Justinià II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Justinià».
sant Justinià II

Monedes amb l'efígie de Justinà II.
emperador
Nom secular Ιουστινιανός Ῥινότμητος (Ioustinianós 'Rinótmetos, "del nas tallat")
Naixement 669
Constantinoble (actual Istanbul)
Defunció desembre de 711
Sinope
Commemoració en Església Ortodoxa
Festivitat 14 de juliol (calendari julià, correspon al 27 de juliol del gregorià)
Fets destacables Emperador bizantí (685-695 i 704-711)
Iconografia Com a rei

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, Ῥινότμητος, "El que té tallat el nas") fou emperador bizantí del 685 al 695 i del 704 al 711.

Era fill de Constantí IV anomenat Pogonat al que va succeir el setembre del 685 quan tenia només 16 anys. No gaire després va signar una treva amb el califa Abd al-Malik pel qual a canvi de la pau el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar als àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Leonci II (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar als mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis.

Va perseguir cruelment als maniqueus i milers foren executats i els que es van salvar van haver de marxar a l'exili.

El 688 va trencar la treva amb els búlgars i els va derrotar, però després el seu exèrcit fou sorprès pels búlgars i la meitat aniquilat. Al mateix temps els àrabs van fer la seva quarta invasió d'Àfrica. Justinià va enviar forces a Sicília i va aconseguir evitar la conquesta d'Àfrica. No massa després els àrabs van expulsar als bizantins de Xipre i es van apoderar de l'illa i el 692 van envair Àsia Menor; Armènia fou conquerida el 693.

Justinià es dedicà als plaers. Feia construir edificis luxosos que comportaven altes despeses, i així va haver d'inventar noves taxes. Fou molt ben assistit per Esteve, el seu ministre de finances i mestre en saquejos, i Teodat el logoteta, que feia efectives les mesures recaptatòries del seu col·lega. Els que no pagaven les taxes eren expulsats de casa seva, torturats o penjats; molta gent va haver de triar entre la seva propietat o la seva vida.

Tanta rapacitat va provocar els primers símptomes de rebel·lió, i en un moment de fúria Justinià II va ordenar als soldats sortir al carrer i matar tot el que trobessin; abans que els soldats sortissin a executar l'ordre, alguns oficials van fer conèixer la notícia i el poble es va revoltar. El general Lleonci, enviat uns anys abans contra els maronites, havia esdevingut sospitós a la cort i havia estat empresonat tres anys al final dels quals l'emperador l'havia alliberat i l'hi havia donat el govern de Grècia; just quan pujava a una galera per marxar a prendre possessió del càrrec, va esclatar la revolta¡, i una massa de gent feble es va dirigir a ell per suplicar que els salvés de la fúria imperial. Lleonci es va posar sense dubtar al costat del poble i va cridar: ¡A Santa Sofia!. Els homes es van armar (o ja hi estaven) i el van seguir i la catedral for rodejada i en poques hores la revolució va triomfar i Leonci fou proclamat emperador. Justinià encadenat fou portat davant d'ell; el poble demanava el seu cap però Lleonci recordant l'amabilitat del pare de Justinià, li va perdonar la vida i el va desterrar a Querson a Crimea, si bé li va fer tallar el nas (695).

Lleonci II va regnar tres anys al final dels quals fou destronat per Tiberi III Absimar (698) que va regnar fins al 704.

Mentre Justinià a Querson s'havia guanyat l'hostilitat de tota la població. Els habitants, o més probablement un grup representatiu, va planejar matar-lo, i assabentat, Justinià es va escapar cap a la cort de Busiris, khan dels khàzars, on fou ben rebut.

Busiris va donar a Justinià una germana seva (coneguda sota el nom grec de Teodora) en matrimoni i li va donar també la ciutat de Fanagòria a l'illa de Taman al Bòsfor Cimmeri. Tiberi se'n va assabentar i va subornar a Busiris, que va enviar missatgers per matar el seu hoste, però Teodora va descobrir l'afer i el va comunicar al seu marit que va matar els dos missatgers, va enviar a la seva dona amb Busiris i es va escapar a la cort de Terbelis, rei dels búlgars.

Terbelis va decidir restaurar a Justinià i es va presentar amb 50000 guerrers davant de Constantinoble, abans que Tiberi III conegués tanmateix la fugida de Justinià de Fanagòria. Alguns partidaris de Justinià van introduir als búlgars a la ciutat i Tiberi III va haver de fugir. Justinià fou restaurat (704). Tiberi, capturat a Apol·lònia, fou portat davant el nou emperador junt amb el seu germà Heracli; també hi fou portat Lleonci que estava captiu. Tots estaven al hipòdrom i Justinià va posar el seu peu a la cara dels seus rivals i els va fer escoltar les cançons de joia que el poble (que sol estar sempre amb el guanyador) cantava, i després els va fer matar.

A partir de llavors es van organitzar cossos d'informadors i executors tant a la capital com a províncies; milers de persones foren assassinades; a milers també es va confiscar la propietat per pagar el que s'havia promès a Terbelis.

El 708 l'amistat entre el rei búlgar i l'emperador es va acabar i es va iniciar la guerra. Justinià fou derrotat completament a Anquialos i va tornar a Constantinoble derrotat; mentre els àrabs van ocupar Tiana a l'Àsia Menor. Ravenna es va revoltar contra l'exarca però hi fou enviada una expedició que la va recuperar i es van exercir sagnants represàlies i el material espoliat fou portat a Constantinoble.

El 710 el papa Constantí I fou cridat a Nicomèdia a presència de l'emperador i es va produir una cordial entrevista. El Papa va retornar a Roma l'any següent. No gaire després Justinià II va haver de sortir de Nicomèdia quan els àrabs van arribar fins a Calcedònia.

Com que no podia derrotar els àrabs va enviar al general Esteve contra Querson, que l'havia tractat malament, amb una flota i l'ordre de destruir la ciutat; els habitants van poder fugir i Esteve va matar el qui va trobar però només van ser uns centenars; de tornada una turmenta va destruir la flota i tots els vaixells es van enfonsar i els seus tripulants incloent Esteve, van morir.

Després de sortir Esteve, els habitants de Querson van retornar a la seva ciutat i van proclamar emperador a Bardanes que va agafar el nom de Filípic (Philippicus o Philepicus).

Justinià va enviar una segona expedició a Querson sota comandament de Maure, que quan va arribar va trobar la ciutat ben defensada i fortificada; al no atrevir-se a tornar sense haver complert les ordres de Justinià, es va passar amb tota la flota a Filípic que llavors, amb aquestes forces i les seves, es va dirigir a Constantinoble. Mentre Justinià s'havia dirigit a Sinope per estar proper del teatre d'operacions, i allí fou informat de la rebel·lió i es va dirigir a la capital per preparar la defensa però abans d'arribar va rebre la notícia de què Constantinoble ja s'havia rendit a Filípic i que el seu fill Tiberi havia estat executat.

Llavors va retornar a Sinope i mentre dubtava sobre què fer fou atacat per Elies, un antic amic i al que després havia perseguit cruelment, que el va matar el desembre del 711. Elies va tallar el cap del tirà i el va enviar a Constantinoble on va arribar el gener del 712.

Fou el darrer emperador de la casa d'Heracli i el primer que va posar la imatge de Crist a les seves monedes. Per la seva tasca de suport al cristianisme, és considerat com a sant per l'Església ortodoxa, que el celebra el dia 14 de juliol del calendari julià, corresponent al 27 de juliol del calendari gregorià.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Justinià II