Ratel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratel
Honey badger.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Mustelidae
Subfamília: Mustelinae
Gènere: Mellivora
Espècie: M. capensis
Nom binomial
Mellivora capensis
(Schreber, 1776)
Mapa de distribució
Mapa de distribució

El ratel (Mellivora capensis) és un mamífer de la família dels mustèlids. Viu a gran part d'Àfrica i a l'oest i el sud d'Àsia, incloent-hi el Balutxistan (est de l'Iran), el sud d'Iraq, el Pakistan i el Rajasthan (oest de l'Índia).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Té el cos allargat i robust. Sol mesurar uns 85 cm de longitud i 30 cm d'alçada. Un mascle adult arriba a pesar 14 kg; les femelles, per la seva banda, no arriben a 9 kg. Té el cap llarg, les potes curtes i fortes, amb dits dotats d'ungles sòlides molt aptes per excavar, i una corta cua. El seu pelatge és gris al cap, el coll, el dors i la cua. Les parts inferiors són gairebé negres i entre ambdues zones existeix una línia molt clara, gairebé blanca.

Referències[modifica | modifica el codi]

Està àmpliament distribuït a Àfrica, on viu a la majoria de l'Àfrica subsahariana, des del sud del Marroc i Algèria fins a Sud-àfrica.[1] En Àsia es troba a la península Aràbiga, Jordània, Israel, el sud del Líban, l'Iraq, l'Iran occidental, l'Azerbaidjan, el Turkmenistan, el Pakistan, l'Índia i el Nepal.[1]

Dieta[modifica | modifica el codi]

La seva dieta va des de grans preses a ocasionalment carronya, tot i que el seu plat preferit el troba destrossant ruscos. El seu costum de saquejar ruscos per alimentar-se de mel l'ha portat a enfrontar-se amb els apicultors, que a vegades el disparen, li paren trampes o l'enverinen. Tot i el seu gust per la mel, és principalment carnívor i devora qualsevol animal, incloent-hi rosegadors, aus, insectes, llangardaixos, tortugues, granotes i serps. Menja també aliments vegetals, com ara baies, arrels i bulbs.[2]

Per caçar rosegadors com els jerbus i esquirols terrestres, n'excava els caus. És capaç d'alimentar-se de tortugues sense dificultat gràcies a les seves poderoses mandíbules. Pot matar serps verinoses, com les cobres, o les més grans. Per exemple, s'observà com un ratel matava i es menjava una pitó de tres metres de longitud.[2] Els ratels devoren totes les parts de les seves preses, incloent-hi la pell, el pèl, les plomes, la carn i els ossos, sostenint el menjar amb les potes anteriors. Quan busquen aliments vegetals, aixequen pedres o trenquen l'escorça dels arbres.[2]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els ratels són famosos per la seva duresa, però no són indestructibles, car els lleons i els lleopards els cacen habitualment.

Els ratels són considerats el «paradigma de la ferocitat», car tenen una actitud hostil i són tenaços i resistents, car mai no deixen escapar una presa.

El 2002, el ratel fou inclòs al Llibre Guinness dels rècords com a «animal més valent del món».

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Es coneixen 12 subespècies de ratel:[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 Begg, K.; Begg, C.; Abràmov, A. Mellivora capensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 21 març 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 Rosevear, Donovan Reginald (1974). The Carnivores of West Africa. Londres: Trustees of the British Museum (Natural History). ISBN 056500723x (anglès)
  3. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.