Tàtars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tàtars
tàtar: Tatarlar/Татарлар
Dona tàtar, s. XVIII
Població total uns 7 milions
Regions amb població significativa Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan, Ucraïna, Turquia, Finlàndia, Estònia, Polònia, Bielorússia, Alemanya, Bulgària, Romania, Canadà, Xina
Llengua Tàtar, rus
, i altres en la diàspora
Religió predominantment islam sunnita, amb minories cristianes
Grups humans relacionats
altres pobles turcs

Els tàtars són pobles de parla turquesa d' Europa Oriental i Sibèria. La majoria - a la Rússia europea- són descendents dels búlgars del Volga que foren conquerits i dominats pels mongols durant la invasió de Bulgària del segle XIII i van adoptar el nom dels conqueridors. Els tàtars de Sibèria són supervivents dels antigament nombrosos pobles turcomongols de l'Ural-Altai, barrejats amb alguns parlants de llengües uràliques, com els mongols.

Els originals Ta-ta mongols habitaren el nord-est del desert de Gobi al segle V i, sota la forma de "Nou tàtar" (Tokuz tàtar) o de "Trenta tàtar" (Oluz tàtar) ja apareixen a les inscripcions turques de Kocho Tsaidam al segle VIII, època on segurament habitaven la regió del baix Kerulen.[1] Després de ser subjugats en el segle IX pels kitans, ocuparen les terres al sud dels solang (moderns solon), a la riba sud del riu Kerulen, cap a Buir Nor i fins al Khingan. Encara que generalment se'ls suposa de llengua mongola, algunes opinions els fan de llengua tungús. Guerrers ferotges, al segle XIII es consideraven els més salvatges dels pobles turcomongols; per la part de Manxuria formaven una amenaça greu pel regne xino-tungús dels Jin o Jurchen; possiblement per atacar-los per l'altra costat (al nord-oest), els xinesos van provocar l'ascens de Genguis Khan al que van acabar sotmesos.

Bandera nacional dels tàtars

Genguis Khan, després de ser elegit khan, fou pressionat per prendre venjança dels tàtars els enemics hereditaris que havien posat fi a la primera reialesa mongol el 1161 i havien entregat a alguns membres de la família reial als Jin (jurchen) que els havien executat i el 1167 havien fet matar al pare de Genguis Khan, Yesugei. Al capdavant del moviment en favor de la guerra contra els tàtars hi havia el cap djelair Muqali o Muquli. El moment era favorable, ja que l'antiga aliança entre els Jin i els tàtars s'havia trencat i aquestos darrers atacaven una i altra vegada les fronteres del regne Jin.

La cort xinesa va decidir canviar el seu sistema d'aliances i donar suport al khan kerait Togrul contra els tàtars. Genguis, com a vassall de Togrul, el va acompanyar a la guerra. Els tàtars de Buir Nor, agafats entre els Jin, els keraits i els mongols, van ser derrotats severament a la vora del riu Uldja, i el cap tàtar Megudjin-seultu va morir, Aquests fets van passar aproximadament a l'any 1198. Togrul va rebre el títol xinès de wang (rei o príncep), i des llavors fou conegut a la història com a Wang Khan. Genguis també va rebre un títol de la cort xinesa dels Jin, però, com a vassall del wang, un seu títol fou de segon ordre.

Genguis Khan va decidir el 1202 castigar als assassins del seu pare, els tàtars, ara dirigits per Tchagan i Altchi. Derrotats els tàtars fonen massacrats en massa i els sobrevivents repartits entre les tribus mongoles. Genguis es va quedar amb dues joves tàtars, Yesui i Yesugan. Genguis Khan havia donar orde de no saquejar, però alguns caps no la van obeir: Altan, fill de l'antic kakhan mongol Qutula, va infringir l'orde. També ho van fer Qutchar i Daaritai, aquest darrer oncle patern de Genguis. Aquest els va castigar obligant-los a retornar el botí. Després de la victòria sobre els tàtars, la tribu menor dels solon, al riu Nonni, es van sotmetre i van pagar tribut.

Sota el lideratge de Batu Khan, net de Genguis Khan, marxaren cap a l'oest, conduint en la marxa molts pobles turcs de l'Ural i Altai cap a les planures de Rússia.

En el Volga es barrejaren amb les restes de l'imperi búlgar (Bulgària del Volga), amb alguns pobles de parla ugrofinesa, així com amb els remanents de les antigues colònies gregues a Crimea i caucasians en el Caucas.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Thomsen, Inscriptions de l'Orkhan, pàgina 140

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàtars