Txetxènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Чече́нская Респу́блика (Txetxènskaia Respúblika) (rus)
Нохчийн Республика
(Nokhtxin Respúblika)
Bandera {{{1}}}{{{2}}} Escut {{{1}}}{{{2}}}
([[Bandera {{{1}}}{{{2}}}|En detall]]) ([[Escut {{{1}}}{{{2}}}|En detall]])
Capitals
 • 
 
 • Grozni
Idiomes oficials Rus i txetxè
Superfície 15500 km²
Població (2005)
  • Densitat
1.103.686 hab.
71,21 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• President:

Ramzan Kadírov
Mapa Txetxènia a Rússia
Web
Mapa de Txetxènia

La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa. Després de la caiguda de l'URSS, els rebels txetxens que proclamaren la República Txetxena d'Itxkèria van controlar zones importants del país, especialment les muntanyoses. La capital és la ciutat de Grozni que pel govern refugiat a les muntanyes es diu Djokharkala. Té vers un milió d'habitants, la majoria txetxens (90%) amb nogais, russos i altres (10%). Les forces militars russes a la república són (2005) uns 130.000 (les estimacions donen entre 120.000 i 180.000).

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Txetxènia

Els txetxens són descendents dels pobles ibero-caucasians rebutjats i mantinguts a les muntanyes pels alans. Al segle XVI van baixar de les muntanyes i van ocupar el que ara és el nord del seu país. Sotmesos al khan de Kabàrdia, se'n van fer independents a la primera meitat del segle XVIII. En aquest segle van adoptar també el islam del ritu sunnita hanafita, que al final del període va arrelar mercès a l'acció dels nakhsbandites (a Ingúixia no va arrelar fins al segle XIX) i restes de paganisme van subsistir fins al segle XX amb el culte a l'esperit protector de cada clan. Quan van aparèixer els russos estaven dividits en clans, al seu torn units en tribus: Mitxik, Itxkeri, Aukh, Kist, Nazran, Karabulakh i Ghalgay (aquesta darrera origen dels inguixos) i els russos els van anomenar en conjunt com a txetxens, perquè el primer combat es va produir en un lloc anomenat Čečen, a la vora del riu Argun el 1732.

Guerra del Caucas[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra del Caucas

Del 1773 al 1791 els txetxens es van revoltar contra els russos dirigits pel xeic Mansur, dit Ushurma. El 1810 els russos van obtenir la submissió del poble ingúix i es van expandir vers Txetxènia. El 1830 els txetxens van començar la guerra santa contra Rússia sota l'imam Kazi Mullah sota la bandera verda dels muridites, una escola teològica islàmica llavors en auge, portant inscripcions alcoràniques. Va rebre el suport d'altres cabdills txetxens com Hadji Murad i Bei Pulat.

L'imam Gamzat Beg va seguir després (1831) utilitzant la bandera del cap sufí Sheikh Tashu Khadzhi, de color vermell amb peces verdes als cantons. Li va succeir el 1834 l'Imam Xamil, el color del qual era el blanc encara que cada naib (cap) tenia la seva pròpia bandera. 34 banderes de la guerra d'independència s'han conservat als museus, si bé cap d'elles es pot dir que sigui una bandera nacional dels txetxens d'aquells temps.

Després d'una terrible guerra amb milers de morts civils els russos van aconseguir establir-se al país el 1859. Degut a la manca d'homes, l'esperit de resistència va tardar a recuperar-se, i la primera resistència seriosa fou la de Alibek Aldamoov de Simsiri, el 1877, que per un any va dominar el país. Molts txetxens van emigrar a Turquia (uns 40000 el 1865). La resistència pasiva era forta a començaments del segle XX quan els pous petroliers de Grozni van atreure molts russos (10.000 el 1905, més de 20.000 el 1917). La societat va romandre organitzada en grans famílias d'uns 40 o 50 membres, i els clans o taïpa (tepe) exogamics (estrictament) amb un ancestre comú. Tots els txetxens es consideraven uzdens (nobles) i no hi havia classes inferiors.

Era soviètica[modifica | modifica el codi]

El 1917, després de la revolució, els pobles de muntanya txetxens (i ingúixos) van restar de fet independents. La Confederació dels Pobles Muntanyesos del Caucas va sorgir el 1917 i una assemblea es va reunir a Vladikavkaz el maig de 1917, i altra vegada l'agost de 1917, i es va decidir la creació d'un estat autònom muntanyès que incloïa els districtes de Kabàrdia, Balkària, Txetxènia, Ingúixia, Daguestan i Ossètia i quatre districtes cosacs, però sobre les que l'estat només tenia un control parcial.

L'11 de maig de 1918 l'estat autònom dels Muntanyesos del Caucas va proclamar la independència sota el nom de República dels Muntanyesos del Caucas. A la regió van sorgir poders soviètics: els soviets del Don, de Kuban-Txernomorie i de Stavropol; els dos primers es van unir formant el soviet del Don-Kuban (juny de 1918) i aquest es va unir al juliol amb el de Stavropol i es va formar la República Soviètica (autònoma) del Caucas Nord que es va dissoldre poc després davant l'avanç dels alemanys i els otomans als darrers temps de la guerra. La república Muntanyesa del Caucas fou en part ocupada pels russos blancs (tsaristes) de Denikin el novembre de 1918, i del seu ensorrament van sorgir el govern independent de l'emirat del Caucas nord, que tenia per capital Vedeno (Txetxènia) i estava dirigit per l'imam (i emir) del Daguestan Uzur Hair Hadzi Khan amb el príncep V. Dyshninskiy-Arsanukaev com primer ministre, comandant en cap i ministre d'exteriors. Els muntanyesos van iniciar la lluita contra els tsaristes, però els generals blancs Pokrovski i Shatilov van ocupar Grozni el 23 de gener de 1919 i els guerrillers es van retirar a les muntanyes; els blancs van rebutjar els bolxevics a la primavera; després de l'evacuació turca de Daguestan, els delegats dels pobles muntanyesos (de Daguestan, Txetxènia i Ingúixia, i a més els alans d'Ossètia) es van reunir allí i van acordar constituir un consell de defensa del Caucas nord (12 de juny de 1919) embrió de la segona República dels Muntanyesos del Caucas. Els txetxens però negociaven l'autonomia amb els bolxevics i rebutjaven els blancs; aquestos, per imposar-se, van designar al major general Daniil Pavlovitx Dratsenko, jove oficial que s'havia distingit en una expedició contra els kurds del nord de Pèrsia el 1912-1913, que va emprar una tàctica malèvola: va destruir un poble, i va anunciar que destruiria un per un si els txetxens no s'afegien al bandòl blanc, però va oferir autonomia. Van acceptar a contracor. El 20 de gener del 1920 els soviètics havien ocupat part dels territoris però una part del país va resistir fins a l'agost, i la guerrilla va operar fins a la primavera del 1921. Les unitats de combatents txetxenes i ingúixos van acabar aliant-se als bolxevics que els hi van prometre una autonomia amplíssima. Els territoris ocupats pels soviètics i altres (Kabàrdia, Balkària, Karatxai i Txerkèssia) van constituir la República Muntanyesa (coneguda com a Gorstki que vol dir "Muntanyes" en rus) a la que es van incorporar ràpidament els altres territoris; aquesta república va existir completa fins al 20 de gener de 1921 en què se li va segregar Daguestan, i l'1 de setembre de 1921 en què es creà la regió autònoma de Kabàrdia i Balkària quedant la resta rebatejat República Soviètica Autònoma d'Ossètia, de la que el 27 de juny de 1922 es va segregar el territori autònom de Karatxai-Txerkèssia, el 30 de novembre de 1922 la regió autònoma de Txetxènia i el 7 de juliol de 1924 la regió autònoma de Ingúixia. Les terres baixes i Grozni foren incloses a la regió txetxena el 4 de novembre de 1929.

El 1931 un txetxè, Xamil, nét de l'imam Xamil, va fundar un partit autonomista a París.

Txetxènia (Nakhtxo) i Ingúixia (Gialgiai) es van constituir en una sola regió autònoma el 15 de gener de 1934, a la qual es va incorporar també el districte autònom cosac de Suzhenski. La regió autònoma va esdevenir república autònoma socialista soviètica el 5 de desembre de 1936. Llavors es va adoptar una bandera en el model clàssic soviètic, que en portar el nom fou canviada quan el 1938 l'alfabet txetxè-ingúix va abandonar els caràcters llatins en favor dels caràcters ciríl·lics.

El 1940, en esclatar la guerra, els txetxens es van revoltar. El seu líder Khasan Israilov va proclamar la guerra per alliberar el Caucas, i va formar un govern popular revolucionari que va tenir el control d'alguns districtes, però l'exèrcit soviètic, inclosa la força aèria, van ser enviats a la regió. Els txetxens i ingúixos foren exclosos del reclutament per l'exèrcit soviètic. En aquesta situació el govern provisional va buscar l'ajut dels alemanys, però no consta que en rebessin, i la rebel·lió fou aixafada i només van resistir uns centenars de guerrillers. Els txetxens i ingúixos van ser deportats en massa a l'Àsia Central el 1944 i la república abolida el gener de 1944 (confirmat oficialment per decret de 25 de juny de 1946). Fins al 1955 no foren rehabilitats i se'ls va permetre tornar al seu territori ancestral, que es va reconstituir com a república autònoma de Txetxènia-Ingúixia el 9 de gener de 1957 que va adoptar una bandera d'estil soviètic. Encara llavors els guerrillers continuaven a les muntanes oferint però poca resistència. Els darrers guerrillers no es van rendir fins al 1972. La bandera de la República va patir un nou retoc el 24 de juny de 1981.

Era post-soviètica[modifica | modifica el codi]

Bandera de la república, 1990-1994 i 1996-2000; actualment bandera de la nació txetxena i del govern de la muntanya txetxena
Bandera dels governs prorussos, 1994-1996 i 2000-2005
Bandera del govern prorús des del 2005

Des del 1989 els txetxens van tornar a mobilitzar-se per la independència. Un congrés nacional del poble txetxè a Grozni va proclamar la sobirania el 27 de novembre de 1990 i es va aprovar la bandera nacional; a les eleccions de 1991 un exgeneral soviètic de l'exèrcit de l'aire, que havia estat condecorat a l'Afganistan, anomenat Djokhar Dudàiev, fou elegit president. El 27 d'octubre de 1991 es va proclamar la independència de Txetxènia-Ingúixia (però el districte d'Ingúixia es va separar el 30 de novembre de 1991 i es va constituir en república autònoma que va declarar ser part de Rússia, i aquest estat la va reconèixer). Només cinc dies després es va constituir a Sukhumi (Abkhàzia) la Confederació de Pobles del Caucas (que ja havia existit durant la revolució bolxevic), instrument polític - militar per la independència dels pobles del Caucas, que el 4 d'octubre de 1992 va tenir el seu IV Congrés a Grozni. La bandera nacional fou legislada el 9 de novembre de 1991, segons un disseny de Yushaev Sultan, ciutadà de Hasav-Yurt. Els nou estels del emblema nacional representen els 9 caps de clans (tukhum o tepi) que van originar la nació, el major dels quals és el de Nohtxmahko al que pertanyen la majoria dels líders independentistes (com Xamil Bassàiev i Aslan Maskhàdov; Dudàiev era del tukhum de Karabulak o Orstkhoi). Un tukhum és un grup de tribus unides en un territori normalment petit que parlen el mateix dialecte i el tukhum dels Nohtxmahko (inicialment el districte de Vedeno i Nokhai-Yurt) es deia Itxkèria, però Dudaiev va donar el nom d'Itxkèria a totes les terres txetxenes de la República (República Txetxena d'Itxkèria) obrint la possibilitat a l'existència d'una república Txetxena a Daguestan o a Geòrgia. El territori englobant els estats txetxens i ingúixos es diria Vainak.

A l'abril de 1993 Dudàiev va dissoldre el Parlament. L'oposició es va agrupar en el Consell Provisional dirigit per Umar Avturkhanov, i va obtenir l'ajut de Rússia, iniciant una revolta, però foren completament derrotats en acostar-se a Grozni el novembre de 1994. Com que per mitjà de les forces internes Rússia no podia recuperar el control del país, el govern de Moscou inicià la primera guerra de Txetxènia enviant tropes que van entrar a Grozni el 31 de desembre de 1994, però una vegada dins foren aniquilades per les forces de Dudaiev. Van haver d'enviar-se tancs, avions i milers d'homes per conquerir Grozni que va quedar arrasada. Allí el comandament militar rus va col·locar (gener de 1995) un govern addicte anomenat Govern de Renovació Nacional de Txetxènia, dirigit per Salambek Hadzhiev (que ja havia estat constituït als afores de Grozni el 26 de desembre de 1994). Dudàiev es va refugiar a les zones muntanyoses però mitjançant l'ús de satèl·lits es va localitzar el seu telèfon mòbil i el president rus Ieltsin va donar l'ordre d'assassinar-lo. Però no per això va acabar la guerra doncs el vicepresident Yelikam Iandarbiev (més tard assassinat per agents secrets russos a Qatar) va ocupar el seu lloc i a la primavera de 1996 una ofensiva general dels guerrillers va assetjar a les tropes russes a Grozni. El general Lebed fou enviat ràpidament al país i va concertar un alto el foc per permetre la sortida dels soldats i evitar el seu aniquilament. El govern de Txetxènia era reconegut com a govern provisional i se celebrarien eleccions. El govern instal·lat pels russos, dirigit ara per Doku Zavgaiev quedaria dissolt (Zavgaiev fou enviat d'ambaixador a Tanzània). L'estatus final de la república fou ajornat per deu anys (Maig de 1996, acord de Khaisavurt). El cap de l'estat major de les forces txetxenes, Aslan Maskhadov, fou elegit president en les següents eleccions supervisades per l'OSCE.

El 1999 els territoris autònoms islàmics que s'havien constituït a Daguestan foren atacats per la policia de l'estat. Unitats irregulars txetxenes van acudir a la república per ajudar-los. Al·legant una invasió del país, Rússia va tornar a enviar tropes a Txetxènia. La resistència fou molt forta però va cedir davant la superioritat dels atacants que van entrar a Grozni el 6 de febrer del 2000. Maskhadov va fugir a les muntanyes amb el cap militar Xamil Bassàiev. Després d'un temps sota administració militar fou designat president interí l'exguerriller Akhmad Kadírov (2000), i així va començar l'existència de dos governs. Les tropes russes van començar les operacions de neteja en la qual foren assassinats o segrestrats milers de civils provocant que milers de persones marxessin a les muntanyes per unir-se als guerrillers i provocant també la participació d'alguns caps militars del govern muntanyes en actes terroristes, com Xamil Bassàiev (presa d'ostatges a un teatre de Moscou, assalt i presa d'ostatges a l'escola de Beslan a Ossètia...) que fou inclòs a la llista de terroristes del departament d'estat americà. Les vídues dels txetxens morts sota tortura o mares de noies violades van adoptar el vestit negre i es van fer algunes operacions d'atac terrorista suïcida, normalment contra instal·lacions militars russes. Kadirov fou assassinat el 9 de maig del 2004 i es va nomenar president al rus Serguei Abràmov (interí) i es van celebrar eleccions amb una participació d'un 11%, i el 4 d'octubre del 2004 va prendre possessió el nou president electe Alu Alkhanov.

El gener del 2005 el president de la muntanya txetxena Maskhàdov va morir en un enfrontament amb soldats russos i fou nomenat president provisional Abdul-Khalim Sadulàiev, que l'agost del 2005 va designar a Xamil Bassàiev com a cap militar suprem.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Una nova constitució va entrar en vigor el 2 d'abril de 2003, després d'un referèndum celebrat el 23 de març que no va comptar amb les garanties necessàries.

L'antic dirigent guerriller Ajmat Kadýrov, va ser escollit president en les eleccions del 5 d'octubre de 2003. L'OSCE va tornar a trobar irregularitats en aquestes votacions. El 9 de maig de 2004 va morir en un atemptat a Grozni. Després d'això, Serguei Abràmov va ocupar el càrrec de primer ministre, però va quedar incapacitat per exercir el càrrec després de sofrir un accident automobilístic el 2005, sent succeït en el càrrec per Ramzán Kadýrov (fill d'Ajmat Kadýrov), l'1 de març de 2006.

El 29 d'agost de 2006 Alú Aljánov, antic ministre d'interior txetxè, va ser escollit president en unes eleccions realitzades en unes condicions que van ser qüestionades però sense cap queixa oficial. El 15 de febrer de 2007 Aljánov va renunciar a la presidència de la república per ser succeït per Ramzán Kadýrov, que llavors ja havia complert els 30 anys d'edat necessaris per ocupar el càrrec, i va ser nomenat oficialment el 2 de març.

Organització político-administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa de Txetxènia. Els districtes estan numerats en negre.

Districtes txetxens:

  1. Naúrsky (Наурский)
  2. Shelkovskoy (Шелковской)
  3. Nadtérechny (Надтеречный)
  4. Gróznensky (Грозненский)
  5. Gudermessky (Гудермесский)
  6. Súnzhensky (Сунженский)
  7. Achkhoy-Martánovsky (Ачхой-Мартановский)
  8. Urús-Martánovsky (Урус-Мартановский)
  9. Shalinsky (Шалинский) 
  10. Kurchalóyevsky (Курчалоевский)
  11. Itum-Kalinsky (Итум-Калинский)
  12. Shatoisky (Шатойский)
  13. Vedensky (Веденский)
  14. Nozhay-Yúrtovsky (Ножай-Юртовский)
  15. Sharoisky (Шаройский)

Ciutats i municipis[modifica | modifica el codi]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa topogràfic del Caucas Nord.
Llac Kazenoi (Txetxènia).

El territori txetxè està situat en el centre del Caucas Nord i posseeix una extensió entre els 12.000 i els 13.000 quilòmetres quadrats. La seva capital és Grozni.

No té costes i limita al nord, est i oest amb altres demarcacions de la Federació Russa com les repúbliques autònomes de Daguestan i Ingushetia, i la província de Stavropol. Al sud limita amb la República de Geòrgia.

El nord de la república està constituït per planes i terres baixes, la qual cosa militarment ha facilitat l'avanç de les tropes russes. No obstant això, la principal branca de la serralada del Caucas ocupa la part meridional del seu territori, propiciant que els independentistes s'hagin refugiat a les seves muntanyes i hagin prosseguit la lluita irregular després d'haver estat desallotjats de les seves ciutats i pobles.

Els rius principals són el Térek, el Sunzha i l'Argun. La màxima altitud de Txetxènia és el Tebulosmta de 4.493 metres.

Economia[modifica | modifica el codi]

El volum del producte regional brut (PRB) el 2009 va aconseguir 64,1 milers de milions de rubles.[1]

L'economia de Txetxènia va sofrir greus pèrdues durant les dues guerres.[2] Posteriorment va començar la recuperació econòmica. El 2006 el creixement del PRB va ser de l'11,9%, 26,4% el 2007, 10,5% el 2008.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons les dades del Servei Federal d'Estadístiques de Rússia el 2013 la població de la república era d'1.324.767 persones de les quals el 34,81% vivia en ciutats.

A causa de la situació econòmica i les neteges ètniques de les milícies islamistes, la majoria de la població està constituïda pels txetxens (95,3% el 2010), seguits pels russos amb només un 1,9%. Actualment les autoritats de la regió proclamen el renaixement de la plurinacionalitat com una de les prioritats.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txetxènia Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 43° 24′ N, 45° 43′ E / 43.400°N,45.717°E / 43.400; 45.717