Sebastòpol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sebastòpol
Севастополь
Bandera deSebastòpol Escut deSebastòpol
(En detall) (En detall)
Localització
Sebastòpol situat respecte Rússia
Sebastòpol
Municipi de Rússia
Panoràmica del port de Sebastòpol
Panoràmica del port de Sebastòpol
Estat
• Municipi
Rússia
Sebastòpol
Superfície 864 km²
Altitud 100 msnm
Població (2007)
  • Densitat
379,200 hab.
438,89 hab/km²
Coordenades 44° 36′ 00″ N, 33° 31′ 48″ E / 44.60000,33.53000
Dirigents:
• Alcalde:

Vladímir Grigórievitx Yatsuba
Codi postal 99000—99699
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol.

Sebastòpol[1] (ucraïnès: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar; otomà: Akhtiar; rus: Севастополь, Sevastòpol; 1783—1784 i 1797—1826: Ахтіар, Akhtiar; també en el passat: Севастопіль, Sebastòpill) és una "ciutat amb estatus especial" (Міста державного значення, Mista derjàvnoho znatxènnia, literalment, ciutat d'importància estatal) de Rússia, a la regió de Crimea i, de facto, una base naval russa, entre altres coses.

Ocupa una àrea total de 1100 km², que representa 0,143% del territori d'Ucraïna, i inclou 864 km² terrestres (12% del qual és àrea poblada; 38% terreny dedicat a l'agricultura; i 50% és bosc i muntanya) i 236 km² de territori marítim; 57 km² són usats per les forces marines de dos països: Ucraïna i Rússia.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Sebastòpol comprèn una península i territori adjacent més una ria (que s'anomena badia de Sebastòpol) on desemboca el riu Txorna o Txorhun (ucraïnès: Чорна, rus: Чёрная, transcrit: Txòrnaia; tàtar de Crimea: Çorğun, transcrit: Txorhun; llargada: 46 km).

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Com es desprèn de les subdivisions administratives i la superfície total, Sebastòpol no és només una ciutat, sinó que s'assembla a una óblast però en petit. El territori comprèn:

  • 4 raions (район, raion) o districtes:
    • Léninskyi raion (Ленінський район, durant la Unió Soviètica i fins al 1961 s'anomenava Сталінський, Stàlinskyi) - ocupa 26 km² i comprèn la ciutat de Sebastòpol en si. És el raion més central.
    • Nakhímovskyi raion (Нахімовський район) - ocupa 231,5 km² i comprèn 1 assentament de tipus urbà: Katxa; i 13 pobles i llogarrets.
    • Balaklavskyi raion (Балаклавський район) - ocupa 54,4 km² i comprèn la ciutat-satèl·lit de Sebastòpol, Balaklava (Балаклава), ara oficialment part de Sebastòpol, més la ciutat d'Inkerman i 16 pobles.
    • Hahàrinskyi o Gagàrinskii raion (Гагарінський район) - ocupa 61,1 km² i 43,6 km de costa amb la mar Negra. Al seu territori es troba l'antic assentament grec de Quersonesos, Quersonès o Khersonès (Херсонес);
  • la ciutat de Sebastòpol mateixa
  • 1 ciutat més petita: la ciutat vinícola d'Inkerman (Інкерман);
  • 1 assentament de tipus urbà o SMT (смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu): Katxa (Кача);
  • i 29 pobles i llogarrets.

Principals ciutats[modifica | modifica el codi]

  • Sebastòpol en si (Севастополь)
  • Inkerman (Інкерман)
  • Balaklava (Балаклава), ara part de la ciutat de Sebastòpol
  • Katxa (Кача)

Història[modifica | modifica el codi]

El seu nom prové del grec Sebastópolis (Σεβαστόπολις), literalment "ciutat altament respectable", situada prop de la colònia grega del Quersonesos (vegeu Ciutats gregues de Crimea). Més tard fou ocupada pels romans i després pels bizantins.

Formà part del Khanat de Crimea fins que fou conquerida per l'Imperi Rus. En 1783-84 els russos hi construïren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial. Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada (1854-55) per un exèrcit de 220.000 homes. Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l'arribada del ferrocarril (1875). En traslladar-se el port comercial a Feodòssia (1894), la ciutat restà reduïda a la seva funció principal de base naval i fortalesa. Durant la Segona Guerra Mundial fou assetjada i ocupada pels alemanys i alliberada per les tropes soviètiques (1944). En dissoldre's l'URSS i constituir-se Ucraïna com a estat independent (1991), la base naval de Sebastòpol fou motiu de disputa entre Ucraïna i Rússia.

En contradicció amb la constitució d'Ucraïna, la Rada (consell) de l'óblast va declarar el rus com a cooficial amb l'ucraïnès el 26 d'abril del 2005.[2]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llocs i dades d'interès[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

El panorama del setge de Sebastòpol pintat per Franz Rubaud el 1904.
Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sebastòpol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sevastopol adopts regional language» (en anglès). The Ukrainian Weekly. [Consulta: 17/3/2014].

Enllaços[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sebastòpol
Portal

Portal de l'URSS