Oviedo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oviedo
Uviéu
Bandera d'Oviedo Escut d'Oviedo
(En detall) (En detall)
Localització
Localització a Astúries
Estat
• Comunitat
• Partit judicial
• Parròquies
Espanya Espanya
Principat d'Astúries
Uviedo
30
Gentilici Ovetensos
Superfície
 • Total
 • % Astúries
21è
186,65 km²
1,76%
Altitud nd msnm
(màx.:El Picayu, 708 )
Població (2013[1])
  • Densitat
225.089 hab.
1.205,94 hab/km²
Coordenades 43° 22′ N, 5° 50′ O / 43.367,-5.833Coord.: 43° 22′ N, 5° 50′ O / 43.367,-5.833
Dirigents:
• Alcalde:

Agustín Iglesias Caunedo (PP)
Web

Oviedo (Uviéu o Uvieo[2] en asturià) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval (segle VIII), capital del Principat d'Astúries. Té 224.000 habitants en el municipi[3] i 200.000 en la ciutat. Antics ciutadans del municipi emprenedors van batejar amb aquest nom a tres ciutats americanes: en Paraguai, en la República Dominicana i en els Estats Units d'Amèrica.

És, a més, la capital comercial i de negocis, i el centre administratiu i universitari de la regió.

Història[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que el rei Fruela va sortir de caça amb els seus amics i es van aturar a menjar en un lloc considerat com a idíl·lic, més o menys on es troba avui enclavada la ciutat d'Oviedo. Al llarg de la conversa va sorgir una pregunta: En quin lloc vas a començar a construir la ciutat que serà la cort?, i el rei contestà en llatí: Ubi edo que vol dir, més o menys, "on tinc el dinar".

La ciutat d'Oviedo va sorgir sobre un pujol que els romans l'anomenaren Ovetao. El seu fundador va ser el rei asturià Fruela, fill d'Alfons I, que va regnar des del 757 al 768.

A no gaire distància de la vella civitas romana de Lucus Asturum, en l'any 761 el monjo prevere Màxim i el seu nebot Fromistano van decidir fundar un monestir a la vora de la via romana que unia Lleó-Pajares-Lugo de Llanera i posteriorment van erigir una ermita en honor del màrtir sant Vicenç d'Osca. Poc temps després dues dotzenes de monjos es van unir al projecte colonitzador, transformant el llogaret en monestir tal com consta en l'acta fundacional signada el 25 de desembre de l'any 781, sent el seu primer abat Fromistano. Va obtenir seguidament la protecció del rei Fruela I, que va triar el lloc com residència de Munia, la seua dona, i hi va nàixer el seu fill Alfonso II, conegut com "el Cast".

Més tard, el fill de Fruela, Alfons II el Cast va traslladar la capital del regne d'Astúries a aquest lloc i va convertir Oviedo en seu episcopal. A més la va fortificar i va dotar de palaus, esglésies i altres estructures com un aqüeducte (avui completament desaparegut). Durant el seu regnat es va descobrir en Compostel·la una tomba que es va suposar de l'apòstol Sant Jaume (en el 812) i aquest rei va ser el primer a visitar la tomba eixint d'Oviedo, amb la qual cosa Alfons II el Cast es va convertir en el primer pelegrí a Santiago de Compostel·la i es va inaugurar el primer camí de pelegrins. Donat el seu contacte amb la cort de Carlemany, va començar a fluir des del seu regne un riu de pelegrins que entrebanquen pels Pirineus i pel nord anaven fins a Oviedo i des d'aquesta ciutat cap a Santiago, amb la qual cosa el camí nord és la ruta més antiga dels pelegrins a Santiago de Compostel·la. Si els primers pelegrins feien servir aquesta via es a causa del fet que més al sud el camí no era segur en aquella època perquè es tractava d'un territori que, malgrat haver estat recuperat dels andalusins, sovint hi havia incursions. De fet, el camí del sud és posterior, ja que només els reis posteriors van poder desplaçar als musulmans fins a més enllà del Duero.

Foto panoràmica d'Oviedo des de la muntanya de Naranco

En l'any 1075 visità Oviedo en qualitat de pelegrí el rei de Lleó i de Castella, Alfonso VI. Va obrir solemnement l'Arca Santa en l'església de Sant Salvador, que contenia moltes i molt bones relíquies que havien estat amagades en la muntanya de Monsacro, arran de la invasió andalusina. A partir d'aquest fet, Oviedo i les seues relíquies van ser internacionalment famoses, fins a tal punt que els pelegrins que venien a Santiago de Compostel·la es desviaven en Lleó i anaven cap al nord per a fer una aturada en aquesta ciutat asturiana i venerar les relíquies. De fet hi ha un refrany antic que diu Qui va cap Santiago i no a Sant Salvador, visita al serf i deixa al Senyor, indicant per tant que Oviedo era ruta obligada per als pelegrins del camí.

El rei Joan I, en 1388, funda el Principat d'Astúries, títol inaugurat per l'infant N'Enric, fill d'aquell, i que des d'aleshores correspondrà als successors al Regne de Castella (i actualment, al Regne d'Espanya); Oviedo es converteix, llavors, en la capital del Principat. Alhora sorgiria la Junta General del Principat d'Astúries, institució de dret públic que com Junta de Conceyus va funcionar amb caràcter permanent al Principat d'Astúries des de mitjans del segle XV fins a 1834, any que es va donar pas a les Diputacions Provincials.

Durant l'Edat Moderna va haver una immobilització econòmica a causa de l'aïllament geogràfic. A les darreries del segle XVIII la ciutat va començar a experimentar una vida cultural prou alta, destacant la figura de Feijoo. Es va crear la Societat Econòmica d'Amics del País que va arribar a ser un grup amb un cert prestigi cultural i influència política.

Al començament del segle XIX els habitants d'Oviedo van ser dels primers espanyols a rebutjar la invasió francesa, i el 9 de maig de 1808 van iniciar l'alçament d'Astúries per a defensar la independència espanyola, com pot llegir-se en la següent placa commemorativa del primer centenari de tan històric esdeveniment. Va ser l'escenari d'enfrontaments entre absolutistes i lliberals. La decisió va ser presa per la Junta General del Principat en la nit del 23 al 24 de maig de 1808, obligada per la pressió popular. Les tropes franceses van ser rebutjades, després de tenir sotmesa la ciutat durant un any.

En 1934 cal referir-se als successos bèl·lics que tenen lloc durant la revolució del 6 d'octubre, protagonitzada pels miners de la Conca —descontents amb les seues condicions de vida—, que deixen assolada bona part de la ciutat; resulten incendiats, entre altres edificis, el de la Universitat, la biblioteca de la qual guardava fons bibliogràfics d'extraordinari valor que no es van poder recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmera Santa en la Catedral, per altra banda, va ser dinamitada.

Durant la rebel·lió de l'exèrcit en 1936 que va donar lloc a la Guerra d'Espanya, la ciutat es va adherir al bàndol rebel de Franco (sota el comandament del coronel Aranda), romanent assetjada per les tropes lleials a la República, fins a la seua ocupació en octubre de 1937 per les tropes sublevades. La ciutat quedà reduïda pràcticament a cendres.

Als habitants d'Oviedo se'ls diuen familiarment carbayones i tenen un pastís típic de la ciutat cridat carbayón. El carbayu és un roure, arbre sagrat pels antics àsturs i càntabres. Per "el Carbayón" es coneixia popularment a un arbre centenari situat en el carrer Uría (a boca del Paseo de los Álamos) fins que en l'any 1879 va ser desarrelat per a fer l'eixample cap a l'estació de tren. En desgreuge d'aquest fet, en 1950, el municipi va plantar un altre roure prop del teatre Campoamor i al lloc on estava el Carbayón es va col·locar en la vorera una placa commemorativa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicació d'Oviedo dins de la península Ibèrica

L'ajuntament se situa en la zona central del Principat d'Astúries, entre 80 i 708 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Las Regueras i Llanera; al sud amb Santo Adriano, Ribera de Arriba y Mieres; a l'oest amb Grado i a l'est amb Siero i Langreo.

Està regat pels rius Nalón, Narcea, Nora i Trubia.

Població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

La població al municipi d'Oviedo havia vingut creixent sense parar durant tot el segle XX fins tot just la segona meitat de la dècada dels 90. Aquesta situació va canviar amb el començament del nou segle i actualment la població del Municipi torna a créixer, si bé és veritat que ho fa amb l'aportació principal d'habitants provinents d'altres municipis asturians i estrangers, ja que la diferència entre la taxa de defuncions (11,77‰) i la de naixements (6,91‰) és negativa en el 2004.

Població 1787-2005
Any Ciutat Municipi Any Ciutat Municipi
1787* 6.491 1996 200.049
1857 14.156 31.933 1997 s/d
1887 18.614 1998 199.549
1900 48.103 1999 200.453
1910 53.269 2000 183.524 200.411
1920 69.375 2001 184.374 201.005
1930 75.463 2002 186.463 202.938
1940 51.410 82.548 2003 191.231 207.699
1950 71.598 106.002 2004 193.274 209.495
1960 91.550 127.058 2005 196.156 213.782
1970 130.021 154.117
1981 168.315 190.123
1991 204.276
* Font: Jovellanos, dada sense valor estadístic

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Parròquies: El municipi d'Oviedo es divideix en 30 parròquies que es llisten tot seguit, juntament amb la seua població a data de 1 de juny de 2005.

Parròquia Població Parròquia Població Parròquia Població
Agüeria 823 Loriana 271 Piedramuelle 531
Bendones 214 Manjoya 986 Pintoria 67
Box 1006 Manzaneda 205 Priorio 428
Brañes 77 Naranco 93 Puerto 228
Caces 289 Naves 98 San Claudio 2512
Cruces 985 Nora 114 Santianes 90
Godos 760 Olloniego 1170 Sograndio 392
Latores 696 Oviedo 198369 Trubia 1839
Lillo 354 Pando 129 Udrión 149
Limanes 836 Pereda 196 Villapérez 373

Ovetensos il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Lletres Asturianes 88
  3. Dades de l'INE, segons el cens del 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oviedo
Municipis del Principat d'Astúries Flag of Asturias (indoor).svg
Allande | Aller | Amieva | Avilés | Belmonte de Miranda | Bimenes | Boal | Cabrales | Cabranes | Candamo | Cangas de Onís | Cangas del Narcea | Caravia | Carreño | Caso | Castrillón | Castropol | Coaña | Colunga | Corvera de Asturias | Cudillero | Degaña | El Franco | Gijón | Gozón | Grado | Grandas de Salime | Ibias | Illano | Illas | Langreo | Laviana | Lena | Llanera | Llanes | Mieres | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Oviedo | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baja | Pesoz | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Las Regueras | Ribadedeva | Ribadesella | Ribera de Arriba | Riosa | Salas | San Martín de Oscos | San Martín del Rey Aurelio | San Tirso de Abres | Santa Eulalia de Oscos | Santo Adriano | Sariego | Siero | Sobrescobio | Somiedo | Soto del Barco | Tapia de Casariego | Taramundi | Teverga | Tineo | Valdés | Vegadeo | Villanueva de Oscos | Villaviciosa | Villayón | Yernes y Tameza