Maximí el Traci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus (c. 173238), d'origen got conegut com el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia el 235.

Maximí és el primer emperador d'origen bàrbar i el primer que mai va trepitjar Roma. Segons les descripcions que han arribat fins a nosaltres, destacava per la seva excepcional estatura i envergadura (hom creu que superava els 2 metres d'alçada). Se'l considera l'origen de la crisi del segle III. En iniciar el seu govern es va trobar amb una invasió recent dels germànics Alamans en el territori fronterer dels Agri Decumates (234) i els va derrotar, amb moltes baixes, a prop de l'actual Baden-Württemberg.

El mateix any de l'accés al tron de Maximí, Udainath Ben Havian o Hairan (Odenat I) va succeir al seu pare en el govern de Palmira, a l'Orient. Maximí, escollit per les tropes però que no havia desenvolupat anteriorment cap dignitat de rang senatorial o eqüestre, va tenir com a divisa del seu govern el mantenir el favor de l'exèrcit (era un dels generals més populars, havent ingressat en files en la guàrdia de l'Emperador Sever, que el va elegir per la seva corpulència) i va ignorar completament al Senat, qui per la seva part li va mostrar la seva hostilitat. Durant el seu govern hi va haver freqüents execucions i va multiplicar les requises per proveir a les tropes.

Maximí va revisar la política complaent d'Alexandre Sever envers els cristians i els declarà de nou enemics del poble. Els perseguí, i els bisbes de Roma Pontià i el seu successor Anter probablement moriren com a màrtirs.

El 236 va aconseguir recuperar el territori dels Agri Decumates, i va començar una guerra contra els dacis (236-238) i contra els sàrmates (237- 238). El 237 els perses sassànides van envair novament Mesopotàmia.

Gordià I i Gordià II coemperadors[modifica | modifica el codi]

El General-Emperador Maximí va triomfar contra els dacis i sàrmates (238), però simultàniament els carps i els gots van envair Mesia Inferior. La situació era delicada. El sosteniment de l'exèrcit exigia majors aportacions, i els terratinents de la província d'Àfrica van ser els primers a reaccionar: Aprofitant el descontentament creat per les condemnes i execucions ordenades per un procurador imperial, els terratinents i el jovent de Thysdrus, un centre productor d'oliva a l'actual El Djem, van organitzar una revolta amb els seus familiars, clients, esclaus i addictes, donant mort al governador provincial i proclamant emperador l'ancià procònsol Gordià I (descendent dels Gracs, i que era a Thysdrus) qui, per la seva edat, va associar al govern al seu fill Gordià II.

Quan es va saber la rebel·lió d'Àfrica, el Senat, hostil a Maximí, va reconèixer els nous emperadors. El governador de Numídia, Capelià, partidari de Maximí, va marxar amb la Legió III Augusta sobre Cartago i va derrotar les forces locals i les forces reclutades pels terratinents, morint en la lluita l'emperador Gordià II. El pare d'aquest, Gordià I, que tenia 80 anys, en conèixer la notícia, es va suïcidar.

Balbí i Pupiè, i Gordià III[modifica | modifica el codi]

Tot i la derrota dels Gordians, el Senat va mantenir la seva hostilitat contra Maximí i va designar emperadors conjunts a Decim Celi Calví Balbí, un distingit senador i Màxim Claudi Pupiè, un destacat militar, a qui poc després, i sota pressió popular, es va afegir un tercer emperador, Gordià III (de 13 anys), fill (o nebot) de Gordià II. Maximí, que havia designat "Cèsar" a Juli Ver Màxim, va marxar a Itàlia per a imposar allà la seva autoritat, però va ser derrotat per les forces lleials al Senat a Aquileia. Consumada la derrota, Maximí, juntament amb Ver Màxim, va ser assassinat pels seus propis soldats.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximí el Traci


Precedit per:
Alexandre Sever

Emperadors romans

235-238 Coemperadors: Gordià I, Gordià II, Pupiè i Balbí, Gordià III (tots el 238)

Succeït per:
Gordià III