Oviedo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Uviéu
Uviéu
Bandera d'Uviéu Escut d'Uviéu
(En detall) (En detall)
Localització
Localització a Astúries
Estat
• Comunitat
• Parròquies
Espanya
Principat d'Astúries
30
Gentilici Ovetensos
Superfície
 • Total
 • % Astúries
21è
186,65 km²
1,76%
Altitud nd msnm
(màx.:El Picayu, 708 )
Població (2013[1])
  • Densitat
225.089 hab.
1.205,94 hab/km²
Coordenades 43° 22′ N, 5° 50′ O / 43.367°N,5.833°O / 43.367; -5.833Coord.: 43° 22′ N, 5° 50′ O / 43.367°N,5.833°O / 43.367; -5.833
Dirigents:
• Alcalde:

Agustín Iglesias Caunedo (PP)
Web

Oviedo (Uviéu o Uvieo[2] en asturià) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval (segle VIII), capital del Principat d'Astúries. Té 224.000 habitants en el municipi[3] i 200.000 en la ciutat. Antics ciutadans del municipi emprenedors van batejar amb aquest nom a tres ciutats americanes: en Paraguai, en la República Dominicana i en els Estats Units d'Amèrica.

És, a més, la capital comercial i de negocis, i el centre administratiu i universitari de la regió.

Història[modifica | modifica el codi]

La llegenda diu que el rei Fruela va sortir de caça amb els seus amics i es van aturar a menjar en un lloc considerat com a idíl·lic, més o menys on es troba avui enclavada la ciutat d'Oviedo. Al llarg de la conversa va sorgir una pregunta: En quin lloc vas a començar a construir la ciutat que serà la cort?, i el rei contestà en llatí: Ubi edo que vol dir, més o menys, "on tinc el dinar".

La ciutat d'Oviedo va sorgir sobre un pujol que els romans l'anomenaren Ovetao. El seu fundador va ser el rei asturià Fruela, fill d'Alfons I, que va regnar des del 757 al 768.

A no gaire distància de la vella civitas romana de Lucus Asturum, en l'any 761 el monjo prevere Màxim i el seu nebot Fromistano van decidir fundar un monestir a la vora de la via romana que unia Lleó-Pajares-Lugo de Llanera i posteriorment van erigir una ermita en honor del màrtir sant Vicenç d'Osca. Poc temps després dues dotzenes de monjos es van unir al projecte colonitzador, transformant el llogaret en monestir tal com consta en l'acta fundacional signada el 25 de desembre de l'any 781, sent el seu primer abat Fromistano. Va obtenir seguidament la protecció del rei Fruela I, que va triar el lloc com residència de Munia, la seua dona, i hi va nàixer el seu fill Alfonso II, conegut com "el Cast".

Més tard, el fill de Fruela, Alfons II el Cast va traslladar la capital del regne d'Astúries a aquest lloc i va convertir Oviedo en seu episcopal. A més la va fortificar i va dotar de palaus, esglésies i altres estructures com un aqüeducte (avui completament desaparegut). Durant el seu regnat es va descobrir en Compostel·la una tomba que es va suposar de l'apòstol Sant Jaume (en el 812) i aquest rei va ser el primer a visitar la tomba eixint d'Oviedo, amb la qual cosa Alfons II el Cast es va convertir en el primer pelegrí a Santiago de Compostel·la i es va inaugurar el primer camí de pelegrins. Donat el seu contacte amb la cort de Carlemany, va començar a fluir des del seu regne un riu de pelegrins que entrebanquen pels Pirineus i pel nord anaven fins a Oviedo i des d'aquesta ciutat cap a Santiago, amb la qual cosa el camí nord és la ruta més antiga dels pelegrins a Santiago de Compostel·la. Si els primers pelegrins feien servir aquesta via es a causa del fet que més al sud el camí no era segur en aquella època perquè es tractava d'un territori que, malgrat haver estat recuperat dels andalusins, sovint hi havia incursions. De fet, el camí del sud és posterior, ja que només els reis posteriors van poder desplaçar als musulmans fins a més enllà del Duero.

Foto panoràmica d'Oviedo des de la muntanya de Naranco

En l'any 1075 visità Oviedo en qualitat de pelegrí el rei de Lleó i de Castella, Alfonso VI. Va obrir solemnement l'Arca Santa en l'església de Sant Salvador, que contenia moltes i molt bones relíquies que havien estat amagades en la muntanya de Monsacro, arran de la invasió andalusina. A partir d'aquest fet, Oviedo i les seues relíquies van ser internacionalment famoses, fins a tal punt que els pelegrins que venien a Santiago de Compostel·la es desviaven en Lleó i anaven cap al nord per a fer una aturada en aquesta ciutat asturiana i venerar les relíquies. De fet hi ha un refrany antic que diu Qui va cap Santiago i no a Sant Salvador, visita al serf i deixa al Senyor, indicant per tant que Oviedo era ruta obligada per als pelegrins del camí.

El rei Joan I, en 1388, funda el Principat d'Astúries, títol inaugurat per l'infant N'Enric, fill d'aquell, i que des d'aleshores correspondrà als successors al Regne de Castella (i actualment, al Regne d'Espanya); Oviedo es converteix, llavors, en la capital del Principat. Alhora sorgiria la Junta General del Principat d'Astúries, institució de dret públic que com Junta de Conceyus va funcionar amb caràcter permanent al Principat d'Astúries des de mitjans del segle XV fins a 1834, any que es va donar pas a les Diputacions Provincials.

Durant l'Edat Moderna va haver una immobilització econòmica a causa de l'aïllament geogràfic. A les darreries del segle XVIII la ciutat va començar a experimentar una vida cultural prou alta, destacant la figura de Feijoo. Es va crear la Societat Econòmica d'Amics del País que va arribar a ser un grup amb un cert prestigi cultural i influència política.

Al començament del segle XIX els habitants d'Uviéu van ser dels primers espanyols a rebutjar la invasió francesa, i el 9 de maig de 1808 van iniciar l'alçament d'Astúries per a defensar la independència espanyola, com pot llegir-se en la següent placa commemorativa del primer centenari de tan històric esdeveniment. Va ser l'escenari d'enfrontaments entre absolutistes i lliberals. La decisió va ser presa per la Junta General del Principat en la nit del 23 al 24 de maig de 1808, obligada per la pressió popular. Les tropes franceses van ser rebutjades, després de tenir sotmesa la ciutat durant un any.

En 1934 cal referir-se als successos bèl·lics que tenen lloc durant la revolució del 6 d'octubre, protagonitzada pels miners de la Conca —descontents amb les seues condicions de vida—, que deixen assolada bona part de la ciutat; resulten incendiats, entre altres edificis, el de la Universitat, la biblioteca de la qual guardava fons bibliogràfics d'extraordinari valor que no es van poder recuperar, o el teatre Campoamor. La Càmera Santa en la Catedral, per altra banda, va ser dinamitada.

Durant la rebel·lió de l'exèrcit en 1936 que va donar lloc a la Guerra d'Espanya, la ciutat es va adherir al bàndol rebel de Franco (sota el comandament del coronel Aranda), romanent assetjada per les tropes lleials a la República, fins a la seua ocupació en octubre de 1937 per les tropes sublevades. La ciutat quedà reduïda pràcticament a cendres.

Als habitants d'Uviéu se'ls diuen familiarment carbayones i tenen un pastís típic de la ciutat cridat carbayón. El carbayu és un roure, arbre sagrat pels antics àsturs i càntabres. Per "el Carbayón" es coneixia popularment a un arbre centenari situat en el carrer Uría (a boca del Paseo de los Álamos) fins que en l'any 1879 va ser desarrelat per a fer l'eixample cap a l'estació de tren. En desgreuge d'aquest fet, en 1950, el municipi va plantar un altre roure prop del teatre Campoamor i al lloc on estava el Carbayón es va col·locar en la vorera una placa commemorativa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicació d'Oviedo dins de la península Ibèrica

L'ajuntament se situa en la zona central del Principat d'Astúries, entre 80 i 708 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Les Regueres i Llanera; al sud amb Santu Adrianu, La Ribera y Mieres; a l'oest amb Grau i a l'est amb Siero i Llangréu.

Està regat pels rius Nalón, Narcea, Nora i Trubia.

Població[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

La població al municipi d'Uviéu havia vingut creixent sense parar durant tot el segle XX fins tot just la segona meitat de la dècada dels 90. Aquesta situació va canviar amb el començament del nou segle i actualment la població del Municipi torna a créixer, si bé és veritat que ho fa amb l'aportació principal d'habitants provinents d'altres municipis asturians i estrangers, ja que la diferència entre la taxa de defuncions (11,77‰) i la de naixements (6,91‰) és negativa en el 2004.

Població 1787-2005
Any Ciutat Municipi Any Ciutat Municipi
1787* 6.491 1996 200.049
1857 14.156 31.933 1997 s/d
1887 18.614 1998 199.549
1900 48.103 1999 200.453
1910 53.269 2000 183.524 200.411
1920 69.375 2001 184.374 201.005
1930 75.463 2002 186.463 202.938
1940 51.410 82.548 2003 191.231 207.699
1950 71.598 106.002 2004 193.274 209.495
1960 91.550 127.058 2005 196.156 213.782
1970 130.021 154.117
1981 168.315 190.123
1991 204.276
* Font: Jovellanos, dada sense valor estadístic

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Parròquies: El municipi d'Uviéu es divideix en 30 parròquies que es llisten tot seguit, juntament amb la seua població a data de 1 de juny de 2005.

Parròquia Població Parròquia Població Parròquia Població
Agüeria 823 Lloriana 271 Piedramuelle 531
Bendones 214 Manxoya 986 Pintoria 67
Box 1006 Santolaya 205 Priorio 428
Brañes 77 Naranco 93 Puerto 228
Caces 289 Naves 98 San Cloyo 2512
Cruces 985 San Pedru Nora 114 Santianes 90
Godos 760 Olloniego 1170 Sograndio 392
Llatores 696 Uviéu 198369 Trubia 1839
Lliñu 354 Pando 129 Udrión 149
Llimanes 836 Pereda 196 Villaperi 373

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Preromànic asturià[modifica | modifica el codi]

Cambra Santa d'Oviedo[modifica | modifica el codi]
Imatge exterior de la Cambra Santa i la cripta de Santa Leocadia. Podem veure les dues gelosies, la superior corresponent a la càmera santa o capella de sant Miquel i la inferior pertanyent a la cripta de Santa Leocadia.

És una capella situada dins del conjunt arquitectònic de la Catedral i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1998. De cronologia discutida, estilísticament sembla ser obra del temps del rei Alfons II d'Astúries el Cast, primera meitat del segle IX, encara que per la documentació existent sembla més plausible que fos manada construir pel rei Alfons III d'Astúries el Magne en l'últim terç del segle IX. Des de la seva construcció va servir per custòdia del tresor i relíquies catedralícies, funció que segueix mantenint.

S'articula en dos capelles superposades i sense comunicació entre elles. La capella inferior, anomenada Cripta de Santa Leocàdia, i la superior o Capella de Sant Miquel.

La cripta de Santa Leocàdia és de forma rectangular rematada amb una volta de canó d'una altura de 2.30 metres. L'espai està dividit en dos, en l'entrada està situat la nau i al fons el presbiteri en el qual està col·locat l'altar. Al sòl de la nau es troben tres tombes excavades al terra i perpendiculars a les entrades pel que la seva orientació és est-oest. Dues d'aquestes tres tombes estan cobertes per làpides profusament llaurades, la tercera manca de qualsevol tipus de llosa. El presbiteri al fons, conserva el paviment original i l'altar major consisteix en un gran bloc de pedra que descansa sobre la tomba de Dulcidio. A la paret hi ha una finestra amb una creu grega.

La capella de Sant Miquel presenta una planta rectangular formada per tres zones ben diferenciades:

Avantcambra: És on està situada l'entrada de la capella, tant l'actual com la primitiva que queda a l'esquerra de l'entrada.

Nau: Va patir diverses remodelacions, el seu primitiu sostre de fusta es va retirar al segle XVI per una volta de canó i es va rebaixar l'altura dels murs exteriors.

Presbiteri: En aquesta zona tancada per una reixa es troben les relíquies que estan dipositades a la cambra. D'aquestes relíquies es pot destacar: la Creu dels Àngels, la Creu de la Victòria, el Cofre de les Àgates, dels segles IX i X, i l'Arca Santa on es guardava la relíquia més important de la diòcesis, el Sant Sudari, ara guardat en un reliquiari a part.

A l'interior es pot destacar una col·lecció d'escultures romàniques que estan considerades com una de les obres cims d'aquest període. Es tracta de sis parelles d'estàtues que formen un apostolat i que estan situades en les quatre cantonades i una a cada costat en els murs a mitja distància de les cantonada. En la remodelació del sostre de la nau també es va decorar amb imatges tallades en els arcs torals

Testera de San Tirso[modifica | modifica el codi]
Testera de Sant Tirs

L'església de Sant Tirs va ser manada construir per Alfonso II el cast al segle IX, molt modificada en segles posteriors, de manera que només queda la testera de la construcció original.

San Julián de los Prados[modifica | modifica el codi]
San Julián de los Prados

L'església de San Julián de los Prados és de començaments del segle IX, manada construir per Alfonso II. El seu interior està decorat amb pintures al fresc que es conserven pràcticament intactes i que constitueixen una de les més importants mostres de pintura preromànica d'Europa.

Santa María del Naranco[modifica | modifica el codi]
Santa María del Naranco

L'església de Santa María del Naranco es va construir com a palau del segle IX pel rei Ramir I d'Astúries, a la propera Muntanya Naranco a la vista de la ciutat. Al s.XII va ser transformat en església.

San Miguel de Lillo[modifica | modifica el codi]
San Miguel de Lillo

Va ser manada construir, cap al 842, pel rei [[Ramiro I a la Muntanya Naranco. Es troba a escassos metres de Santa Maria del Naranco. Possiblement és la que segons la crònica Albeldense, aquest monarca va manar construir al costat dels seus palaus, amb funció d'església del palau.

Originalment va tenir planta basilical de tres naus, però només es conserva una tercera part de la seva longitud, perquè durant el segle XIII o principis del XIV es va quedar en ruïnes possiblement a causa de les males condicions del sòl. Es conserva únicament el vestíbul i l'arrencada de les seves tres naus. Sobre el primer es troba la tribuna reial, flanquejada a banda i banda per dues petites estances

Font de Foncalada[modifica | modifica el codi]
Font de Foncalada

La font de Foncalada és una font d'aigua potable construïda per ordres del rei asturià Alfons III el Magne a la ciutat d'Oviedo el segle IX. Dins de l' art preromànic asturià és l'únic exemple de la seva classe conservat fins als nostres dies, a més de l'únic vestigi o resta de construcció amb finalitat d'utilitat pública de l'Alta Edat Mitjana dins de la ciutat. Està considerat el monument civil en ús continuat més antic d'Espanya.

Arquitectònicament la font és de planta rectangular d'aproximadament 4 metres d'ample amb coberta a dues aigües, en forma de templet, amb una obertura central i un arc de mig punt amb perfectes dovelles que l'emmarca. Aquest espai amb volta de canó allotja la font per la qual fluïa la font. Tot això construït amb carreus i amb un frontó triangular.

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

  • Catedral de Sant Salvador, obra fonamentalment gòtica, construïda entre els segles XIV i XVI, amb capella i deambulatori afegits posteriorment d'estil barroc.
  • Monestir de Sant Vicent, la seva fundació va suposar la de la ciutat. Molt modificat i ampliat amb el pas del temps, la seva església, avui parròquia de Santa Maria la Real de la Cort]], i el seu claustre, avui Museu Arqueològic, són del segle XVI.
  • Monestir de San Pelayo, fundat per Alfonso II, l'edifici actual és d'estil barroc del segle XVII.
  • Església de Sant Isidor, construïda pels jesuïtes al segle XVII, com a part del desaparegut Col·legi de Sant Maties el solar del qual està ocupat pel Mercat del Fontán.
  • Església de Sant Joan el Real, d'estil neoromànic, construïda al començament del segle XX. Per la seva grandària i presència se la coneix com la catedral de l'Eixample.

Arquitectura civil[modifica | modifica el codi]

  • Casa de la Rúa: casa-palau de finals del segle XV, únic edifici civil supervivent de l'incendi d'1521.
  • Ajuntament: construït al segle XVII, és un edifici de tres plantes i una planta baixa porticada amb arc central realitzat sobre la Porta de Cimadevilla i que aprofita com a suport la vella muralla de la ciutat.
  • Palau de Valdecarzana-Heredia: barroc de començaments del XVII, avui seu de la Audiència Provincial d'Astúries.
  • Palau de Malleza-Toreno: barroc de finals del segle XVII, avui seu del Real Institut d'Estudis Asturians.
  • Palau de Camposagrado: barroc tardà de començaments del segle XVIII, avui seu de Tribunal Superior de Justícia d'Astúries.
  • Palau del Marquès de San Feliz: construït al començament del segle XVIII, també d'estil barroc tardà.
  • Antic Hospici: del segle XVIII, té una façana d'estil barroc rematada per un gran escut i una capella octogonal.
  • Auditori-Palau de Congressos Príncep Felip: és obra de l'arquitecte Rafael Beca i va ser inaugurat el 1999. Està construït sobre els antics dipòsits d'aigua de la ciutat, aixecats en 1846, i dels quals s'ha conservat la seva estructura.
  • Palau de Congressos d'Oviedo: obra de l'arquitecte Santiago Calatrava, obert parcialment en 2008, i posteriorment l'auditori al maig de 2011.

Ovetensos il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Lletres Asturianes 88
  3. Dades de l'INE, segons el cens del 2007
Municipis del Principat d'Astúries Flag of Asturias (indoor).svg
Allande | Aller | Amieva | Avilés | Belmonte de Miranda | Bimenes | Boal | Cabrales | Cabranes | Candamo | Cangas de Onís | Cangas del Narcea | Caravia | Carreño | Caso | Castrillón | Castropol | Coaña | Colunga | Corvera de Asturias | Cudillero | Degaña | El Franco | Gijón | Gozón | Grado | Grandas de Salime | Ibias | Illano | Illas | Langreo | Laviana | Lena | Llanera | Llanes | Mieres | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Oviedo | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baja | Pesoz | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Las Regueras | Ribadedeva | Ribadesella | Ribera de Arriba | Riosa | Salas | San Martín de Oscos | San Martín del Rey Aurelio | San Tirso de Abres | Santa Eulalia de Oscos | Santo Adriano | Sariego | Siero | Sobrescobio | Somiedo | Soto del Barco | Tapia de Casariego | Taramundi | Teverga | Tineo | Valdés | Vegadeo | Villanueva de Oscos | Villaviciosa | Villayón | Yernes y Tameza