Lesbos
De Viquipèdia
Lesbos (Λέσβος, transcrit Lésvos, turc: Adası, català antic Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea que constitueix junt amb algunes illes menors la prefectura de Lesbos.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És la tercera illa mes gran de Grècia (Eubea i Creta la superen) i la sèptima de la Mediterrània (Xipre, Còrsega, Sicília, Sardenya i Mallorca, i les dues gregues la superen) amb una superfície de 1630 km² i 320 km perimetrals de costa. La població està propera als cent mil habitants dels quals més d'un terç viuen a la capital Mitilene. Les ciutats principals apart de la capital són Kalloni, Gera, Plomari, Ayassos, Eressos, i Molivos (antiga Metimna). Plomari i Molivos són centres turístics junt amb Eressos, molt visitada per ser el lloc de naixement de la poetessa Safo. El punt més alt és el Lepetimnos de 967 metres. L'illa és verda i se la coneix com "illa maragda". El cultiu principal és l'olivera que ocupa el 40 % de les terres de l'illa. A l'oest de l'illa hi ha un dels pocs boscs petrificats del món, i és el segon més gran.
[edita] Vegeu també
[edita] Història
L'illa es esmentada com a Lazpas a les inscripcions hitites. Homer l'esmenta com a Macaros, i Macar es el suposat cinquè rei de l'illa; Macaros era la seu del culte al deu Lesbos Mitilene (turc Medilli), nom donat sovint a l'illa sencera. Fou fundada el segle XI aC, probablement pels pentílides arribats de Tessàlia que van regir l'illa fins que foren enderrocats per una revolta popular al començament del segle VI aC. Unes altres cinc ciutats van tenir reis però igualment foren progressivament expulsats al segle VII i VI aC i es van establir govern oligàrquics o tiranies. Totes les ciutats foren colonitzades per tessalis amb els que es va imposar la colonització eòlica i la poetessa Safo encara escrivia en el dialecte eòlic grec. Les ciutats de l'illa eren tributaries del rei Cresos de Lídia per les seves possessions a la costa (Cressos no va dominar mai l'illa) però quant aquest fou derrotat pels perses el 546 aC, l'illa va passar a domini persa i va haver de pactar el pagament d'un tribut i l'enviament de soldats quant el rei ho demanava.
Al segle V aC la ciutat d'Arisbe (Arisvi) fou destruïda per Mythymna i el nombre de ciutats independents va quedar reduït a cinc (Mitilene, Metimna, Antissos, Eressos i Phyrrha). Van contribuir a fundar Naucratis a Egipte i es van aliar amb Milet contra el tirà Polícrates de Samos que les va derrotar.
Van romandre tributaries del rei de Pèrsia fins al 499 aC quant el tirà favorable a Pèrsia, Coes d'Axandros, va ser enderrocat i l'illa es va unir a la revolta jònia, aviat sufocada (494 aC). La victòria atenenca a Salamina el 480 aC va suposar la fi del domini persa a Lesbos.
L'illa va tenir sempre una tendència oligàrquica però elements propers a la democràcia es van acabar imposant i les cinc ciutats sota l'hegemonia de Mitilene (477 aC), van ingressar a la lliga de Delos (471 aC). Va produir-se una breu revolta en la que Metimna no hi va prendre part però les altres ciutats sí, i foren castigades i es van repartir les terres entre ciutadans atenencs. Però principalment, van romandre amb la lliga de Delos fins al final de la guerra del Peloponès quant van caure en mans d'Esparta (405 aC) i de l'oligarquia local aliada a Esparta. El 392 aC Atenes va reconquerir les cinc ciutats; però per la pau d'Antàlcides es va restablir la seva independència el 387 aC.
El 369 aC va ingressar a la segona lliga atenenca però va caure sota domini persa el 357 aC. Quant Alexandre el gran va guanyar la batalla de Grànic, les ciutat es van declarar al seu favor però foren sotmeses per la flota persa dirigida per Memnó de Rodes. El general macedoni Hegèlokos va conquerir l'illa vers el 331 aC (Memnó va morir) i va passar a Macedònia dins la que va romandre fins el 167 aC en què va haver de signar un tractat amb els romans. En aquesta guerra, Labeus va destruir Antissa per ajudar als macedonis i va incorporar als seus habitants amb els de Metimna. El 89 aC les ciutats de l'illa es van aliar a Mitridates VI Eupator rei del Pont, i els romans van desembarcar el 88 aC i es van establir permanentment allí, destruint Mitilene, acusada d'encapçalar l'aliança pòntica per haver lliurat al rei a M. Aquillius; Mitilene, la darrera ciutat lleial a Mitridates fou conquerida per M. Minucius Thermus, i en la batalla es va distingir Juli Cèsar que va rebre una corona per salvar a un soldat.
Gneu Pompeu, a petició de Gneu Pompeu Teòfanes, la va reconèixer pocs anys després una certa autonomia com a ciutat lliure sota domini romà (79 aC); la dona i fill de Pompeu van restar a Mitilene fins al final de la campanya que va acabar a Farsàlia. En aquest temps Mitilene fou de fet la capital de la província romana d'Àsia. El 70 dC l'emperador Vespasià li va suprimir els privilegis, que no obstant foren restaurats per Adrià el 117. La ciutat va emetre moneda sota diversos emperadors.
Amb la divisió provincial de Constantí el gran l'illa fou inclosa a la Província Insularum (Hierocles p. 686).
Durant l'època cristiana es van bastir nombroses esglésies i basíliques (mes de 50). El 769 fou saquejada pels eslaus, el 821, 881 i 1055 pels sarrains, pels venecians el 1125 i pels catalans al segle XIII. El 801 fou el lloc d'exili de l'emperadriu Irene que hi va morir el 15 d'agost del 802. Vers el 1090 Tzashas, emir d'Esmirna, va conquerir Mitilene però va fracassar davant Metimna. Aleix I Comnè va enviar una expedició que va recuperar Mitilene.
El 1204 fou part dels dominis directes de l' Emperador llatí i el 1224 ocupada per l'emperador de Nicea. A partir del 1270 es van concedir privilegis comercials als genovesos però la sobirania va romandre bizantina. Els genovesos la van voler ocupar el 1346 però l'atac imperial a Quios ho va impedir, però poc després Francesc I Gattiluso, un patrici genovès que va posar al servei del bizantí Joan V Paleòleg naus i homes per ajudar-lo a recuperar el tron del que havia estat desposseït (1354), va rebre a canvi la senyoria de Lesbos i la ma de la seva filla Maria (17 de juliol de 1355), si bé cal dir que els Gattiluso van ser aliats fidels de l'Imperi i van acceptar la cultura bizantina.
Els otomans van atacar l'illa el dia 25 de desembre de 1455 i la van ocupar excepte Metimna, i els otomans només es van retirar el 1456 contra la cessió de Tassos (un altra illa dels Gattilusio) i l'augment del tribut; però el 1462, acusant al senyor local Nicolo II Gattiluso de deposar i matar al seu germà Domenicco I Gattiluso, tributari dels turcs. Mitilene fou destruïda i després de 15 dies de resistència Nicolo es va rendir i fou portat a Constantinoble junt amb altres membres de la família, i fou executat, i la seva germana Maria (esposa del ex emperador Alexandre Comnè de Trebisonda), dona molt bella, es creu que fou inclosa al harem del soldà.
A la guerra dels Balcans de 1912 els grecs van ocupar l'illa que va romandre en el seu poder.
[edita] Gent important de Lesbos
- Àrion de Metimna, poeta i dramaturg
- Leskes, poeta
- Terpander, músic
- Alceu, poeta
- Safo, poetessa
- Fànias, historiador
- Pittacos un dels set savis de Grècia
- Teòfrastos, botànic
- Cratippos, filòsof
- Hel·lànic de Mitilene, historiador
- Gneu Pompeu Teòfanes, historiador
- Longus, novel·lista
- Doukas, historiador
- Aristòtil i Epicur van viure a l'illa. Odysseus Elytis, premi nobel de literatura, era descendent d'una família de l'illa.
[edita] Noms antics de les muntanyes principals de Lesbos
- Ordymnos (al oest) 551 metres
- Olympos (al sud) 965 metres
- Lepethymnos (al nord) 875 metres
