Qarakhànida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del segle X al XII. Els numismatics del segle XIX els van anomenar Ilek Khans, ja que Ilek (Ileg, Ilig) apareixia a les monedes, però és erroni, ja que Ilek és un nivell inferior a khan. L'altra nom, qarakhànides, deriva de kara o qara (modernament "negre" però en turc antic, el principal vent del nord) pel que Kara khan equivaldria a "Khan Principal". Els àrabs els anomenaven khans i de vegades Al-i Afrasiyab (casal d'Afrasiyab) per referir-se al llegendari rei dels turanians de l'epopeia nacional iraniana (turc Alp er Tonga)

Història[modifica | modifica el codi]

Barthold pensa que eren un clan dels turcs toghuz oghuz que al primer quart del segle X van arrabassar de la regió de Balasagun (a l'oest de l'Issiq Kul) als turcs karluks. Al mateix tempos una altra tribu turca, els yaghma, també un clan dels toghuz oghuz, va ocupar Kashgar. Kadir Khan, esmentat com el khan que va lluitar contra el samànida Nuh ben Asad de Samarcanda no seria un qarakànida sinó un khan karluk

El primer dels khans del que es té noticia es Satuk Bughra Khan, khan de Balasagun, mort vers el 955, i que va promoure la introducció del islam entre els seus, agafant el nom de Abd al-Karim. En els cent anys següents els oasis de la conca del Tarim occidental i les planes del Tchu i el Talas estava sota el govern de diverses branques de la seva família, tots els quals van esdevenir musulmans (la conversió de les regions orientals es va produir a partir del 960, any en què Ibn al-Athir diu que 200.000 tendes de les tribus es van convertir). Bughra Khan Harun I (o Bughra Khan Hasan), khan de Kashgar i Khotan va envair els dominis samànides a Transoxiana i va entrar temporalment a Bukharà el maig del 992. Arslan Ilig (o Ilil) Nasr ibn Ali, khan d'Uzkend a Fergana (mort el 1012 o 1013) va entrar vencedor a Bukharà el 23 d'octubre del 999 i va annexionar la Transoxiana on hi va haver resistència fins al 1005.

El gran khan governava directament la part oriental dels dominis amb la cort a Balasagun (Kara Ordu) a la vall del Chu del Semirechie. Un khan adjunt sota l'autoritat del primer governava la part occidental amb capital a Talas o a Kashgar. Per sota d'aquest hi havia una jerarquia complexa de khan subordinats i governadors regionals, tots membres de la família reial. Els seus nom de regne i els títols eren turcs (entre els títols el totèmic onghun) i després de la conversió a l'islam (durant el segle X) portaren a més noms i patronímics musulmans. Els títols canviaven quan un khan ascendia en la jerarquia, cosa que fa molt difícil saber la genealogia i la cronologia.

Arslan Ilig Nasr ibn Ali d'Uzkend i Bukharà va tenir inicialment bones relacions amb Mahmud de Gazni (998-1030) al que va donar una filla en matrimoni. Mahmud va conquerir Panjab (1004-1005) i mentre era a l'Índia (1006) Arslan va envair el Khurasan i va saquejar Balkh i Nishapur. Mahmud va retornar a Iran i va derrotar al qarakhànida a Charkiyan prop de Balkh (4 de gener del 1008).[1] Arslan Ilig Nasr va tenir l'ajut del seu cosí Kadir Khan Yusuf, príncep de Khotan, però en canvi el seu propi germà, Thugan Khan, va fer costat a Mahmud.

El 1017 els kitan (Liao) van enviar un exèrcit contra els qarakhànides de Kashgar; el khan Tughan Khan els va rebutjar. Els kitan van enviar una ambaixada a Mahmud de Gazni[2] però el gaznèvida estava enfeinat a l'Índia (conquesta de Thaneswar el 1014, saqueig de Mathura el 1019, setge de Gwalior el 1020-1021, saqueig de Somnath el 1025). Després del 1025, ja amb els seus dominis fins al Ganges i Malwa, va decidir arreglar els afers amb el qarakhànida que governava Samarcanda i Bukharà, Ali Tegin. Aquest basava el seu poder en el suport de les bandes oghuz dirigides per Arslan Israil, Toghril o Chaghri (els seljúcides), però fou derrotat i Mahmud va entrar a Samarcanda; al mateix temps va entrar a Transoxiana el qarakhànida Kadir Khan Yusuf de Kashgar i es va trobar amb Mahmud amb el que es va entrevistar a Samarcanda per acordar un repartiment del país (1025). Quan Mahmud va tornar al Khurasan, Ali Tegin va recuperar Bukharà i Samarcanda (1026).

El gaznèvida Masud I ben Mahmud (1030-1040) fill i successor de Mahmud, va enviar una nova expedició contra Ali Tegin; l'exèrcit gaznèvida va ocupar Bukharà però no s'hi va poder mantenir (1032). Ali Tegin va morir poc després (1034) i els seus fills (que representaven la branca "alida" sorgida d'Abu l-Hassan Ali Arslan Khan Kara Khan - o Ali Kara Khan- net de Satuk Bughra Kara Khan) no van poder conservar el domini enfront de l'altra branca (la hasanita, descendent de Hasan o Harun Bughra Khan I, un altre nét de Satuk Bughra Kara Khan) més que uns anys i vers 1041 (tot i que van lluitar uns anys més) va acabar en mans de dos germans de la branca hasanita, Ayn al-Dawla Arslan Kara Khan Muayyad Muhammad I i Abu Ishak Ibrahim I Buri Tegin conegut per Tamghatsh Khan[3] que van regnar a Bukharà i Samarcanda del 1041 o 1042 al 1052 i 1068 respectivament (el primer com a gran khan i el segon subordinat, i a partir del 1052 com a gran khan). Buri Tegin fou considerat pels historiadors musulmans un exemple de príncep just i pietós; aquest khan sembla que va renunciar a les províncies de Khuttal i Caghaniyan que havia adquirit dels gaznèvides davant la impossibilitat de conservar-les enfront dels seljúcides.

Els khans de la branca occidental inicial eren ara grans khans i dominaven tot el khanat oriental, i en endavant es pot considerar com a branca occidental la de Transoxiana i l'antiga occidental esdevenia oriental. En unificat khanat oriental estava format per la regió del Semirechie, Fergana oriental, i Kashgaria, amb capitals a Balasagun (Kara Ordu) i Kashgar (capital religiosa i cultural). El khanat occidental o de Transoxiana el formaven la Fergana occidental incloent Uzkend la primera capital (que després va passar al khanat oriental amb la Fergana occidental), després traslladada a Samarcanda. La zona entre ambdós al Sirdarià fou sovint objecte de litigi entre les dues branques.

Mentre els gaznèvides foren derrotats a la batalla de Dandanakan (23 de maig de 1040) prop de Merw pels turcs seljúcides que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i Índia. El seljúcida Toghrul Beg va sotmetre Pèrsia i el 1055 va entrar a Bagdad i el califa el va reconèixer com a soldà i rei de l'est i l'oest.

A Samarcanda i Bukharà Shams al-Mulk Nasr (1068-1080), fill i successor (1068) de Buri Tegin, mecenes de les arts i dels savis, i famós per l'esplendor de la seva cort, va ser atacat el 1072 pel soldà seljúcida Alp Arslan que va morir en aquesta campanya i li va succeir el seu fill gran Malik Shah; es va dirigir a Samarcanda però al darrer moment va acceptar la petició de pau de Shams al-Mulk, que va poder conservar el poder com a vassall. Així la branca qarakhànida de Transoxiana va esdevenir una dependència dels dominis seljúcides.

A la regió de l'Ili i Kashgar, els qarakhànides es van unificar sota Kadir Khan Yusuf (Balasagun Kashgar i Khotan). A la seva mort els seus fills Arslan Khan i Muhàmmad Bughra Khan (1032-1057) es van repartir els dominis: la major part al primer, i la plana de Talas al segon, però aquest va reunificar el país vers el 1055 arrabassant la Kashgària al seu germà. Però aviat hi va haver nous repartiments (1057). Al final del segle XI altre cop es van unificar sota Bughra Khan Harun (mort el 1102).

El 1130 la Kashgària i la conca del Issiq Kul fou ocupada pels kitan del regne Liao i els qarakhànides van restar vassals. Balasagun va esdevenir la capital dels kara-khitai i els qarakhànides van restar a Kashgar. Quan el 1210/1211 van arribar els naiman el khan Muhammad estava presoner i fou alliberat per ser reinstal·lat al tron, però va morir abans de poder ser restaurat en una revolta interna i Kashgar va quedar en poder de Kuchtlug el khan naiman.

Llista dels khans de la branca oriental[modifica | modifica el codi]

Karluks[modifica | modifica el codi]

  • Kol Bilge Kara Khan vers 840-870
  • Bazir Khan ? -910

Qarakhànides[modifica | modifica el codi]

  • Satuk Bughra Kara Khan Abd al-Karim 920-956
  • Musa Bughra Khan 956-958
  • Suleyman Arslan Khan 958-970 ?
  • Ali Abu l-Hassan Arslan Khan Kara Khan 970-998
  • Ahmad Nasr al-Hakk Kutb ad-Dawla 998-1017
  • Mansur Nur al-Dawla 1017-1024
  • Muhammad Toghan Khan 1024-1026
  • A la branca occidental 1026

Khans occidentals[modifica | modifica el codi]

  • Bughra Khan Harun I vers 992 (net de Satuk Bughra Khan) a Kashgar
  • Tughan Khan vers 1017 de Kashgar (regnava abans del 1008 i fins vers 1020)
  • Kadir Khan Yusuf (de Khotan, després -vers 1020- de Kashgar, unifica el khanat i estableix la capital a Uzkend el 1026, agafa el nom de Yusuf Nasr al-Dawla Malik al-Mashrik wa'l-Sin 1026-1032)
  • Sulayman Arslan Khan II 1032-1055 de Balasagun, Kashgaria i Khotan
  • Muhammad Bughra Khan 1055-1057 (segona unificació, 1032-1055 de Talas)
  • Ibrahim I 1057-1059
  • Mahmud Toghril Qara 1059-1074
  • Umar Toghril Tigin 1074-1075
  • Harun Abu Ali Tamghach Bughra Kara Khan (Bughra Khan Harun II) 1075-1102 (tercera unificació)
  • Ahmad Nur al-Dawla 1102-1128

Khans vassals dels Kara-Khitai[modifica | modifica el codi]

  • Ibrahim II 1128-1158
  • Muhammad 1158- ?
  • Yusuf Abu l-Muzaffar Arslan Khan ? -1205
  • Abu l-Fath Muhammad ? -1211
  • Naimans 1211-1227
  • Mongols 1227

Tansoxiana sota dependència dels seljúcides, kara-khitai i khwarizm-shah[modifica | modifica el codi]

El 1089 Ahmad Khan ibn Khidr, nebot de Shams al-Mulk, es va revoltar i Malik Shah hi va fer una expedició cridat pels ulemes, tradicionalment enfrontats als khans en aquesta regió. Malik Shah va ocupar Uzkend i Ahmad fou fet presoner però després alliberat i reinstal·lat breument com a vassall, fins que els ulemes el van fer executar per heretgia i de simpaties ismaïlites. Els khans següents foren de designació del sultà seljúcida.

El 1096 el govern del Khurasan va passar al seljúcida Sandjar, que tenia uns 12 anys, amb residència principal a Merw. El qarakhànida Kadir Khan Djibrail de Kashgar va envair el territori, però Sandjar el va derrotar i matar prop de Termedh (1102).

  • Yakub 1089-1095
  • Masud I 1095-1097
  • Sulayman Kadir Tamghach 1097
  • Mahmud I 1097-1099
  • Harun Tigin 1099
  • Djibrail Kadir Khan (de Kashgar abans de 1099 fins a 1102) 1099-1102
  • Muhammad II Arslan Khan 1102-1130
  • Nasr II 1128-1129
  • Ahmad II 1128-1130
  • al-Hasan (Hasan Tegin) 1130-1132
  • Ibrahim II 1132
  • Rukn al-Din Mahmud II 1132-1141

El qarakhànida de Transoxiana Arslan Khan (Muhammad II ibn Sulayman, nebot i gendre de Sandjar) va fugir davant la invasió del seu parent, però Sandjar el va instal·lar de nou a Transoxiana fins al 1130 en què enemistats els dos homes,[4] Sandjar va ocupar Samarcanda i Arslan fou enderrocat i substituït pel seu parent qarakhànida Hassan Tegin (1130-1132), i després per Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad (1132-1141), un altre nebot de Sandjar.

El 1141 la Transoxiana fou envaïda pels kara-khitai emigrats des de la Xina que onze anys abans havien sotmes el khanat oriental. Sanjar els va anar a fer front amb el suport de Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad però va patir una greu desfeta a l'estepa de Katwan prop de Samarcanda (9 de setembre del 1141) i va haver de fugir al Khurasan.[5] Transoxiana va passar als kara-khitai, i Atsiz de Khwarazm es va revoltar contra els seljúcides.

Elks kara khitai van posar al tron de Samarcanda a diversos khans titelles, i a Bukharà el poder va passar de facto als caps religiosos sunnites, els sudur de la família Burhan, lleials als kara khitai tot i que eren pagans (pero tolerants). Rukn al-Din Mahmud ibn Muhammad va restar al Khurasan fins a la seva mort el 1164, i quan Sandjar fou fet presoner pels oghuz va ser proclamat emir de Khurasan per l'exèrcit seljúcida mancat de cap (1153). Sandjar fou alliberat el 1156 i Mahmud va reprendre el títol quan va morir (1157). La seva branca (branca hasanita) es va extingir amb els seus fills Nasr i Muhammad i el khanat va quedan en poder de la branca alida.

El 1204 Ala al-Din Muhammad khwarizm-shah, va demanar ajut contra els gúrides al gurkhan dels kara-khitai, el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan qarakhànida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els gúrides a Hazarasp (1204). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a Andhakui a l'est de Balkh (setembre-octubre del 1204). Uthman va fer aliança amb Ala al-Din i junts van ocupar Bukharà; la sobirania dels khwarizm-shah sobre sobre els qarakhànides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, però el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, be a l'estepa d'Ilamish, prop d'Andidjan a Fergana o bé a l'estepa de Talas (1210) i el domini d'Uthman com a vassall dels khwarizm-shah, es va consolidar.

El 1212 Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-shah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar a Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia qarakhànida que havia governat Transoxiana durant més de dos segles.

Khans qarakhànides de Transoxiana[modifica | modifica el codi]

  • Arslan Ilig (o Ilil) Nasr ibn Ali, khan (Ilek) d'Uzkend, conquesta Bukharà 999-1020
  • Ali Tigin, germà de Kadir Khan Yusuf de la branca oriental vers 1020-1025
  • Ocupació de Mahmud de Gazni 1025-1026
  • Ali Tigin (segona vegada) 1026-1034
  • Yusuf 1034-1041/1042
  • Arslan Tigin 1034-1041/1042
  • Arslan Kara Khan Muayyad Muhammad I 1041/1042-1052
  • Abu Ishak Ibrahim I Buri Tegin (Tamghatsh Khan) 1041/1042-1068

Vassall del sultà seljúcida[modifica | modifica el codi]

  • Shams al-Mulk Abu l-Hasan Nasr ibn Ibrahim I 1068-1080 (1073, vassall seljúcida)
  • al-Khidr Abu Shuja 1080-1081
  • Ahmad I 1081-1089
  • Yakub 1089-1095
  • Masud I 1095-1097
  • Sulayman Kadir Tamghach 1097
  • Mahmud I 1097-1099
  • Harun Tigin 1099
  • Djibrail Kadir Khan (de Kashgar abans de 1099 fins a 1102) 1099-1102
  • Muhammad II Arslan Khan 1102-1130
  • Nasr II 1128-1129
  • Ahmad II 1128-1130
  • al-Hasan (Hasan Tegin) 1130-1132
  • Ibrahim II 1132
  • Rukn al-Din Mahmud II 1132-1141

Vassalls del gurkhan kara khitai[modifica | modifica el codi]

  • Ibrahim III 1141-1156 (1141, vassall kara khitai)
  • Ali II Chaghri Khan 1156-1160
  • Masud II 1160-1178
  • Nasr III 1164-1173
  • Muhammad III 1171-1174
  • Ibrahim IV 1178-1203
  • Uthman Bughra ibn Ibrahim 1203-1210

Vassalls del Khwarizmshah de Khwarizm[modifica | modifica el codi]

  • Uthman Bughra 1210-1212
  • Annexió per Khwarizm 1212

Branca de Fergana[modifica | modifica el codi]

Després de la invasió kara-khitai del 1141 una branca separada es va instal·lar a Fergana amb capital a Uzkend, com a vassalla dels invassors. El 1211 el khan governant, Arslan, es va declarar independent i vassall de Genguis Khan. Els prínceps d'aquesta branca van conservar el govern fins a una data desconeguda (vers 1300) com a vassalls mongols. No se'n sap res de la seva historia o governants excepte l'esmentat Arslan.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. la data la dona Barthold, seguint a Gardizi; la victòria gaznèvida s'hauria degut a la utilització dels elefants indis
  2. Minorsky, comunicació a l'Acadèmia de les inscripcions, 1937
  3. el títol vol dir "rei de la Xina del nord" (Tabghatsh)
  4. per les intrigues del clergat sunnita que adquiria progressivament més influència a Bukharà i Samarcanda
  5. el paper del turc Atsiz, shah de Khwarazm, que hauria cridat als kara khitai contra Sandjar, es discutit; Barthold refuta completament l'acusació


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qarakhànida Modifica l'enllaç a Wikidata