Ossètia del Nord - Alània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Республика Северная Осетия-Алания
(Respúblika Sevèrnaia Osètia-Alània)
Цӕгат Ирыстоны Аланийы Республикӕ
(Căgat Irystony Alanijy Respublikă)
Bandera d'Ossètia del Nord - Alània Escut d'Ossètia del Nord - Alània
Informació
Capital: Vladikavkaz
Població

 - Total
 - Densitat de població


710.225 h. (2005)
88,8 hab/km²

Superfície 7.953 km²
Governador Taimuraz Màmsurov
Idiomes oficials Rus i osseta
Lloc web Govern
Mapa d'Ossètia del Nord - Alània dins de Rússia
L'Alània medieval entre els segles X i XII comparada amb les Ossèties actuals
Mapa de la República d'Ossètia del Nord-Alània
Vista de Tsimiti, a Ossètia del Nord

Ossètia del Nord - Alània (en rus Респу́блика Се́верная Осе́тия–Ала́ния, Respúblika Sevèrnaia Osètia-Alània; en osseta Цӕгат Ирыстоны Аланийы Республикӕ, Căgat Irystony Alanijy Respublikă) és una república caucàsica de la Federació Russa. Té una extensió de 8.000 km² i una població 678.600 habitants (2000). La seva capital és Vladikavkaz. Els ossetes parlen una llengua propera al persa que s'anomena osseta. Existeix també a Geòrgia una altra república d'ossetes que es diu Ossètia del Sud.

Vegeu també: Ossètia

Història[modifica | modifica el codi]

Els alans i la influència de Bizanci[modifica | modifica el codi]

El territori d'Ossetia del Nord, una regió agrícola molt fèrtil i part d'una ruta comercial clau a través de les Muntanyes del Caucas, va ser habitat durant milers d'anys per tribus Vainakh. Els avantpassats dels actuals ossetes, els alans, eren un poble de llengua persa, nòmades i bel·licosos, que s'instal·laren al Caucas sobre el s.VII. Dos segles més tard foren convertits al cristianisme per missioners bizantins, i s'establí l'arquebisbat d'Alània Occidental, sota l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble. Alània fou aleshores un regne fort al Caucas, beneficiant-se en gran part de la llegendària Ruta de la Seda fins a la Xina, que passava a través del seu territori. De l'edat mitjana endavant, Alània fou aclaparada per enemics externs i va patir nombroses invasions. Les invasions del mongols i tàtars al s.XIII delmaren la població, que aleshores ja rebia el gentilici d'ossetes. Al segle XVII els kabardins van introduir-hi l'Islam. Les incursions del Khanat de Crimea i l'imperi Otomà forçaren Alània/Ossètia a una aliança amb Rússia el segle XVIII.

Dominació russa i era soviètica[modifica | modifica el codi]

El 1806 Ossètia era ja la primera gran àrea del Caucas que va restar sota la dominació russa, iniciada amb la fundació de Vladikavkaz com a primer enclavament militar rus. L'arribada dels russos accelerà el desenvolupament de la regió, amb l'establiment d'indústries i la construcció de connexions viàries per a vèncer l'aïllament d'Ossetia. L'anomenada Carretera Militar de Geòrgia, que és encara un enllaç de transport crucial a través de les muntanyes, va ser construïda el 1799. De gran importància fou també la construcció d'una línia de ferrocarril entre Vladikavkaz i Rostov del Don(Rússia). Malgrat la russificació de la cultura tradicional, la millora de les comunicacions va estimular la cultura local: a finals del segle XVIII s'imprimien els primers llibres en osset. A meitats del segle XIX, Ossètia passava a formar part de la regió russa de Terskaia. Després de la Revolució Russa, Ossètia del Nord formà part de l'efímera República Soviètica de Muntanya (1921). El 7 de juliol de 1924 es convertí en l'óblast autònom d'Ossètia del Nord i, el 5 de desembre de 1936, en la República Socialista Soviètica Autònoma d'Ossètia del Nord, depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. A la Segona Guerra Mundial, la capital Vladikavkaz resistí l'atac dels nazis i marcà l'extrem oriental de la invasió. El 1944, Ossètia del Nord incorporà el districte de Prigorodni, a la dreta del riu Terek, i que havia format part de l'RSSA de Txetxènia-Ingúixia, com a conseqüència de les deportacions massives dels txetxens i Inguixos que Stalin va ordenar de sota l'acusació d'haver col·laborat amb els nazis. Amb el posterior retorn dels exiliats, el conflicte territorial pel districte de Prigorodni s'ha mantingut viu fins a l'actualitat.

Després de l'URSS[modifica | modifica el codi]

La dissolució de la Unió Soviètica va comportar tensions ètniques per als ossetes, que es dividiren entre la República d'Ossètia del Nord-Alània (1991), a la Federació Russa, i Ossètia del Sud, en territori de Geòrgia. El desembre de 1990 Geòrgia va abolir l'autonomia d'Ossètia del Sud, provocant una fugida de població local cap a Ossètia del Nord, accentuant les tensions ètniques amb els ingúixos al districte de Prigorodni. El conflicte a la veïna Txetxènia també ha afectat sovint Ossètia del Nord, com posà de manifest l'assalt de l'escola de Beslan amb més de 300 víctimes civils.

Demografia[modifica | modifica el codi]

  • Població: 710,275 (2002)
    • Urbana: 464,875 (65.5%)
    • Rural: 245,400 (34.5%)
    • Masculina: 336,035 (47.3%)
    • Femenina: 374,240 (52.7%)
  • Grups ètnics

La població osseta de la república és fonamentalment cristiana amb una minoria musulmana. Segons el Cens rus (2002), els ossetes són el 62,7% de la població de la república. Altres grups inclouen els russos (23,2%), ingúixos (3%), armenis (17.147, o 2,4%), kumyks (12.659, o 1,8%), georgians (10.803, o 1,5%), ucraïnesos (0,7%), txetxens (3.383, o 0,5%), i altres minories cadascuna amb menys del 0,5% del total de la població. 3.283 persones (0,5%) no indicaren nacionalitat en el cens.

cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Ossets 128.321 (84,2%) 165.616 (50,3%) 215.463 (47,8%) 269.326 (48,7%) 299.022 (50,5%) 334.876 (53%) 445.310 (62,7%)
Russos 10.063 (6,6%) 122.614 (37,2%) 178.654 (39,6%) 202.367 (36,6%) 200.692 (33,9%) 189.159 (29,9%) 164.734 (23,2%)
Ingúixos 23 (0,1%) 6.106 (1,9%) 6.071 (1,3%) 18.387 (3,3%) 23.663 (4%) 32.783 (5,2%) 21.442 (3%)
Ucraïnesos 10.301 (6,8%) 7.063 (2,1%) 9.362 (2,1%) 9.250 (1,7%) 10.574 (1,8%) 10.088 (1,6%) 5.198 (0,7%)
Altres 3.727 (2,4%) 27.806 (8,4%) 41.031 (9,1%) 53.251 (9,6%) 58.051 (9,8%) 65.522 (10,4%) 73.591 (10,4%)

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

A banda de la capital Vladikavkaz, sota jurisdicció de la república, Ossètia del Nord-Alània està dividida en els següents districtes i les corresponents capitals administratives:

Economia[modifica | modifica el codi]

Malgrat el pes econòmic d'acollir una població de refugiats important, Ossètia del Nord és l'economia més desenvolupada del nord del Caucas. És el territori més urbanitzat i majoritàriament industrialitzat, amb fàbriques que produeixen metalls (plom, zenc, tungstè, etc.), electrònica, productes químics, i aliments. L'agricultura local es basa en el bestiar, especialment ovelles i cabres, i el cultiu de gra, fruita, i cotó.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ossètia del Nord - Alània

General[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Mitjans d'informació[modifica | modifica el codi]


Coord.: 43° 14′ 0″ N, 44° 26′ 0″ E / 43.23333,44.43333