 2,4 m de longitud i arriben als 320 kg de pes, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles. El seu pelatge és marró o gris fosc, amb el ventre una mica més pàl·lid. Les cries acostumen a néixer cap a la tardor i entren a l'aigua unes dues setmanes després.

Projectes de recuperació[modifica | modifica el codi]

Considerant que a l'antiga àrea de distribució del Vell marí existeixen nombroses zones protegides en bon estat de conservació, la Direcció General de Conservació de la Natura del Ministeri de Medi Ambient i la Viceconselleria de Medi Ambient de Canàries han posat en marxa, amb fons comunitaris LIFE, el "Projecte per a la Recuperació del Vell marí a Espanya", que encara es troba en la fase d'estudis de viabilitat i que recentment ha rebut el vistiplau de la Unió Mundial per a la Natura (UICN). La Universitat de Barcelona i la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria són les institucions científiques que duen a terme aquest estudi.

L'objectiu final d'aquest projecte és recuperar l'espècie per a la fauna espanyola mitjançant la seva reintroducció a les illes Canàries orientals. Aquestes illes han estat seleccionades per trobar-se situades a mig camí geogràficament entre la colònia de Madeira i la de Cabo Blanco, amb la qual cosa es restabliria el corredor natural genètic entre els dos nuclis, que ara estan aïllats; de fet, cada any apareix algun jove en dispersió.

A més, aquestes illes tenen un adequat nombre d'espais naturals protegits, amb un bon nivell de conservació i reuneixen prou capacitat biològica per a mantenir una població de foques, donada la seva riquesa en espècies - presa potencials i la seva baixa contaminació marina.

Un altre projecte similar és el Pla d'Acció Internacional per a la Recuperació del Vell marí a l'Atlàntic Oriental, dins del Conveni Espècies Migratòries o Conveni de Bonn, al qual a més d'Espanya, participen Portugal, Marroc i Mauritània, així com diverses entitats, com la Fundació CBD-Hàbitat o l'ONG Annajah. Així mateix, el Fons per al Vell Marí (FFM) realitza un seguiment de l'espècie i campanyes de sensibilització al Marroc, Algèria i Tunísia. Per la seva banda, un projecte de la Fundació Territori i Paisatge, creada per Caixa Catalunya, ha posat en marxa un pla perquè en 8 anys aquesta espècie habiti de nou la costa catalana.[2][3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]