Fernando Alonso

Fernando Alonso Díaz
Nacionalitat	Espanyola
Data de naixement	29 de juliol de 1981 (1981-07-29) a Oviedo (Astúries)
Última escuderia	Ferrari
Anys en actiu	2001–
Escuderies	McLaren Renault F1 Minardi Ferrari
Escuderia actual	Ferrari
Número de cotxe	3
Curses	201 (199 iniciades) (a 14/04/13)
Campionats	2 (2005, 2006)
Victòries	32
Podis	89
Poles	22
Voltes ràpides	19
Primera cursa	Gran Premi d'Austràlia de 2001
Primera victòria	Gran Premi d'Hongria de 2003
Última victòria	Gran Premi d'Espanya del 2013
Última cursa	Gran Premi d'Espanya del 2013

Fernando Alonso Díaz (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) és un pilot asturià de Fórmula 1 que milita a l'equip Ferrari.

Fill de José Luis Alonso i Ana Díaz. Fins l'any 2000, estudià a l'Instituto Leopoldo Alas Clarín de San Lázaro, moment en el què abandonà els estudis a causa dels seus compromisos esportius.

Biografia

Fernando Alonso va néixer a Oviedo un 29 de juliol de 1981. Des de molt petit sabia que el seu futur aniria lligat a l'automobilisme. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1.

Ho ha guanyat tot en diferents categories de karts. És tricampió d'Espanya, subcampió d'Europa i campió del món en 1996.

Dóna el salt als monoplaces al 1999. El primer dia que puja a un cotxe amb alerons. El de Gené a l'Open Telefònica, va trigar només sis voltes a igualar els registres del català. Un ex enginyer de Ferrari de l'època de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va arrasar en l'Open Telefònica, es confirmen les expectatives i en 1999 arrasa en l'Open Telefònica malgrat que és la seva primera temporada amb un monoplaça seriós.

La F-3000 és la prèvia de la F-1 i, per això, és un campionat difícil i amb una gran competència. Alonso no coneix els circuits europeus ni els monoplaces Lola, i a més només disposa d'hora i mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant això, la seva progressió és espectacular: és 6º a Àustria, 2º a Hongria i 1º a Bèlgica.

Vida personal

Alonso té una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, José Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passió als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys però, a diferència del seu germà de tres, no va mostrar interès en l'esport. El pilot va ser parella de Raquel del Rosario, la vocalista de la banda espanyola de pop El sueño de Morfeo.

Inicis en karts

Primer kart de Fernando Alonso

Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys, veient al seu ídol de la infància Ayrton Senna, quan el seu pare li va regalar un kart que ell mateix havia construït. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de mànager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència oficial de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En 1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competició oficial, el campionat infantil de Astúries, guanyant les vuit carreres de què constava la prova. Un any més tard, el 1989, va tornar a proclamar-se campió de karts d'Astúries i Galícia. A causa dels canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador de karts Genís Marcó es va encarregar del finançament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. En 1991, es proclama campió d'Astúries i del País Basc en categoria Cadets, arribant al subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campió d'Espanya en 1993 i 1994 com júnior, cosa que li va permetre competir en el Campionat del Món a l'any següent, becat per la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Räikkönen entre altres

Minardi Cosworth (2001)

Seguidament va passar a la Fórmula 1 fitxat per Renault però cedit a Minardi com pilot oficial. Amb Minardi va debutar en el Gran Premi d'Austràlia de 2001, sent el tercer pilot més jove en fer-lo. La seva millor classificació amb Minardi va ser un desè lloc en el Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi de Japó va arribar a avançar al Toyota de Olivier Panis i quedar per davant del Jordan-Profunda de Heinz-Harald Frentzen.

Mild Seven Renault (2002-2006)

2002; emprovador

A l'any 2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat per Flavio Briatore com pilot emprovador de Renault. A l'any següent, es va convertir en pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson Button, que va fitxar per BAR. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any d'emprovador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut competir.

2003, la primera victòria

La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 es va convertir en el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia. En el Gran Premi de Brasil de 2003 va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula 1 al col·lidir en la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident. En la següent carrera, el Gran Premi de San Marino queda en sisena posició. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi. Després d'això arriba la seva primera retirada en Renault, quan en el Gran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava en els punts després de sortir des de boxes. Després d'aquest desengany assoleix una cinquena posició en Mònaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres de Canadà (on aconsegueix també la seva primera volta ràpida) i Europa. Després d'aquesta bona ratxa es produïxen dos abandons consecutius en els Grans Premis de França i el Regne Unit. En el Gran Premi d'Alemanya queda de nou quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En el Gran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de la temporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, el Gran Premi de Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona plaça. Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posició del Mundial de Pilots. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixa veure els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel títol en el 2005. Més tard veuríem que solament va caldre esperar al 2004.

2004; la confirmació

La temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià, ja que va finalitzar en tercer lloc la primera carrera en Melbourne. Intervinguda la temporada, Alonso va assolir una pole i un segon posat en Magny Cours. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis consecutius en Hockenheim i Hungaroring. No va sumar cap victòria aquella temporada; no obstant això, va acabar la temporada amb més punts que en 2003, assolí el cinquè lloc en el campionat de pilots.

2005, el primer títol

Alonso durant la classificació del Gran Premi dels Estats Units de 2005.

El 20 de març de 2005, en el GP de Malàisia, Fernando Alonso va aconseguir la seva segona victòria i es va convertir a més en el primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots. Alonso va assolir vèncer també en les dues carreres següents i altres quatre més, totalitzant set triomfs al final de la temporada, incloent l'últim gran premi de la mateixa. El 25 de setembre de 2005, després de la disputa del GP de Brasil, va fer història al convertir-se en el primer espanyol i el pilot més jove, amb 24 anys, a ser coronat campió mundial de Fórmula 1, honor que fins a llavors ostentava Emerson Fittipaldi. A més, en la mateixa temporada va aconseguir el campionat de constructors, al costat de Giancarlo Fisichella, per a l'equip Renault. El triomf aconseguit en el GP de Xina li va valer per a igualar el nombre de victòries de Kimi Räikkönen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria també la seva victòria amb el sistema de puntuació anterior [1].

L'any 2005 va ser el de la seva consagració ja que guanyà el Campionat del Món amb un total de 7 victòries (Malàisia, Bahrein, San Marino, Europa, França, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

L'any 2006 revalidà el Campionat del Món. L'any 2007 va perdre el Campionat del Món amb l'escuderia McLaren a l'última cursa al (GP de Brasil) aconseguint una tercera posició i veient-se superat per un Kimi Räikkönen sense gaires probabilitats de guanyar el títol.

L'R28, amb el què Alonso competeix en el 2008

Poc després de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment. Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.

Finalment, Alonso decidí fitxar per l'escuderia Renault, l'equip que el va catapultar als èxits els anys 2005 i 2006. Tot i així, el pilot asturià, acostumat a lluitar, d'una manera regular, pel podi des de l'any 2003, es va trobar amb un cotxe gens competitiu. Malgrat això, Alonso va ser capaç d'evolucionar l'R28, guanyar dues curses i acabar cinquè a la classificació mundial.

El novembre de 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

Resultats a la Fórmula 1

Resum per anys

Temporada	Equip	GP	Victories	Poles	Podis	V. ràpides	Punts	Clas. final
2001	Minardi	17	0	0	0	0	0	23é
2003	Renault	16	1	2	4	1	55	6é
2004	Renault	18	0	1	4	0	59	4t
2005	Renault	19	7	6	15	2	133	1r
2006	Renault	18	7	6	14	5	134	1r
2007	McLaren-Mercedes	17	4	2	12	3	109	3r
2008	Renault	18	2	0	3	0	61	5é
2009	Renault	18	0	1	1	0	26	9é
2010	Ferrari	14	4	2	5	3	191	2n
	TOTAL	154	25	20	60	17	793

Resum per carreres

(text en negreta indica Pole position)

Any	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	Posició	Punts
2001	Minardi	AUS 12	MYS 13	BRA Ret	SMR Ret	ESP 13	AUT Ret	MON Ret	CAN Ret	EUR 14	FRA 17	GBR 16	GER 10	HUN Ret	BEL Ret	ITA 13	USA Ret	JPN 11			23è	0
2003	Renault	AUS 7	MYS 3	BRA 3	SMR 6	ESP 2	AUT Ret	MON 5	CAN 4	EUR 4	FRA Ret	GBR Ret	GER 4	HUN 1	ITA 8	USA Ret	JPN Ret				6è	55
2004	Renault	AUS 3	MYS 7	BAH 6	SMR 4	ESP 4	MON Ret	EUR 5	CAN Ret	USA Ret	FRA 2	GBR 10	GER 3	HUN 3	BEL Ret	ITA Ret	CHN 4	JPN 5	BRA 4		4t	59
2005	Renault	AUS 3	MYS 1	BAH 1	SMR 1	ESP 2	MON 4	EUR 1	CAN Ret	USA DNS	FRA 1	GBR 2	GER 1	HUN 11	TUR 2	ITA 2	BEL 2	BRA 3	JPN 3	CHN 1	1r	133
2006	Renault	BAH 1	MYS 2	AUS 1	SMR 2	EUR 2	ESP 1	MON 1	GBR 1	CAN 1	USA 5	FRA 2	GER 5	HUN Ret	TUR 2	ITA Ret	CHN 2	JPN 1	BRA 2		1r	134
2007	McLaren-Mercedes	AUS 2	MYS 1	BAH 5	ESP 3	MON 1	CAN 7	USA 2	FRA 7	GBR 2	EUR 1	HUN 4	TUR 3	ITA 1	BEL 3	JPN Ret	CHN 2	BRA 3			3r	109
2008	Renault	AUS 4	MYS 8	BAH 10	ESP Ret	TUR 6	MON 10	CAN Ret	FRA 8	GBR 6	GER 11	HUN 4	EUR Ret	BEL 4	ITA 4	SIN 1	JPN 1	CHN 4	BRA 2		5è	61
2009	Renault	AUS 5	MAL 11	CHN 9	BHR 8	ESP 5	MON 7	TUR 10	GBR 14	GER 7	HUN Ret	EUR 6	BEL Ret	ITA 5	SNG 3	JPN 10	BRA Ret	ABU 14			9è	26
2010	Ferrari	BHR 1	AUS 4	MAL 13	CHN 4	ESP 2	MON 6	TUR 8	CAN 3	EUR 8	GBR 14	GER 1	HUN 2	BEL Ret	ITA 1	SNG 1	JPN 3	KOR 1	BRA 3	ABU 7	5è	252
2011	Ferrari	AUS 4	MYS 6	CHN 7	TUR 3	ESP 5	MON 2	CAN Ret	EUR 2	GBR 1	GER 2	HUN 3	BEL 4	ITA 3	SIN 4	JPN 2	RCO 3	IND 3	ABU 3	BRA 4	4t	'

Palmarès

Fórmula 1

• 2 Campionats del Món de Fórmula 1: 2005, 2006.
• 1 Tercera posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2007.
• 1 Cinquena posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2010.
• 1 Quarta posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2011.
• 1 Trofeu DHL Volta Ràpida: 2010.

Fórmula Nissan

• 1 Campionat Euro Open Movistar per Nissan : 1999.

Karting

• 1 Campionat Infantil de Karts: 1988.
• 1 Subcampionat Espanyol de Karts: 1988.
• 1 Campionat Espanyol de Karts: 1993.
• 1 Tercera posició en el Campionat Mundial de Karts: 1995.
• 1 Campionat Mundial Junior de Karts: 1996.
• 1 Campionat Nacional Junior de Karts: 1996.

Copa de Nacions

• 1 Copa de Nacions amb Jesús Puras y Rubén Xaus: 2001.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Alonso

• Web del club de fans d'Alonso (castellà)
• Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 2005 (castellà)
• Notícies Fernando Alonso (castellà)
• Web oficial de Fernando Alonso (castellà)

Precedit per: Michael Schumacher

Campió del món de Fórmula 1 2005-2006

Succeït per: Kimi Räikkönen