Província de Kirovohrad

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Кіровоградська область


Informació
Capital:	Kirovohrad
Població - Total - Densitat de població	1.094.740 h. (2005) 45 hab/km²
Superfície	24.600 km²

Carretera que atravessa el Bosc Negre de Znàmianka.

El riu Inhul al seu pas per Kirovohrad, a l'óblast de Kirovohrad.

Ajuntament de la ciutat de Kirovohrad.

Estació de tren de Znàmianka.

Locomotora de vapor davant de l'estació de Znamianka.

El riu Mertvovid (Мертвовід, "Aigües mortes").

La província de Kirovohrad (ucraïnès: Кіровоградська oбласть, transcrit al català: Kirovohradska óblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Kirovohrads’ka oblast’; nom informal: Кіровоградщина, transcrit: Kirovohràdsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Central situada a la riba dreta del Dnipró. La capital és Kirovohrad, situada al centre de l'óblast i a la ribera de l'Inhul, tributari del Dnipró. La part sud de l'óblast formava part del territori històric dels cosacs ucraïnesos del Sitx de Zaporíjjia.

Limita amb les óblasts de Txerkassy al nord, la de Poltava al nord-est, a l'altra banda del riu Dnipró, la de Dnipropetrovsk a l'est i sud-est, les de Mykolàïv al sud, i les de Odessa i Vínnytsia a l'oest (al sud-oest i nord-oest, respectivament. Per la banda de l'est, una de les fronteres de l'óblast és formada pel riu Dnipró, com s'ha mencionat, mentre que a l'altre banda de l'óblast, la breu frontera est és dibuixada pel Buh Meridional.

Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les divisions administratives i països veïns de forma molt clara (en anglès).

Taula de continguts

1 Geografia física
- 1.1 Relleu
- 1.2 Hidrografia
2 Política i govern
- 2.1 Divisions Administratives
- 2.2 Principals ciutats
3 Galeria d'imatges
4 Enllaços externs

[modifica] Geografia física

[modifica] Relleu

L'óblast es troba als costers sud de la terra alta del Dnipró o del pre-Dnipró (Придніпро́вська височина́, Prydniprovska vyssotxynà). Aquest emplaçament li dona un relleu abrupte de tossals, amb una gran quantitat de congosts i barrancs, un dels problemes més actuals essent l'erosió del sòl per l'acció de l'aigua.

[modifica] Hidrografia

El territori de l'óblast es troba a les conques del Dnipró i el Buh Meridional. Els majors rius de l'óblast, apart d'aquest dues, son, com a tributaris del Dnipró: el Tiasmýn (Тясмин), l'Inhulets (Інгулець) i el Tsybúlnyk (Цибульник); més els següents tributaris del Buh Meridional: l'Inhul (Інгул), el Syniukha (Синюха) i el Synýtsia (Синиця).

Un llistat general dels rius, indicant tributaris, seria:

Dnipró
- Tiasmýn (Тясмин, 161 km), desemboca al Dnipró al pantà de Krementxuk. Passa també per l'óblast de Txerkassy.
- Inhulets (Інгулець, 549 km), neix a l'óblast de Kirovohrad i travessa uns quants óblasts fins a la de Kherson. Desemboca al Dnipró uns 40 km riu amunt de la capital d'aquella óblast. Banya la ciutat d'Oleksandriia
- Tsybúlnyk (Цибульник, 55 km), neix prop del poble d'Ivànkivtsi i entra al Dnipró al pantà de Krementxuk, riu amunt de la ciutat de Svitlovodsk.
Buh Meridional
- Inhul (Інгул)
- Syniukha (Синюха, 111 km), neix a l'óblast de Kirovohrad, a la confluència del Velyka Vys (Велика Вись) i el Tikytx (Тікич), i desemboca al Buh Meridional a l'óblast de Mykolàïv.
  - Velyka Vys (Велика Вись, 166 km), neix prop del poble d'Onykíieve (Оникієве) i irriga l'óblast de Kirovohrad.
- Synýtsia (Синиця, 79 km)

[modifica] Política i govern

[modifica] Divisions Administratives

L'óblast de Kirovohrad està dividida en 21 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 4 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes son les ciutats de: Oleksandria (Олександрія), Znàmianka (Знам'янка), Svitlovodsk (Світловодськ) i la capital de l'óblast, Kirovohrad (Кіровоград).

L'óblast te un total de:

12 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 8 de les quals depenen d'un raion;
27 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus entre poble i ciutat);
991 pobles (село́, seló); i...
19 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

[modifica] Principals ciutats

Les principals ciutats i assentaments de tipus urbà són:

Kirovohrad (Кіровоград, abans del 1775: Новокозацька, Novokozatska o Новокозачин, Novokozàtxyn; abans del 1924: Єлизаветград, Ielyzavethrad; del 1924 al 1934: Зинов'євськ, Zynovievsk; i del 1934 al 1939: Кірове, Kirove), la capital, a la vora del riu Inhul.
Bobrynets (Бобринець)
Dobrovelýtxkivka (Добровеличківка), un assentament de tipus urbà prop del centre geogràfic d'Ucraïna.
Dolynska (Долинська)
Háivoron (Га́йворон), es troba a l'extrem oest de l'óblast, a la riba del Buh Meridional. Va ser fundat el s. XVIII com a quarter d'hivern del Sitx de Zaporíjjia (cosacs ucraïnesos).
Mala Vyska (Мала Виска)
Novomýrhorod (Новомиргород)- Va ser la capital del territori militar-colonial de l'imperi Rus anomenat Nova Sèrbia (ucraïnès: Нова́ Се́рбія, Novà Sèrbiia, 1752 a 1764), on s'hi van establir molts serbis i altres pobles dels Balcans, i també moldaus, romanesos i membres del grup ètnic dels "mocani", de Transilvània, a més d'ucraïnesos. Es troba a la riba del Velyka Vys.
Novoukraïnka (Новоукраїнка), a la riba del Txornyi Taixlyk (Чорний Ташлик).
Oleksandria (Олександрія, transcrit: Oleksandríia o Oleksandria), a la riba de l'Inhulets i el Berezivka.
Oleksandrivka (Олександрівка), assentament de tipus urbà. No s'ha de confondre amb la ciutat de Oleksandria, ni amb les moltes ciutats homònimes a altres parts d'Ucraïna.
Pomitxna (Помічна) - aquí és troba, en forma de torre d'aigua, una de les 200 torres hiperboloides que va construir l'arquitecte i enginyer Volodýmyr o Vladímir Xúkhov (Володи́мир Григо́рович Шу́хов) a la fi del s. XIX-principis del XX.
Svitlovodsk (Світловодськ)
Uliànovka (Ульяновка)
Znàmianka (Знам'янка), és coneguda pel seu nus ferroviari i el Bosc Negre (Чорний ліс, Txornyi lis, bosc d'uns 90 mil hectàrees), una part de la qual és reserva natural.