Dnièper
|
||||
|---|---|---|---|---|
 El Dnipró a Smolensk el 2005 |
||||
 Mapa de la conca del Dnipró (en bielorús, ucraïnès i anglès). |
||||
| Cota del naixement | 220 msnm | |||
| Naixement | A l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo, óblast de Smolensk (Rússia) |
|||
| Desembocadura | Liman del Dnipró o del Dnipró-Buh, Mar Negre (óblasts de Kherson i Mykolàïv, Ucraïna) | |||
| Longitud | 2.285 km | |||
| Cabal mitjà | 1.670 m³/s | |||
| Superfície de la conca | 504.000 km² | |||
| Territoris de la conca |  Rússia (485 km), Bielorússia (595 km), Ucraïna (1.095 km) |
|||
 Accediu al Portal:Geografia |
||||
El Dnièper, Dniapró, Dnipró, o be Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna. Neix a Rússia, a l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo (Бочарово), a l'óblast de Smolensk, passa per Bielorússia i Ucraïna, i desaigua a la mar Negra.
La desembocadura és a prop del port d'Otxàkiv, entre les províncies ucraïneses de Mykolàiiv i de Kherson i al nord de Crimea. De fet, comparteix un estuari de tipus liman que es diu Dniprovskyi Lyman amb el Pivdennyi Buh o Buh Meridional. És el quart riu més llarg d'Europa, amb una llargada de 2285 km, 485 km dels quals travessen Rússia, 595 km Bielorússia, i 1.095 km Ucraïna. La seva conca cobreix 504.000 kilòmetres quadrats, dels quals 289.000 km² son a Ucraïna.
El seu nom antic fou Boristenes (Borusthenes en grec; Berysthenes en llatí), i més tard Danapris (del que va derivar Dnièper, Dnipró i Dniapró) i els seus afluents principals es deien Hypanis (Bug) i Panticapes.
Taula de continguts |
Tributaris [modifica]
El riu Dnipró te molts tributaris, alguns dels més importants dels quals anomenarem a continuació, en seqüència orogràfica (D = afluent que entra de la dreta; E = afluent que entra de l'esquerra):
- Riu Druts o Drut (bielorús: Друць, D, 295 km)
- Biarèzina o Berezinà (bielorús: Бярэ́зіна, D, 613 km)
- Riu Soj (bielorús i rus: Сож, E, 648), forma una frontera natural entre Bielorússia i Ucraïna per uns 20 km.
- Riu Prýpiat o Prýpiats (ucraïnès: При́п'ять, Prýpiat, bielorús: Пры́пяць, Prýpiats, D, 775 km), compartit amb Bielorússia, passa per la ciutat abandonada del mateix nom. (Vegeu Prýpiat, Txornòbyl i Accident de Txernòbil).
- Tèteriv (Те́терів, D, 365 km), neix al poble de Nossivka (Носівки) i travessa les óblasts de Jytòmyr i de Kíev i desemboca a l'embassament de Kíev.
- Riu Irpín (ucraïnès: Ірпі́нь, D, 162 km), desemboca a l'embassament de Kíev després de regar la ciutat d'Irpín (Ірпíнь).
- Riu Desnà (Десна́, E, 1130 km, 591 a Ucraïna). Aquest afluent esquerre del Dnipró neix a Rússia, a l'altiplà de Smolensk, i passa per les óblasts russes de Smolensk i Briansk, i després les óblasts ucraïneses de Txerníhiv i Kíev. Desemboca al Dnipró a l'altura de la ciutat de Kíev. El nom vol dir "ma dreta", tant en ucraïnès antic o antic eslau oriental, com en ucraïnès modern.
- Stuhna (ucraïnès: Стугна, D, 68 km), banya les ciutats de Vassylkiv (Васильків) i Obúkhiv (Обу́хів).
- riu Trubíj o Trubailo (Трубі́ж, Труба́йло, 113 km), afluent esquerra del riu Dnipró, banya la ciutat de Pereiàslav-Khmelnytskyi.
- Riu Ros′ (Рось, D, 346 km), tributari dret del Dnipró, neix al poble d'Ordyntsi (Ординці), óblast de Vínnytsia, i travessa també les óblasts de Kíev i Txerkassy abans de desembocar a l'embassament de Krementxuk.
- Riu Supii (ucraïnès: Супій, E, 130 km), irriga la ciutat de Iahotýn (Яготи́н), a l'óblast de Kíev.
- Riu Tiasmýn (ucraïnès: Тясмин, D, 161 km), passa per les óblasts de Kirovohrad i Txerkassy.
- Riu Sula (Су́ла, E, 310 km), neix al poble de Sula, a l'óblast de Sumy, i travessa també l'óblast de Poltava abans d'entrar a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́к). (El riu Udai (Уда́й, 327 km) és, al seu torn, tributari del riu Sula).
- Riu Psel, Psiol o Pslo (ucraïnès: Псел, Псьол, Псло, Psel, Psiol, Pslo; rus: Псёл, Psiol; E, 717 km, 502 pel territori d'Ucraïna), neix a l'oblast de Bèlgorod, Rússia, i passa per les óblasts de Sumy i Poltava a Ucraïna. Desemboca al Dnipró a Kremetxuk (Кременчу́к).
- Vorskla (ucraïnès i rus: Во́рскла, E, 464 km, 336 a Ucraïna), tributari esquerra del Dnipró, neix a l'óblast de Bèlgorod, Rússia, i passa per les óblasts de Sumy i Poltava, a Ucraïna. Desemboca al Dnipró prop del poble de Svitlohirske (Світлогі́рське).
- Riu Orill (ucraïnès: Оріль, E, 346 km), passa per les óblasts de Khàrkiv, Poltava i Dnipropetrovsk.
- Samara o Samar (Сама́ра, Самар, Самарь, Samara, Samar, Samar', E, 311 km), neix a l'óblast de Donetsk i travessa també les óblasts de Khàrkiv i Dnipropetrovsk
- Riu Kinska, Kinski, Kinka, Konka o Yilki Su (ucraïnès: Кінська, Кінські води, Кінка, Конка; tàtar de Crimea: Yilki Su, que vol dir: "Aigua de cavalls feréstecs", E, 149 km), rega l'óblast de Zaporíjia i les ciutats de Polohy (Пологи) i Oríkhiv (Оріхів).
- Riu Bilozerka (ucraïnès: Білозе́рка, E)
- Riu Bazavluk (ucraïnès: Базавлук, D, 150 km), passa per l'óblast de Dnipropetrovsk.
- Riu Inhulets o Petit Inhul (Інгуле́ць o Ма́лий Інгу́л, Malyi Inhul, D, 549 km). Afluent dret del Dnipró, passa per Oleksandria (Олександрія), Kryvýi Rih (Кривий Ріг), óblast de Dnipropetrovsk, i per la ciutat d'Inhulets (Інгулець), el poble d'Inhulets i el poble de Snihúrivka (Снігурівка).
Municipis al pas de riu [modifica]
Alguns municipis emplaçats a la vora del riu, indicats en ordre d'aparició des de l'origen a Rússia fins a la desembocadura a Ucraïna.
- a Rússia
- a Bielorússia
- Vorxa o Orxa (Во́рша, О́рша)
- Xklou (Шклоў)
- Mahiliou (Магілёў)
- Byxau (Бы́хаў)
- Rahatxou (Рагачо́ў)
- Jlóbin (Жло́бін)
- Rétxytsa (Рэ́чыца)
- Lóieu (Ло́еў)
- A Ucraïna
- Výxhorod (Ви́шгород)
- Kíev
- Kàniv
- Txerkassy
- Krementxuk
- Dniprodzerjynsk
- Dnipropetrovsk
- Zaporíjia
- Màrhanets
- Níkopol
- Enerhodar
- Kàmianka-Dniprovska
- Nova Kakhovka
- Kherson
Embassaments i centrals hidroelèctriques [modifica]
Al seu pas per Ucraïna, el Dnipró s'usa per produir electricitat en una sèrie de centrals, anomenades "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnipró" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dnipró:
- la central hidroelèctrica de Kíev (Ки́ївська ГЕС, Kýivska HES), a l'embassament de Kíev (Ки́ївське водосхо́вище, Kýivske vodoskhovysxe);
- la de Kàniv (Ка́нівська ГЕС, Kànivska HES), a l'embassament de Kàniv (Ка́нівське водосхо́вище);
- la de Krementxuk (Кременчуцька ГЕС, Krementxutska HES), a l'embassament de Krementxuk (Кременчу́цьке водосхо́вище);
- la de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нська ГЕС, Dniprodzerjynska HES), a l'embassament de Dniprodzerjynsk (Дніпродзержи́нське водосхо́вище).
- la més gran i més antiga, que s'anomena Dniprovska HES o DniproHES (Дніпро́вська ГЕС, ДніпроГЕС), a la ciutat de Zaporíjia, amb el seu embassament (Дніпро́вське водосхо́вище). Va ser construït originalment entre el 1927 i 1932, però reconstruït després de la guerra, entre el 1944 i el 1979.
- i la de Kakhovka (Кахо́вська ГЕС, Kakhovska HES), amb el seu embassament (Кахо́вське водосхо́вище, Kakhovske vodosxovysxe).[1][2][3]
Vegeu un mapa de la "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnipró" a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine (en anglès)
Galeria d'imatges [modifica]
-
El Dnipró congelat al seu pas per Rétxytsa (Рэ́чыца), Bielorússia.
-
El Dniapró i dic a Lóieu (Ло́еў), Bielorússia
-
Vista de la riba esquerra de Kíev i l'illa-platja "hidropark" des del monestir de les Coves
-
El Dnipró al seu pas per Kíev
-
Riba del Dnipró a Kíev
-
El Dnipró a Krementxuh
-
Pont de Kriukov a Krementxuh
-
La presa del DniproHES vista des de l'illa de Khórtytsia (Хо́ртиця)
-
L'illa de Khórtytsia, a la ciutat de Zaporíjjia, des de l'espai.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Dnieper Cascade of Hydroelectric Stations» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2008].
- ↑ «Дніпро» (en ucraïnès). Viquipèdia ucraïnesa. [Consulta: 5 novembre 2008].
- ↑ «Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі» (en ucraïnès). Viquipèdia ucraïnesa. [Consulta: 5 novembre 2008].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dnièper |
- Pàgina sobre el Dnipró a l'Encyclopedia of Ukraine (en anglès).
- Imatge satèl·lit dels limans del Dnipró i del Buh Meridional a la seva desembocadura a la mar Negra amb els rius i els lymans marcats en ucraïnès.
Coord.: 46° 30′ N, 32° 20′ E / 46.500,32.333
