Tassos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 40° 43′ 00″ N, 24° 46′ 00″ E / 40.71667°N,24.76667°E / 40.71667; 24.76667

Imatge satèl·lit de Tassos

Tassos o Thassos (també Tasos o Thasos) (en català medieval: Taix, en turc Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia de 394 km². El seu nom català (antic) fou Taix. Era part de la regió de Macedònia i de l'antiga prefectura de Kavala, però a partir de l'1 de gener de 2011, segons el programa Cal·lícrates, forma la unitat perifèrica de Tassos després de la divisió de la prefectura de Kavala en dues unitats perifèriques: la de Tassos i la de Kavala. El seu punt més elevat és el puig antigament conegut com a Ipsarió, de 1.028 m. L'illa és circular i es cultiva la vinya i l'olivera. El marbre gairebé no s'explota i les mines de l'illa estan esgotades o són poc rentables.

La capital actual és Limin. La ciutat de Tassos estava situada al nord de l'illa, i tenia dos ports i encara es veuen restes de les antigues muralles en mig de torres construïdes pels venecians. A les rodalies hi ha una estàtua del déu Pan tallada a la roca.

Anteriorment l'illa fou anomenada Aethra i Chryse per les seves mines d'or i fou poblada per fenicis, suposadament per Thasos fill d'Agenor, que va donar nom a l'illa. Vers una data entre el 720 aC i el 708 aC fou poblada per grecs procedents de Paros dirigits per Telesicles, pare del poeta Arquiloc. També vivien a l'illa els Saians, una tribu tràcia, que es van enfrontar al grecs, però finalment aquestos van obtenir la possessió de l'illa amb les seves mines de Scapte Hyle, i territoris a la costa continental amb les mines a la costa tràcia de Galepsos, Oesyma, Stryme, Datum i finalment (més tard) Crenides. El 511 aC els milesis es van establir al riu Strymon i van fundar la ciutat de Myrcinos on també es van explotar mines.

Limenas

El 494 aC els perses van ocupar Milet i van intentar sotmetre Tassos sense èxit però el 492 aC Darios I el gran els va comminar a desfer les fortificacions de l'illa i a enviar els seus vaixells de guerra a Abdera, i els illencs van haver d'obeir. Xerxes I de Pèrsia va passar per Tràcia cap a Grècia, els dessis de la part continental van quedar sotmesos i van haver de proveir al rei amb el manteniment dels soldats (400 talents). Després de la derrota persa Tassos fou membre de la Confederació de Delos dirigida per Atenes, però van esclatar disputes per les mines de la part continental i va esclatar la guerra entre Tassos i Atenes, i aquesta darrera va enviar a l'illa una força dirigida per Cimó II el 465 aC, que va derrotar els tassis i va desembarcar assetjant la ciutat per terra i mar; el assetjats van resistir més de dos anys però al tercer any de setge es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i entregar els seus vaixells de guerra a més de renunciar a les seves possessions del continent i pagar una contribució en metàl·lic (afegida al tribut anyal).

El 411 aC es va establir un govern oligàrquic dirigit per Pisandre a Atenes i la democràcia a Tassos fou enderrocada i. Però les lluites a Atenes (Alcibiades) que van portar a l'assassinat del cap oligarca Frinicos, van fer que el govern oligàrquic de Tassos es revoltes amb suport espartà que van establir una guarnició a l'illa. El 408 aC el partit dels ciutadans dirigit per Ecfantos, va expulsar a la guarnició espartana dirigida per Etònic i seguidament va rebre al comandant atenenc Trasibul. Després de la batalla d'Egospòtam (405 aC) Tassos va tornar a mans dels espartans, però el 389 aC va tornar a ser possessió dels atenencs als qui la va disputar Filip de Macedònia, sota dependència del qual finalment va passar vers el 351 aC. Ciutat lliure des del temps d'Alexandre el gran, es va sotmetre a Filip V de Macedònia.

Els romans li van tornar la llibertat després de la batalla de Cinoscèfals, i va romandre ciutat lliure fins al temps de Plini el vell quan es va formar la província romana de les Illes.

Possessió de l'imperi bizantí fou ocupada pels llatins el 1205 i va passar als venecians que la van donar en feu als Dandolo; Miquel VIII Paleòleg (1259-1282) la va recuperar pels bizantins i el 1386 la va concedir en feu als Gattiluso. Fou ocupada pels otomans el 1456, que temps després la van cedir als prínceps venecians Gateluzi de Lesbos. Des de 1453 fou un virtual domini turc on els Gattiluso van poder restar per concessió. El senyor Dorino I Gattiluso que governava Lesbos, Lemnos, Imbros, Thasos i Samotràcia, va morir el 30 de juny de 1455 i va deixar tres fills i tres filles; dels tres fills, dos foren senyors de Lesbos, Domenicco I Gattiluso i Nicolo II Gattiluso, mentre el tercer, Francesc III Gattiluso, fou senyor de Thasos. El 1459 Thasos, Samotràcia i Lemnos foren ocupades pels otomans i el sultà en va donar els ingressos al seu sogre el antic dèspota de Morea Demetri Paleòleg. Després de la guerra amb Venècia (1463-1479) va quedar plenament integrada a l'Imperi. Depenia del sandjakbegi de Kavala que hi enviava un voivoda. El 1770 i fins a 1774 fou ocupada pels russos després de la victòria naval de Çeşme; la van fer servir com a base per la seva flota.

El 1841 el sultà la va cedir com a propietat personal al virrei d'Egipte, els avantpassats del qual eren originaris de l'illa (on Muhammad Ali havia passat la infancia), i fou administrada per un governador egipci, amb un president del consell elegit pels habitants. El 1873 el khediv va enviar un carregament de blat degut a la manca de menjar per les males collites. La situació no obstant es va deteriorar i els habitants progressivament es van distanciar de la dinastia egípcia a partir del 1874 fins que el 1902 van demanar al sultà el restabliment del poder turc que fou atorgat. El 1912, a la II Guerra Balcànica, la marina grega hi va desembarcar el 18 d'octubre i va quedar en mans de Grècia a qui fou confirmada pel Tractat de Bucarest del 10 d'agost de 1913.

Referència[modifica | modifica el codi]

Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1854. 

  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 378


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tassos