Jordània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al gènere de peixos, vegeu Jordania.
المملكة الأردنّيّة الهاشميّة
(Al-Màmlaka al-Urduniyya al-Haiximiyya)
Bandera Escut
Lema nacionalالله، الوطن، الملك (Allah, al-watan, al-malik) (Déu, Pàtria, Rei)
الأردن أولاً (Al Urdun Awwalan) (Jordània el primer)
HimneAs-salam al-malaki al-urdoni
Capital
(i major ciutat)
Amman
31° 57′ N, 35° 56′ E / 31.95, 35.933(i) 31° 57′ N, 35° 56′ E / 31.95, 35.933
Idiomes oficials Àrab
Gentilici Jordà, jordana
Govern Monarquia constitucional
  Rei
Primer Ministre
Abdallah II
Awn Shawkat Al-Khasawneh
Independència
 
de la Societat
de Nacions


25 de maig del 1946 
Superfície
 -  Total 92,300 km2 
 -  Aigua (%) 0,01%
Població
 -  Est. jul. 2010 6.407.085  (102è)[nb 1]
 -  Cens 2003 5.460.000 
 -  Densitat 62 /km2 (106è)
Moneda Dinar jordà (JOD)
Fus horari (UTC+2)
 -  Estiu (DST)  (UTC+3)
Domini internet .jo 
Codi telefònic 962
  1. Dades del World Factbook

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, es un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà. Té fronteres amb l'Iraq, l'Aràbia Saudita, Israel i Síria. Comparteix amb Israel les costes de la Mar Morta i amb l'Aràbia Saudita i l'Egipte el golf d'Aqaba.

Taula de continguts

[modifica] Història

Article principal: Història de Jordània

A la fi de l'imperi Otomà, part dels dominis britànics de Palestina van rebre el nom de Transjordània, per estar més enllà del riu Jordà. El 1946 aquestes terres van passar a ser oficialment Jordània, sota la monarquia d'Abdulah I, proposat pels anglesos. Després de disputes fronteres amb Egipte i Israel, va acabar fixant el seu territori amb els límits actuals. La seva població ha augmentat dràsticament pels refugiats palestins.

[modifica] Sistema de govern

Jordània és una monarquia constitucional dotada d'una Assemblea Nacional bicameral. El Rei i el Consell de Ministres representen el poder executiu, tot i que és el Rei qui sanciona les lleis. Tot i això, el seu poder de veto pot ser anul·lat per una majoria de 2/3 del Parlament.

El Rei nomena i destitueix als jutges mitjançant decret, aprova esmenes a la Constitució, declara la guerra i comanda les forces armades. Les decisions del gabinet de ministres, les sentències judicials i l'emissió de moneda són realitzats sota el seu nom. El Consell de Ministres és presidit pel Primer Ministre, i el Rei està obligat a destituir a un membre específic del gabinet ministerial si el Primer Ministre ho sol·licita.

El Consell de Ministres respon a la Cambra dels Diputats en matèria de política general, i el gabinet ha de renunciar si l'organisme legislatiu mencionat li denega la confiança, amb un vot contrari de 2/3 de la cambra.

Les 12 governacions de Jordània són administrades pels seus respectius governadors, nomenats pel Rei.

A la Constitució es preveuen tres tipus de Corts: Civil, Religiosa i Especial.

A banda de les forces armades, el Rei controla el Departament General d'Intel·ligència, què és l'agència d'intel·ligència jordana.

[modifica] Subdivisió administrativa

Governacions de Jordània

Jordània està dividida en dotze governacions o districtes (muhafazah), amb un governador escollit pel rei a cadascun d'ells. Són les úniques autoritats per a tots els departaments de govern i per als projectes de desenvolupament a les seves àrees respectives.

Aquests districtes estan alhora dividits en unes cinquanta-dues nawahi o departaments administratius.

[modifica] Galeria

[modifica] Articles relacionats

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües