Binturong

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Binturong[1]
Binturong in Overloon.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Viverridae
Subfamília: Paradoxurinae
Gènere: Arctictis
Temminck, 1824
Espècie: A. binturong
Nom binomial
Arctictis binturong
(Raffles, 1821)

El binturong (Arctictis binturong) és una espècie de la família dels vivèrrids, la qual inclou les civetes i les genetes. És un membre monotípic del seu gènere. Malgrat que també se'l coneix com a bearcat (en català, ós-gat), el binturong no és ni un ós ni un gat. L'autèntic significat del seu nom original s'ha perdut, donat que la llengua local amb la que es va batejar, s'ha extingit.[3] El seu hàbitat natural es troba en els arbres de les selves de Bangla Desh, Bhutan, Birmània, Xina, Índia, Indonèsia, Laos, Malàisia, Nepal, Filipines, Tailàndia i Vietnam.[1]

És un animal nocturnal que dorm a les branques dels arbres. S'alimenta bàsicament de fruits, encara que es coneix que també s'alimenta d'ous, brots, fulles i petits animals, com rosegadors o aus. La desforestació ha reduït enormement el nombre d'individus. Quan se sent acorralat, el binturong pot ser ferotge. El binturong pot fer sons semblants al riure quan sembla ser feliç i uns gemecs agut quan es troba molest. Pot viure més de 20 anys en captivitat. S'ha registrat un cas que visqué gairebé 26 anys.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Pel fet de ser un animal corpulent i omnívor, el binturong de vegades és comparat amb l'ós, però és més pròxim en mida a un gat gran]. La seva longitud mitjana és generalment entre 60 i 96 centímetres, amb un pes entre 9 i 14 quilos, encara que alguns individus excepcionals han arribat a pesar 22 o més quilos. El seu cos està cobert amb un pelatge aspre i gruixut de color negre. La cua, atapeïda i totalment prènsil, pot actuar com una cinquena mà i és gairebé tant llarga com la longitud del cos de l'animal. Les orelles del binturong són petites i arrodonides i té uns ulls petits.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El cicle estral del binturonq és de 81 dies, amb una gestació de 91 dies.[4] El binturong és una de les aproximadament 100 espècies de mamífers que els experts creuen que poden realitzar la diapausa, o implantació diferida, la qual permet a la femella de l'espècie planificar el part perquè coincideixi amb condicions ambientals favorables. El part típic és de dues cries, encara que poden arribar a tenir-ne sis.

L'edat de maduresa sexual és de 30,4 mesos pels mascles i de 27,7 mesos per les femelles. La fertilitat d'allarga fins als quinze anys.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Jove mascota de binturong a Taman Negara, Malàisia
Un primer pla del cap d'un binturong

El binturong puja els arbres i salta de branca en branca, utilitzant la cua i les urpes per aferrar-se, mentre cerca aliments. Pot girar les potes del darrere cap enrere de manera que sempre tingui adherència.

El binturong també fa servir la seva cua per comunicar-se, a través de les glàndules odoríferes situades a cada costat de l'anus tant en mascles com en femelles. Les femelles també posseeixen un parell de glàndules odoríferes addicionals a cada costat de la vulva.[5] L'aroma del mesc del binturong és sovint comparat amb el de les crispetes de mantega[3] i el pa de blat de moro. Aquesta comparació la va realitzar el zoòleg Ron McGill al Today Show, quan va presentar un binturong juntament amb altres animals. El binturong frega la seva cua contra els arbres i emet udols per anunciar la seva presència a altres binturongs.

Els binturongs tenen un rang mitjà anual de 6,2 quilòmetres quadrats i viatgen al voltant de 688 m per dia.[6]

Importància cultural[modifica | modifica el codi]

Moltes universitats i escoles superiors tenen el binturong com a mascota, especialment la Universitat de Cincinnati.

Els Orang Asli de Malàisia tenen binturongs com a mascotes.

Importància ecològica[modifica | modifica el codi]

El binturong és important per la dispersió de llavors, especialment les del ficus estrangulador, per la seva capacitat per a escarificar la llavor de la coberta exterior dura.[7]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

N'hi ha sis subespècies reconegudes (A. b. albifrons, A. b. binturong, A. b. kerkhoveni, A. b. memglaensis, A. b. penicillatus, i A. b. whitei).[1] El binturong de Palawan (A. b. whitei) de les Filipines és una espècie vulnerable, a causa de la destrucció del seu hàbitat i la caça furtiva per usos medicinals, el seu pelatge i la seva demanda pel comerç com a mascota.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 549. ISBN 9780801882210. 
  2. . Arctictis binturong. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 2008-10-15.
  3. 3,0 3,1 (anglès) «Mammals: Binturong». Zoological Society of San Diego. [Consulta: 2007-10-17].
  4. 4,0 4,1 (anglès) Wemmer, Chris. «Copulatory Behavior and Reproduction in the Binturong, Arctictis binturong». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, vol. 62, 2, May, 1981, pàg. 342–352 [Consulta: 18 novembre 2009].
  5. (anglès) Story, H. Elizabeth. «The External Genitalia and Perfume Gland in Arctictis binturong». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, vol. 26, 1, Febrer del 1945, pàg. 64–66 [Consulta: 18 novembre 2009].
  6. (anglès) Grassman, Lon I., Jr.. «Ranging, habitat use and activity patterns of binturong Arctictis binturong and yellow-throated marten Martes flavigula in north-central Thailand». Wildlife Biology, vol. 11, 1, 2005, pàg. 49–57. DOI: 10.2981/0909-6396(2005)11[49:RHUAAP]2.0.CO;2 [Consulta: 18 novembre 2009].
  7. (anglès) «Meet the animals- Binturong». Carnivore Preservation Trust. [Consulta: 2008-07-13].
  8. (anglès) Mustelid Specialist Group (1996). Arctictis binturong ssp. whitei. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 2007-03-06 (anglès).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binturong