Marc Aureli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marc Aureli
Estàtua eqüestre de Marc Aureli, Museu Capitolí, Roma
Nom popular
Nom de naixement Marcus Annius Catilius Severus
Nom imperial Cesar Marcus Aurelius Antoninus Augustus
Començament del regnat 161
Fi del regnat 180
Predecessor Antoní Pius
Successor Còmmode

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180 succeint a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver. Domícia Faustina (Domitia Faustina) fou filla de l'emperador Marc Aureli i d'Ànnia Faustina coneguda com a Faustina Menor.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Marc Aureli i Luci Aureli Ver van governar en bona harmonia (Ver morí el 169). El 175 va córrer el rumor de la mort de Marc Aureli i el general Avidi Cassi, vencedor dels parts, es va proclamar Emperador a l'Orient. Una vegada coneguda la falsedat del rumor, Cassi va ser assassinat per un dels seus oficials.

Marc Aureli va reprendre la decisió d'Adrià d'establir quatre Jutges Suprems per damunt dels tribunals locals, que havien estat suprimits per Antoní Pius. Va prohibir que governessin les províncies magistrats que en fossin originaris.

Va fer front a dues expedicions mauritanes, la primera entre els anys 171 i 173 i la segona entre els 175 i 178,[1] però la presència de la legió a la zona va impedir la conquesta de la Bètica pels gots fins al 458.[2] Gai Aufidi Victorí, el governador de la Tarraconense va assumir el govern de la província envaïda, mentre les moros assetjaven Híspalis; també va acudir el governador de la Mauritània Tingitana; les forces romanes van aniquilar els moros.

Les legions que van combatre contra els parts (161-166) van tornar portant la primera gran epidèmia que assolà l'Imperi. El seu resultat va ser una elevada mortaldat que va començar a reduir la població. Marc Aureli va efectuar condonacions d'impostos a Hispània cap als anys 176 o 177.

Va tenir com prefecte del Pretori a M. Baseu Ruf, qui va néixer en la pobresa; però després d'una brillant carrera a l'exèrcit, va ser procurador a Hispània, Gàl·lia i Germània i governador a la Nòrica, va arribar a encarregat de la comptabilitat imperial, després a prefecte dels vigilis de Roma, i prefecte (governador) d'Egipte, fins que el 169 va ocupar el càrrec de prefecte del Pretori (fins al 177).

El fill de Marc Aureli, Luci Aureli Còmmode, tribú des del 167, va ser associat a l'Imperi des el 177.

El 17 de març del 180, Marc Aureli va morir de malaltia desconeguda,[3] per bé que hom especula que es podria tractar de càncer, suposadament a Vindobona (l'actual Viena) -Tertul·lià, emperò, indica Sírmium com a lloc del seu traspàs- i el va succeir el seu fill Còmmode.

A part de la seva importància com a emperador, també és conegut com un important filòsof del període de l'escepticisme romà i autor del recull de reflexions Meditacions.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Laura Arias Ferrer, La hispania del siglo II (castellà)
  2. Andrew Gillett, Envoys and political communication in the late antique West, 411-533, p.68 (anglès)
  3. Stefan Winkle suposa que va morir a conseqüència de la pesta antonina. A Stefan Winkle Geißeln der Menschheit - Kulturgeschichte der Seuchen. Düsseldorf: Artemis & Winkler, 1997, pàg. 434 (3a edició, millorada i ampliada, 2005). ISBN 3-538-07159-4

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Marco Aurelio: Meditaciones. Introducción de Carlos García Gual. Traducción y notas de Ramón Bach Pellicer. Sexta reimpresión. Madrid: Gredos, 2005 (Colección "Biblioteca clásica Gredos". Vol. Nr.5). ISBN 84-249-3497-0 (cart.), ISBN 978-84-249-3497-2
  • Epíctec, Marc Aureli: Enquiridió. Reflexions. Traducció de Joan Leita i Graell. Edició a cura de Josep Montserrat i Torrents. Barcelona: Editorial Laia, 1984 (Col·lecció Textos Filosòfics. Vol. Nr. 27). ISBN 84-7222-585-2; ISBN 978-84-7222-585-5
  • Marc Aureli: Meditacions. Edició bilingüe grec-català. Traducció de Joan Alberich i Mariné. Edició de Joan Tello i Brugal. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008 (Col·lecció Clàssics de l'Índex, 6). ISBN 978-84-96563-74-2
  • Richard P. Duncan-Jones, The impact of the Antonine plague. Dins: Journal of Roman Archaeology 9 (1996) pp. 108–136.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Aureli