Fernando Alonso

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fernando Alonso Díaz
Fernando Alonso
Nacionalitat Asturià
Naixement 29 de juliol de 1981 (1981-07-29) (33 anys) a Oviedo (Astúries)
Última escuderia Ferrari
Anys en actiu 2001
Escuderies McLaren
Renault F1
Minardi
Ferrari
Escuderia actual Ferrari
Número de cotxe 3
Curses 201 (199 iniciades) (a 14/04/13)
Campionats 2 (2005, 2006)
Victòries 32
Podis 89
Poles 22
Voltes ràpides 19
Primera cursa Gran Premi d'Austràlia de 2001
Primera victòria Gran Premi d'Hongria de 2003
Última victòria Gran Premi d'Espanya de 2013
Última cursa Gran Premi d'Alemanya de 2013

Fernando Alonso Díaz (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) és un pilot asturià de Fórmula 1 que milita a l'equip Ferrari.

Fill de José Luis Alonso i Ana Díaz. Fins a l'any 2000, estudià a l'Instituto Leopoldo Alas Clarín de San Lázaro, moment en què abandonà els estudis a causa dels seus compromisos esportius.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fernando Alonso va néixer a Oviedo un 29 de juliol de 1981. Des de molt petit sabia que el seu futur aniria lligat a l'automobilisme. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1.

Ho ha guanyat tot en diferents categories de karts. És tricampió d'Espanya, subcampió d'Europa i campió del món en 1996.

Dóna el salt als monoplaces el 1999. El primer dia que puja a un cotxe amb alerons (el de Gené a l'Open Telefònica) va trigar només sis voltes a igualar els registres del català. Un ex enginyer de Ferrari de l'època de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va arrasar a l'Open Telefònica, es confirmen les expectatives i en 1999 arrasa en l'Open Telefònica malgrat que és la seva primera temporada amb un monoplaça seriós.

La F-3000 és la prèvia de la F-1 i, per això, és un campionat difícil i amb una gran competència. Alonso no coneix els circuits europeus ni els monoplaces Lola, i a més només disposa d'hora i mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant això, la seva progressió és espectacular: és 6º a Àustria, 2º a Hongria i 1º a Bèlgica.

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Alonso té una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, José Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passió als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys però, a diferència del seu germà de tres, no va mostrar interès en l'esport.[1] El pilot va ser parella de Raquel del Rosario, la vocalista de la banda espanyola de pop El sueño de Morfeo.

Inicis en karts[modifica | modifica el codi]

Primer kart de Fernando Alonso

Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys, veient al seu ídol de la infància Ayrton Senna, quan el seu pare li va regalar un kart que ell mateix havia construït. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de mànager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència oficial de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En 1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competició oficial, el campionat infantil de Astúries, guanyant les vuit carreres de què constava la prova. Un any més tard, el 1989, va tornar a proclamar-se campió de karts d'Astúries i Galícia. A causa dels canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador de karts Genís Marcó es va encarregar del finançament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. En 1991, es proclama campió d'Astúries i del País Basc en categoria Cadets, arribant al subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campió d'Espanya en 1993 i 1994 com a júnior, cosa que li va permetre competir en el Campionat del Món l'any següent, becat per la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Räikkönen, entre altres.

Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

Minardi Cosworth (2001)[modifica | modifica el codi]

Seguidament va passar a la Fórmula 1 fitxat per Renault però cedit a Minardi com pilot oficial. Amb Minardi va debutar en el Gran Premi d'Austràlia de 2001, sent el tercer pilot més jove en fer-ho. La seva millor classificació amb Minardi va ser un desè lloc en el Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi del Japó va arribar a avançar al Toyota de Olivier Panis i quedar per davant del Jordan-Profunda de Heinz-Harald Frentzen.

Mild Seven Renault F1 Team (2002-2006)[modifica | modifica el codi]

Temporada 2002; provador

L'any 2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat per Flavio Briatore com a pilot provador de Renault. A l'any següent, es va convertir en el pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson Button, que va fitxar per BAR. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any de provador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut competir.

Temporada 2003, la primera victòria

La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 es va convertir en el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia. En el Gran Premi de Brasil de 2003 va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula 1 al col·lidir en la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident. En la següent carrera, el Gran Premi de San Marino queda en sisena posició. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi. Després d'això arriba la seva primera retirada a Renault, quan en el Gran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava dins de les posicions que atorguen punts després de sortir des de boxes. Després d'aquest desengany assoleix una cinquena posició en Mònaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres de Canadà (on aconsegueix també la seva primera volta ràpida) i Europa. Després d'aquesta bona ratxa es produïxen dos abandons consecutius en els Grans Premis de França i el Regne Unit. En el Gran Premi d'Alemanya queda de nou quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En el Gran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de la temporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, el Gran Premi del Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona plaça. Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posició del Mundial de Pilots. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixa veure els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel títol en el 2005. Més tard veuríem que solament va caldre esperar el 2004.

Temporada 2004; la confirmació

La temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià, ja que va finalitzar en tercer lloc la primera carrera en Melbourne. Intervinguda la temporada, Alonso va assolir una pole i un segon lloc a Magny Cours. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis consecutius en Hockenheim i Hungaroring. No va sumar cap victòria aquella temporada; no obstant això, va acabar la temporada amb més punts que el 2003: assolí el cinquè lloc en el campionat de pilots.

Temporada 2005, el primer títol

Alonso durant la classificació del Gran Premi dels Estats Units de 2005.

El 20 de març de 2005, en el GP de Malàisia, Fernando Alonso va aconseguir la seva segona victòria i es va convertir a més en el primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots. Alonso va assolir vèncer també en les dues carreres següents i altres quatre més, totalitzant set triomfs al final de la temporada, incloent l'últim gran premi de la mateixa. El 25 de setembre de 2005, després de la disputa del GP de Brasil, va fer història al convertir-se en el primer espanyol i el pilot més jove, amb 24 anys, a ser coronat campió mundial de Fórmula 1, honor que fins llavors ostentava Emerson Fittipaldi. A més, en la mateixa temporada va aconseguir el campionat de constructors, al costat de Giancarlo Fisichella, per a l'equip Renault. El triomf aconseguit en el GP de Xina li va valer per a igualar el nombre de victòries de Kimi Räikkönen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria també la seva victòria amb el sistema de puntuació anterior.[2]

L'any 2005 va ser el de la seva consagració, ja que guanyà el Campionat del Món amb un total de 7 victòries (Malàisia, Bahrein, San Marino, Europa, França, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

Temporada 2006; segon títol mundial

L'any 2006 revalidà el Campionat del Món amb l'equip Renault. Aquest cop va haver de lluitar fins a l'última cursa del Campionat, novament aconseguint-ho al Gran Premi del Brasil, al circuit de Interlagos. Alonso, va guanyar set curses aquell any, quatre de les quals van ser consecutives. La lluita pel primer lloc en la classificació general, va ser molt aferrissada amb l'heptacampió del món Michael Schumacher, que va abandonar al Circuit de Suzuka degut a un trencament del motor. Aquest fet, li va permetre a Alonso haver de impedir només que Schumacher guanyés a l'última cursa per aconseguir el campionat. L'asturià, va poder celebrar el seu segon títol al podi, gràcies a la segona posició aconseguida. A més a més, va guanyar també el Campionat de Constructors per Renault, igual que la derrera temporada.

Vodafone McLaren-Mercedes (Temporada 2007)[modifica | modifica el codi]

L'any 2007 va perdre el Campionat del Món amb l'escuderia McLaren a l'última cursa al (GP de Brasil) aconseguint una tercera posició i veient-se superat per un Kimi Räikkönen sense gaires probabilitats de guanyar el títol.

L'R28, amb el què Alonso competeix en el 2008

Poc després de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment.[3] Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.

Renault F1 Team (2008-2009)[modifica | modifica el codi]

Finalment, Alonso decidí fitxar per l'escuderia Renault, l'equip que el va catapultar als èxits els anys 2005 i 2006. Tot i així, el pilot asturià, acostumat a lluitar, d'una manera regular, pel podi des de l'any 2003, es va trobar amb un cotxe gens competitiu. Malgrat això, Alonso va ser capaç d'evolucionar l'R28, guanyar dues curses i acabar cinquè a la classificació mundial.

L'any 2009, en canvi, el pressupost de l'equip continuava sent molt baix per aspirar a les posicions capdavanteres, així que Alonso va haver de completar una temporada en la que el fet més destacat va ésser la pole position aconseguida al Gran Premi d'Hungria.

Scuderia Ferrari (2010-2014)[modifica | modifica el codi]

Després de dos anys esperant, Alonso puja al monoplaça del millor equip de la història de la Fórmula 1. El primer any, retorna a Ferrari a les posicions capdavanteres del mundial, amb cinc victòries en Grans Premis i un subcampionat, que va perdre Alonso a l'última cursa per un error d'estratègia de l'equip.

El novembre de 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[4]

L'any següent, cap pilot de la graella va poder fer-hi res per impedir que Vettel guanyés el seu segon títol mundial, ja que el seu Red Bull era molt més ràpid que la resta de monoplaces. Finalment, acaba la temporada en una meritòria quarta posició i una victòria a Silverstone.

El 2012, Alonso novament aconsegueix el subcampionat amb un cotxe que va trigar moltes curses a ser competitiu. Malgrat l'excel·lent rendiment de l'asturià, va quedar segon per només 3 punts de distància respecte al campió, Sebastian Vettel. Va guanyar tres Grans Premis. En aquesta temporada va ésser escollit el millor pilot de la graella segons la majoria dels directors d'equip i de la premsa internacional.[5]

MClaren Honda {2015 - ...}

Despres de no aconseguir cap titol amb Ferrari i desvincularse, Fernando Alonso torna a MClaren, que canvia de motor i confia en Honda. Ha deixat les seves diferencies amb Ron Denis per que Alonso vol aconseguir el seu tercer titol de pilots i MClaren vol el titol de constructors.

Resultats a la Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

Resum per anys[modifica | modifica el codi]

Temporada Equip GP Victories Poles Podis V. ràpides Punts Clas. final
2001 Minardi 17 0 0 0 0 0 23é
2003 Renault 16 1 2 4 1 55
2004 Renault 18 0 1 4 0 59 4t
2005 Renault 19 7 6 15 2 133 1r
2006 Renault 18 7 6 14 5 134 1r
2007 McLaren-Mercedes 17 4 2 12 3 109 3r
2008 Renault 18 2 0 3 0 61
2009 Renault 18 0 1 1 0 26
2010 Ferrari 14 4 2 5 3 191 2n
  TOTAL 154 25 20 60 17 793  

Resum per carreres[modifica | modifica el codi]

(text en negreta indica Pole position)

Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Posició Punts
2001 Itàlia
Minardi
AUS
12
MYS
13
BRA
Ret
SMR
Ret
ESP
13
AUT
Ret
MON
Ret
CAN
Ret
EUR
14
FRA
17
GBR
16
GER
10
HUN
Ret
BEL
Ret
ITA
13
USA
Ret
JPN
11
23è 0
2003 França
Renault
AUS
7
MYS
3
BRA
3
SMR
6
ESP
2
AUT
Ret
MON
5
CAN
4
EUR
4
FRA
Ret
GBR
Ret
GER
4
HUN
1
ITA
8
USA
Ret
JPN
Ret
55
2004 França
Renault
AUS
3
MYS
7
BAH
6
SMR
4
ESP
4
MON
Ret
EUR
5
CAN
Ret
USA
Ret
FRA
2
GBR
10
GER
3
HUN
3
BEL
Ret
ITA
Ret
CHN
4
JPN
5
BRA
4
4t 59
2005 França
Renault
AUS
3
MYS
1
BAH
1
SMR
1
ESP
2
MON
4
EUR
1
CAN
Ret
USA
DNS
FRA
1
GBR
2
GER
1
HUN
11
TUR
2
ITA
2
BEL
2
BRA
3
JPN
3
CHN
1
1r 133
2006 França
Renault
BAH
1
MYS
2
AUS
1
SMR
2
EUR
2
ESP
1
MON
1
GBR
1
CAN
1
USA
5
FRA
2
GER
5
HUN
Ret
TUR
2
ITA
Ret
CHN
2
JPN
1
BRA
2
1r 134
2007 Gran Bretanya
McLaren-Mercedes
AUS
2
MYS
1
BAH
5
ESP
3
MON
1
CAN
7
USA
2
FRA
7
GBR
2
EUR
1
HUN
4
TUR
3
ITA
1
BEL
3
JPN
Ret
CHN
2
BRA
3
3r 109
2008 França
Renault
AUS
4
MYS
8
BAH
10
ESP
Ret
TUR
6
MON
10
CAN
Ret
FRA
8
GBR
6
GER
11
HUN
4
EUR
Ret
BEL
4
ITA
4
SIN
1
JPN
1
CHN
4
BRA
2
61
2009 França
Renault
AUS
5
MAL
11
CHN
9
BHR
8
ESP
5
MON
7
TUR
10
GBR
14
GER
7
HUN
Ret
EUR
6
BEL
Ret
ITA
5
SNG
3
JPN
10
BRA
Ret
ABU
14
26
2010 Itàlia
Ferrari
BHR
1
AUS
4
MAL
13
CHN
4
ESP
2
MON
6
TUR
8
CAN
3
EUR
8
GBR
14
GER
1
HUN
2
BEL
Ret
ITA
1
SNG
1
JPN
3
KOR
1
BRA
3
ABU
7
252
2011 Itàlia
Ferrari
AUS
4
MYS
6
CHN
7
TUR
3
ESP
5
MON
2
CAN
Ret
EUR
2
GBR
1
GER
2
HUN
3
BEL
4
ITA
3
SIN
4
JPN
2
RCO
3
IND
3
ABU
3
BRA
4
4t '

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

  • 2 Campionats del Món de Fórmula 1: 2005, 2006.
  • 1 Tercera posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2007.
  • 1 Cinquena posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2010.
  • 1 Quarta posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2011.
  • 1 Trofeu DHL Volta Ràpida: 2010.

Fórmula Nissan[modifica | modifica el codi]

  • 1 Campionat Euro Open Movistar per Nissan : 1999.

Karting[modifica | modifica el codi]

  • 1 Campionat Infantil de Karts: 1988.
  • 1 Subcampionat Espanyol de Karts: 1988.
  • 1 Campionat Espanyol de Karts: 1993.
  • 1 Tercera posició en el Campionat Mundial de Karts: 1995.
  • 1 Campionat Mundial Junior de Karts: 1996.
  • 1 Campionat Nacional Junior de Karts: 1996.

Copa de Nacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. De plebeu a rei. Com va arribar Alonso a ser el campió més jove de la història
  2. Alonso ganaría con el sistema antiguo
  3. Fernando Alonso es desvincula de McLaren de mutu acord
  4. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  5. «[www.formula1.com Formula 1 web oficial]». [Consulta: 12/07/13].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Michael Schumacher
Campió del món de Fórmula 1
2005-2006
Succeït per:
Kimi Räikkönen