Bulgària del Volga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Búlgaria del Volga

Els búlgars del Volga foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el regne de Bulgària al Danubi. Els búlgars van arribar a les estepes al sud de Rússia durant les invasions dels huns; són esmentat per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zenó en la lluita contra els gots; llavors vivien principalment entre el Kuban i el Palus Maeotis (Mar d'Azov). Els bizantins van anomenar a les terres del Kuban Gran Bulgària.

A la mort del khan Kuvrat el 642 el regne búlgar es va partir segurament sota pressió del khanat dels khàzars. Una part dels búlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantins i russos com Bulgària Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del khan Isperukh cap a la regió del Danubi i els Balcans on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat Burdjan pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el riu Kama on van sotmetre a la població local finesa, formant un estat conegut com el khanat dels Búlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans com Bulghar, nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels búlgars del Volga; a l'est els badjirts (els moderns baixkirs) també sotmesos als búlgars; al sud-est els petxenegs i ghuzz que eren independents; a l'oest, entre els búlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels búlgars; a l'oest vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als búlgars.

Els búlgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també s'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de yiltuwar (turc alteber segons les inscripcions de l'Orkhon) el que indicaria que era un sobirà subordinat (probablement al khan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill del alteber vivia com hostatge a la cort del khan khàzar). No van assolir la completa independència fins a la caiguda del khanat khàzar el 965. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de Bagdad, va agafar el títol d'amir. El 964 la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de Kíev Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació patida.

Cada tribu dels búlgar de fet formava un subestat virtualment independent. El 1183 un príncep búlgar estava aliat als cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país la formaven la família reial, els caps tribals i les 500 famílies més poderoses.

A la meitat del segle X era yiltuwar Almush ibn Shilki que fou el primer que va agafar el títol d'amir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006 Bulgària del Volga i Kiev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i búlgar a patir de la segona meitat del segle XI. El 1088 els búlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els búlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els búlgars només van fer dos ofensives, el 1107 contra Suzdal, i el 1218 en què van saquejar Ustyug situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre búlgars i russos.

Invasió mongol de Bulgària del Volga[modifica | modifica el codi]

El mongols després de la victòria sobre els russos a la batalla del riu Kalka el 1224, es van girar contra els búlgars, però aquestos els van fer caure a diverses emboscades i els van causar fortes pèrdues. Això va provocar la venjança dels mongols; el 1229 l'avantguarda búlgara va ser derrotada pels mongols a la vora del riu Yayik (riu Ural) i el 1236 segons les cròniques musulmanes o el 1237 segons les russes, els mongols van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat búlgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or.

La ciutat de Bulghar es va reconstruir i va recuperar la seva prosperitat força aviat. Les troballes arqueològiques demostren que era prospera a la segona meitat del segle XIII i al segle XIV, però en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat fou progressivament abandonada potser per l'ascens de Kazan (anomenada de vegades nova Bulghar, rus Novyi Bulgar) fundada per Batu Khan. Tamerlà la va ignorar el 1395 i el 1399 els russos la van acabar destruint quasi totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort 1446) com a capital d'un khanat derivat de l'Horda d'Or i Bulghar no va tenir opció a recuperar-se.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bulgària del Volga Modifica l'enllaç a Wikidata