Aigua mineral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aigua mineral amb un punt de gas.
Ampolla d'aigua mineral de Turquia

Aigua mineral és una categoria d'aigua que es caracteritza per una presència important de substàncies minerals i altres substàncies amb efectes particulars que n'alteren el gust o li donen un valor terapèutic i que cal que disposin d'una autorització específica de l'Administració pública per a ser considerades oficialment com a tals.

Per aconseguir l'autorització que permet l'envasat i venda d'aigües minerals s'han de complir normes estrictes de qualitat química (en la pràctica amb anàlisis continus).

Tradicionalment les aigües minerals es consumien al lloc d'origen en l'activitat anomenada prendre les aigües com ja feien els pobles antics com els romans en les "caldes" o en els banys públics. Els balnearis actuals continuen amb aquesta activitat i aquests han tingut una revifada després d'un cert davalla amb l'avanç de la medicina.

En els temps moderns és més comú embotellar l'aigua i distribuir-la pel consum a nivell de distribució mundial es poden trobar unes 3.000 marques d'aigua mineral envasada.[1]

L'aigua mineral natural és una aigua d'origen subterrani, protegida de qualsevol contaminació. Les seves característiques químiques han d'ésser estables. Les seves propietats favorables a la salut les ha de tenir de forma natural (no pas afegides).

No és aigua potable en el sentit reglamentari, ja que sovint conté substàncies minerals en quantitats molt importants per a poder ser aigua de consum exclusiu. De tota manera només determinades aigües minerals naturals ultrapassen els criteris de potabilitat, per exemple a França de 74 aigües minerals naturals analitzades per l'Administració 24 d'elles ultrapassaven els criteris de contingut d'arsènic establerts per a l'aigua potable.

L'aigua minero-medicinal és aquella d'origen natural, utilitzades en terapèutica i amb propietats terapèutiques conegudes i aprovades.[2] Les sals, el compostos sulfurosos i el gas es troben entre les substàncies que poden estar dissoltes en l'aigua. Sovint l'aigua mineral pot ser efervescent. L'aigua mineral, pròpiament dita, no pot ser preparada sinó que ha de ser obtinguda de fonts naturals. Són declarades d'utilitat pública.

Legislació espanyola[3][modifica | modifica el codi]

El codi alimentari espanyol per a les begudes d'aigua envasada (R.D. 2119/1.981 de 24 de juliol de 1.981) les classifica en:

  • Mineromedicinals. (ha d'ésser declarada d'Utilitat pública)
  • Minerals naturals. (ha d'ésser declarada d'Utilitat pública)
  • De manantial. (subterrànies sense tractaments però no són minerals)
  • Potables preparades.(sotmeses a tractaments fisicoquímics autoritzats, no són minerals però es poden vendre envasades)
  • De consum públic (no són minerals i no es venen envasades).

Contingut mineral[modifica | modifica el codi]

Amb caràcter general com més minerals conté l'aigua més dura es diu que és; l'aigua amb pocs minerals, en canvi es diu que és tova.[4]

La FDA dels Estats Units classifica com aigua mineral la que, entre altres requisits, conté com a mínim 250 parts per milió de sòlids dissolts totals.

El contingut de minerals més o menys fort no defineix ell sol una aigua mineral. Hi ha aigües minerals que tenen una mineralització més feble que l'aigua potable de l'aixeta. Així el que defineix l'aigua mineral és el seu origen subterrani, la seva composició estable i l'absència de qualsevol tractament de desinfecció.


Mineralització Dèbil: Són les que tenen menys de 150mg/ de calci i menys de 50 mg de magnesi.
Mineralització Forta: tenen més de 1.500mg/l de residu sec.
Bicarbonatada: amb més de 600mg/l de bicarbonats.
Sulfatades: amb més de 200mg/l de sulfats.
Clorurada: més de 200mg/l de clorur.
Càlciques amb més de 150mg/l de calci.
Ferruginosa: amb més d'1mg/l de ferro.
Acidulada:-més de 250mg/l de CO2.
Sòdica: més de 200mg/l de sodi.
Hiposòdica: menys de 20 mg/l de sodi.
Magnèsiques:supera els 50mg/l de magnesi.
Fluorades: més d'1 mg/l de fluorurs.

Alguns efectes atribuïts[modifica | modifica el codi]

  • Les aigües bicarbonatades es diu tenen un efecte neutralitzant de la secreció gàstrica i estimulen la digestió.
  • Les aigües hiposòdiques amb poc sodi sembla que beneficien les persones amb hipertensió arterial, problemes cardíacs, litiasi, afeccions renals o alteracions associades a la retenció de líquids.
  • Les aigües de mineralització dèbil es creu que afavoreixen la funció renal, a més es poden fer servir per a l'elaboració de preparats alimenticis infantils.

Economia[modifica | modifica el codi]

Consum d'aigua embotellada a Europa[modifica | modifica el codi]

Consum d'aigua en botella en litre i per person a el 2003.[5]

País Any 2003
en litre/hab
Itàlia 208
França 200
Bèlgica 145
Espanya 126
Alemanya 129,1[6]
Suïssa 110
Portugal 92
Grècia 57
Hongria 55
Polònia 41
Regne Unit 34
Rússia 10




Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: laigua mineral