Joan V Paleòleg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan V Paleòleg
Joan V Paleòleg

Regne
15 de juny de 1341 – 12 d'agost de 1376
1 de juliol de 1379 – 14 d'abril de 1390
, 17 de setembre de 1390 – 16 de febrer de 1391
Precedit per Andrònic III Paleòleg
Succeït per Manel II Paleòleg

Batejat Joan V Paleòleg
grec: Ίωάννης E΄ Παλαιολόγος
Naixement 18 de juny de 1332
Demòtica[1]
Defunció 16 de febrer de 1391 (als 58 anys)
Constantinoble
Consort Helena Kantakouzene
Descendència
Pare Andrònic III Paleòleg
Mare Anna de Savoia

Byzantine Eagle.svg

Joan V Paleòleg (Ιωάννης Παλαιολόγος, llatí : Ioannēs V Palaiologos), (133216 de febrer de 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i d'Anna de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant). A finals del 1341 (o primers dies de 1342) va succeir el seu pare quan aquest va morir. Tenia llavors uns 9 anys.

El difunt havia encarregat la regència al seu amic Joan VI Cantacuzè, però al cap d'uns dos mesos fou apartat del poder per una conspiració i llavors es va revoltar (març del 1342) per, finalment, el 1347, entrar a la capital i proclamar-se coemperador tot respectant Joan V, però amb la condició que aquest no podria governar fins a la seva majoria d'edat, que seria als 25 anys segons el costum grec.

El 1353 el jove Joan V Paleòleg es va revoltar, però fou derrotat i es va haver de refugiar a Tenedos amb els genovesos, perdent el tron. El desembre de 1354 va entrar victoriós a la capital amb una flota donada pels Gattiluso i amb el suport popular. Els primers dies de gener d'aquest any Joan VI Cantacuzé va abdicar i Joan Paleòleg va quedar com a únic emperador.

El mateix 1355 els otomans van travessar el Bòsfor i van ocupar la fortalesa de Tzympe (després Chini o Jemenlik). El projecte de fundar fortaleses a Europa havia estat concebut per Solimà, fill del soldà Orhan, governador de Cízic, i el va fer realitat, passant amb 10.000 cavallers i ocupant un extens districte a la desembocadura de l’Hebros. Solimà va morir el 1358, però el seu germà Murat va continuar el projecte quan va assolir el tron otomà el 1359 a la mort del seu pare Orhan (Murat I). Joan V va provar d'aturar Murat amb or i amb soldats, sense èxit. Foren capturades Adrianòpolis i Filipòpolis. Després, els otomans van ocupar Gal·lípoli i van amenaçar Constantinoble. Murat va arribar fins a territori serbi, però va tenir cura de no ser sorprès a la retirada pels bizantins. Joan va demanar ajuda a Occident i va proposar posar fi al Cisma de les dues esglésies i reconèixer la supremacia romana.

El papa va demanar ajut a Hongria en defensa tant de l'Imperi com de Sèrbia i un exèrcit d'hongaresos i serbis dirigit pel rei Lluís I va avançar cap Adrianòpolis, però fou rebutjat a dos dies de distància en una batalla (1363). Llavors Murat va establir a Adrianòpolis la seva residència permanent i progressivament va conquerir Tràcia, però per la ferotge resistència dels serbis va considerar prudent signar la pau amb Joan V, que va haver de pagar tribut al soldà.

Joan V va demanar desesperadament ajut a Occident i va fer propostes al papa Urbà V. El mateix emperador va anar dues vegades a Roma el 1369 i el 1370. Urbà li va prometre 15 galeres, 500 homes amb armadura i 1500 arquers, però aquestes forces mai van arribar a Constantinoble. L'emperador, a canvi d'aquesta promesa i en presència de quatre cardenals, va professar la religió catòlica i va reconèixer el papa com a líder espiritual i cap de l'església grega. Després, va anar a Venècia, on va contraure deutes i fou fins i tot detingut a petició d'alguns comerciants venecians.

Va demanar diners al seu fill Andrònic, al qual havia deixat com a governant de l'Imperi mentre durava la seva absència (l'Imperi, llavors, es limitava a Constantinoble, Tessalònica, algunes illes i una part del Peloponès i Grècia) i li va demanar de vendre objectes sagrats de les esglésies per pagar els deutes, però Andrònic no el va escoltar. En canvi, el segon fill, Manel, governador de Tessalònica, va vendre la seva propietat personal i va anar a Venècia a alliberar el seu pare (1370).

Per a fer front a la desconfiança de Murat, Joan V li va enviar com a hostatge el seu tercer fill, Teodor. Després, va privar Andrònic de l'autoritat de la qual gaudia i va nomenar Manel coemperador.

Andrònic va planejar recuperar el poder i es va aliar a un dels fills de Murat I, Sauji (els historiadors grecs l'anomenen Moisès el Cavaller), que en absència del pare governava les províncies europees. Es van entrevistar i es van aliar per matar els seus respectius pares i assolir el poder suprem. Murat es va assabentar de la conspiració, però només va conèixer el paper del seu fill i no el d'Andrònic, i va cridar Joan V a la seva cort per veure si hi estava implicat. Joan V no va trigar a convèncer Murat del que passava realment i junts van decidir posar fi al pla. Mentrestant, Sauji i Andrònic havien reunit forces a Apricidium, prop de Constantinoble. Una nit el soldà Murat es va presentar allí i va prometre la llibertat i el perdó als que es rendissin, cosa que va fer la majoria tant de turcs com de grecs, i els dos prínceps van fugir. Sauji fou fet presoner a la ciutat de Didymoticum i fou cegat i més tard executat. Andrònic fou fet presoner per les forces imperials juntament amb el seu fill Joan i foren condemnats a ser cegats, si bé per la manera en què es va fer l'operació ni pare ni fill van quedar del tot cecs i van romandre tancats a la presó d'Anemas. Aquesta revolta, segons els historiadors grecs, se situa el 1385, però segurament aquesta data és errònia i la revolta hauria durat del 1376 al 1379.

Manel, mentrestant, governava Tessalònica i feia la guerra als turcs pel seu compte, aprofitant que els otomans estaven en guerra amb els serbis a Europa i amb altres prínceps turcs a Àsia. Això va durar fins que Khair al-Din Pasha va avançar cap a la ciutat amb un fort exèrcit i Manel, que no la podia defensar, va fugir per mar a la capital i va abandonar la ciutat als turcs. El seu pare va refusar rebre'l a palau, per por de les represàlies de Murat, i Manel va haver de marxar a Lesbos, on els Gattiluso van refusar el seu acolliment, i finalment Manel es va presentar a Brusa i es va sotmetre a la generositat del soldà, confessant la seva culpa i demanant la gràcia. Murat, després d'uns minuts de meditació, el va deixar tornar a Constantinoble.

El 1389 Murat I fou assassinat per un presoner serbi de nom Milosh Kobilovicz a la Batalla de Kosovo Polje i el va succeir el seu fill Baiazet I, que molt aviat va entrar en contacte amb Andrònic i el seu fill Joan, empresonats a Anemas, i amb els caps genovesos de Pera, i va planejar destronar Joan V. Amb ajut genovès, Andrònic es va escapar de la presó i Baiazet va sorprendre Joan V i el seu fill Manel, els va fer presoners i els va entregar a Andrònic, que els va tancar a la presó on havia estat fins llavors, si bé els va tractar humanament, tot i que el soldà li demanava d'executar-los. Andrònic fou reconegut emperador a canvi d'un fort tribut, però al cap d'un temps el soldà otomà, en veure que el poble preferia Joan sobre Andrònic, i que Joan es comprometia a pagar el mateix tribut i a aportar 12.000 soldats a les guerres de Baiazet, va imposar un acord i va ordenar alliberar els captius i els va restaurar com a emperadors a Constantinoble, tot reservant per a Andrònic el govern en feu de les ciutats i districtes de Selímbria, Heraclea, Rhodosto, Dànies i Panidas, a la Propòntida, i la ciutat de Tessalònica, que durant uns anys havia estat en mans dels otomans, dels venecians i dels grecs. La cronologia d'aquests fets és molt confusa. Restablert Joan V, va enviar a la cort otomana el seu fill Manel com a hostatge.

Joan V i Manel foren convidats pel soldà a ajudar-lo en la conquesta de Filadèlfia (Alashir), que era la darrera possessió dels grecs a Àsia. La ciutat fou conquerida pels turcs ajudats per l'emperador (1390), que teòricament era el seu sobirà.

El 1390 Joan V fou deposat pel seu nét Joan VII Paleòleg, però va recuperar el poder al cap de cinc mesos. Llavors, a proposta de Manel, va ordenar reforçar l'accés a Constantinoble utilitzant marbre de les esglésies de la ciutat i rodalia, però el soldà Baiazet I, li va exigir de desfer els treballs sota amenaça de guerra i de cegar el seu fill Manel, que romania com hostatge. Joan va obeir el soldà, però, segons els historiadors, aquesta humiliació li va provocar un atac de nervis del qual va morir el 16 de febrer de 1391.

El seu fill Manel II Paleòleg el va succeir com a emperador. Un altre fill, Teodor I Paleòleg, havia assolit el despotat de Morea el 1383.

Joan estava casat amb Helena Cantacuzè, filla de Joan VI Cantacuzè. Va deixar diversos fills, entre els quals:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Επίτομο Γεωγραφικό Λεξικό της Ελλάδος (Geographical Dictionary of Greece), Μιχαήλ Σταματελάτος, Φωτεινή Βάμβα-Σταματελάτου, εκδ. Ερμής, ΑΘήνα 2001
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan V Paleòleg