Procyon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el sistema de dues estrelles. Si cerqueu el gènere al qual pertanyen els ossos rentadors, vegeu «Procyon (gènere)».
Procyon A/B
Nomenclatura
Flamsteed 10 Canis Minoris;
Altres HR 2943, HD 61421
Dades d'observació (època J2000)
Ascensió recta (α) 07h 39m 18.1s
Declinació (δ) +05° 13' 29 / 20"
Magnitud aparent (V) +0,34 / 10,7m
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta 2.65 / 13,04m
Paral·laxi 286.05 ± 0.81
Característiques físiques
Lluminositat > 7,73 / 0.00055 LS
Radi 1,86 / 0.01234 ± 0.00032 RS
Massa 1,50 / 0.602 ± 0.015 MS
Temperatura superficial 6650 / 7740 ± 50 K
Edat 10·39 anys
Visiteu el Portal:Astronomia

Procyon, (α Canis Minoris) o (α Cmi) és una estrella binària de la constel·lació de Canis Minor. El seu nom prové del grec (Prokyōn) i significa "abans del gos". Això es deu al fet que Sírius, "el gos", l'estrella més brillant de la constel·lació de Canis Major, i també la més aparentment lluminosa de l'hemisferi nord al cel de nit, en la seva trajectòria pel cel nocturn, Procyon, apareix abans que Sírius. Aquests dos estels ja estaven present a les obres de literatura més antigues, a més a més de ser venerades per babilonis i egipcis. En astrologia, aquest estel de Canis minor representa riquesa, bona fortuna, i fama.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom de Procyon prové del grec προκύον, (Prokyōn), que significa «abans del gos», ja que precedeix al «Estel del gos» —Sirià (α Canis Majoris)— en la seva aparició encara que, estrictament parlant, això només ocorre en les latituds septentrionals de la Terra. Un altre títol que rep aquest estel, Antecanis —o les seves variants Anticanis o Antecursor—, és la traducció al llatí de la mateixa paraula.[1] Aquests dos «estels del gos» apareixen en la més antiga literatura dels babilonis i els egipcis, els qui fins i tot les van venerar.

En les taules alfonsines apareix com Aschere, Aschemie i Algomeysa —aquest últim nom encara utilitzat ocasionalment—, mentre que Ulugh Beg la va designar com Al Shiʽrā al Shāmiyyah, abreujat com Al Shāmiyyah. A la Xina és coneguda com Nan Ho, «el riu del sud», que també inclou a Gomeisa (β Canis Minoris) i η Eta Canis Minoris.[2]

Procyon A[modifica | modifica el codi]

Procyon, és l'estrella aparentment més brillant de la seva constel·lació, a més a més de ser un sistema estel·lar binari, és a dir, està format per dugues estrelles. Una característica a destacar d'aquesta companya nostra que està a tan sols 11,4 anys llum de distància a la Terra, (Procyon A) és la finalització del procés de fusió d'hidrogen a heli, i la seva expansió. D'altra banda, això comporatarà la finalització del procés de "vida" de l'estrella, i convertint-se en una supernova. De les estrelles en el mateix estat que Procyon A, en diem Subgegants. El seu tipus espectral, o sigui, la composició de l'estrella, la seva temperatura, la seva grandària, i el seu "color" aparent, és de tipus F5 IV-V, això significa que les estrelles d'aquest tipus en qüestió tenen abundants traces de carboni, algunes d'hidrògen, emet principalment beril·li, tenen un color blau-blanc, una massa 1.7 vegades més gran que la nostra estrella, un radi 1.4 vegades més gran que el sol, i són 6 vegades més lluminoses que el Sol, de mitjana. L'estrella A d'aquest sistema binari, és aproximadament 7,5 vegades més lluminosa que l'estrella que ens dóna vida: el Sol, a més a més de tenir estimadament, dues vegades el seu radi, i 1,5 vegades la seva massa

Procyon B[modifica | modifica el codi]

Procyon B, és l'altre component del sistema estel·lar Procyon, una nana blanca, les restes més abundants d'estrelles ja "mortes". Consisteixen en estels d'aproximadament la mida de la nostra Terra, amb una densitat altíssima que només es veu superada per les estrelles de neutrons i els forats negres, que es refreden i perden lluminositat progressivament, i això farà que es converteixin en una nana negra, però com aquest procés és tan llarg, és impossible que l'Univers contingui una d'aquestes fredes i fosques estrelles. Aquesta nana blanca, té aproximadament el diàmetre de la Terra, i, la seva relativament baixa temperatura de 7740 K, cosa que, comparat amb una altra nana blanca, Sírius B, amb la seva temperatura superficial que supera els 25000 K, demostra la gran edat de Procyon B. Té una massa aproximada de 0,6 vegades la del Sol, una lluminositat de 0,00055 vegades la del nostre astre rei, i un radi 0,00032 vegades de l'estrella que ens dóna vida. Orbita a la seva companya a una distància de 15 Unitats astronòmiques, similar a la distància d'Urà al Sol, a més a més de trigar aproximadament 41 anys a completar la trajectòria de la seva òrbita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Procyon (The Fixed Stars)
  2. Allen, Richard Hinckley. «Canis Minor, the Lesser Dog». A: Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès). Courier Dover Publications, 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0 [Consulta: 8 octubre 2010]. 

Coordenades: Sky map 07h 39m 18,1s; +05° 13′ 30″