Marí El

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Респу́блика Мари́й Эл
(Respúblika Marí El)
Марий Эл Республика
(Marí El Respúblika)

Bandera de Marí El Escut de Marí El

Informació
Capital: Ioixkar-Olà
Població

 - Total
 - Densitat de població


727,979 h. (2005)
31,4 hab/km²

Superfície 23.200 km²
Governador Leonid Markelov
Idiomes oficials Rus i marí
Lloc web Govern
Situació de Mari El dins la Federació Russa
Mapa

La República de Marí El o simplement Marí El (en rus Респу́блика Мари́й Эл Respúblika Marí El, o simplement Мари́й Эл Marí El; i en marí: Марий Эл Республика Marí El Respúblika, o simplement Марий Эл Marí El) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa. Té una extensió de 23,200 km² i una població de 727.000 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La república limita al sud amb Txuvàixia, als sud i su-est amb Tatarstan, als nord i nod-est amb la Província de Kírov i a l'oest amb la Província de Nijni Nóvgorod. El territori és més aviat pla, ple de pantans i zones boscoses als marges del Volga i alguns afluents; el territori està cobert el 57 % per boscos i comprèn tres zones orogràfiques:

  • Al nord, els turons Viatsky Uval (275 metres).
  • Al sud, la depressió dels Maris (50-100 metres).
  • Els alts del Volga, (198 metres).

Els principals rius són el Volga (Jul) i el Vetluga (Vütla), i els seus afluents Rutka, Bolshaia, Kokshaga (Kakshan), Ilet (Elnet), Malaia Kokshaga, Nemda, Bui i Urzumka. Els llacs més destacats són els Karas, Kichiyer, Tair i Yalchik.

Economia[modifica | modifica el codi]

Els maris viuen principalment de l'agricultura (blat, lli, ovelles i vaques). El subsòl és ric en quars, silicats, torba I material de combustió de baixa qualitat. Però els maris es dediquen principalment a l'agricultura, cosa que ha provocat que, en ser minoritaris ja a la seva pròpia república, hagin estat exposats a l'ostracisme social. Els obrers russos són millor emprats i millor pagats que els maris, de manera que tenen més comoditats.

A la capital Ioixkar-Olà hi ha indústries mecàniques i químiques, així com forestals, de paper, cuir artificial i frigorífics industrials.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mari (poble)
  • Població: 727,979 (2002)
    • Urbana: 459,687 (63.1%)
    • Rural: 268,292 (36.9%)
    • Masculina: 338,485 (46.5%)
    • Femenina: 389,494 (53.5%)
    • Naixements: 7,475 (birth rate 10.5)
    • Morts: 12,256 (death rate 17.2)
  • Grups ètnics

Els mari no disposaren d'un territori específic fins a la Revolució russa de 1917. D'acord amb el Cens rus (2002) només el 51.7% dels mari de Rússia viuen a Mari El, mentre que el 17.5% viu a Baixkortostan. Durant el darrer cens soviètic (1989) el 4% dels mari de l'URSS vivien fora de Rússia.

D'acord amb el Cens rus (2002) els russos són el 47.5% de la població de la república, mentre que els mari són el 42.3%. Altres grups de població són els tàtars (6.0%), txuvaixos (1.0%), ucraïnesos (5,097, o 0.7%), i un munió de grups petits, cadascun amb menys del 0.5% del total de població. 2,911 persones (0.4%) no indicaren nacionalitat en el cens.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Mari 273,332 (47.2%) 279,450 (43.1%) 299,179 (43.7%) 306,627 (43.5%) 324,349 (43.3%) 312,178 (42.9%)
Russos 266,951 (46.1%) 309,514 (47.8%) 320,825 (46.9%) 334,561 (47.5%) 355,973 (47.5%) 345,513 (47.5%)
Tàtars 27,149 (4.7%) 38,821 (6.0%) 40,279 (5.9%) 40,917 (5.8%) 43,850 (5.9%) 43,377 (6.0%)
Txuvaixos 5,504 (0.9%) 9,065 (1.4%) 9,032 (1.3%) 8,087 (1.1%) 8,993 (1.2%) 7,418 (1.0%)
Altres 6,674 (1.2%) 10,830 (1.7%) 15,433 (2.3%) 14,015 (2.0%) 16,167 (2.2%) 19,943 (2.7%)

Història[modifica | modifica el codi]

Les troballes arqueològiques més antigues de la regió daten de l’Paleolític superior, i també hi ha nombrosos jaciments neolítics. Durant l’edat de Bronze es produïren moltes migracions. Cap al I mil·lenni aC hi entrà l’Edat de Ferro, careacteritzada per la desintegració de les estructures del clan i la formació de les primers autoritats tribals, que sovint formaven aliances, tal com ho mostren els restes de les viles i tombes als turons.

Durant la revolució de febrer del 1917 s'establiren soviets a Iurino, Tsarrevokokshaisk i a Koz’modem’iansk, el primer dominat pels bolxevics i els altres dos pels menxevics, durant abril i maig. Però quan els bolxevics dominaren Moscou, establiren el poder soviètic a Tsarevokokshaisk (5 de gener del 1918) i Koz’modem’iansk (13 de gener del 1918), de manera que a mitjans del 1918 dominaren tot el territori, mercè els oficis de M. F. Krasil’nikov i P. T. Kochetov. De febrer a abril del 1918 aconseguiren organitzar-se a Jatansk i Koz’modem’iansk, però esclataren revoltes de nacionalistes maris, de russos blancs i de menxevics a Stepanovsk, Tsarevokokhaisk i Kniazhinsk, però foren aixafades per l’Exèrcit Roig l'estiu del 1918.

El juliol del 1918 fou creada una secció mari del Comissariat del Poble per a Nacionalitatss de la RFSS Russa. Del 20 al 24 de juliol del 1920 se celebraria a Kazan la Primera Conferència Russa de Comunistes Maris, i mercè això, el 4 de novembre del 1920 el Comité Central Executiu de Tota Rússia i el Consell de Comissaris del Poble de Tota Russia adoptaren per decret la formació de la Regió Autònoma del Poble Mari (Marijskaja Oblast), en bona part per evitar les tendències panfinlandistes amb els udmurts, komis i mordovins (els acusaven d'intentar crear l'estat de Biàrmia). La capital serà Krasnokokshaisk, que des del 1927 s'anomenarà Ioixkar-Olà. Allí se celebraria el 20 de febrer del 1921 la Primera Conferència del Partit Comunista de l'Oblast Mari.

Tanmateix, del 1929 al 1932 l'oblast autònom Mari formà part del kraj de Nijni Nóvgorod, que des del 1932 al 1936 formaria part del kraj de Gorky. Finalment, el 5 de desembre del 1936 assolí l'estatut de República Socialista Soviètica Autònoma, ratificat per la primera constitució del 21 de juny del 1937. El 1926 tenia 23.525 km² i 482.100 habitants, dels quals el 53 % eren maris.

Durant el període del 1929 al 1940 s'hi construïren 45 empreses industrials i es col·lectivitzà l'economia, alhora que es roduia el desembarcament massiu d'enginyers, tècnics i treballadors qualificats rússos, alhora que motls pagaesos emigraven a les ciutats per a treballar com a peons. El 1928 també es construí el primer ferrocarril al territori, de Zelenyi Dol a Ioixkar Olà, i es produí una forta industrialització, de manera que el 1941 el 94,2 % de l'agricultura era col·lectivitzada.

Durant els purgues estalinistes fou eliminada la major part dels càrrecs del partit, així com la major part dels escriptors (com M. Shketan, V. Savi i altres). Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial (1941-1945), uns 14.000 soldats i 22.000 treballadors de la República foren condecorats per "patriotisme", i fou zona d'acolliment de treballadors i càrrecs comunistes de les repúbliques invadides, alhroa que fou important per la producció de fusta i indústria metal·lúrgica.

El 1959 els maris encara eren el 51 % dels habitants de la república contra un 44 % de russos, però des dels anys 70 s'està produint un procés d'immigració i assimilació que els ha deixat en minoria dins el seu propi país.

Durant els anys de la perestroika les reivindicacions dels mari s'han centrat en la recuperació de la seva llengua i de la seva cultura, així com l'obtenció de més autonomia per a la República. Amb aquesta finalitat el 1989 es va fundar l'associació Mari Ushem (Unió Mari), que el 1990 promourà la fundació d'escoles maris i el renaixement de la religió ancestral; el mateix any l'assemblea regional proclamà la sobirania de la república. Endemés, des del 1991 Mari El és membre de l’UNPO (Unrepresented Nations and Peoples Organisation).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marí El


Coord.: 56° 38′ 00″ N, 47° 52′ 00″ E / 56.63333333°N,47.86666667°E / 56.63333333; 47.86666667