Gèpides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
539-551

Els gèpides (en llatí gepidae o gepidi, en grec getaides) foren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan són esmentats per primer cop per Vopiscus (segle I).

D'aquesta regió van expulsar als burgundis. Van formar part de la Confederació dels gots. Cap al 269 es van establir al nord de Dàcia. Al segle IV van emigrar cap al Danubi i foren sotmesos pels huns amb els que van combatre als camps Catalàunics el 451 amb el seu rei Ardaric al front. El 453 van emigrar cap a Dàcia on van formar un estat notable tot i que el 488 foren vençuts per Teodoric I. Enemics del Imperi oriental, l'emperador va cridar contra ells als longobards, els quals, amb l'ajut dels avars, van destruir el seu regne el 567 i la nació gèpida gairebé fou exterminada i les seves restes van acabar fonent-se amb els avars.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gèpides