Aquileia
|
|||
| Localització | |||
 Aquileia
Localització d'Aquileia a Itàlia
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Província |
 ItàliaBandera de Friül - Venècia Júlia Friül-Venècia Júlia Udine |
||
| Superfície | 36 km² | ||
| Altitud | 5 msnm | ||
| Població (2007) • Densitat |
3.480 hab. 96,67 hab/km² |
||
| Coordenades | 45° 46′ 0″ N, 13° 22′ 0″ E / 45.76667,13.36667Coord.: 45° 46′ 0″ N, 13° 22′ 0″ E / 45.76667,13.36667 | ||
| Codi postal | 33051 |
||
| Codi ISTAT | 30004 |
||
| Web | |||
Aquileia (friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana. Limita amb els municipis de Fiumicello, Grado (GO), Terzo d'Aquileia i Villa Vicentina.
Taula de continguts |
Administració [modifica]
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 2004- | Alviano Scarel | Centre-esquerra |
Història antiga [modifica]
Aquileia fou fundada pels triumvirs romans Luci Manli Acidí Fulvià, Publi Escipió Nasica i Gai Flamini en un territori no habitat on volien establir-se un grup de gals transalpins, que foren expulsats. Es va constituir en colònia romana i s'hi van establir uns tres mil colons el 181 aC als que es van afegir mil cinc-cents mes el 169 aC.
Mes tard, quant ja era una ciutat important, s'hi van descobrir mines d'or el que va incrementar la seva prosperitat. Era també el centre del comerç amb els il·líris i amb les tribus de Panònia (al Danubi i afluents) que mes tard també van passar a sobirania de Roma.
Durant el govern de Cèsar August fou atacada pels Iapodis; la ciutat va tancar les portes a Maximià que no la va poder ocupar i va acabar mort pels seus propis soldats l'any 238. Fou capital de la província de Venetia. Ausoni la situa al novè lloc de les ciutats del imperi a la meitat del segle IV, i a Itàlia només la superaven Roma, Milà i Capua.
L'any 340 el jove Constantí va ser derrotat a la riba del riu Alsa, prop de les muralles de la ciutat; el 388 Teodosi I el Gran hi va derrotar a Magne Màxim que va morir. El 425 els generals de Teodosi II hi varen derrotar a Joannes. El 452 fou assetjada per Atila i després de tres mesos fou presa per assalt i arrasada. Després d'això es va reconstruir però ja no va tenir la mateixa importància.
Al segle III fou seu d'un bisbe, que al segle IV va pujar a arquebisbe; al segle VI l'arquebisbe va adquirir el títol de Patriarca. Durant la invasió dels llombards el patriarca es va refugiar (com la resta dels habitants) a la veïna illa de Gradus (Grado) i va mantenir la seva pretensió al títol de Patriarca d'Aquileia.
Patriarcat [modifica]
Llista de bisbes (c. 250-355), arquebisbes (355-555) i patriarques (557-1045) d'Aquileia, patriarques del Friül (1045-1077), patriarques de Carniola (1077-1204) i patriarques d'Ístria (1209-1752, secularitzat el 7 de juliol del 1420).
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aquileia |
  |
Açò és un esborrany sobre Itàlia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
