Antiga Gran Bulgària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία
Antiga Gran Bulgària
NE 600ad.jpg
Bandera
632 – 681 Chasaren.jpg
Bandera
Bandera

de}}}

Bandera

Ubicació de
Antiga Bulgària
Capital Fanagòria
(632–665)
Idioma oficial Búlgar
Religió Tengrianisme
Forma de govern Monarquia absoluta
Història
 • Kubrat hereta el tron 632
 • Creació del Primer Imperi Búlgar 681
Assentaments búlgars en els segles VI-VII.

L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (grec antic Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques bizantines) va ser el terme usat pels historiadors bizantins per referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del khan búlgar Kubrat el segle VII al nord de la serralada del Caucas a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.[1]

Kubrat[modifica | modifica el codi]

Kubrat (també Kurt o Houvrat) pertanyia al clan real dels Dulo i era l'hereu legítim del tron búlgar. Va créixer en l'Imperi Bizantí, dins del qual va ser educat i batejat,[2] mentre que el seu oncle matern Organa exercia la regència en la tribu.

Entorn de l'any 628, Kubrat va retornar a la seva terra natal, va assumir el lideratge del seu poble, amb la probable aprovació del khagan dels àvars. Aviat es va deslliurar de la dominació àvara i es va segregar del Khaganat Turc Occidental, immers en guerres dinàstiques.

Creació[modifica | modifica el codi]

Entre el 630 i el 635, Kubrat va aconseguir unir sota el seu comandament les dues principals tribus búlgares, els kutrigur i els utrigur, i va crer una poderosa confederació coneguda pels autors medievals com L'Antiga Gran Bulgària.[3] i també com a onogurs-Imperi búlgar (o en versió occidental Onogúria ).[4] Alguns historiadors inclouen entre els seus súbdits els àvars derrotats i situen els seus límits occidentals a la plana panònnica. Es presumeix que la seva capital hauria estat situada a l'antiga ciutat de Fanagòria, a la península de Taman. La tomba de Kubrat va ser descoberta el 1912 a Peresxepina, Ucraïna.[5]

Desintegració i estats successors[modifica | modifica el codi]

Els esdeveniments que es van desenvolupar a la mort de Kubrat són descrits pel patriarca bizantí Nicèfor I.[6] En temps de l'emperador Constantí IV, ens diu, Kubrat va morir i Batbayan, el més gran dels seus cinc fills, va quedar a càrrec de l'estat. Tanmateix, la pressió dels khàzars va acabar per sembrar la discòrdia entre tots els fills de Kubrat que, malgrat el consell del seu pare de romandre units per crear un front comú, van partir separadament, cada un al capdavant de la seva tribu.

Els búlgars del Volga[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bulgària del Volga

Kotrag, líder dels kutrigurs, va partir cap al Volga mig, on va fundar la Bulgària del Volga, en la confluència d'aquest riu amb el riu Kama, un estat que arribaria a ser molt pròsper. Els búlgars del Volga o búlgars de plata, com eren coneguts en l'època, es van convertir voluntàriament a l'Islam al segle IX, i aconseguiren preservar la seva identitat nacional fins ben entrat el segle XIII, repel·lint els primers atacs mongols en 1223. Tanmateix, van ser finalment derrotats i la seva ciutat més important, Bólgar es va convertir en la capital del Khanat de l'Horda d'Or, i la seva població es va barrejar amb la dels tàtars. Els ciutadans de les actuals repúbliques russes de Tatarstan i Txuvàixia es consideren descendents d'aquests búlgars.

Búlgars a Voivodina i Macedònia[modifica | modifica el codi]

Kuber es va assentar a l'antiga ciutat romana de Sirmium, al capdavant d'un grup format per diverses ètnies (búlgars, 'romans', eslaus, germànics) i com vassalls dels àvars eurasiàtics. Després d'una revolta, va guiar la seva gent fins a Macedònia. Es va establir llavors a la regió de Keremísia i va tractar infructuosament de conquerir la ciutat de Tessalònica. Després d'aquest fracàs, va desaparèixer de la història i el seu poble es va barrejar amb les tribus eslaves de la zona.

Búlgars al sud d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Altres búlgars, van arribar a Itàlia al voltant a 662, liderats pel "Duc Alzeco" (Altsek, a la recerca de protecció davant els àvars). Van sol·licitar terres al rei llombard Grimoald I De Benevento a canvi dels seus serveis com a mercenaris. Es van instal·lar inicialment en les proximitats de Ravenna, i es van desplaçar al sud un cert temps després. Grimoald va enviar a Altzek i als seus seguidors el seu fill Romuald, a Benevent, que els va atorgar les terres al nord-est de Nàpols en les "espaioses però fins llavors desertes" ciutats de Sepino, Bovianum (Bojano) i Isernia, a l'actual regió de Molise, als Apenins. Altzek va rebre el títol llombard de "Gastald". Pau el Diaca, en la seva Historia Langobardorum, escrita més enllà de l'any 787, ens diu que en aquella època, els búlgars encara habitaven la zona, i que fins i tot si parlaven en llatí, "no han oblidat l'ús de la seva pròpia llengua".[7]

Excavacions a la necròpolis de Vicenne - Campochiaro, a prop de Boiano han tret a la llum 130 enterraments datats al segle VII, entre els quals es van trobar 13 enterraments amb cavalls i artefactes d'origen germànic i àvar.[8][9][10] Els enterraments de cavalls són característics dels nòmades eqüestres d'Àsia Central, d'on es dedueix que aquestes tombes corresponen als búlgars de Molise i a Campània.[11]

Búlgars caucasians / balkars[modifica | modifica el codi]

Els seguidors de BatBayan, coneguts com a Búlgars Negres, van romandre a les seves terres ancestrals i van ser sotmesos ràpidament pels khàzars. Alguns creuen que els actuals balkars són els descendents de l'horda de BatBayan, fins i tot encara que ells s'autodenominin Malkars (pel riu Malka) i parlin una llengua turca de tipus kiptxak

Primer Imperi Búlgar[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primer Imperi Búlgar

Finalment, Asparukh Khan va ser el successor de Kubrat, va conquerir Mèsia i Dobrudja a l'Imperi Bizantí, i va crear al voltant del 680 el Primer Imperi Búlgar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Teòfanes,Op. cit., pàg. 356-357
  2. . Joan De Nikiû, Chronicle
  3. . Patriarca Nicèfor I de Constantinoble, Història syntomos, breviarium
  4. Zimonyi Istvan: "History of the Turkic speaking peoples in Europe before the Ottomans". (Uppsala University: Institute of Linguistics and Philology)
  5. . Rasho Rashev Die Protobulgaren im 5. -7. Jahrhundert, Orbel, Sofia, 2005 (en búlgar, resum en alemany)
  6. Patriarca Nicèfor I de Constantinoble Historia syntomos, breviarium
  7. Diaconis, Paulus. Historia Langobardorum, 787, p. Book V chapter 29. 
  8. .Genito, Bruno. «Sepolture Con Cavallo Da Vicenne (Cb):». I° Congresso Nazionale di Archeologia Medievale., 2001.
  9. . Belcastro, M. G.. «Anthropological and cultural features of a skeletal sample of horsemen from the medieval necropolis of Vicenne-Campochiaro (Molise, Italy)». Collegium antropologicum (Coll. antropol.) ISSN 0350-6134, 25, 2, 2001, pàg. 387–401.
  10. «Longobard necropolis of Campochiaro». [Consulta: 27-09-2007].
  11. Conte Miltenova, N. - I Bulgari di Gallo Matese - Prefazione e postfazione di Giuseppe Mario Tufarulo Passaporto Editore, Roma, 1993. - C.N.R.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antiga Gran Bulgària