Santiago de Compostel·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santiago de Compostela
Escut de Santiago de Compostel·la
(En detall)
Localització
Localització de Sant Jaume de Galícia
Catedral de Santiago
Catedral de Santiago
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Galícia
La Corunya
Santiago
Gentilici compostel·là, compostel·lana
Predom. ling. gallec
Superfície 223 km²
Altitud 260 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
96.041 hab.
430,68 hab/km²
Coordenades 42° 53′ N, 8° 32′ O / 42.883°N,8.533°O / 42.883; -8.533Coord.: 42° 53′ N, 8° 32′ O / 42.883°N,8.533°O / 42.883; -8.533
Dirigents:
• Alcalde:

Ángel Currás Fernández (PPdeG)
Codi postal 15xxx
Web

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com Sant Jaume de Galícia,[2][3] és la capital de Galícia. La ciutat, que pertany a la província de la Corunya i és capital també de la Comarca de Santiago, compta amb 95.671 habitants, segons el padró del 2012. El seu nom àrab era Shant Yakub (és a dir Sant Jaume).

El nucli antic de Sant Jaume de Galícia és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985. Alguns monuments importants són la Catedral, l'Hostal dos Reis Católicos, el Pazo de Raxoi, el Museu de Bonaval i l'església de San Martiño Pinario. És seu del govern autònom gallec (Xunta de Galícia), a més important nucli de peregrinació cristiana, després de Jerusalem i Roma.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Santiago compta amb 95.671 habitants de dret,[4] on la ciutat vella, o zona monumental, es fusiona amb l'eixample o zona nova. Inclou els antics municipis de Conxo (incorporat en 1925) i Enfesta (al voltant de 1970).

Evolució demogràfica
1900 1930 1950 1981 2004 2012
24.120 38.270 55.553 82.404 92.298 95.671
Plànol esquemàtic de la ciutat, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona urbana
  •   Centre històric
  •   Edifici d'interès
  •   Zona verda
  •   Carretera principal
  •   Carretera secundària
  •   Carretera nacional
  •   Ferrocarril

Topònim[modifica | modifica el codi]

Compostel·la és un dels topònims més discutits perquè la possibilitat de relacionar-lo amb el sepulcre de l'apòstol Sant Jaume (Santiago), descobert suposadament en el segle IX per Teodomir, fa emotius els raonaments. El lloc devia ser habitat en època prerromana com demostra el topònim precèltic Sar, "corrent d'aigua", l'existència d'una mámoaporta da mámoa– i dos topònims cèltics, Callobre, primitiu nom del Castro, i Troia de Turobriga, "ciutat forta". I dels primers temps de la romanització poden ser algunes inscripcions funeràries i molts sepulcres que es col·locaven al costat dels camins. Aquest lloc va tenir tres noms: Libredón, que per a alguns seria cèltic, "castro del camí", i per a uns altres deriva de liberum donum, "lliure concessió (d'un terreny)"; entre els segles IX i XI se l'anomena Arcis Marmoricis, que presenta el topònim Arca, gairebé sempre indicador de sepulcre en mámoa. Però en el segle X els documents comencen a parlar d'un suburbio Compostella, és a dir, una part de la vila que es diu així i alguns situen en l'actual zona del carrer Rúa do Franco. Des del XI el nom de la zona s'estén a tota la vila. Des de sempre va haver-hi interpretacions d'aquest topònim. Popular va ser el de campus stellae, "camp de l'estrella", estrella que miraculosament indica a Teodomiro el lloc. El Cronicón Iriense (s. XI-XII) ho deriva de compositum tellus, "terra composta o bella". En el segle XII la Crònica de Sampiro diu Compostella, id est bene composita. En el Còdex Calixtí (s. XII) es conta la història d'una dona anomenada Compostella presumptament vinculada a la prèdica de l'Apòstol. Però sempre va ser més acceptada la interpretació de "vileta (-ella) bé feta", com potser la deixaria la reconstrucció i fortificació del XI després de la destrucció d'Almansor en el 997. Però Amor Ruibal, recordant el significat de compositum, "enterrat", que ja apareix en Virgili, ho va interpretar com "lloc on està enterrat". Crespo Pou i Luis Monteagudo, per fi, ho consideren prejacobí, perquè apareixen més compostelas per Galícia (i hi ha una compostilla en el Bierzo) i ho consideren un compost cèltic de comboros, "enderrocs", i steel, "ferro", significant "escorial de mines i ferreries", i també relacionant-lo amb el barri de la ciutat la Estila.

Història[modifica | modifica el codi]

Al segle IX es va descobrir la suposada tomba de l'Apòstol i la població va començar a prosperar. El 997 fou ocupada per Almansor (en la seva campanya núm. 48) el 10 d'agost de 997. La ciutat havia estat abandonada i va servir de base per una ràtzia fins a la Corunya, però després els musulmans es van retirar. el rei Beremund II el Gotós de Lleó la va reconstruir abans de la seva mort el 999. La basílica fou construïda a partir del 1075.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Praza do Obradoiro[modifica | modifica el codi]

La Praza do Obradoiro és el lloc, en el casc vell de la ciutat, on es troben els monuments més importants.

Catedral[modifica | modifica el codi]

És un dels grans edificis del romànic europeu, dels segles XI-XII, amb una façana barroca del segle XVIII. A dalt en el centre hi ha Sant Jaume, un nivell més baix, els seus dos deixebles, Atanasi i Teodor, tots vestits de pelegrins. Al mig s'hi pot veure l'urna i l'estrella entre àngels i núvols. En la torre de la dreta hi ha l'estàtua de Maria Salomé, i en la de l'esquerra, el seu espòs i pare de Sant Jaume Zebedeu. Sobre la balustrada, s'hi pot veure a l'esquerra a Santa Susanna i Sant Joan i a la dreta a Santa Bàrbara i Sant Jaume el Menor. L'edifici de la dreta de l'espectador és el claustre. El de l'esquerra, el Pazo de Xelmírez, segle XII. En algunes de les misses solemnes de la catedral es fa volar el famós botafumeiro

Hostal dels Reis Catòlics[modifica | modifica el codi]

Es va construir com a conseqüència de la visita realitzada pels Reis Catòlics a Santiago en 1486 i va ser destinat a Hospital, per a atendre als pelegrins que per l'època recorrien el camí de Sant Jaume. Amb el temps, els Reis Catòlics van manar la construcció d'una gran hostatgeria amb l'ajuda de les rendes rebudes en la victòria de Granada. Els papes van oferir indulgències a quants cooperessin. Les obres van durar 10 anys. És d'estil renaixentista plateresc. En la seva façana s'hi representa d'esquerra de baix a dalt: Adam, santa Caterina i sant Joan Baptista; i de dreta de baix a dalt: Eva, santa Llúcia i santa Magdalena. Fris: Els 12 apòstols. En les eixutes: medallons d'Isabel i Ferran. A l'esquerra de la finestra central: Jesucrist, sant Jaume i sant Pere. A la dreta de la finestra central: Verge amb el Nen, sant Joan i sant Pau. Als pinacles de dalt: 6 àngels amb instruments musicals. Dos grans escuts flanquegen la portada, amb les armes de Castella i als seus flancs, la creu en un cercle que és l'emblema de l'Orde de l'Hospital. Rica cornisa de pedra amb diferents labors. En l'interior pot visitar-se l'església que té una important reixa d'entrada. L'envolten dos patis renaixentistes i dos de barrocs.

Pazo de Raxoi[modifica | modifica el codi]

És un edifici del segle XVIII, que forma el quart costat que delimita el parvis del Obradoiro. Realment es tracta d'una operació de rifascimento sobre diversos volums ja existents la disposició dels quals no s'ajustava a l'ordenació axial simètrica de la plaça presidida per la Catedral. L'obra va ser manada fer per l'arquebisbe Raxoi sota els cànons clàssics per a diverses funcions: Seminari de Confessors (eren els quals atenien als pelegrins en la catedral, i a més eren lenguajeros perquè parlaven diversos idiomes), per a residència dels Nens del Cor de la catedral, per a Casa Consistorial, per a presó. La seva façana és simètrica, amb un sòcol encoixinat porticado, pilastres d'ordre gegant a partir de la balconada de la planta noble, i cornisa coberta en el seu tram central per un frontó recte els relleus del qual reproduïxen la Batalla de Clavijo, coronat per una estàtua de Santiago Matamoros, i en els trams laterals, per dos frontons corbs amb els escuts de l'arquebisbe inscrits.

Colexio de San Xerome (Col·legi de Sant Jeroni)[modifica | modifica el codi]

Actual Rectorat, fundat per l'arquebisbe Alonso de Fonseca en el segle XVI per a estudiants pobres. La portada, romànica, va pertànyer a l'antic Hospital de la Azabachería. Portada: Esquerra: Sant Jaume (Santiago), Sant Joan i Sant Francesc. Dreta: Sant Pere, Sant Pau i Sant Marc. Sobre l'arquivolta escut del fundador. Envoltant la catedral ens trobem amb el Pazo de Xelmírez.

Pazo de Xelmírez (Palau de Gelmírez)[modifica | modifica el codi]

Segles XII i XIII, monument important de l'arquitectura civil romànica. En el menjador els nervis de la volta descansen sobre unes mènsules que en conjunt representen un banquet de l'època. Hi ha una gran cuina amb el seu rebost. Els 2 pisos superiors són del Palacio Arzobispal actual. Des d'aquí, l'arquebisbe pot passar directament a la catedral.

Praza de Abastos (Plaça d'Abastaments)[modifica | modifica el codi]

Mercat d'Abastaments de la ciutat, un dels cinc més importants d'Espanya, i segon monument més visitat de la ciutat. Està situat entre les esglésies de Santo Agostiño i San Fiz de Solovio. El mercat actual data de 1941, i està edificat en el mateix emplaçament que l'anterior mercat, que era de 1870. En ell es desenvolupa una important activitat referent al producte fresc de Santiago i de la comarca.

Plaça de l'Acibechería o Inmaculada[modifica | modifica el codi]

Façana nord de la catedral o d'Acibechería[modifica | modifica el codi]

En el segle XVII, després d'un incendi, es va desmantellar l'antiga portada romànica. Alguns relleus estan avui en la portada d'Argenteries. Es cridava Porta del Paradís i per ella obstaculitzen els pelegrins. És del segle XVIII. Destaca en la coronación l'estàtua de Santiago i 2 reis orantes: Alfonso III i Ordoño II, als seus peus. En el centre es veu l'estàtua de la Fe.

San Martiño Pinario[modifica | modifica el codi]

Monestir benedictí del segle XI. L'edifici actual és barroc. Sobre la porta pot veure's: sant Benet, una balconada, escut d'Espanya i dalt un grup escultòric que representa a Sant Martí de Tours partint la seva capa. Des de l'escalinata hi ha una bella perspectiva de la catedral: 2 torres de la façana, cimborri i la torre del rellotge. Entre aquestes 2 últimes hi ha un piloncillo rematat per l'Agnus dei que duu sobri el seu llom la Creu dels Farrapos.

A Quintana[modifica | modifica el codi]

Es diu també dels Literaris, en memòria del Batalló Literari, estudiants que van combatre contra Napoleó. Té 2 nivells: Quintana de Mortos, que ocupa fins a l'escalinata i Quintana de Vius, la part superior. Una Quintana és una plaça davant del camposanto on es venien queviures.

Casa da Parra[modifica | modifica el codi]

Està en la Quintana de Mortos i és del segle XVII. En la teulada pot veure's la característica xemeneia compostelana de l'època.

Monestir de San Paio de Antealtares[modifica | modifica el codi]

L'immens Convent de les Pelayas, de clausura, es va construir al mateix temps que la basílica de Santiago. Una làpida sobre la seva façana a la Quintana recorda als Literaris. El carreró lateral, d'entrada al convent, és la Via Sacra. Té magnífics retaules barrocs i un òrgan del segle XVIII. Se celebren en ella concerts de música barroca.

Casa da Conga o canònica[modifica | modifica el codi]

Frontera amb la Casa da Parra. Habitatge de canonges. Boniques xemeneies.

Façana est de la catedral o da Quintana[modifica | modifica el codi]

Té dues portes. La Porta Santa, la més propera a les escalinates de la plaça, generalment està tancada amb una reixa, va anar una de les 7 portes menors i va estar dedicada a San Paio, el monestir del qual està just davant. La funció que té ara data del segle XVII. Sobre ella pot veure's Sant Jaume (Santiago) i als seus costats els seus deixebles Teodor i Atanasi. A banda i banda de la porta estan col·locades 24 estàtues sedentes d'apòstols, patriarques i profetes, tots ells procedents del cor romànic construït pel maestro Mateo. Per aquesta porta s'accedeix a un petit pati al fons del qual està la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis. S'obre el 31 de desembre de l'any anterior al Sant. El privilegi de l'Any Sant data del segle XII, mitjançant butlla del papa Alexandre III. La segona porta d'aquesta façana és la cridada Porta Real, per ser la porta per la qual els Reis d'Espanya fan la seva entrada en la catedral. Sobre la seva llinda es veu l'escut real.

Praza das Praterías (Plaça d'Argenteries)[modifica | modifica el codi]

Està delimitada per la catedral i el claustre en dos dels seus costats. Frontera a la catedral està la Casa do Cabido.

Façana sud de Praterías[modifica | modifica el codi]

Té adossada a la seva esquerra la torre del Rellotge, la part inferior del qual és gòtica, però amb cossos telescòpics barrocs en la superior. Dues portes romàniques abocinadas amb sengles rosasses en l'ordre superior. En el timpà de l'esquerra està representada la temptació de Jesús en el desert, hi ha una dona semidesnuda amb calavera en la falda. El timpà de la dreta representa escenes de la passió i l'Adoració dels Reis. En el fris central, el Salvador, Abraham i escenes vàries. La disposició original dels elements iconogràfics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aquí nombroses imatges recuperades de la desmantellada façana de Acibechería. El brancal de l'esquerra representa al rei David tocant la vihuela.

Lateral del claustre[modifica | modifica el codi]

A nivell del carrer hi ha dependències per a botigues d'argenteries. Ornamentación: Santiago Matamoros en la Batalla de Clavijo, Escut Real, la Translació del cos a Galícia, el Sepulcre amb l'estrella, i en el cantó, una gegantesca venera.

Casa del Cabildo[modifica | modifica el codi]

Meravella del barroc, del segle XVIII. Es va construir com front ornamental. Té molt poc fons. En el centre, sobre la cornisa, estan altra vegada l'urna i l'estrella. En els cantons, dos gárgolas amb forma de canó.

Rúa do Franco[modifica | modifica el codi]

Carrer dels vins que va des de l'edifici de Correus a la Porta Faxeira. Zona de bars, marisquerías i pulperías.

Praza de Fonseca i Col·legi Major de Fonseca

Capella i font dels bous[modifica | modifica el codi]

Al final del carrer arribem a la Praza do Toural, amb el Palau dels Marquesos de Bendaña, del s. XVIII. Sobre l'escut remata un Atlante amb l'Orbe sobre els muscles.

Rúa do Vilar[modifica | modifica el codi]

Porticada en alguns trams. Les ordenances del segle XIX aconsellaven la supressió de porxades en edificis nous, per a eixamplar el carrer. Cap a la meitat del carrer (nombres 51-53) es troba la sala de cinema i de teatre "Yago". En els nombres 1 i 3 està la Casa del Deán amb façana que dóna a la Plaça d'Argenteries.

Rúa Nova[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos palaus. En el núm. 21 es troba el Teatre Principal. Església de Santa María Salomé, romànica. En el núm. 40, el Pazo de Pedrosa. La Casa de la Balconada dóna a la Rúa de Xelmírez. Al final, en els parells surt el carrer de Entrerrúas que dóna al Vilar.

Rúa das Orfas[modifica | modifica el codi]

Amb el Convent de Donzelles Òrfenes, del segle XVII. Seguint el carrer fins a la Porta da Mámoa s'arriba a la Plaça de Galícia, on està el Cafè Derby, institució de literats i intel·lectuals.

Casa-pazo de Vaamonde[modifica | modifica el codi]

Edifici del segle XVIII. Actual seu del Consorci de Santiago. Destaca un escut situat en la façana. A la seva dreta es troba el carreró de Entrerrúas, el més estret de Santiago.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Santiago de Compostel·la». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. http://galiza-catalunya.blogspot.com.es/2010/06/el-nom-catala-de-santiago-de-compostela.html
  4. INE, 2012, 148.000 en l'aglomeració urbana

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
AlemanyaWeimar (Turíngia)
Capital Europea de la Cultura
2000
Succeït per:
PortugalPorto

Països BaixosRotterdam