Michael Schumacher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michael Schumacher
(AFI /mɪçaeːl ʃumaxɐ )
Michael Schumacher
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Naixement 3 de gener de 1969 (1969-01-03) (45 anys)
Última escuderia Mercedes Grand Prix
Anys en actiu 19912006, 2010-2012
Escuderies Jordan (1991), Benetton (1992-1995), Ferrari (1996-2006), Mercedes (2010-2012)
Escuderia actual
Número de cotxe
Curses 308
Campionats 7 (1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004)
Victòries 91
Podis 156
Poles 69
Voltes ràpides 77
Primera cursa Gran Premi de Bèlgica del 1991
Primera victòria Gran Premi de Bèlgica del 1992
Última victòria Gran Premi de la Xina del 2006
Última cursa Gran Premi de Brasil del 2012

Michael Schumacher (Hurth-Hermulheim, 3 de gener de 1969) és un pilot alemany que s'ha proclamat set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides.[1] L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP[2] i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades, amb un total de 308 grans premis.

Conegut com el Kaiser ha estat el primer campió de nacionalitat alemanya aconseguint així popularitzar l'esport al seu país.[3] Schumacher, en la seva primera etapa en actiu, ingressava uns 100 milions de dòlars per any i va ser identificat per la revista Eurobusiness com l'esportista més ric del món[4] tot i que aquesta dada contrasta amb la revista Forbes que no el va incloure en la seva llista de multi milionaris.

Malgrat la controvèrsia aixecada per algunes actuacions en pista, ha sigut un dels pilots més populars de la categoria, poc abans de la seva retirada va ser votat com el pilot més popular de la Fórmula 1 en una enquesta feta per la FIA als aficionats de la categoria.[5]

Esportivament, després del seu debut amb Jordan, va fitxar per Benetton on va guanyar els seus primers campionats del món els anys 1994 i 1995. L'any 1996 Schumacher va fitxar per l'escuderia Ferrari, una decisió sorprenent tenint en compte que els italians no havien aconseguit guanyar el campionat des del 1979. Després d'una transformació total de l'equip que va requerir de tres temporades, varen arribar els èxits. Del 2000 al 2004 l'alemany va guanyar 5 campionats consecutius amb la Scuderia en el que s'anomena com la seva era daurada. De fet, Jackie Stewart, triple campió del món, creu que la transformació de la Scuderia Ferrari amb l'arribada de Schumacher ha estat el més notable de la seva carrera esportiva.[6] En el moment de la seva retirada Michael Schumacher posseïa gairebé tots els rècords de la Fórmula 1, incloent els de campionats del món, victòries, pole positions i voltes ràpides.

El desembre de 2013, Schumacher va patir un greu accident mentre esquiava als Alps francesos. Amb lesions cerebrals, va ser portat a l'Hospital de Grenoble en situació de coma induït. A abril de 2014, Schumacher sembla que comença a despertar del coma.[7]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis en l'automobilisme[modifica | modifica el codi]

Karting (1973-1987)[modifica | modifica el codi]

El 1973 amb sols quatre anys d'edat comença a competir en curses de Karts. El 1984 i 1985 guanya el campionat alemany júnior de Karts i el 1987 guanya tant el campionat alemany com l'europeu senior de Karts.

Formula Ford 1600, Formula 3 i Mundial de Prototips esportius (1988-1991)[modifica | modifica el codi]

El èxit obtingut en el món del Karting el van permetre participar en la Formula Ford 1600, Formula 3 i el Mundial de Prototips esportius. El 1990 guanya el campionat de Formula 3 alemany i aquest fet no va passar desapercebut pels equips de Formula1.

Debut amb Jordan (1991)[modifica | modifica el codi]

Schumacher provant el Jordan 191.

Va arribar a la Fórmula 1 de la mà de l'equip Jordan Grand Prix a la meitat de la temporada 1991 de la Formula 1. Aquell any només va participar en dues curses: a Spa-Francorchamps i a Monza, curses en les que va destacar per la seva velocitat.

Etapa amb Benetton (1992-1995)[modifica | modifica el codi]

Primeres victòries (1992-1993)[modifica | modifica el codi]

El (1992) va ser fitxat per l'equip Benetton. Allà el seu mànager va ser Flavio Briatore i aquell mateix any va guanyar el seu primer GP, va ser al seu circuit preferit, al GP de Bèlgica que es corre a Spa-Francorchamps.

Primers títols mundials (1994-1995)[modifica | modifica el codi]

Benetton B194 amb el qual Michael Schumacher va guanyar el seu primer títol mundial.

1994: Aquest any passarà a la història de la Formula 1 pel GP de San Marino. Una cursa que va guanyar Schumacher en una de les seves victòries més amargues, ja que aquell cap de setmana van perdre la vida dos pilots: Roland Ratzemberger als entrenaments de dissabte i el gran Ayrton Senna durant les primeres voltes del GP a la corba del Tamburello. El campionat de pilots de 1994 finalment va ser per a Schumacher. L'alemany va aconseguir el títol malgrat no poder disputar dues curses a causa d'una polèmica sanció que li va imposar la FIA per fer un avançament durant la volta de formació d'un GP. A més d'altres equips punters van denunciar a l'equip de Schumacher, Benetton, per simular un sistema de control de tracció tot i que finalment la FIA va afirmar oficialment que aquestes acusacions eren falses.

1995: Schumacher s'imposa còmodament al campionat de pilots davant de Damon Hill en un campionat on l'emoció la van posar els diversos incidents de cursa entre Michael i Damon.

Etapa amb Ferrari (1995-2005)[modifica | modifica el codi]

Construcció d'un equip guanyador (1996-1997)[modifica | modifica el codi]

1996: Aquest any es produeix un punt d'inflexió a la carrera de Schumacher, ja que després de trencar relacions amb Flavio Briatore, decideix fitxar per l'equip Ferrari de la mà del seu nou representant Willi Weber. Fins a la seva retirada el 2006, Michael va pilotar Ferrari, i és en aquest equip on va aconseguir els seus majors triomfs.

Durant el primer any a la 'Scuderia' l'alemany va treure partit d'un cotxe limitat tècnicament finalitzant 3r al campionat de pilots darrere dels pilots de l'equip Williams. Va guanyar el GP de Catalunya de 1996 en una de les seves victòries més destacades i també els de Spa-Francorchamps i Monza.

1997: Tot i disposar de nou d'un paquet inferior Schumacher va aconseguir allargar la lluita pel campionat fins a l'última cursa. La controvèrsia més gran de la carrera del pilot va ser generada per la desqualificació del pilot alemany en el campionat del 1997 degut a un accident amb Jacques Villeneuve al Circuit de Jerez en l'última cursa de la temporada.[8] Abans d'aquesta cursa l'alemany liderava el campionat però per un marge molt estret. Durant el transcurs de l'últim GP Jacques Villeneuve va intentar avançar a Michael i aquest li va tancar la porta en una maniobra polèmica i, tot i que alguns observadors ho van considerar un incident de cursa, la FIA va decidir sancionar a Schumacher desqualificant-lo del campionat de pilots però en canvi va conservar tots els seus resultats de cara als rècords oficials.

Schumacher lluitant amb Mika Häkinnen,campió dels anys 1998 i 1999, pel GP d'Anglaterra. L'alemany ha declarat sovint que dels rivals que ha tingut, és al finès a qui més admira

La mala sort l'aparta del títol (1998-1999)[modifica | modifica el codi]

1998: Schumacher va guanyar 6 curses durant l'any, la més destacable a Hongria. Malgrat la inferioritat del vehicle i un incident amb David Coulthard, en què l'escocès va xocar amb Michael quan l'alemany estava doblant-lo al circuit de Spa-Francorchamps, es va arribar a l'últim GP amb el campionat obert. Després d'aconseguir la 'pole' l'alemany va calar el cotxe fet que el va obligar a sortir en l'última posició. Quan Michael estava retallant les distàncies amb Mika Häkinnen es van punxar dos dels seus pneumàtics Bridgestone, fent que abandonés la cursa i deixant el mundial a les mans del pilot finlandès.

1999: Finalment Ferrari disposava d'un cotxe superior i quan tot indicava que el pilot alemany tindria el seu tercer mundial a la butxaca Michael va patir un accident al GP de la Gran Bretanya i es va trencar la cama. Tot i la ràpida recuperació, només va estar 6 curses de baixa, aquest accident el va apartar fins a les 3 últimes curses, quan va tornar com a escuder de luxe d'Eddie Irvine i tot i que Eddie no va aconseguir el títol de pilots l'equip sí que va aconseguir guanyar el Mundial de Constructors.

Era daurada (2000-2004)[modifica | modifica el codi]

Schumacher amb Ferrari celebrant el campionat de l'any 2004
  • Durant aquests anys l'alemany supera els rècords de campionats de pilots consecutius i de campionats d'un pilot en un mateix equip establint-los en 5.

2000: Després d'un disputat mundial amb Mika Häkinnen arriba un dels millors moments esportius de Schumacher. És a la penúltima cursa del mundial, el GP del Japó, allà després de guanyar la cursa es va convertir en campió del món causant l'apoteosi entre els tifosi. Aquesta disbauxa es produeix perquè aquell campionat va suposar la fi a 21 anys des de l'últim títol guanyat per l'Escuderia l'any 1979 a mans de Jody Scheckter.

2001: Michael Schumacher es va imposar a un Mika Häkinnen que es va mostrar poc competitiu. Després d'aquesta derrota el pilot finlandès va abandonar la disciplina en una temporada marcada pels incidents entre Michael i Juan Pablo Montoya. En aquesta temporada l'alemany va superar el rècord de victòries en GP d'Alain Prost.

2002: Michael va dominar el campionat de pilots de forma contundent, guanyant 11 de les 17 curses que el componien, en un dels campionats amb menys història de la Fórmula 1 on els seus principals rivals varen ser Juan Pablo Montoya i David Coulthard. Un dels moments foscos de la temporada fou al GP d'Hongria quan el seu equip va ordenar frenar al seu company Rubens Barrichello per tal que l'alemany pogués augmentar el seu lideratge al Campionat de pilots. La inquietud del públic davant d'aquell final de cursa provocaria que la FIA prohibís de forma contundent les ordres d'equip a partir d'aquell Gran Premi. Finalment, al GP d'Indianapolis del mateix any i ja amb el campionat decidit, Michael va cedir la victòria al seu company Rubens al deixar-se avançar també en l'última volta.

2003: De nou Schumacher s'alça amb el títol en un campionat obert fins a l'última cursa. Amb aquesta victòria l'alemany s'adjudica el 6è campionat de pilots i supera el rècord establert per Juan Manuel Fangio a la dècada dels 50. Els seus màxims rivals per aconseguir aquest campionat van ser Juan Pablo Montoya i Kimi Räikkönen en un campionat on Michael va guanyar 6 curses.

2004: El kaiser va guanyar 12 de les 13 primeres curses del campionat donant així un cop gairebé definitiu. Finalment va aconseguir el campionat al circuit de Spa-Francorchamps, allà on va debutar l'any 1991. Va acabar la temporada amb 148 punts (que suposava el rècord de la categoria) i va superar també la seva marca de victòries en una sola temporada en aconseguir-ne tretze.

Schumacher lluitant amb qui seria el seu successor a l'escuderia Ferrari, Kimi Räikkönen, durant el GP de Canada del 2005

Sense armes i retirada (2005-2006)[modifica | modifica el codi]

2005: La Scuderia Ferrari,amb pneumàtics Bridgestone, va disposar d'un vehicle molt poc competitiu l'any 2005. Un canvi de reglamentació de la FIA va requerir que els pneumàtics no poguessin ser canviats durant tota la cursa i Bridgestone no va ser capaç d'adaptar-se correctament a la petició. Abans de la meitat de la temporada l'alemany va declarar en una entrevista: "És difícil estar en la lluita si no disposes de les mateixes armes". Tot i això Michael va ser capaç de defensar la tercera plaça en el campionat, d'imposar-se a Fernando Alonso al GP de San Marino, d'aconseguir la victòria al polèmic GP d'Indianapolis de 2005 i d'aconseguir la pole d'Hongria amb un vehicle a priori molt inferior. El punt on va quedar més clara la inferioritat de Ferrari va ser al GP d'Hongria quan Fernando Alonso va aconseguir doblar l'heptacampió alemany.

2006: Ferrari i Schumacher ressorgeixen de la seva crisi amb un nou vehicle i el redisseny dels pneumàtics Bridgestone. L'equip, tot i mostrar-se inferior a Renault en els primers dos terços de la temporada, es refà i esdevé durant l'últim terç el vehicle dominant. El canvi de Ferrari es va evidenciar ja en la primera cursa, a Bahrain, on l'alemany va establir la pole superant així el record d'Ayrton Senna. A França va establir un altre rècord en guanyar el GP de Magny-Cours convertint-se en l'únic pilot que ha guanyat 8 cops un mateix GP. Tot i així Schumacher, ja amb 37 anys, durant la temporada va perdre alguns punts valuosos especialment al GP de Hongria on va mostrar-se massa ambiciós.

Un altre dels moments importants de la temporada va arribar al GP de Monza, ja que el dia 10 de setembre després d'aconseguir la que seria la seva última victòria, l'alemany va anunciar que es retiraria al final de la temporada després de més de 15 anys en actiu.

Després de prendre la decisió, els problemes mecànics van allunyar el Kàiser del campionat. A Suzuka l'alemany estava dominant amb fermesa i quan estava a punt d'aconseguir el lideratge sòlid en el campionat, el motor del seu Ferrari va fallar després de més de 3 anys sense fer-ho. Malgrat que aquest abandonament suposava el final de les opcions al títol del kàiser, aquest va animar un per un a tots els membres de l'equip de mecànics en un dels moments emotius de la temporada. En les seves declaracions després de la cursa l'alemany va confirmar que el seu objectiu només seria la victòria al GP de Brasil per tal d'ajudar a l'equip a guanyar el títol de constructors. Però tampoc va ser així, repetint-se els problemes mecànics també a Interlagos. El dissabte, a la qualificació, un error de bombament al motor del seu Ferrari el deixava relegat a la desena posició. Després, a la cursa, tot i arribar a situar-se quart en poques voltes, la mala sort va tornar a aparèixer quan la punxada d'un dels seus pneumàtics el va relegar a la 19ª i última posició. Des d'allà, amb Felipe Massa a punt de doblar-lo i a més d'un minut del lideratge, l'alemany va remuntar a un ritme frenètic fins a arribar a la quarta posició realitzant fins a 12 avançaments en una cursa destacable.[9]

Així doncs Michael Schumacher va posar fi a la seva carrera com a pilot tancant el que molts consideraren una era en la categoria.[10]

Retirada temporal de la Formula 1 (2007-2009)[modifica | modifica el codi]

Assessor de Ferrari (2007-2009)[modifica | modifica el codi]

Després de la retirada com a pilot i d'un llarg descans hivernal, Michael Schumacher continua vinculat a l'Scuderia Ferrari com a assistent al servei del seu CEO Jean Todt.[11] i com a coassessor tècnic de les proves que realitzen els pilots oficials: Felipe Massa i Kimi Räikkönen. També assisteix a alguns Grans Premis dels que es disputen a Europa, com per exemple, el GP de Catalunya i el GP de Mònaco.

En la seva presència al Circuit de Catalunya l'alemany va afirmar que "Fa pocs mesos que em vaig retirar i estic bé així, però el que pugui passar en el futur, no ho sé",[12] desmentint així els rumors que el situaven com a substitut de Jean Todt al capdavant de l'escuderia en un futur.

Al Juliol del 2009, Michael Schumacher és cridat per l'Scuderia Ferrrari per suplir a Felipe Massa, que sofreix una lesió que l'aparta dels circuits durant unes curses. Després d'acceptar l'oferiment públic del president de Ferrari, Luca Cordero di Montecemolo, i d'entrenar amb el cotxe del 2007, Schumacher decideix fer-se enrere. Una lesió al coll, que arrossegava des de principis d'anys com a conseqüència d'una caiguda amb una moto de Superbikes, en té la culpa. Finalment, un dels pilots provadors de l'escuderia italiana, Luca Badoer, és l'encarregat de substituir a Felipe Massa.

Superbike(2008)[modifica | modifica el codi]

Durant 2008, Michael Schumacher va participar com a pilot invitat en el campionat de Superbike on va sofrir una lesió al coll com a conseqüència d'una caiguda.

Etapa amb Mercedes (2010-2012)[modifica | modifica el codi]

Schumacher provant el Mercedes Grand Prix al Circuit de Jerez.

Després de nombroses especulacions finalment confirma el seu retorn a la competició el 2010 amb l'escuderia Mercedes Grand Prix després de 3 anys fora de la Fórmula 1. El seu retorn va generar una gran especiació però el pilot es troba amb un monoplaça que no li permet tenir opcions de lluitar per les posicions capdavanteres. En aquestes tres temporades, només va aconseguir un podi, al Gran Premi d'Europa del 2012. A més a més, les seves repetitives errades i el seu pilotatje agressiu, va generar una polèmica molt gran sobre el seu rendiment. Finalment, malgrat que el seu renom aportava molts diners al seu equip, no el van renovar i es va haver de retirar definitivament amb 43 anys. El seu successor va ésser el pilot procedent de McLaren-Mercedes Lewis Hamilton.

Retirada definitiva de la Formula 1[modifica | modifica el codi]

Greu accident d'esquí[modifica | modifica el codi]

Michael Schumacher es trobava esquiant juntament amb el seu fill i uns amics el 29 de desembre a les 11:07 del matí a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos, quan va sofrir un greu accident.[1][13][14] Va sortir de la pista en la qual esquiva entrant en una zona de neu verge i al voler girar sobre una roca va perdre el control i va xocar de cap contra una altra roca.[15] El xoc li va produir un traumatisme cranioencefàlic molt greu.[16] El casc protector que portava es va partir per la meitat a causa de l'impacte,[14] sense el casc el xoc li hauria produït una mort instantània.

Els equips de salvament van arribar en menys de 10 minuts, avisats per altres esquiadors.[16] El van trobar conscient al lloc de l'accident i el van traslladar en helicòpter a l'hospital de Moutiers.[17][18] Quan els metges van veure la gravetat del seu estat, van decidir traslladar-lo a l'hospital de la ciutat de Grenoble,[18][17] on va arribar a les 12:40 del migdia ja en estat de coma.[14][16] En el moment d'arribar se li va practicar una primera intervenció quirúrgica d'urgència.[16] Els metges van informar que el seu estat era crític. La matinada del 30 de desembre va ser operat per segon cop[18] per ha evacuar un hematoma que se li va detectar al costat esquerre del cervell.[17] Després d'aquesta segona intervenció els metges van informar que mostrava una lleu millora.[15] El 30 de Gener, després d'un mes en coma induït els metges van anunciar que començaven el procés per despertar-lo, que podria durar varis dies.[19]
El 23 de Gener neurocirurgians aliens al cas van informar que existien moltes possibilitats de que el pilot quedés en estat vegetatiu després de tants dies en coma.[20] El 4 d'Abril el portaveu dels metges encarregats de Michael Shumacher va anunciar que el pilot estava mostrant símptomes de consciència i de què estava començant a despertar.[21] El 16 de juny va sortir definitivament del coma i ja mostrava resposta al tacte i oída.[22]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Fora de la pista Schumacher és un home entregat a la seva família i té com a hobby el futbol i l'esquí. Nomenat ambaixador de la UNESCO i portaveu de la FIA per a la seguretat viària.

Casat amb Corinna Betsch des de l'agost de 1995, Michael Scumacher té dos fills: Gina Maria (1997) i Mick (1999). La família viu a Gland (Suïssa) prop del llac Gènova on l'alemany sempre ha protegit molt la seva vida privada[23] El seu germà Ralf també és pilot de Formula 1 i ha estat pílot de les escuderies Williams i Toyota.

Durant el seu temps lliure juga a futbol amb l'equip FC Echichens[24] i ha participat sovint en partits solidaris[25] i també participava en els partits que organitzen els pílots de Formula 1 abans de molts Grans Premis.[26]

Schumacher també s'ha involucrat en altres tasques durant la seva carrera i així, per exemple, durant els últims 4 anys de la seva carrera ha donat uns 50 milions de dòlars a tasques humanitàries.[27] Una de les aportacions més destacables va ser donar 10 milions de dolars a la zona afectada pel Tsunami que es va produir a l'oceà índic l'any 2004.[28] ja que la seva donació va ser la més gran per part d'un esportista i per sobre de la de moltes associacions esportives i països.[29]

També és ambaixador de la UNESCO i ha donat almenys 1.5 milions d'Euros a l'organització.[30] que han servit per a la construcció d'escoles a Dakar i Senegal, per a construir un hospital per a nens de Sarajevo per fundar el Palau per als pobres a Perú, un centre que ajuda als nens sense sostre proporcionant-los sostre, roba,educació i atenció mèdica.

A més, des de la seva participació a la Campanya Europea per la Seguretat Vial de l'any 1997 com a part de la sanció per la seva col·lisió amb Jacques Villeneuve Schumacher ha continuat donant suport a aquest tipus de campanyes. Per exemple també va participar en la campanya Fem les carreteres segures de la FIA on es demanava als països que consideressin la mortalitat deguda al trànsit com una amenaça real per davant d'algunes malalties.

Altres anècdotes són que Schumacher va fer una petita col·laboració a la pel·lícula de Walt Disney Pictures Cars al interpretar un Ferrari F430 i que interpretarà un petit paper a la pel·lícula Asterix als jocs olímpics.[31]

Historial a la Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

(Obs) (Les curses en negreta indiquen pole)

Any Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 WDC Punts
1991 Jordan USA
DNP
BRA
DNP
SMR
DNP
MON
DNP
CAN
DNP
MEX
DNP
FRA
DNP
GBR
DNP
GER
DNP
HUN
DNP
BEL
Ret
14è 4
1991 Benetton Ford ITA
5
POR
6
ESP
6
JPN
DNP
AUS
DNP
14è 4
1992 Benetton Ford RSA
4
MEX
3
BRA
3
ESP
2
SMR
Ret
MON
4
CAN
2
FRA
Ret
GBR
4
GER
3
HUN
Ret
BEL
1
ITA
3
POR
7
JPN
Ret
AUS
2
3r 53
1993 Benetton Ford RSA
Ret
BRA
3
EUR
Ret
SMR
2
ESP
3
MON
Ret
CAN
2
FRA
3
GBR
2
GER
2
HUN
Ret
BEL
2
ITA
Ret
POR
1
JPN
Ret
AUS
Ret
4t 52
1994 Benetton Ford BRA
1
PFC
1
SMR
1
MON
1
ESP
2
CAN
1
FRA
1
GBR
DSQ
GER
Ret
HUN
1
BEL
DSQ
ITA
EX
POR
EX
EUR
1
JPN
2
AUS
Ret
1r 92
1995 Benetton Renault BRA
1
ARG
3
SMR
Ret
ESP
1
MON
1
CAN
5
FRA
1
GBR
Ret
GER
1
HUN
Ret
BEL
1
ITA
Ret
POR
2
EUR
1
PFC
1
JPN
1
AUS
Ret
1r 102
1996 Ferrari AUS
Ret
BRA
3
ARG
Ret
EUR
2
SMR
2
MON
Ret
ESP
1
CAN
Ret
FRA
DNS
GBR
Ret
GER
4
HUN
9
BEL
1
ITA
1
POR
3
JPN
2
3r 59
1997 Ferrari AUS
2
BRA
5
ARG
Ret
SMR
2
MON
1
ESP
4
CAN
1
FRA
1
GBR
Ret
GER
2
HUN
4
BEL
1
ITA
6
AUT
6
LUX
Ret
JPN
1
EUR
Ret
DSQ 78
1998 Ferrari AUS
Ret
BRA
3
ARG
1
SMR
2
ESP
3
MON
10
CAN
1
FRA
1
GBR
1
AUT
3
GER
5
HUN
1
BEL
Ret
ITA
1
LUX
2
JPN
Ret
2n 86
1999 Ferrari AUS
8
BRA
2
SMR
1
MON
1
ESP
3
CAN
Ret
FRA
5
GBR
Ret
AUT
INJ
GER
INJ
HUN
INJ
BEL
INJ
ITA
INJ
EUR
INJ
MYS
2
JPN
2
44
2000 Ferrari AUS
1
BRA
1
SMR
1
GBR
3
ESP
5
EUR
1
MON
Ret
CAN
1
FRA
Ret
AUT
Ret
GER
Ret
HUN
2
BEL
2
ITA
1
USA
1
JPN
1
MYS
1
1r 108
2001 Ferrari AUS
1
MYS
1
BRA
2
SMR
Ret
ESP
1
AUT
2
MON
1
CAN
2
EUR
1
FRA
1
GBR
2
GER
Ret
HUN
1
BEL
1
ITA
4
USA
2
JPN
1
1r 123
2002 Ferrari AUS
1
MYS
3
BRA
1
SMR
1
ESP
1
AUT
1
MON
2
CAN
1
EUR
2
GBR
1
FRA
1
GER
1
HUN
2
BEL
1
ITA
2
USA
2
JPN
1
1r 144
2003 Ferrari AUS
4
MYS
6
BRA
Ret
SMR
1
ESP
1
AUT
1
MON
3
CAN
1
EUR
5
FRA
3
GBR
4
GER
7
HUN
8
ITA
1
USA
1
JPN
8
1r 93
2004 Ferrari AUS
1
MYS
1
BAH
1
SMR
1
ESP
1
MON
Ret
EUR
1
CAN
1
USA
1
FRA
1
GBR
1
GER
1
HUN
1
BEL
2
ITA
2
CHN
12
JPN
1
BRA
7
1r 148
2005 Ferrari AUS
Ret
MYS
7
BAH
Ret
SMR
2
ESP
Ret
MON
7
EUR
5
CAN
2
USA
1
FRA
3
GBR
6
GER
5
HUN
2
TUR
Ret
ITA
10
BEL
Ret
BRA
4
JPN
7
CHN
Ret
3r 62
2006 Ferrari BAH
2
MYS
6
AUS
Ret
SMR
1
EUR
1
ESP
2
MON
5
GBR
2
CAN
2
USA
1
FRA
1
GER
1
HUN
8
TUR
3
ITA
1
CHN
1
JPN
Ret
BRA
4
2n 121
2010 Mercedes BAH
6
AUS
10
MYS
Ret
CHN
10
ESP
4
MON
12
TUR
4
CAN
11
EUR
15
GBR
9
GER
9
HUN
11
BEL
7
ITA
9
SIN
13
JPN
6
RCO
4
BRA
7
ABU
Ret
72
2011 Mercedes AUS
Ret
MYS
9
CHN
8
TUR
12
ESP
6
MON
Ret
CAN
4
EUR
17
GBR
9
GER
8
HUN
Ret
BEL
5
ITA
5
SIN
Ret
JPN
6
RCO
-
IND
-
ABU
-
BRA
-
60

Rècords a la Fórmula 1[modifica | modifica el codi]

Amb 7 campionats del món va trencar el record establert per Juan Manuel Fangio durant els anys 50
Schumacher i el seu company d'equip Rubens Barrichello saludant el públic al GP d'Indianapolis en un vehicle d'exhibició
L'alemany després de la seva última cursa en actiu, el GP de Brasil del 2006

Michael Schumacher ha establert els següents records de la Fórmula 1

Rècord Total
1 Campionats de pílots 7
2 Títols consecutius 5
3 Victòries en GP 91
4 Victòries consecutives* 7,GP d'Europa del 2004 al GP d'Hongria del 2004
5 Victòries en un sol equip 72 (Ferrari)
6 Victòries a un mateix GP 8 (GP de França)
7 Victòries a diferents GP 20
8 Més temps entre la primera i l'última victòria 14 anys, 1 mes i 2 dies
9 Segones places 43
10 Podis 154
11 Podis consecutius 19,GP dels Estats Units del 2001 al GP del Japó del 2002
12 Arribades en punts 190
13 Voltes liderant 4741 (22,155 km)[32]
14 Pole positions 69
15 Sortides des de la primera fila 115
16 Voltes ràpides 77
17 Pole i victòria 40
18 Pole, volta ràpida i victòria 22
19 Punts obtinguts 1,369
20 Curses consecutives finalitzades 24 (GP d'Hongria 2001 al GP de Malàisia del 2003)
21 Màxim de punts essent sots-campió 121 (de 180)
22 Màxim de victories essent sots-campió* 7
23 Curses amb un mateix constructor i fabricant de motors 180 (Ferrari)[33]
24 Victòries al GP d'Indianapolis 5
25 Victòries al GP de Monza 5
26 Victòries en una temporada 13 (temporada 2004)
27 Voltes ràpides en una temporada* 10 (temporada 2004)
28 Punts realitzats en una temporada 148 (temporada 2004)
29 Podis realitzats en una temporada 17 (temporada 2002)
30 Campió amb més antelació 6 GPs (temporada 2002)
31 Anys consecutius amb almenys 1 victòria 15

* Rècord compartit amb algun altre pílot

Altres dades:

  • Temporades a la F1: 16
  • Grans premis disputats: 250
  • Terceres posicions: 20
  • Mitjana de punts aconseguits per gran premi: 5,49
  • Voltes donades: 13,909
  • Voltes com a líder de cursa: 5,108
  • Total de quilòmetres realitzats: 66163
  • Grans premis abans de la primera victòria: 15
  • Abandonaments: 53

Altres èxits abans de la Formula 1[modifica | modifica el codi]

Vehicle amb què Schumacher va ser campió a la Formula 3 alemanya.

1991 :

  • 9è Campionat Mundial de Prototips esportius (1 victoria)

1990 :

  • 5è Campionat Mundial de Prototips esportius (1 victoria)
  • Guanyador del Camppionat de Formula 3 Alemanya
  • Guanyador del GP de Macao de Formula 3

1989 :

  • 3r al Campionat de Formula 3 alemany
  • Guanyador del GP de Macao de Formula 3

1988 :

  • Guanyador del Campionat Alemany König;
  • 2n al Campionat Europeu de la Formula Ford 1600

1987 :

  • Guanyador del Campionat Europeu de Karts senior;
  • Guanyador del Campionat senior de Karts d'alemanya

1986 :

  • 3r al Campionat Europeu de Karts senior
  • 3r al Campionat Senior de Karts d'Alemanya

1985 :

  • 2n al Campionat Mundial Junior de Karts
  • Guanyador del Campionat alemany Junior de Karts

1984 :

  • Guanyador del Campionat alemany Junior de Karts

1973-1983 :

  • Participa en curses de Karts

Premis destacables[modifica | modifica el codi]

Premis Laureus[modifica | modifica el codi]

En els seus 7 anys d'existència aquest selecte premi només l'han rebut esportistes de la talla del golfista Tiger Woods, del ciclista Lance Armstrong o del tennista Roger Federer. Michael Schumacher ha estat 5 cops nominat per a rebre el premi (2001 2002,2003,2004 i 2005) esdevenint així l'esportista que més cops ha estat nominat per a rebre el premi. A més va resultar escollit millor esportista de l'any el 2002 i el 2004.[34]

Medalla d'or de la FIA[modifica | modifica el codi]

Michael va rebre la medalla d'or de l'automobilisme de la FIA en reconeixement a la seva contribució a la Fórmula 1.[35]

Premi Príncep d'Astúries[modifica | modifica el codi]

El 5 de setembre de 2007 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva trajectòria esportiva.[36]

Marca Leyenda[modifica | modifica el codi]

El 2001 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[37]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Puigdemont, Oriol. «Schumacher, en estado crítico» (en castellà). El País, 29 desembre 2013 [Consulta: 31 desembre 2013].
  2. «Anunci sobre la seva retirada» (en anglès).
  3. "El millor pilot de la història"(anglès)
  4. Article sobre els ingressos de Schumacher(anglès)
  5. Noticia de BBC Sport sobre l'enquesta(anglès)
  6. Entrevista a Jackie Stewart sobre Michael Schumacher «BBC SPORT | Motorsport | Formula One | Schumacher 'made Ferrari great'». (anglès)
  7. AMP.- Fórmula 1.- Michael Schumacher comença a despertar del coma
  8. La BBC parlant sobre la desqualificació de l'alemany l'any 1997(anglès)
  9. Els 12 avançaments de Michael Schumacher en la seva última cursa(anglès)
  10. Michael Schumacher, el fi d'una era.(anglès)
  11. Schumacher continuarà vinculat a Ferrari (anglès)
  12. Michael Schumacher al Circuit de Catalunya després de la seva retirada (català)
  13. EFE Barcelona. «Michael Schumacher pateix un accident practicant esquí». Ara.cat. EFE Barcelona, 29 desembre 2013 [Consulta: 31 desembre 2013].
  14. 14,0 14,1 14,2 «El casco de Schumacher se partió debido a la violencia del impacto» (en castellà). Sport. [Consulta: 1 de gener de 2014].
  15. 15,0 15,1 «Schumacher se salió de la pista tras ayudar a un amigo» (en castellà). Sport. [Consulta: 1 de gener de 2014].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 «Schumacher se salió de la pista tras ayudar a un amigo» (en castellà). Marca. [Consulta: 1 de gener de 2014].
  17. 17,0 17,1 17,2 «Schumacher "está estable" según su portavoz» (en castellà). Sport. [Consulta: 1 de gener de 2014].
  18. 18,0 18,1 18,2 «Schumacher sigue en estado crítico tras ser sometido a una segunda operación» (en castellà). Sport. [Consulta: 1 de gener de 2014].
  19. «Schumacher va a ser despertado del coma» (en castellà). Sport. [Consulta: 30 de gener de 2014].
  20. «La familia de Michael Schumacher mantiene la esperanza». El Mundo Deportivo, 23 gener 2014 [Consulta: 23 gener 2014].
  21. «Fórmula 1: Schumacher empieza a despertar del coma» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  22. «Schumacher surt del coma i abandona l'hospital» (en català). Ara. [Consulta: 16 de juny de 2014].
  23. Qui és el Schumacher de debò? «BBC SPORT | Motorsport | Formula One | Who is the real Schumacher?».(anglès)
  24. noticia «Schumi urged to lace up his boots». Arxivat de l'original el 31 de març de 2008.(anglès)
  25. FIFA Fair Play: Jugant per un món millor «Playing for a better world». Arxivat de l'original el 16 de gener de 2006.(anglès)
  26. Reflexions sobre Schumacher «BBC SPORT | Motorsport | Formula One | Thoughts on Schumacher».(anglès)
  27. Informació sobre les donacions de Michael Schumacher «Schumacher, Seven-Time Champion, to Quit Formula One (Update1) - Bloomberg».(anglès)
  28. Schumacher dona $10m d'ajuda (anglès)
  29. Esportista de l'any (anglès)
  30. «Michael, un campió UNESCO». Arxivat de l'original el 9 de maig de 2007.(anglès)
  31. Estrelles dels esports al film d'Asterix «Sport stars for Asterix film - Film - Entertainment - smh.com.au».(anglès)
  32. Informació sobre voltes liderades «Estadístiques de Michael Schumacher». Arxivat de l'original el 21 de març de 2009.(anglès)
  33. Anàlisi de la temporada 2006(anglès)
  34. Nominacions al premi Laureus (anglès)
  35. «Schumacher homenatjat per la FIA». Arxivat de l'original el 13 de gener de 2007.(anglès)
  36. Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 2007 (castellà)
  37. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Precedit per:
Alain Prost
Campió del món de Fórmula 1
1994-1995
Succeït per:
Damon Hill
Precedit per:
Mika Häkkinen
Campió del món de Fórmula 1
2000-2004
Succeït per:
Fernando Alonso