Mangosta vermella africana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta vermella africana
Bushy tail 2355668940.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Herpestidae
Subfamília: Herpestinae
Gènere: Galerella
Espècie: G. sanguinea
Nom binomial
Galerella sanguinea
Rüppell, 1836
Subespècies

Galerella sanguinea canus
Galerella sanguinea cauui
Galerella sanguinea dasilvai
Galerella sanguinea dentifer
Galerella sanguinea fulvidior
Galerella sanguinea galbus
Galerella sanguinea gracilis
Galerella sanguinea grantii
Galerella sanguinea ibeae
Galerella sanguinea ignitus
Galerella sanguinea lancasteri
Galerella sanguinea melanura
Galerella sanguinea mossambica
Galerella sanguinea mustela
Galerella sanguinea mutgigella
Galerella sanguinea orestes
Galerella sanguinea parvipes
Galerella sanguinea perfulvidus
Galerella sanguinea phoenicurus
Galerella sanguinea proteus
Galerella sanguinea rendilis
Galerella sanguinea saharae
Galerella sanguinea sanguinea
Galerella sanguinea swalius
Galerella sanguinea swinnyi
Galerella sanguinea ugandae

La mangosta vermella africana (Galerella sanguinea) és una mangosta africana del gènere Galerella. Diversos altres membres d'aquest gènere són considerats sovint subespècies d'aquesta espècie, i la relació exacta entre aquestes espècies encara no està clara.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La mangosta vermella africana, una de les més petites de la seva família (Herpestidae), té el cos llarg i esvelt, amb les potes curtes, el musell llarg i una cua que és gairebé tan llarga com la resta del cos. El seu cos mesura entre 26 i 34 cm de llarg, la cua entre 23 i 31 cm, i té un pes que oscil·la entre 350 i 800 grams. Els mascles són de mitjana entre un 10 i 20% més grans que les femelles.

El seu pelatge, que varia en funció del seu hàbitat, pot ser vermellós, groguenc o gris, i amb menor freqüència de color marró fosc. Sovint presenta motes per tot el cos, i l'extrem de la cua és de color negre o vermell. Els pelatge dels individus que habiten a zones més humides i espeses, és més fosc que el dels individus que viuen a zones més seques i obertes, probablement com a una adaptació a l'entorn que els pot servir de camuflatge.[2] La part ventral del pelatge és més clara que la resta.

Els individus joves tenen els ulls de color verd oliva, mentre que els ulls dels adults són de color ambre. Tenen 5 dits a cada pota, que poden estar molt separats els uns dels altres, els quals estan dotats d'urpes petites i esmolades, que els serveixen per grimpar als arbres.

La dentició està formada per un total de 38 dents, segons la següent formula: Upper: 3.1.4.2, inferior: 3.1.3.2 .[3] El primer premolar superior és petit i de vegades absent, i les dents carnisseres són sòlides.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Les nombroses subespècies de la mangosta vermella africana es distribueixen per tota la sabana i les regions semiàrides de l'Àfrica subsahariana. Es desconeix si habiten al desert extrem o les parts densament boscoses de l'Àfrica equatorial.[3]

Les mangostes vermelles africanes no són animals massa exigents en el que es refereix al seu hàbitat, vivint en una àmplia varietat de biomes dins del seu àmbit de distribució geogràfica, encara que és més comuna a les sabanes i les planes semiàrides.[4] Són molt poc freqüent a les zones espeses de boscos o als deserts.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un animal ràpid i àgil, que passa més temps a dalt dels arbres que altres mangostes. S'ha comparat la seva habilitat per grimpar als arbres amb la de l'esquirol. Aquesta habilitat li permet caçar ocells als arbres. Per aquest raó, segons Macdonald,[5] "els ocells sovint ataquen i es llencen en picat sobre aquesta espècie, mentre que ignoren altres que els suposen una amenaça menor". Com altres animals ben adaptats als arbres, i a diferència de la majoria de mangostes, baixen dels arbres de cap.[4]

Són animals principalment diürns, que romanen al cau durant la part més calorosa del dia, però també cacen de nit quan hi ha lluna i el temps és temperat.[4] Solen compartir els seus territoris amb altres individus de diverses espècies afins, amb les quals redueixen la competència pel fet de ser diürnes, ja que la majoria d'aquests parents (vivèrrids i mangostes) són nocturns.[6] Es refugien a qualsevol lloc disponible: forats als troncs dels arbres o entre les arrels, esquerdes entre les roques, o caus abandonats.[7]

Són una espècie menys social que altres mangostes. Se la pot veure generalment sola o en parelles. No sembla que mostrin un forta territorialitat, encara que viuen en uns territoris més o menys fixes. Els territoris dels mascles s'encavalquen, de manera que la dominància jeràrquica determina quin d'ells s'aparellarà amb les femelles de la zona, les quals tenen uns territoris més petits.[5] Els territoris poden ser molt petits (1 km2) sí hi ha prou aliment, sent més extensos en zones àrides.[8]

Les marques d'olor són una important forma de comunicació amb els seus congèneres.[5] Els adults són generalment silenciosos, però els joves solen emetre vocalitzacions suaus i repetitives.[9]

Els seus enemics naturals més importants són els rapinyaires. Les mangostes vermelles africanes estan molt atentes als grans ocells que les sobrevolen. Generalment s'aturen, alçant-se sobre les seves potes del darrere i utilitzant la cua per mantenir l'equilibri, per obtenir una millor visió del seu entorn. A la primera senyal de perill es queden completament immòbils, i tot seguit, quan se senten amenaçades, corrent a posar-se a cobert. Quan estan excitades, erigeixen el pèl per semblar molt més grans.[9]

Dieta[modifica | modifica el codi]

Són animals oportunistes que s'alimenten principalment d'insectes, però que també mengen lacertilis, rosegadors, serps, ocells, amfibis o fruits.[9] Quan se'ls presenta l'ocasió, mengen carronya i ous, els quals trenquen llençant-los amb les potes les davant entre les potes del darrere, contra alguna superfície dura. Com altres mangostes, poden donar mort a serps grans i verinoses, les quals es mengen després. No obstant això, aquestes no representen una part significativa de la seva dieta.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els territoris dels mascles engloben generalment els territoris de diverses femelles. Quan els senyals aromàtics informen al mascle que una femella està en zel, té lloc un breu festeig que culmina amb la còpula. Sembla que l'activitat reproductiva es concentra entre els mesos d'octubre i abril. El període de gestació varia en funció de la ubicació i de la subespècie, però es creu que dura entre 60 i 70 dies, després dels quals neixen generalment 2 cadells.[3] Els experts creuen que aquesta espècie assoleix la maduresa sexual entre el primer i segon any de vida, i que podria viure fins a 10 anys.[cal citació] Els mascles d'aquesta espècie de mangosta no prenen part en la cria dels cadells.[5]

Relacions amb humans[modifica | modifica el codi]

La mangosta vermella africana està considerada un vector de la ràbia a l'est d'Àfrica.[4] També maten i es mengen aus de corral quan tenen l'ocasió. Per aquestes raons, han estat l'objectiu de diversos esforços d'extermini. En el cantó positiu, ajuden a controlar plagues d'insectes i rosegadors. Per aquesta raó, altres espècies de mangosta han estat estat introduïdes a altres parts del món, encara que sovint fan més mal que bé.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Com a espècie, la mangosta vermella africana està molt estesa i no es troba en perill. En canvi, hi molt poca informació destacable de la majoria de les seves subespècies, però donat a que està sotmesa a la mateixa pressió de caça que alguns dels seus parents (vivèrrids i altres mangostes) africans, alguns dels quals estan en perill, és probable que algunes subespècies estiguin amenaçades d'extinció.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

No existeix un consens en referència a la taxonomia de mangosta vermella africana i les seves subespècies. A la majoria de literatura existent és coneguda com a Herpestes sanguineus, de la subfamília Herpestinae, integrant de la família Viverridae. Tot i que no hi ha consens, algunes de les publicacions més prestigioses, com són ITIS Standard i Mammal Species of the World, coincideixen en la catalogació de 26 subespècies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hoffmann, M.. Herpestes sanguineus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009. (anglès)
  2. (anglès) Parker, S. 1990. Grzimek's Encyclopedia of Mammals. New York, NY: McGraw-Hill.
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) Taylor, M. 1975. Herpestes sanguineus. Mammalian Species, 65: 1-5.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 (anglès) Hinton, H., A. Dunn. 1967. Mongooses: Their natural history and behavior. London: Oliver & Boyd.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 (anglès) Macdonald, David. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, 1984, p. 936. ISBN 9780199567997. 
  6. (anglès) Maddock, A., M. Perrin. 1993. Spatial and temporal ecology of an assemblage of viverrids in Natal, South Africa. Journal of Zoology (London), 229(2): 277-287.
  7. (anglès) Rosevear, D. 1974. 'The Carnivores of West Africa. London: British Museum (Natural History).
  8. (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World. Baltimore: John Hopkins University Press.
  9. 9,0 9,1 9,2 (anglès) Smithers, R. 1983. The Mammals of the Southern African Subregion. Pretoria, Republic of South Africa: University of Pretoria.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Schreiber, A., R. Wirth, M. Riffel, H. Van Rompaey. 1989. Weasels, Civets, Mongooses and Their Relatives: An Action Plan for the Conservation of Mustelids and Viverrids. Gland, Switzerland: IUCN. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]