Buriàtia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Buriàtia
Республика Бурятия
Bandera deBuriàtia Escut deBuriàtia
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Buriàtia dins de Rússia
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
 Rússia
República
Sibèria
Extrem Orient Rus
Gentilici Buriat, buriata
Llengua oficial Rus
Buriat
Superfície 351.334 km²
Població 
  • Densitat
974,860 hab.
2,77 hab/km²
Coordenades 53° 48′ 0″ N, 109° 20′ 0″ E / 53.80000°N,109.33333°E / 53.80000; 109.33333Coord.: 53° 48′ 0″ N, 109° 20′ 0″ E / 53.80000°N,109.33333°E / 53.80000; 109.33333
Dirigents:
• Primer Ministre:

Viatxeslav Nagovitsin
Capital Ulan-Udè

Buriàtia - Республика Бурятия (rus) / Буряад Республикаen buriat - és una república (subjecte federal) asiàtica de la Federació Russa, situada a la regió centre-meridional de Sibèria, a la riba oriental del llac Baikal. Segons el cens del 2002 tenia una població de 981.238 habitants, per una extensió de 351.300 km². La capital és Ulan-Udè.

Els límits dins de Rússia són, al nord i a l'oest, amb la província d'Irkutsk i el llac Baikal, al sud-oest amb la república de Tuvà i a l'est amb la província de Txità. Al sud limita amb Mongòlia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El 80% del territori és muntanyós; al sud-oest s'alcen les muntanyes Saian, que culminen en el Munku Sardik (3.491 m), a la frontera amb Mongòlia. A l'est del llac Baikal es troben les muntanyes Iablonovi. Les principals unitats de relleu són:

  • Els alts de Selenga (Sëlëngë), al sud (1.800-700 m), amb els turons de Tsagan Daban, Tsagan Khurtee i Zagansky.
  • Els Vostochny Saians, a l'Est, amb els Munko-Sardyk/Münxë Sar'dag xada (3.491 m), el punt més alt del país, i el Munku Sasan (3.164 m).
  • La regió muntanyenca del Baikal, amb els complexos:
  • Hamar Daban, amb el Han Ula (2.371 m) i Sohon (2.316 m).
  • Ulan Burgasy
  • Chikokorsky Hrebet, amb el Barun-Shabartuj (2.519 m)
  • Onon Baldzinsky Hrebet, amb 1.741 m.
  • El planell de Vitim, a l'est, amb 1000-1200 m.

Els rius principals són el Selenga (Sëlëngë müren), Barguzin (Bargazhan), Udà, Verkhnaia Angara (afluents del Baikal), Vitim (del Lena) i Irkut, Oka i Kitoi (Süxë gol) (de l'Ienissei). I endemés del Baikal (Bajgal nuur), el 60% de la línia de costa del qual es troba a la república, hi ha altres llacs, com el Gusinoe Ubukun (Galuuta), Baunt, Barguzin i Severnyi Baikal. També hi ha més de 300 arshans (fonts d'aigua termal). La temperatura mitjana anual és de -1,6 °C, essent la mitjana d'hivern de -22 °C i la mitjana estival de 18 °C.

Economia[modifica | modifica el codi]

Els recursos naturals buriats són l'or, el tungstè, el zinc, l'urani i d'altres. L'economia de la república està basada en importants productes agrícoles i comercials que inclouen el blat, les hortalisses, la fusta, la pell, el grafit i els tèxtils. La pesca, la caça, la ramaderia, la mineria i la indústria alimentària, entre d'altres, també tenen la seva importància econòmica.

Població[modifica | modifica el codi]

  • Població: 981,238 (2002)
    • Urbana: 584,970 (59.6%)
    • Rural: 396,268 (40.4%)
    • Masculina: 467,984 (47.7%)
    • Femenina: 513,254 (52.3%)
  • Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els russos eren gairebé dos terços de la població de la república, mentre que els buriats només eren el 27.8%. Altres grups són els ucraïnesos (1.0%), tàtars (0.8%), i altres amb menys del 0.5% de la població.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Buriats 116,382 (21.3%) 135,798 (20.2%) 178,660 (22.0%) 206,860 (23.0%) 249,525 (24.0%) 272,910 (27.8%)
Soiots 2,739 (0.3%)
Russos 393,057 (72.0%) 502,568 (74.6%) 596,960 (73.5%) 647,785 (72.0%) 726,165 (69.9%) 665,512 (67.8%)
Ucraïnesos 13,392 (2.5%) 10,183 (1.5%) 10,769 (1.3%) 15,290 (1.7%) 22,868 (2.2%) 9,585 (1.0%)
Tàtars 3,840 (0.7%) 8,058 (1.2%) 9,991 (1.2%) 10,290 (1.1%) 10,496 (1.0%) 8,189 (0.8%)
Evenkis 1,818 (0.3%) 1,335 (0.2%) 1,685 (0.2%) 1,543 (0.2%) 1,679 (0.2%) 2,334 (0.2%)
Altres 17,277 (3.2%) 15,384 (2.3%) 14,186 (1.7%) 17,630 (2.0%) 27,519 (2.7%) 19,969 (2.0%)

El buriat hi és la llengua oficial juntament amb el rus.

Història[modifica | modifica el codi]

Situació de Buriàtia.

Quan esclatà la revolució de febrer del 1917 es formaren agències del govern provisional a Verkhnoiansk, Troitskosavski, Mysovsk i les mines de Tarbagatai. També es formaren unitats administratives entre els buriats (aimaks, koshuns i somons). El 16 d'octubre del 1917 se celebrà a Irkutsk l'I Congrés Pansiberià de Soviets, que escollí un Comitè Central Especial Executiu o Tsentrosibir', on hi destacaren els bolxevics buriats S. Kh. Nikolajev, G. G. Danchinov i M. M. Sakh'ianova. Del 1918 al 1920 van gaudir de cert autogovern sota el Buriat Ulus.

El 2 de març del 1920 els soviètics alliberaren Verkhneudinsk i repartiren el país. L'Oest formà part de la RFSS de Rússia i l'Est formà part de la Dalny Vostok (República d'Extrem Orient), amb capital a Verkhneudinsk. I el 14 d'octubre del 1920 el Comité Central del PCUS va proposar l'autonomia per a buriats i calmucs. Aleshores hi havia 208.000 buriats, d'ells 122.000 a Transbaikàlia i 86.000 a Irkutsk.

El 9 de gener del 1922 es creà l'Oblast Autònom Buriato-Mongol dins la RFSS Russa i un Oblast Autònom Buriat dins la Dalny Vostok. Però el novembre del 1922 fou abolida la Dalny Vostok, de manera que el 30 de maig del 1923, amb els dos Oblasts Autònoms, es formà la República Socialista Soviètica Autònoma Buriato-Mongola (Buriaidai-Moghol Avtonomito Sotsialist Sovetik Büged) dins la RFSS Russa, amb capital a Verkhneudinsk.

El 1926 la RSSA Buriata tenia 491.000 habitants, dels quals el 43,8 % eren buriats, el 52,7 % russos (cosacs i pagesos), 4,5 % evenkis i 1 % tàtars i ucraïnesos. Hi havia 438 escoles primàries (d'elles, 213 buriates) i 12 secundàries (7 buriates). El 20 de gener del 1921 també es va crear la primera revista en buriat, Sheni Baidal (Nova Vida). Endemés, el III Congrés dels Soviets de Buriàtia (del 25 de març al 3 d'abril del 1927) aprovà la primera constitució buriata, que serà modificada l'11 d'agost del 1937 pel VII Congrés dels Soviets de Buriàtia.

Amb la pujada de Stalin el 1926, s'iniciaren els plans quinquenals i la col·lectivització de la terra. Això provocà una revolta de buriats el 1929, poc coneguda, i que acabà amb una brutal repressió que costà la vida a 35.000 buriats. Molts fugiren a Ulan Bator, però hi trobaren poc suport del dictador Horloogiyn Choybalsan, que s'havia aliat amb Stalin. El 1927-1928 encara hi havia 11,6 % de nòmades i un 76,5 % de seminòmades.

El 1934 es buriatitzaren els noms de les ciutats: Verkhneudinsk serà Ulan Udè, Troitskosavsk serà Kiakhta i Mysovsk serà Babushkin des del 1941. Endemés, el 1937 decidí separar administrativament de la RSSA els districtes d'Aginskoie i Ust Urdinskij. D'aquesta manera, el 1939 la població el 1939 era de 540.000, dels quals només el 21,3 % eren buriats. Alguns d'ells encara practicaven el suj-beleg o compra de la núvia, com els altres pobles turcs i mongols. Fins al 1931 escrivien en mongol clàssic en escriptura vertical, després adoptaren l'alfabet llatí i des del 1934 escrivien en dialecte khori en alfabet ciríl·lic.

Els buriats tampoc escaparen de les purgues estalinistes del 1937. En elles foren executats els escriptors Solbone Tuia i Ts. Don, i els polítics i intel·lectuals Rinchino, Baraadin, Jamtsarano, Agvan Dorjiev, assassinats i torturats per l'NKVD, i durant la Segona Guerra Mundial uns 35.000 buriats foren mobilitzats al front.

El 7 de juliol del 1958 el país deixà de dir-se RSSA Buriato-Mongola per a dir-se Buriàtia a seques. El 1959 ja tenia 673.000 habitants, dels quals només el 20,3 % eren buriats, i per aquesta raó el 1970 es va abolir l'ensenyament del buriat a les escoles com a "innecessari". Apareixerà, però, una nova generació d'intel·lectuals que militaran en la dissidència, com els poetes Dondok Ulzituyev, Dashi Dambaev, Lopsan Tapkhaev, i Bayar Dugarov. Les reivindicacions se centraren en la recuperació de festes populars buriates i mongoles.

Amb l'arribada de la perestroika i la desintegració de l'URSS, Buriàtia ha esdevingut una de les 21 repúbliques autònomes de la Federació Russa. El 1989 Bayar Dugarov reivindicà a les autoritats la celebració de la festa tradicional Sagaalgan i d'altres d'ensalçament de la unitat panmongola. Es creà un Partit Nacionalista Buriat i una apolítica Associació Cultural Panburiata, alhora que hi ha un renaixement no sols del budisme, sinó també del xamanisme. Es restablí l'ensenyament del buriat a les escoles.

Les ànsies independentistes se centraren en el terreny econòmic i en la reunificació del territori nacional. També hi ha problemes de contaminació amb el llac Baikal, denunciat des del 1990 per Bimba Namzalov, director de l'Institut d'Ecologia de la Universitat de Buriàtia, i Tsidip Dorzhiev, vicerector de la Universitat.

Des del 1999 el president de la República és el rus Leonid Potapov (1935), antic cap del partit a Marv (Turkmenistan) el 1987-1990 i primer secretari del PCUS a Buriàtia des del 1991, mentre que el cap del Khural Nacional és Mikhaïl Semyonov (1938) des del 1994.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buriàtia Modifica l'enllaç a Wikidata