Sebastòpol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sebastòpol
Севастополь
Bandera deSebastòpol Escut deSebastòpol
(bandera) (escut)
Localització
Sebastòpol situat respecte Rússia
Sebastòpol
Municipi de Rússia
Panoràmica del port de Sebastòpol
Panoràmica del port de Sebastòpol
Estat
• Districte Federal
 Rússia
Crimea
Superfície 864 km²
Altitud 100 msnm
Població (2014)
  • Densitat
343.357 hab.
397,4 hab/km²
Coordenades 44° 36′ 00″ N, 33° 31′ 48″ E / 44.60000°N,33.53000°E / 44.60000; 33.53000
Dirigents:
• Alcalde:

Vladímir Grigórievitx Iatsuba
Codi postal 299000—299699
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol.

Sebastòpol[1] o Sebastopol[2] (ucraïnès: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar; rus: Севастополь, Sevastòpol) és una Ciutat Federal de Rússia, a la República de Crimea. És una gran base naval russa.

Ocupa una àrea total de 1.100 km², i inclou 864 km² terrestres (12% del qual és àrea poblada; 38% terreny dedicat a l'agricultura; i 50% és bosc i muntanya) i 236 km² de territori marítim.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Sebastòpol comprèn una península i territori adjacent més una ria (que s'anomena badia de Sebastòpol) on desemboca el riu Txorna o Txorhun (ucraïnès: Чорна, rus: Чёрная, transcrit: Txòrnaia; tàtar de Crimea: Çorğun, transcrit: Txorhun; llargada: 46 km).

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Com es desprèn de les subdivisions administratives i la superfície total, Sebastòpol no és només una ciutat, sinó que s'assembla a una óblast però en petit. El territori comprèn:

  • 4 raions (район, raion) o districtes:
    • Léninski raion (Ленінський район, durant la Unió Soviètica i fins al 1961 s'anomenava Сталінський, Stàlinskyi) - ocupa 26 km² i comprèn la ciutat de Sebastòpol en si. És el raion més central.
    • Nakhímovski raion (Нахімовський район) - ocupa 231,5 km² i comprèn 1 assentament de tipus urbà: Katxa; i 13 pobles i llogarrets.
    • Balaklavski raion (Балаклавський район) - ocupa 54,4 km² i comprèn la ciutat-satèl·lit de Sebastòpol, Balaklava (Балаклава), ara oficialment part de Sebastòpol, més la ciutat d'Inkerman i 16 pobles.
    • Gagàrinski raion (Гагарінський район) - ocupa 61,1 km² i 43,6 km de costa amb la mar Negra. Al seu territori es troba l'antic assentament grec de Quersonesos, Quersonès o Khersonès (Херсонес);
  • la ciutat de Sebastòpol mateixa
  • 1 ciutat més petita: la ciutat vinícola d'Inkerman (Інкерман);
  • 1 assentament de tipus urbà o SMT (смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélisxe miskogo tipu): Katxa (Кача);
  • i 29 pobles i llogarrets.

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

  • Sebastòpol en si (Севастополь)
  • Inkerman (Інкерман)
  • Balaklava (Балаклава), ara part de la ciutat de Sebastòpol
  • Katxa (Кача)

Història[modifica | modifica el codi]

El seu nom prové del grec Sebastópolis (Σεβαστόπολις), literalment "ciutat altament respectable", situada prop de la colònia grega del Quersonesos (vegeu Ciutats gregues de Crimea). Més tard fou ocupada pels romans i després pels bizantins.

Formà part del Khanat de Crimea fins que fou conquerida per l'Imperi Rus. En 1783-84 els russos hi construïren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial. Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada (1854-55) per un exèrcit de 220.000 homes. Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l'arribada del ferrocarril (1875). En traslladar-se el port comercial a Feodòssia (1894), la ciutat restà reduïda a la seva funció principal de base naval i fortalesa. Durant la Segona Guerra Mundial fou assetjada i ocupada pels alemanys i alliberada per les tropes soviètiques (1944). En dissoldre's l'URSS i constituir-se Ucraïna com a estat independent (1991), la base naval de Sebastòpol fou motiu de disputa entre Ucraïna i Rússia.

En contradicció amb la constitució d'Ucraïna, la Rada (consell) de l'óblast va declarar el rus com a cooficial amb l'ucraïnès el 26 d'abril del 2005.[3]

Finalment, el març del 2014 passà a formar part de la Federació de Rússia després d'un referèndum per adherir-se juntament amb la República de Crimea, amb la qual forma el Districte Federal de Crimea.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llocs i dades d'interès[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

El panorama del setge de Sebastòpol pintat per Franz Rubaud el 1904.
Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sebastòpol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sebastopol al portal "esAdir.cat" de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
  3. «Sevastopol adopts regional language» (en anglès). The Ukrainian Weekly. [Consulta: 17/3/2014].

Enllaços[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastòpol Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de l'URSS