Santiago de Cuba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santiago de Cuba
Santiago de Cuba
Escut deSantiago de Cuba
(En detall)
Localització
Localització del municipi de Santiago de Cuba
Vista de Santiago de Cuba
Vista de Santiago de Cuba
País
• Província
Cuba Cuba
Província de Santiago de Cuba
Predom. ling. Castellà
Superfície 6343,21 km²
Altitud 59 msnm
Població (2005)
  • Densitat
425.780 hab.
67,12 hab/km²
Coordenades 20° 01′ 11″ N, 75° 48′ 50″ O / 20.01972°N,75.81389°O / 20.01972; -75.81389Coord.: 20° 01′ 11″ N, 75° 48′ 50″ O / 20.01972°N,75.81389°O / 20.01972; -75.81389
Formació
Fundació
 
1515
Organització
Nuclis

15
Codi postal 10xxx-19xxx
Web

Santiago de Cuba és la segona ciutat de Cuba i està situada a l'orient de l'illa. Va ser fundada en 1515 pel conquistador espanyol Diego Velázquez de Cuéllar, entre les primeres set viles de Cuba. El conquistador Hernán Cortés va ser el primer alcalde de la ciutat i d'allí va partir cap a la conquesta de Mèxic. De Santiago va partir també el conquistador i explorador Pánfilo de Narváez amb el títol de Adelantado a més del títol de Governador cap a les costes de Florida en viatge exploratori, viatge que va acabar en fracàs i li va costar la vida. Va ser la primera capital de Cuba, comptant amb condicions geogràfiques excepcionals. Per la badia santiaguera van entrar els primers esclaus negres a Cuba i amb ells fortes arrels africanes i espanyoles.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

Santiago de Cuba es troba en el sud-est de l'illa, coordenades 20,01° N, 75,82° O. Històricament, Santiago de Cuba ha estat la segona ciutat més important de Cuba, per darrere de L'Havana. Compte amb una badia connectada amb el Mar Carib i és un important port. La ciutat ha anat creixent al fons de la seva badia i està envoltada, en terra ferma, per la Sierra Maestra. Això condiciona el clima càlid i humit del lloc, alhora que permet admirar bells paisatges amb una rica composició d'elements urbans, naturals i marins al mateix temps. Posseïx un relleu irregular, la qual cosa va contribuir al desenvolupament d'un escenari urbà on les avingudes i carrers s'alcen o baixen.

Població[modifica | modifica el codi]

En 2005 la ciutat de Santiago de Cuba tenia una població de 425,780 habitants.[1] El municipi en el mateix any comptava amb 494,913 habitantes.[2]

Evolució de la població de Santiago de Cuba
1861 1899 1907 1919 1931 1943 1953
36,752 43,090 45,470 62,083 101,508 118,266 163,237
1970 1981 2002 2003 2004 2005 2006
277,600 347,279 423,392 424,031 424,905 425,780
Censos fins al 2002; estimacions entre 2003 i 2005

Història[modifica | modifica el codi]

Fou la primera capital de Cuba, des de la seva fundació el 1515 fins a 1556 i és coneguda com la Ciutat Heroi de Cuba, títol que va li ser concedit pel suport del seu poble a les gestes independentistes dels cubans. Santiago de Cuba va ser atacada també per corsaris, pirates i filibusters, que cercaven les riqueses del territori. La Guerra dels Deu Anys va trobar un positiu suport a Santiago, a pesar de ser una comarca fortament defensada per la seva condició de centre polític-econòmic.

El 24 de febrer de 1895 es va iniciar la Guerra d'Independència en la que Santiago va tenir gran protagonisme. La fi del domini colonial espanyol també inclou accions decisives als voltants de la ciutat, com el Combat de la Lloma de San Juan i la Batalla Naval de Santiago de Cuba.[3]

El 26 de juliol de 1953 s'hi produí l'assalt a la Caserna Montcada per joves revolucionaris dirigits per Fidel Castro. Encara que l'acció revolucionària va fracassar, es va complir el seu objectiu immediat. El 30 de novembre de 1956 es produí l'Aixecament de Santiago de Cuba i sortiren als carrers per primera vegada les Milícies Verda Olivera del Moviment 26 de juliol, amb braçalet vermell i negre, decidides a enfrontar-se a Fulgencio Batista per a donar suport el desembarcament de Fidel provinent de Mèxic amb 81 acompanyants. En aquesta acció van morir Pepito Tey, Otto Parellada i Tony Alomá. Amb posterioritat al desembarcament del iot Granma el 2 de desembre de 1956 es reuní Frank amb Fidel a la Sierra Maestra i li promet enfortir l'escamot amb els combatents de la clandestinitat. Aquest pla va contribuir que s'assolís la victòria. En els dies finals de 1958, les tropes dirigides per Fidel Castro i sota el comandament d'Huber Matos i Juan Almeida van assetjar la ciutat.

El 31 de desembre l'Exèrcit Rebel es trobava preparat per l'assalt final per a prendre la ciutat, amb suport dels grups que operaven en la clandestinitat. Al final de la nit de l'1 de gener des de la balconada central de l'Ajuntament, situat actualment enfront del Parc Céspedes, Fidel va proclamar el triomf definitiu de la Revolució Cubana.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

A la ciutat coincideixen estils arquitectònics múltiples, des del barroc fins al neoclàssic més depurat. Són d'especial interès els parcs arbrats, els carrers escalonats, les construccions colonials amb immensos ventanals i atapeïdes balconades. A Santiago es conserven tresors històrics, com la primera casa d'Amèrica, la primera catedral de Cuba, la primera mina de coure a cel obert de tot el continent americà o el primer museu cubà. Però més enllà dels propis encants que resulten dels ambients urbans, no es concebria a Santiago de Cuba sense la seva gent espontània, alegre, natural.

La seva cultura[modifica | modifica el codi]

Santiago de Cuba és el bressol d'una gran quantitat dels gèneres musicals de Cuba. Ha estat reconeguda com el bressol del so i el bolero, la trova tradicional i l'expressió coral tenen un profund arrelament. Allí van néixer grans músics, com Sindo Garay, Ñico Saquito, Eliades Ochoa, Compay Segundo. És sens dubte una ciutat excepcional, en la qual es combinen múltiples valors que permeten al visitant entrar en contacte amb la idiosincràsia de la seva gent, la cultura i història del lloc, mentre gaudeix de la naturalesa exòtica. Santiago de Cuba posseïx diversos centres d'educació superior. Entre els més importants hi ha la Universitat d'Orient, l'Institut Superior de Ciències Mèdiques i l'Institut Superior Pedagògic "Frank País".

Patrimoni de la Humanitat[modifica | modifica el codi]

Castell de San Pedro de la Roca[modifica | modifica el codi]

Castell de San Pedro de la Roca

El Castell de San Pedro de la Roca va ser declarat per la UNESCO en 1997 com Patrimoni de la Humanitat, on se cita com "el més complet i millor preservat exemple de l'arquitectura militar Hispanoamericana, basat en principis de disseny italià i Renaixentista.[4]

Ruïnes de les plantacions de cafè[modifica | modifica el codi]

Els paisatges arqueològics de les primeres plantacions de cafè del sud-est de Cuba van ser declarades per la UNESCO en 2000 com Patrimoni de la Humanitat per ser una evidència única d'una forma pionera de l'agricultura en un terreny difícil.[5]

Reserva Mundial de la Biosfera[modifica | modifica el codi]

Parc Baconao[modifica | modifica el codi]

Parque Baconao

El Parc Baconao de Santiago de Cuba fou inscrit el 1987 per la UNESCO a la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera.[6]

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

       

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago de Cuba Modifica l'enllaç a Wikidata