República de Komi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República de Komi
Республика Коми
Bandera deKomi Escut deKomi
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de la República de Komi dins de Rússia
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
 Rússia
República
Nord-oest
Nord
Gentilici Komi
Llengua oficial Rus
Komi
Superfície 416.774 km²
Població 
  • Densitat
872,057 hab.
2,09 hab/km²
Coordenades 64° 17′ 0″ N, 54° 28′ 0″ E / 64.28333°N,54.46667°E / 64.28333; 54.46667Coord.: 64° 17′ 0″ N, 54° 28′ 0″ E / 64.28333°N,54.46667°E / 64.28333; 54.46667
Dirigents:
• Primer Ministre:

Viatxеslаv Мikhàilоvitx
Capital Siktivkar
Codi postal 167000-167999
Web
Mapa de la República de Komi

La República de Komi (rus Респ́ублика Коми Respúblika Komi, komi Коми Республика Komi Respúblika) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa, a l'oest dels Urals.

Limita amb els districtes autònoms de Nenètsia (NW/N), Iamàlia (NE/E) i Khàntia-Mànsia (E), la província de Sverdlovsk (SE), el territori de Perm (S), la província de Kírov (S/SW) i la província d'Arkhànguelsk.

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Població: 1,018,674 (2002)
    • Urbana: 766,587 (75.3%)
    • Rural: 252,087 (24.7%)
    • Masculina: 488,316 (47.9%)
    • Femenina: 530,358 (52.1%)
  • Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els russos ètnics són el 59.6% de la població de la república, mentre que els komi són només el 25.2%. Altres grups inclouen els ucraïnesos (6.1%), tàtars (15,680 o 1.5%), bielorussos (15,212 o 1.5%), alemanys ètnics (9,246 o 0.9%), txuvaixos (7,529 o 0.7%), àzeris (6,066 o 0.6%), i nombrosos grups petits, cadascun d'ells amb menys del 0.5% del total de població. 5,700 persones (0.6%) no indicaren cap nacionalitat en el cens.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Komi 231,301 (72.5%) 245,074 (30.4%) 276,178 (28.6%) 280,798 (25.3%) 291,542 (23.3%) 256,464 (25.2%)
Russos 70,226 (22.0%) 389,995 (48.4%) 512,203 (53.1%) 629,523 (56.7%) 721,780 (57.7%) 607,021 (59.6%)
Ucraïnesos 6,010 (1.9%) 80,132 (9.9%) 82,955 (8.6%) 94,154 (8.5%) 104,170 (8.3%) 62,115 (6.1%)
Altres 11,459 (3.6%) 90,998 (11.3%) 93,466 (9.7%) 105,886 (9.5%) 133,355 (10.7%) 93,074 (9.1%)

Història[modifica | modifica el codi]

Amb el triomf de la revolució de febrer del 1917, s'hi establí una autoritat dual: per una banda, els Comitès Provisionals de Districte, cossos locals organitzats pel Govern Provisional, i els soviets, organitzats durant la primavera pels socialdemòcrates. Pel desembre del 1917 s'organitzà a Kudymkar un Congrés de representants dels 13 volost (districtes rurals) de la Regió Pèrmica, escollits entre els soldats revolucionaris del Comitè regional de la Terra d'In'va, que nacionalitzaren les propietats dels Strojanov i crearen un destacament armat per defensar el poder soviètic.

Entre gener i maig del 1918 es proclamà el poder soviètic al territori komi, alhor que els comitès executius de la regió eren comandats pels social-revolucionaris i els nacionalistes panfinlandesos, oposats als soviètics bolxevics.

El rus blanc Alexander Koltxak hi havia organitzat amb suport angloamericà el Govern Provisional de l'Oblast del Nord amb seu a Arkhànguelsk; penetrà al Petxora en gener i febrer del 1919, i hi rebé el suport dels nacionalistes i burgesos, de manera que ocupà el 90% del territori. Tanmateix, a començaments de desembre del 1919 la unitat del Sisè Exèrcit Roig amb 20 destacaments partisans, els expulsaren de Mazen’ i Vychegda, i el març del 1920 de la totalitat del territori komi.

Per un decret del Comitè Executiu Central de Tota Rússia, el 22 d'agost del 1921 fou creat l'Oblast Autònom dels Komi (Zirians), amb 235.000 habitants (dels quals el 92,3 % eren komis, el 6,6 % russos i l’1 % nenets).

El 1936 l'Oblast Autònom Komi Ziriè esdevé República Socialista Soviètica Autònoma Komi, i s'hi desenvolupa l'agricultura i l'explotació intensiva de fusta i dels boscos, amb increment de la immigració russa. Hi arribaren nombrosos tècnics, enginyers, minaires del Donbass que s'establiren a Vorkuta i petrolers de l'Azerbaidjan s'establiren a Ukhta. Alhora, es col·lectivitzà la producció econòmica i el seu territori fou omplert de camps de concentració de treballadors forçats russos (els famosos gulag).

Durant els anys trenta es dedicaren a destruir mentalment i física dels intel·lectuals komis, considerats com a "nacionalistes burgesos" i contrarevolucionaris, i s'intensificà la russificació; en la segona guerra mundial, milers de soldats komi lluitaren al front: uns 13.000 foren condecorats, i 16 foren Herois de la Unió Soviètica, sense oblidar el petroli i carbó, fonamental per al front.

Durant els anys 50 i 60 s'aferraren amb fermesa a la unitat de llur poble, afirmant que la divisió política fou imposada per Moscou. Alhora, es va incrementar massivament la immigració russa al seu territori, així com l'explotació brutal dels seus recursos naturals. Els nouvinguts s'establiren a les zones minaires del Nord, on els oferiren bons salaris i altres beneficis. Això ha fet canviar dràsticament la composició ètnica del territori i els ha convertit en minoria al seu propi país. El 1971 fou creat el Parc Natural de l'Estat Komi, a la regió Polar dels Urals. Endemés, el nombre d'efectius komis a l'RSSA baixà fins al 28,6 %, i d'ací al 23 %. Quan s'inicià la perestroika el 1988, es produïren freqüents conflictes entre les autoritats de la república, comunistes ortodoxos, i els dirigents minaires progressistes.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Komi Modifica l'enllaç a Wikidata