Aquileia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquileia
Aquilêe
Localització
Aquileia situat respecte Itàlia
Aquileia
Localització d'Aquileia a Itàlia
Aquileia basilica.jpg
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Friül - Venècia Júlia Friül-Venècia Júlia
Udine
Superfície 36 km²
Altitud 5 msnm
Població (2007)
  • Densitat
3.480 hab.
96,67 hab/km²
Coordenades 45° 46′ 0″ N, 13° 22′ 0″ E / 45.76667°N,13.36667°E / 45.76667; 13.36667Coord.: 45° 46′ 0″ N, 13° 22′ 0″ E / 45.76667°N,13.36667°E / 45.76667; 13.36667
Dirigents:
• Alcalde:

Alviano Scarel
(centreesquerra, des del 2004)
Codi postal 33051
Codi ISTAT 30004
Web

Aquileia (en friülà Aquilêe) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana. Limita amb els municipis de Fiumicello, Grado (GO), Terzo d'Aquileia i Villa Vicentina.

Història[modifica | modifica el codi]

Restes romanes a Aquileia

Aquileia fou fundada pels triumvirs romans Luci Manli Acidí Fulvià, Publi Escipió Nasica i Gai Flamini en un territori no habitat on volien establir-se un grup de gals transalpins, que foren expulsats. Es va constituir en colònia romana i s'hi van establir uns tres mil colons el 181 aC als que es van afegir mil cinc-cents més el 169 aC.

Més tard, quan ja era una ciutat important, s'hi van descobrir mines d'or el que va incrementar la seva prosperitat. Era també el centre del comerç amb els il·líris i amb les tribus de Panònia (al Danubi i afluents) que més tard també van passar a sobirania de Roma.

Durant el govern de Cèsar August fou atacada pels Iapodis; la ciutat va tancar les portes a Maximià que no la va poder ocupar i va acabar mort pels seus propis soldats l'any 238. Fou capital de la província de Venetia. Ausoni la situa al novè lloc de les ciutats de l'imperi a la meitat del segle IV, i a Itàlia només la superaven Roma, Milà i Capua.[1]

L'any 340 Constantí el jove va ser derrotat a la riba del riu Alsa, prop de les muralles de la ciutat. El 381 s'hi esdevingué el Concili d'Aquileia organitzat per sant Ambròs, que bandejà l'arrianisme al nord de la Itàlia romana. Set anys més tard Teodosi I el Gran hi va derrotar a Magne Màxim que va morir en la batalla del Sava. El 425 els generals de Teodosi II hi varen derrotar a Joannes. El 452 fou assetjada per Àtila i després de tres mesos fou presa per assalt i arrasada. Després d'això es va reconstruir però ja no va tenir la mateixa importància.

Patriarcat[modifica | modifica el codi]

Al segle III fou seu d'un bisbe, que al segle IV va pujar a arquebisbe; al segle VI l'arquebisbe va adquirir el títol de Patriarca. Durant la invasió dels llombards el patriarca es va refugiar (com la resta dels habitants) a la veïna illa de Gradus (Grado) i va mantenir la seva pretensió al títol de Patriarca d'Aquileia.

Llista de bisbes (c. 250-355), arquebisbes (355-555) i patriarques (557-1045) d'Aquileia, patriarques del Friül (1045-1077), patriarques de Carniola (1077-1204) i patriarques d'Ístria (1209-1752, secularitzat el 7 de juliol del 1420).


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ausoni. Ordo urbium nobilium (en llatí). 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]