Teodoric el Gran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua representant Teodoric el Gran.

Teodoric (Theodoricus, Θευδέριχος) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Etralieva. Va néixer prop de Viena del Delfinat el 455, dos anys després de la mort d'Àtila rei dels huns, a la mort del qual el seu pare i els germans d'aquest, Balamir i Bidimir, al front de la dinastia dels amals, havien assegurat la independència dels ostrogots.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Als 8 anys (463) fou enviat com a ostatge a l'emperador Lleó I de Bizanci que havia contractat als ostrogots pel seu servei a canvi d'un subsidi. Teodoric fou educat a la cort a Constantinoble fins que fou retornat al seu pare el 473 als 18 anys. Mentre Teodomir havia esdevingut l'únic rei ostrogot, ja que Balamir havia mort en batalla i Bidimir havia format la seva pròpia horda de bàrbars amb la que havia marxat a Itàlia i la Gàl·lia.

Poc després de la seva tornada, va reunir un grup de fidels amb els que secretament va baixar pel Danubi i va derrotar i matar en una batalla a un rei dels sàrmates. Després va acompanyar al seu pare quan els ostrogots van abandonar els seus territoris a la cerca d'uns de més fèrtils a costa dels bizantins. Això era encara sota Lleó I, però després del 474, amb Zenó com emperador, es va signar un tractat de pau que concedia als ostrogots part de Pannònia i Dàcia amb la condició de defensar la frontera del Danubi. El 475 va morir Teodemir i Teodoric fou proclamat rei.

Rei dels ostrogots[modifica | modifica el codi]

Durant un temps fou aliat de Zenó i el va ajudar a recuperar el tron quan en fou expulsat el 476; al servei de Zenó va fer la guerra amb un altre príncep got, Teodoric fill de Triari, però l'emperador no el va poder proveir de subministraments i reforços com li havia promès i Teodoric va haver de fer la pau amb el seu homònim.

Aquest comportament de Zenó va decebre a Teodoric, que va trencar amb l'Imperi i va iniciar els saquejos de Macedònia i Tessàlia. El 483 Zenó va provar de recuperar la seva amistat i li va donar els títols de patrici i praefectus militiae, així com quantitats de diners, i el va adoptar com a fill erigint una estàtua de Teodoric al front del palau imperial; i el 484 el va fer cònsol.

Teodoric va restar fidel fins al 487 però pressionat pels seus homes, va trencar altre cop aquest any i va atacar Constantinoble. Per salvar l'Imperi, Zenó li va conferir el dret d'envair Itàlia i expulsar a Odoacre del poder. Teodoric va acceptar, tot i que les condicions en les quals posseiria Itàlia no eren clares a l'acord (els grecs diuen que va prometre conquerir Itàlia per l'Imperi i els ostrogots al·legaven que Itàlia els havia estat cedida expressament).

Conquesta d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

El 488 els ostrogots van anar cap a Itàlia i molts bàrbars se li van unir; tots anaven amb les seves dones i fills i tota la seva propietat; fou com una emigració d'una nació sencera; pel camí van lluitar amb huns, gèpides i sàrmates i finalment van entrar a Itàlia l'estiu del 489.

Odoacre li va presentar batalla a la riba del Sontius (Isonzo) no lluny d'Aquileia (28 d'agost del 489) i fou derrotat deixant el camí obert a Teodoric. Odoacre es va reorganitzar a Verona on es va lliurar la segona batalla (27 de setembre del 489) i altre cop Teodoric va guanyar. Odoacre va haver d'abandonar el nord d'Itàlia al seu rival i es va tancar a Ravenna.

El 490 Odoacre va sortir de Ravenna i va obtenir alguns èxits a la zona de Pavia, però finalment Teodoric va derrotar-lo en una tercera i decisiva batalla a la riba de l'Adda l'agost del 490. Odoacre es va refugiar altre cop a Ravenna on va aguantar un setge de tres anys, mentre els generals de Teodoric anaven dominant Itàlia.

Finalment el 493 Odoacre va acceptar l'entrada dels ostrogots a Ravenna amb la condició d'un govern conjunt entre ell i Teodoric; el tractat fou confirmat sota jurament però al cap de pocs dies Odoacre fou assassinat enmig d'un banquet, sens dubte per orde de Teodoric sinó de pròpia mà (5 de març del 493).

Reis ostrogot d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Una mica després, encara el 493, els vàndals van haver de cedir Sicília mitjançant d'un tractat per evitar una guerra; els vàndals només van conservar Panormus. També el 493 Teodoric es va casar amb una germana de Clodoveu I rei dels francs salis. Les terres del nou Regne Ostrogot d'Itàlia foren distribuïdes en un terç pels conqueridors i els dos terços pels italoromans.

El 504 es va apoderar de la regió de Sirmium que era bizantina. En aquest any Teodoric va fer de mediador en les disputes entre el rei Alaric II dels visigots i el dels francs salis Clodoveu aconseguint reunir als dos reis en una illa del Loire propera a Amboise.

El 507, derrotats els visigots a la batalla de Vouillé, els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a Provença i Septimània i van assetjar a Gesaleic, pretendent al tron visigot, a Narbona; però Teodoric ho va aturar i va enviar al general Iba o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle. El general va derrotar a francs i borgonyons prop del riu Durance i va refusar als francs de la Septimània i va proclamar rei al nét del Teodoric, Amalaric, de només 5 anys; Gesaleic es va retirar a Barcelona. La Provença fou incorporada al regne ostrogot d'Itàlia, en compensació pels seus serveis, però Septimània va romandre dins el regne visigot.

El 510 Teodoric va tornar a enviar les seves forces contra borgonyons i francs, i va derrotar altre cop a Clodoveu prop d'Arle; el mateix any el general Iba ocupà Barcelona i deposà a Gesalic que va fugir a territori dels vàndals. Teodoric va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomena prefecte a Liberi, que va exercir el càrrec 18 anys. Dels visigots fou de fet el regent fins a la seva mort, quan Amalaric tenia uns 24 anys.

La seva capital inicial fou Ravenna però més tard va traslladar la residència a Verona. Va tenir com a ministres a Cassiodor i Boeci, escriptors romans. El major conflicte amb els catòlics (Teodoric era arrià) va venir de l'execució de Boeci i Simmac acusats de conspiració (524).

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

Teodoric va governar Itàlia durant 33 anys fins a la seva mort el 30 d'agost del 526. No va deixar cap fill mascle i va repartir els seus dominis entre el seu nét Amalaric, rei dels visigots, i el seu nebot Atalaric, fill de la seva germana Amalasunta i d'un noble ostrogot de nom, Gutaric (casats el 515), fixant el Roine com a frontera entre ambdós.

Dues de les seves filles es van casar amb reis: Teodicusa amb Alaric II dels visigots (vers 500), i Ostrogota amb Segimon de Borgonya, fill de Gondobald i hereu dels burgundis i després rei (516); a la seva germana Amalafrida, vídua d'un noble got, la va donar en matrimoni (509) a Hermanfrid, darrer rei dels turingis el 516. La seva filla, Amalasunta, fou la mare del seu successor.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Càrrec de nova creació
Rei Ostrogot d'Itàlia
493-526
Succeït per:
Atalaric