Michael Schumacher
| Michael Schumacher (AFI /mɪçaeːl ʃumaxɐ ) |
|
|---|---|
| Nacionalitat | |
| Data de naixement | 3 de gener de 1969 |
| Última escuderia | Scuderia Ferrari |
| Anys en actiu | 1991–2006, 2010-present |
| Escuderies | Jordan, Benetton, Ferrari, Mercedes |
| Escuderia actual | Mercedes |
| Número de cotxe | 3 |
| Curses | 251 |
| Campionats | 7 (1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004) |
| Victòries | 91 |
| Podis | 155 |
| Poles | 69 |
| Voltes ràpides | 77 |
| Primera cursa | Gran Premi de Bèlgica del 1991 |
| Primera victòria | Gran Premi de Bèlgica del 1992 |
| Última victòria | Gran Premi de Shangai del 2006 |
| Última cursa | Gran Premi de Bahrain del 2010 |
Michael Schumacher (Hurth-Hermulheim, 3 de gener de 1969) és un pilot alemany que s'ha proclamat set cops campió mundial de la Fórmula 1. L'alemany va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que al 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP..[1]
Conegut com el Kaiser ha estat el primer campió de nacionalitat alemanya aconseguint així popularitzar l'esport al seu país.[2] Schumacher, en la seva primera etapa en actiu, ingressava uns 100 milions de dòlars per any i va ser identificat per la revista Eurobusiness com l'esportista més ric del món[3] tot i que aquesta dada contrasta amb la revista Forbes que no el va incloure en la seva llista de multi milionaris.
Malgrat la controvèrsia aixecada per algunes actuacions en pista, ha estat un dels pilots més populars de la categoria, poc abans de la seva retirada va ser votat com el pilot més popular de la Fórmula 1 en una enquesta feta per la FIA als aficionats de la categoria.[4]
Esportivament, després del seu debut amb Jordan, va fitxar per Benetton on va guanyar els seus primers campionats del món els anys 1994 i 1995. L'any 1996 Schumacher va fitxar per l'escuderia Ferrari, una decisió sorprenent tenint en compte que els italians no havien aconseguit guanyar el campionat des del 1979. Després d'una transformació total de l'equip que va requerir de tres temporades, varen arribar els èxits. Del 2000 al 2004 l'alemany va guanyar 5 campionats consecutius amb la Scuderia en el que s'anomena com la seva era daurada. De fet, Jackie Stewart, triple campió del món, creu que la transformació de la Scuderia Ferrari amb l'arribada de Schumacher ha estat el més notable de la seva carrera esportiva.[5] En el moment de la seva retirada Michael Schumacher posseïa gairebé tots els rècords de la Fórmula 1, incloent els de campionats del món, victòries, pole positions i voltes ràpides.
La seva carrera com a pilot, però, no va ser lliure de polèmica. La controvèrsia més gran va ser generada per la desqualificació del pilot alemany en el campionat del 1997 degut a un accident amb Jacques Villeneuve al Circuit de Jerez en l'última cursa de la temporada.[6]
Fora de la pista Schumacher és un home entregat a la seva família i té com a hobby el futbol. Nomenat ambaixador de la UNESCO i portaveu de la FIA per a la seguretat viària, Schumacher també s'ha involucrat en d'altres tasques durant la seva carrera i així, per exemple, durant els últims 4 anys de la seva carrera ha donat uns 50 milions de dòlars a tasques humanitàries.[7]
Des de la seva retirada fins a finals de 2009 Schumacher continuà vinculat a la Scuderia Ferrari com a assistent al servei del seu CEO Jean Todt.[8]
El 2001 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[9] El 5 de setembre de 2007 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva trajectòria esportiva. [10]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Els inicis [modifica]
Va pujar per primera vegada a un kart a l'edat de quatre anys. Posteriorment va arribar a la Fórmula 1 de la mà de l'equip Jordan Grand Prix a la meitat de la temporada 1991 de la Formula 1. Aquell any només va participar en dues curses: a Spa-Francorchamps i a Monza, curses en les que va destacar per la seva velocitat. L'any següent (1992) va ser fitxat per l'equip Benetton. Allà el seu mànager va ser Flavio Briatore i aquell mateix any va guanyar el seu primer GP, va ser al seu circuit preferit, al GP de Bèlgica que es corre a Spa-Francorchamps.
Els primers títols [modifica]
1994: Aquest any passarà a la història de la Formula 1 pel GP de San Marino. Una cursa que va guanyar Schumacher en una de les seves victòries més amargues ja que aquell cap de setmana van perdre la vida dos pilots: Roland Ratzemberger als entrenaments de dissabte i el gran Ayrton Senna durant les primeres voltes del GP a la corba del Tamburello. El campionat de pilots de 1994 finalment va ser per a Schumacher. L'alemany va aconseguir el títol malgrat no poder disputar dues curses a causa d'una polèmica sanció que li va imposar la FIA per fer un avançament durant la volta de formació d'un GP. A més d'altres equips punters van denunciar a l'equip de Schumacher, Benetton, per simular un sistema de control de tracció tot i que finalment la FIA va afirmar oficialment que aquestes acusacions eren falses.
1995: Schumacher s'imposa còmodament al campionat de pilots davant de Damon Hill en un campionat on l'emoció la van posar els diversos incidents de cursa entre Michael i Damon.
Construcció d'un equip guanyador [modifica]
1996: Aquest any es produeix un punt d'inflexió a la carrera de Schumacher ja que després de trencar relacions amb Flavio Briatore, decideix fitxar per l'equip Ferrari de la mà del seu nou representant Willi Weber. Fins a la seva retirada el 2006, Michael va pilotar Ferrari, i és en aquest equip on va aconseguir els seus majors triomfs.
Durant el primer any a la 'Scuderia' l'alemany va treure partit d'un cotxe limitat tècnicament finalitzant 3er al campionat de pilots darrere dels pilots de l'equip Williams. Va guanyar el GP de Catalunya de 1996 en una de les seves victòries més destacades i també els de Spa-Francorchamps i Monza.
1997: Tot i disposar de nou d'un paquet inferior Schumacher va aconseguir allargar la lluita pel campionat fins a l'última cursa. Abans d'aquesta cursa l'alemany liderava el campionat però per un marge molt estret. Durant el transcurs de l'últim GP Jacques Villeneuve va intentar avançar a Michael i aquest li va tancar la porta en una maniobra polèmica i, tot i que alguns observadors ho van considerar un incident de cursa, la FIA va decidir sancionar a Schumacher desqualificant-lo del campionat de pilots però en canvi va conservar tots els seus resultats de cara als rècords oficials.
La mala sort l'aparta del títol [modifica]
1998: Schumacher va guanyar 6 curses durant l'any, la més destacable a Hongria. Malgrat la inferioritat del vehicle i un incident amb David Coulthard, en què l'escocès va xocar amb Michael quan l'alemany estava doblant-lo al circuit de Spa-Francorchamps, es va arribar a l'últim GP amb el campionat obert. Després d'aconseguir la 'pole' l'alemany va calar el cotxe fet que el va obligar a sortir en l'última posició. Quan Michael estava retallant les distàncies amb Mika Häkinnen es van punxar dos dels seus pneumàtics Bridgestone, fent que abandonés la cursa i deixant el mundial a les mans del pilot finlandès.
1999: Finalment Ferrari disposava d'un cotxe superior i quan tot indicava que el pilot alemany tindria el seu tercer mundial a la butxaca Michael va patir un accident al GP de la Gran Bretanya i es va trencar la cama. Tot i la ràpida recuperació, només va estar 6 curses de baixa, aquest accident el va apartar fins les 3 últimes curses, quan va tornar com a escuder de luxe d'Eddie Irvine i tot i que Eddie no va aconseguir el títol de pilots l'equip sí que va aconseguir guanyar el Mundial de Constructors.
Era daurada [modifica]
- Durant aquests anys l'alemany supera els rècords de campionats de pilots consecutius i de campionats d'un pilot en un mateix equip establint-los en 5.
2000: Després d'un disputat mundial amb Mika Häkinnen arriba un dels millors moments esportius de Schumacher. És a la penúltima cursa del mundial, el GP del Japó, allà després de guanyar la cursa es va convertir en campió del món causant l'apoteosi entre els tifosi. Aquesta disbauxa es produeix perquè aquell campionat va suposar la fi a 21 anys des de l'últim títol guanyat per l'Escuderia l'any 1979 a mans de Jody Scheckter.
2001: Michael Schumacher es va imposar a un Mika Häkinnen que es va mostrar poc competitiu. Després d'aquesta derrota el pilot finlandès va abandonar la disciplina en una temporada marcada pels incidents entre Michael i Juan Pablo Montoya. En aquesta temporada l'alemany va superar el rècord de victòries en GP d'Alain Prost.
2002: Michael va dominar el campionat de pilots de forma contundent, guanyant 11 de les 17 curses que el composaven, en un dels campionats amb menys història de la Fórmula 1 on els seus principals rivals varen ser Juan Pablo Montoya i David Coulthard. Un dels moments foscos de la temporada fou al GP d'Hongria quan el seu equip va ordenar frenar al seu company Rubens Barrichello per tal que l'alemany pogués augmentar el seu lideratge al Campionat de pilots. La inquietud del públic davant d'aquell final de cursa provocaria que la FIA prohibís de forma contundent les ordres d'equip a partir d'aquell Gran Premi. Finalment, al GP d'Indianapolis del mateix any i ja amb el campionat decidit, Michael va cedir la victòria al seu company Rubens al deixar-se avançar també en l'última volta.
2003: De nou Schumacher s'alça amb el títol en un campionat obert fins a l'última cursa. Amb aquesta victòria l'alemany s'adjudica el 6è campionat de pilots i supera el rècord establert per Juan Manuel Fangio a la dècada dels 50. Els seus màxims rivals per aconseguir aquest campionat van ser Juan Pablo Montoya i Kimi Räikkönen en un campionat on Michael va guanyar 6 curses.
2004: El kaiser va guanyar 12 de les 13 primeres curses del campionat donant així un cop gairebé definitiu. Finalment va aconseguir el campionat al circuit de Spa-Francorchamps, allà on va debutar l'any 1991. Va acabar la temporada amb 148 punts (que suposava el rècord de la categoria) i va superar també la seva marca de victòries en una sola temporada en aconseguir-ne tretze.
Sense armes [modifica]
2005: La Scuderia Ferrari,amb pneumàtics Bridgestone, va disposar d'un vehicle molt poc competitiu l'any 2005. Un canvi de reglamentació de la FIA va requerir que els pneumàtics no poguessin ser canviats durant tota la cursa i Bridgestone no va ser capaç d'adaptar-se correctament a la petició. Abans de la meitat de la temporada l'alemany va declarar en una entrevista: "És difícil estar en la lluita si no disposes de les mateixes armes". Tot i això Michael va ser capaç de defensar la tercera plaça en el campionat, d'imposar-se a Fernando Alonso al GP de San Marino, d'aconseguir la victòria al polèmic GP d'Indianapolis de 2005 i d'aconseguir la pole d'Hongria amb un vehicle a priori molt inferior. El punt on va quedar més clara la inferioritat de Ferrari va ser al GP d'Hongria quan Fernando Alonso va aconseguir doblar l'heptacampió alemany.
Últim any en actiu [modifica]
2006: Ferrari i Schumacher ressorgeixen de la seva crisi amb un nou vehicle i el redisseny dels pneumàtics Bridgestone. L'equip, tot i mostrar-se inferior a Renault en els primers dos terços de la temporada, es refà i esdevé durant l'últim terç el vehicle dominant. El canvi de Ferrari es va evidenciar ja en la primera cursa, a Bahrain, on l'alemany va establir la pole superant així el record d'Ayrton Senna. A França va establir un altre rècord al guanyar el GP de Magny-Cours convertint-se en l'únic pilot que ha guanyat 8 cops un mateix GP. Tot i així Schumacher, ja amb 37 anys, durant la temporada va perdre alguns punts valuosos especialment al GP de Hongria on va mostrar-se massa ambiciós.
Un altre dels moments importants de la temporada va arribar al GP de Monza ja que el dia 10 de setembre després d'aconseguir la que seria la seva última victòria, l'alemany va anunciar que es retiraria al final de la temporada després de més de 15 anys en actiu.
Després de prendre la decisió, els problemes mecànics van allunyar el Kàiser del campionat. A Suzuka l'alemany estava dominant amb fermesa i quan era a punt d'aconseguir el liderat sòlid en el campionat, el motor del seu Ferrari va fallar després de més de 3 anys sense fer-ho. Malgrat que aquest abandonament suposava el final de les opcions al títol del kàiser, aquest va animar un per un a tots els membres de l'equip de mecànics en un dels moments emotius de la temporada. En les seves declaracions després de la cursa l'alemany va confirmar que el seu objectiu només seria la victòria al GP de Brasil per tal d'ajudar a l'equip a guanyar el títol de constructors. Però tampoc va ser així, repetint-se els problemes mecànics també a Interlagos. El dissabte, a la qualificació, un error de bombament al motor del seu Ferrari el deixava relegat a la desena posició. Després, a la cursa, tot i arribar a situar-se quart en poques voltes, la mala sort va tornar a aparèixer quan la punxada d'un dels seus pneumàtics el va relegar a la 19ª i última posició. Des d'allà, amb Felipe Massa a punt de doblar-lo i a més d'un minut del liderat, l'alemany va remuntar a un ritme frenètic fins arribar a la quarta posició realitzant fins a 12 avançaments en una cursa destacable.[11]
Així doncs Michael Schumacher va posar fi a la seva carrera com a pilot tancant el que molts consideraren una era en la categoria.[12]
La retirada [modifica]
Després de la retirada com a pilot i d'un llarg descans hivernal, Michael Schumacher continua vinculat a l'Scuderia Ferrari (2007) com a coassesor tècnic de les proves que realitzen els pilots oficials: Felipe Massa i Kimi Räikkönen. També assisteix a alguns Grans Premis dels que es disputen a Europa, com per exemple, el GP de Catalunya i el GP de Mònaco.
En la seva presència al Circuit de Catalunya l'alemany va afirmar que "Fa pocs mesos que em vaig retirar i estic bé així, però el que pugui passar en el futur, no ho sé",[13] desmentint així els rumors que el situaven com a substitut de Jean Todt al capdavant de l'escuderia en un futur.
Al Juliol del 2009, Michael Schumacher és cridat per l'Scuderia Ferrrari per suplir a Felipe Massa, que sofreix una lesió que l'aparta dels circuits durant unes curses. Després d'acceptar l'oferiment públic del president de Ferrari, Luca Cordero di Montecemolo, i d'entrenar amb el cotxe del 2007, Schumacher decideix fer-se enrera. Una lesió al coll, que arrossegava des de principis d'anys com a conseqüència d'una caiguda amb una moto de Superbikes, en té la culpa. Finalment, un dels pilots provadors de l'escuderia italiana, Luca Badoer, és l'encarregat de substituir a Felipe Massa.
El retorn de la llegenda de la Fórmula 1 [modifica]
Després de nombroses especulacions finalment confirma el seu retorn a la competició el 2010 amb l'escuderia Mercedes Grand Prix després de 3 anys fora de la formula 1. El seu retorn va generar una gran especiació però el pilot es troba amb un monoplaça molt poc competitiu que no li permet tenir opcions de pujar als podis.
Historial a la Fórmula 1 [modifica]
(Obs) (Les curses en negreta indiquen pole)
| Any | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | WDC | Punts |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1991 | Jordan | USA DNP |
BRA DNP |
SMR DNP |
MON DNP |
CAN DNP |
MEX DNP |
FRA DNP |
GBR DNP |
GER DNP |
HUN DNP |
BEL Ret |
14è | 4 | ||||||||
| 1991 | Benetton Ford | ITA 5 |
POR 6 |
ESP 6 |
JPN DNP |
AUS DNP |
14è | 4 | ||||||||||||||
| 1992 | Benetton Ford | RSA 4 |
MEX 3 |
BRA 3 |
ESP 2 |
SMR Ret |
MON 4 |
CAN 2 |
FRA Ret |
GBR 4 |
GER 3 |
HUN Ret |
BEL 1 |
ITA 3 |
POR 7 |
JPN Ret |
AUS 2 |
3r | 53 | |||
| 1993 | Benetton Ford | RSA Ret |
BRA 3 |
EUR Ret |
SMR 2 |
ESP 3 |
MON Ret |
CAN 2 |
FRA 3 |
GBR 2 |
GER 2 |
HUN Ret |
BEL 2 |
ITA Ret |
POR 1 |
JPN Ret |
AUS Ret |
4t | 52 | |||
| 1994 | Benetton Ford | BRA 1 |
PFC 1 |
SMR 1 |
MON 1 |
ESP 2 |
CAN 1 |
FRA 1 |
GBR DSQ |
GER Ret |
HUN 1 |
BEL DSQ |
ITA EX |
POR EX |
EUR 1 |
JPN 2 |
AUS Ret |
1r | 92 | |||
| 1995 | Benetton Renault | BRA 1 |
ARG 3 |
SMR Ret |
ESP 1 |
MON 1 |
CAN 5 |
FRA 1 |
GBR Ret |
GER 1 |
HUN Ret |
BEL 1 |
ITA Ret |
POR 2 |
EUR 1 |
PFC 1 |
JPN 1 |
AUS Ret |
1r | 102 | ||
| 1996 | Ferrari | AUS Ret |
BRA 3 |
ARG Ret |
EUR 2 |
SMR 2 |
MON Ret |
ESP 1 |
CAN Ret |
FRA DNS |
GBR Ret |
GER 4 |
HUN 9 |
BEL 1 |
ITA 1 |
POR 3 |
JPN 2 |
3r | 59 | |||
| 1997 | Ferrari | AUS 2 |
BRA 5 |
ARG Ret |
SMR 2 |
MON 1 |
ESP 4 |
CAN 1 |
FRA 1 |
GBR Ret |
GER 2 |
HUN 4 |
BEL 1 |
ITA 6 |
AUT 6 |
LUX Ret |
JPN 1 |
EUR Ret |
DSQ | 78 | ||
| 1998 | Ferrari | AUS Ret |
BRA 3 |
ARG 1 |
SMR 2 |
ESP 3 |
MON 10 |
CAN 1 |
FRA 1 |
GBR 1 |
AUT 3 |
GER 5 |
HUN 1 |
BEL Ret |
ITA 1 |
LUX 2 |
JPN Ret |
2n | 86 | |||
| 1999 | Ferrari | AUS 8 |
BRA 2 |
SMR 1 |
MON 1 |
ESP 3 |
CAN Ret |
FRA 5 |
GBR Ret |
AUT INJ |
GER INJ |
HUN INJ |
BEL INJ |
ITA INJ |
EUR INJ |
MYS 2 |
JPN 2 |
5è | 44 | |||
| 2000 | Ferrari | AUS 1 |
BRA 1 |
SMR 1 |
GBR 3 |
ESP 5 |
EUR 1 |
MON Ret |
CAN 1 |
FRA Ret |
AUT Ret |
GER Ret |
HUN 2 |
BEL 2 |
ITA 1 |
USA 1 |
JPN 1 |
MYS 1 |
1r | 108 | ||
| 2001 | Ferrari | AUS 1 |
MYS 1 |
BRA 2 |
SMR Ret |
ESP 1 |
AUT 2 |
MON 1 |
CAN 2 |
EUR 1 |
FRA 1 |
GBR 2 |
GER Ret |
HUN 1 |
BEL 1 |
ITA 4 |
USA 2 |
JPN 1 |
1r | 123 | ||
| 2002 | Ferrari | AUS 1 |
MYS 3 |
BRA 1 |
SMR 1 |
ESP 1 |
AUT 1 |
MON 2 |
CAN 1 |
EUR 2 |
GBR 1 |
FRA 1 |
GER 1 |
HUN 2 |
BEL 1 |
ITA 2 |
USA 2 |
JPN 1 |
1r | 144 | ||
| 2003 | Ferrari | AUS 4 |
MYS 6 |
BRA Ret |
SMR 1 |
ESP 1 |
AUT 1 |
MON 3 |
CAN 1 |
EUR 5 |
FRA 3 |
GBR 4 |
GER 7 |
HUN 8 |
ITA 1 |
USA 1 |
JPN 8 |
1r | 93 | |||
| 2004 | Ferrari | AUS 1 |
MYS 1 |
BAH 1 |
SMR 1 |
ESP 1 |
MON Ret |
EUR 1 |
CAN 1 |
USA 1 |
FRA 1 |
GBR 1 |
GER 1 |
HUN 1 |
BEL 2 |
ITA 2 |
CHN 12 |
JPN 1 |
BRA 7 |
1r | 148 | |
| 2005 | Ferrari | AUS Ret |
MYS 7 |
BAH Ret |
SMR 2 |
ESP Ret |
MON 7 |
EUR 5 |
CAN 2 |
USA 1 |
FRA 3 |
GBR 6 |
GER 5 |
HUN 2 |
TUR Ret |
ITA 10 |
BEL Ret |
BRA 4 |
JPN 7 |
CHN Ret |
3r | 62 |
| 2006 | Ferrari | BAH 2 |
MYS 6 |
AUS Ret |
SMR 1 |
EUR 1 |
ESP 2 |
MON 5 |
GBR 2 |
CAN 2 |
USA 1 |
FRA 1 |
GER 1 |
HUN 8 |
TUR 3 |
ITA 1 |
CHN 1 |
JPN Ret |
BRA 4 |
2n | 121 | |
| 2010 | Mercedes | BAH 6 |
AUS 10 |
MYS Ret |
CHN 10 |
ESP 4 |
MON 12 |
TUR 4 |
CAN 11 |
EUR 15 |
GBR 9 |
GER 9 |
HUN 11 |
BEL 7 |
ITA 9 |
SIN 13 |
JPN 6 |
RCO 4 |
BRA 7 |
ABU Ret |
9è | 72 |
| 2011 | Mercedes | AUS Ret |
MYS 9 |
CHN 8 |
TUR 12 |
ESP 6 |
MON Ret |
CAN 4 |
EUR 17 |
GBR 9 |
GER 8 |
HUN Ret |
BEL 5 |
ITA 5 |
SIN Ret |
JPN 6 |
RCO - |
IND - |
ABU - |
BRA - |
8è | 60 |
Rècords a la Fórmula 1 [modifica]
Michael Schumacher ha establert els següents records de la Fórmula 1
| Rècord | Total | |
|---|---|---|
| 1 | Campionats de pílots | 7 |
| 2 | Títols consecutius | 5 |
| 3 | Victòries en GP | 91 |
| 4 | Victòries consecutives* | 7 ,GP d'Europa del 2004 al GP d'Hongria del 2004 |
| 5 | Victòries en un sol equip | 72 (Ferrari) |
| 6 | Victòries a un mateix GP | 8 (GP de França) |
| 7 | Victòries a diferents GP | 20 |
| 8 | Més temps entre la primera i l'última victòria | 14 anys, 1 mes i 2 dies |
| 9 | Segones places | 43 |
| 10 | Podis | 154 |
| 11 | Podis consecutius | 19 ,GP d'Estats Units del 2001 al GP de Japó del 2002 |
| 12 | Arribades en punts | 190 |
| 13 | Voltes liderant | 4741 (22,155 km)[14] |
| 14 | Pole positions | 69 |
| 15 | Sortides des de la primera fila | 115 |
| 16 | Voltes ràpides | 77 |
| 17 | Pole i victòria | 40 |
| 18 | Pole, volta ràpida i victòria | 22 |
| 19 | Punts obtinguts | 1,369 |
| 20 | Curses consecutives finalitzades | 24 (GP d'Hongria 2001 al GP de Malàisia del 2003) |
| 21 | Màxim de punts essent sots-campió | 121 (de 180) |
| 22 | Màxim de victories essent sots-campió* | 7 |
| 23 | Curses amb un mateix constructor i fabricant de motors | 180 (Ferrari)[15] |
| 24 | Victòries al GP d'Indianapolis | 5 |
| 25 | Victòries al GP de Monza | 5 |
| 26 | Victòries en una temporada | 13 (temporada 2004) |
| 27 | Voltes ràpides en una temporada* | 10 (temporada 2004) |
| 28 | Punts realitzats en una temporada | 148 (temporada 2004) |
| 29 | Podis realitzats en una temporada | 17 (temporada 2002) |
| 30 | Campió amb més antelació | 6 GPs (temporada 2002) |
| 31 | Anys consecutius amb almenys 1 victòria | 15 |
* Rècord compartit amb algun altre pílot
Altres dades:
- Temporades a la F1: 16
- Grans premis disputats: 250
- Terceres posicions: 20
- Mitjana de punts aconseguits per gran premi: 5,49
- Voltes donades: 13,909
- Voltes com a líder de cursa: 5,108
- Total de quilòmetres realitzats: 66163
- Grans premis abans de la primera victòria: 15
- Abandonaments: 53
Altres èxits abans de la Formula 1 [modifica]
1991 :
- 9è Campionat Mundial de Prototips esportius (1 victoria)
1990 :
- 5è Campionat Mundial de Prototips esportius (1 victoria)
- Guanyador del Camppionat de Formula 3 Alemanya
- Guanyador del GP de Macao de Formula 3
1989 :
- 3er al Campionat de Formula 3 alemany
- Guanyador del GP de Macao de Formula 3
1988 :
- Guanyador del Campionat Alemany König;
- 2n al Campionat Europeu de la Formula Ford 1600
1987 :
- Guanyador del Campionat Europeu de Karts senior;
- Guanyador del Campionat senior de Karts d'alemanya
1986 :
- 3er al Campionat Europeu de Karts senior
- 3er al Campionat Senior de Karts d'Alemanya
1985 :
- 2n al Campionat Mundial Junior de Karts
- Guanyador del Campionat alemany Junior de Karts
1984 :
- Guanyador del Campionat alemany Junior de Karts
- Participa a curses de Karts
Família i vida fora de la pista [modifica]
Casat amb Corinna Betsch des de l'agost de 1995, Michael Scumacher té dos fills: Gina Maria (1997) i Mick (1999). La família viu a Gland (Suissa) prop del llac Gènova on l'alemany sempre ha protegit molt la seva vida privada [16] El seu germà Ralf també és pilot de Formula 1 i ha estat pílot de les escuderies Williams i Toyota.
Durant el seu temps lliure juga a futbol amb l'equip FC Echichens [17] i ha participat sovint en partits solidaris [18] i també participava en els partits que organitzen els pílots de Formula 1 abans de molts Grans Premis.[19]
Schumacher va ser un pílot solidari colaborant economicament en diverses tasques humanitaries durant la seva carrera. Una de les aportacions més destacables va ser donar 10 milions de dolars a la zona afectada pel Tsunami que es va produir al oceà indic l'any 2004.[20] ja que la seva donació va ser la més gran per part d'un esportista i per sobre de la de moltes associacions esportives i països.[21]
També és ambaixador de la UNESCO i ha donat almenys 1.5 milions d'Euros a l'organització.[22] que han servit per a la construcció d'escoles a Dakar i Senegal, per a construir un hospital per a nens de Sarajevo per fundar el Palau per als pobres a Perú, un centre que ajuda als nens sense sostre proporcionant-los sostre,roba,educació i atenció mèdica.
A més,des de la seva participació a la Campanya Europea per la Seguretat Vial de l'any 1997 com a part de la sanció per la seva col·lisió amb Jacques Villeneuve Schumacher ha continuat donant suport a aquest tipus de campanyes. Per exemple també va participar en la campanya Fem les carreteres segures de la FIA on es demanava als països que consideressin la mortalitat deguda al trànsit com una amenaça real per davant d'algunes malalties.
Altres anècdotes són que Schumacher va fer una petita col·laboració a la pel·licula de Walt Disney Pictures Cars al interpretar un Ferrari F430 i que interpretarà un petit paper a la pel·licula Asterix als jocs olímpics.[23]
Premis destacables [modifica]
Premis Laureus [modifica]
En els seus 7 anys d'existència aquest selecte premi només l'han rebut esportistes de la talla del golfista Tiger Woods, del ciclista Lance Armstrong o del tennista Roger Federer. De moment Michael Schumacher ha estat 5 cops nominat per a rebre el premi (2001 2002,2003,2004 i 2005) esdevenint així l'esportista que més cops ha estat nominat per a rebre el premi. A més va resultar escollit millor esportista de l'any el 2002 i el 2004.[24]
Medalla d'or de la FIA [modifica]
Michael va rebre la medalla d'or de l'automobilisme de la FIA en reconeixement a la seva contribució a la Fórmula 1.[25]
Premi Príncep d'Astúries [modifica]
En reconeixements als seus mèrits esportius el 5 de setembre de 2007 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, un guardó que li serà entregat a l'octubre del mateix any.
Referències [modifica]
- ↑ Anunci de la retirada [1](anglès)
- ↑ "El millor pilot de la història"(anglès)
- ↑ Article sobre els ingressos de Schumacher(anglès)
- ↑ Noticia de BBC Sport sobre la enquesta(anglès)
- ↑ Entrevista a Jackie Stewart sobre Michael Schumacher [2] (anglès)
- ↑ La BBC parlant sobre la desqualificació de l'alemany l'any 1997(anglès)
- ↑ Informació sobre les donacions de Michael Schumacher [3](anglès)
- ↑ Schumacher continuarà vinculat a Ferrari (anglès)
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
- ↑ Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 2007 (castellà)
- ↑ Els 12 avançaments de Michael Schumacher en la seva última cursa(anglès)
- ↑ Michael Schumacher, el fi d'una era.(anglès)
- ↑ Michael Schumacher al Circuit de Catalunya després de la seva retirada (català)
- ↑ Informació sobre voltes liderades [4](anglès)
- ↑ Anàlisi de la temporada 2006(anglès)
- ↑ Qui és el Schumacher de debó? [5](anglès)
- ↑ noticia [6](anglès)
- ↑ FIFA Fair Play: Jugant per un món millor [7](anglès)
- ↑ Reflexions sobre Schumacher [8](anglès)
- ↑ Schumacher dona $10m d'ajuda [9](anglès)
- ↑ Esportista de l'any [10](anglès)
- ↑ Michael, un campió UNESCO [11](anglès)
- ↑ Estrelles dels esports al film d'Asterix [12](anglès)
- ↑ Nominacions al premi Laureus [13] (anglès)
- ↑ Schumacher homenatjat per la FIA [14](anglès)
Enllaços externs [modifica]
- Michael Schumacher - lloc web oficial (alemany)
| Precedit per: Alain Prost |
Campió del món de Fórmula 1 1994-1995 |
Succeït per: Damon Hill |
| Precedit per: Mika Häkkinen |
Campió del món de Fórmula 1 2000-2004 |
Succeït per: Fernando Alonso |
|
|||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||
|
|||||