Novak Đoković

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Novak Đoković
Novak Đoković a l'Obert d'Austràlia (2007)
Novak Đoković a l'Obert d'Austràlia (2007)
Nom real Novak Đoković
País Sèrbia Sèrbia
Residència Montecarlo (Mónaco)
Naixença 22 de maig de 1987 (1987-05-22) (26 anys)
Belgrad (RFSI)
Alçada 1.88 m
Pes 80 kg
Professional 2003
Joc Dretà (revés a dues mans)
Diners guanyats 56.884.44 $
Web oficial Web oficial
Individual
Rècord partits 541 - 132
Títols 43
Millor rànquing 1 (4 de juliol de 2011)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2008, 2011, 2012, 2013)
Roland Garros F (2012)
Wimbledon G (2011)
US Open G (2011)
Altres torneigs
Copa Masters G (2008, 2012, 2013)
Jocs Olímpics Bronze (2008)
Dobles
Rècord partits 33 - 46
Títols 1
Millor rànquing 114 (30 de novembre de 2009)
Grand Slams
Open d'Austràlia 1R (2006, 2007)
Roland Garros 1R (2006)
Wimbledon 2R (2006)
US Open 1R (2006)

Perfil de {{{nom}}} a l'ATP
Darrera actualització: 14/11/2013

Novak Đoković (Belgrad, República Federal Socialista de Iugoslàvia, 22 de maig de 1987) és un tennista serbi, número 1 del rànquing individual a final dels anys 2011 i 2012.

Després de diversos anys a l'ombra de Roger Federer i Rafael Nadal, va arribar al capdamunt del rànquing individual masculí gràcies a una temporada espectacular l'any 2011, on va guanyar tres títols de Grand Slams (excepte el Roland Garros) i diversos Masters. Actualment ha guanyat sis títols de Grand Slam, 18 títols Masters i la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Pequín de 2008 en categoria individual. També fou el tennista més jove de l'Era Open en arribar a les semifinals dels quatre Grand Slams. L'any 2010 va guiar el seu país a la consecució de la Copa Davis.

És Ambaixador de Generositat d'UNICEF pel seu país.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Đoković és fill de Srdan i Dijana, i té dos germans més petits, Marko i Djordje, que també són tennistes.[2] Actualment resideix a Monte Carlo i des de 2005, la seva xicota és Jelena Ristić.[3] Des de 2006 és entrenat per l'ex-tennista eslovac Marián Vajda.

Va començar a jugar a tennis amb quatre anys, i dos després fou descobert per la llegenda de tennis iugoslava Jelena Genčić i va començar a entrenar-lo, com havia fet anteriorment amb Monica Seles. Després de sis anys d'entrenaments i la seva ràpida evolució, Genčić va contactar amb Nikola Pilić perquè l'admetés a la seva acadèmia de tennis situada a Oberschleißheim, Alemanya, ja que era la millor opció pel seu futur. Ja amb catorze anys va començar la seva carrera internacional guanyant torneigs en individual, dobles i per equips.

És conegut pel seu bon sentit de l'humor i les grans imitacions que fa d'altres jugadors, molts dels quals són amics seus. Aquesta qualitat es va famosa durant la celebració de la victòria sobre Carles Moyà en els quarts de final del US Open 2007, on va entretenir el públic amb imitacions de Rafael Nadal i Maria Xaràpova. Després de jugar un partit d'exhibició contra John McEnroe, fou rebatejat amb el sobrenom de "Djoker", un híbrid entre el seu cognom i la paraula anglesa "joker" (en català, bromista).

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 12 (6−6)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 2007 US Open Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−7(4), 6−7(2), 4−6
Guanyador 1. 2008 Obert d'Austràlia Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 4−6, 6−4, 6−3, 7−6(2)
Finalista 2. 2010 US Open (2) Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4–6, 7–5, 4–6, 2–6
Guanyador 2. 2011 Obert d'Austràlia (2) Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 3. 2011 Wimbledon Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−4, 6−1, 1−6, 6−3
Guanyador 4. 2011 US Open Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1
Guanyador 5. 2012 Obert d'Austràlia (3) Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5
Finalista 3. 2012 Roland Garros Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 3−6, 6−2, 5−7
Finalista 4. 2012 US Open (3) Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−7(10), 5−7, 6−2, 6−3, 2−6
Guanyador 6. 2013 Obert d'Austràlia (4) Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−7(2), 7−6(3), 6−3, 6−2
Finalista 5. 2013 Wimbledon Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 4−6, 5−7, 4−6
Finalista 6. 2013 US Open (4) Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 6−3, 4−6, 1−6

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina EUA James Blake 6−3, 7−6(4)

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Inicis (2003−2006)[modifica | modifica el codi]

L'any 2003 va esdevenir professional i va participar en diversos torneigs dels circuits Futures i Challenger. Fins al 2005 va guanyar sis títols, tres de cada categoria. El 2004 fou convidat a participar en el torneig d'Umag, on va perdre davant Filippo Volandri. La temporada següent va superar la qualificació per entrar a l'Open d'Austràlia, però en el primer partit del quadre principal fou superat per Marat Safin, que finalment en fou el vencedor.

Després de traslladar-se junt a la seva família al Regne Unit, durant el 2006 va arribar a quarts de final de Roland Garros i a quarta ronda a Wimbledon, aconseguint així entrar al Top 40 del rànquing mundial. Tres setmanes després va aconseguir el seu primer títol individual a Amersfoort sense perdre un sol set i derrotant a Nicolás Massú en la final. Abans de finalitzar la temporada també va guanyar a Metz i va entrar al grup del millors 20 tennistes.

Top 3 (2007−2010)[modifica | modifica el codi]

2007[modifica | modifica el codi]

Đoković al US Open (2007)

La temporada 2007 va començar de forma excel·lent amb el títol d'Adelaida vencent a Chris Guccione en la final. Malgrat no superar la quarta ronda a l'Open d'Austràlia perquè fou superat per Roger Federer, que també en fou el campió, seguidament fou finalista al Masters d'Indian Wells i el vencedor al Masters de Miami. En la primera fou superat per Rafael Nadal, però en el segon el va guanyar a quarts de final i va véncer a Guillermo Cañas en la final. Aquests resultats li van permetre entrar al Top 10 del rànquing per primera ocasió en la seva carrera. Seguidament va contribuir a que el seu país lluités per formar part del Grup Mundial de la Copa Davis en l'eliminatòria contra Geòrgia. De ple en la temporada sobre terra batuda, arribà a la tercera ronda al Masters de Montecarlo i fou vencedor a Estoril derrotant a Richard Gasquet. Als Masters Roma i Hamburg arribà a quarts de final en ser superats per Nadal i Carles Moyà respectivament. Al Roland Garros aconseguí arribar a la primera semifinal d'un Grand Slam, però fou superat novament per Nadal, invencible en aquell moment sobre terra batuda. A Wimbledon va encadenar una nova semifinal, però després d'un duríssim partit de quarts de final contra Màrkos Bagdatís, es va retirar a semifinals davant Nadal per problemes a l'esquena i als peus. No va tardar gaire temps a recuperar-se i va disputar el Masters del Canadà amb un èxit rotund. Pel camí va superar els tres primers classificats del rànquing mundial, Andy Roddick, Rafael Nadal i Roger Federer, fita que no s'aconseguia des de 1994, obra de l'alemany Boris Becker.[4] Això no obstant, al Masters de Cincinnati no va superar la segona ronda, superat per Moyà. Fou finalista al US Open, la seva primera final d'un Grand Slam. En la final disposà de diversos punts de set en els dos primers però Federer, número 1 del rànquing, el va superar en tres sets. Durant la disputa del torneig va esdevenir el tennista favorit del públic per les imitacions de Nadal, Roddick o Maria Xaràpova. Posteriorment va guanyar a Viena el seu cinquè títol derrotant a Stanislas Wawrinka i es va assegurar finalitzar l'any en el tercer lloc del rànquing mundial. En la primera participació en la Copa Masters no va poder superar la ronda inicial. Fou guardonat com a millor atleta serbi i el Comitè Olímpic de Sèrbia el va declarar com a millor atleta.[5]

2008[modifica | modifica el codi]

Đoković celebrant el títol de l'Open d'Austràlia 2008 a Belgrad

La temporada 2008 va començar amb la disputa de la Copa Hopman junt a la seva compatriota i número 3 del rànquing femení, Jelena Janković. Van arribar a la final com a primers caps de sèrie però van perdre davant la parella estatunidenca formada per Serena Williams i Mardy Fish. Seguint la seva evolució en els grans torneigs, a l'Open d'Austràlia va arribar a la final sense perdre un sol set i incloent la victòria davant Federer, defensor del títol. En arribar a semifinals, Đoković va esdevenir el jugador més jove de l'Era Open en disputar les semifinals dels quatre Grand Slams. A la final va superar el francès Jo-Wilfried Tsonga en quatre sets i va aconseguir el seu primer títol de Grand Slam. A destacar el fet que aquest títol trencava el duopoli en els Grand Slams que mantenien Federer i Nadal des de l'Open d'Austràlia 2005. Després de perdre a semifinals de Dubai, va aconseguir dos títols més als Masters d'Indian Wells i Roma, superant a Fish i Wawrinka en les finals. Posteriorment va perdre a les semifinals d'Hamburg i de Roland Garros davant Nadal. Sobre gespa, fou finalista Queen's coincidint novament amb Nadal i també perdent. A Wimbledon va caure sobtadament a segona ronda davant Safin. A Toronto no va poder defensar el títol perdent a quarts de final Andy Murray, mentre que a Cincinnati fou finalista guanyant a Nadal a semifinals però perdent novament contra Murray. A l'estiu va disputar els seus primers Jocs Olímpics a Pequín defensant Sèrbia en categoria individual i dobles junt a Nenad Zimonjić. En dobles van entrar al quadre com a segons caps de sèrie però foren derrotats en primera ronda per la parella txeca formada per Martin Damm i Pavel Vízner. En categoria individual fou vençut per l'espanyol Rafael Nadal en les semifinals, però després va superar l'estatunidenc James Blake aconseguint la medalla de bronze. En el US Open, Đoković va patir diverses problemes físics que van provocar moltes parades en els partits i les queixes d'alguns dels seus rivals. Finalment va perdre a semifinals davant Federer en la repetició de la final de l'edició anterior. En el darrer torneig de l'any, la Copa Masters va entrar al quadre com a segon cap de sèrie perquè Nadal va renunciar a participar-hi. En la fase inicial va guanyar els dos primers partits contra Juan Martín del Potro i Nikolai Davidenko, però va perdre el tercer davant Tsonga. A semifinals va superar Gilles Simon i en la final va derrotar novament a Davidenko, aconseguint així la seva primera Copa Masters.

2009[modifica | modifica el codi]

Đoković disputant el Rolang Garros (2009)

L'any 2009 va començar amb una derrota en el primer partit a Brisbane però va arribar a semifinals a Sydney, partit que si hagués guanyat li hagués permet pujar al número 2 del rànquing individual. A l'Open d'Austràlia no va aconseguir defensar el títol, ja que es va retirar a quarts de final davant Roddick per diversos problemes de salut a causa de la calor.[6] Després de perdre a semifinals a Marsella, va aconseguir el seu dotzè títol a Dubai superant a David Ferrer. A Indian Wells no va poder defensar el títol superat a quarts de final per Roddick novament, i a Miami arribà a la final però fou vençut per Murray. Sobre terra batuda, Đoković va assolir les finals dels Masters de Montecarlo i Roma, però en ambdós fou superat de Nadal. En el darrer defensava el títol i els punts perduts van provocar que baixés a la quarta plaça del rànquing individual, trencant així una sèrie de 91 setmanes consecutives en el podi.[7] En el torneig del seu país, a Belgrad, va aconseguir el segon títol de l'any. Al Masters de Madrid va arribar a semifinals sense perdre cap set però novament fou superat per Nadal desaprofitant diverses punts de partit. Aquest enfrontament va superar les quatre hores de joc, superant el rècord del partit al màxim de tres sets més llarg de l'Era Open.[8] Els bons resultats sobre terra batuda no es van veure reflectits en el Roland Garros, ja que va caure força aviat a tercera ronda davant Philipp Kohlschreiber. Seguidament disputà dos torneigs sobre gespa, a Halle i Wimbledon, i en ambdós fou eliminat per Tommy Haas a la final i a quarta ronda respestivament. En el Masters de Mont-real fou semifinalista caient contra Roddick i en el de Cincinnati fou derrotat per Federer, número 1 del rànquing, en la final. A l'US Open arribà a semifinals perdent novament contra Federer en dur enfrontament. A Pequín aconseguí el tercer títol de la temporada superant a Marin Čilić en la final i retornà al número 3 del rànquing. Al Masters de Xangai arribà semifinals superat Davidenko, que en fou el campió. A Basilea va aconseguir el quart títol de la temporada superant al tennista local i número 1 del rànquing, Roger Federer. Amb aquesta victòria aconseguí una marca de 15 victòries i cap derrota en torneigs de les Series 500. Seguidament també es va imposar en el darrer Masters de l'any, el de París, superant a Nadal a semifinals i Gaël Monfils en la final. En una nova edició de la Copa Masters, on defensava el títol, va començar amb una victòria sobre Davidenko, però va perdre davant Robin Söderling, després d'haver-lo guanyat en les sis ocasions que s'havien enfrontat. Finalment va véncer a Nadal en el tercer partit de la fase inicial però no es va classificar per les semifinals a causa d'un percentatge de sets guanyats inferior a Davidenko i Soderling en l'empat per la primera posició.[9] Per tercer any consecutiu va finalitzar la temporada en la tercera posició del rànquing mundial després d'haver disputat un total de 97 partits, el que més en va jugar en el circuit ATP World Tour, amb una marca final de 78 victòries i 19 derrotes. Va disputar un total de 10 finals erigint-se campió en la meitat.

2010[modifica | modifica el codi]

Nenad Zimonjic i Đoković disputant el partit de dobles en la Copa Davis (2010)

Amb la intenció de trencar definitivament el duopoli mantingut per Federer i Nadal en el rànquing mundial, va començar la temporada 2010 disputant diversos actes i partits d'exhibició com a preparació per l'Open d'Austràlia. Allà va pagar l'error de no disputar cap partit amb rivals d'entitat i va caure a quarts de final davant Tsonga. Malgrat la derrota, aquest resultat li va servir per pujar al número 2 del rànquing. A Rotterdam fou semifinalista després de perdre contra Mikhaïl Iujni, però es va prendre la revenja en la final de Dubai aconseguint el primer títol de l'any. També era la primera ocasió en que defensava amb èxit un títol aconseguit en l'edició anterior. Seguidament va formar part de l'equip serbi de Copa Davis per disputar la primera eliminatòria contra els Estats Units. Gràcies a les victòries individuals de Đoković contra Sam Querrey i John Isner, Sèrbia van superar per primer cop una eliminatòria del grup mundial. En el primer Masters de l'any, Indian Wells, va perdre prematurament a quarta ronda davant Ivan Ljubičić, que sorprenentment en fou el campió. A Miami encara fou pitjor, i en el partit de debut fou superat per Olivier Rochus. Ràpidament va anunciar que despatxat a Todd Martin com a entrenador perquè havia empitjorat el seu nivell, especialment en l'efectivitat del seu servei, ja que li va fer canviar la seva tècnica.[10] En el primer torneig sobre terra batuda, a Montecarlo arribà fins a les semifinals on va caure contra Fernando Verdasco, que fins llavors no l'havia guanyat en els cinc cops que havien coincidit. A Roma va caure novament contra Verdasco però ara a quarts de final. Đoković va explicar que recentment tenia problemes d'al·lergies que afectaven el seu rendiment a la pista. Al torneig del seu país, es va retirar a quarts de final i va anunciar que no es presentaria al Madrid per recuperar-se de la malaltia. Va tornar a temps per disputar el Roland Garros però fou superat per Jürgen Melzer a quarts de final en un partit polèmic. A Wimbledon va millorar arribant a semifinals però el vencé Tomáš Berdych fàcilment. A Toronto també fou semifinalista, superat per Federer. Curiosament va disputar també el torneig en dobles junt a Nadal, esdevenint la primera ocasió des de l'any 1976, quan Jimmy Connors i Arthur Ashe van formar parella de dobles sent els dos primers del rànquing. Malauradament van perdre en el primer partit contra la parella local formada per Milos Raonic i Vasek Pospisil a Cincinnati va seguir igual i va caure a quarts de final contra Roddick. Al US Open va estar molt a prop de perdre a primera ronda contra el seu compatriota Viktor Troicki. Després va superar sense problemes la resta de rondes fins a atènyer les semifinals per quarta ocasió consecutiva, on va tornar a coincidir amb Federer, que l'havia eliminat en totes elles (final 2007 i semifinals 2008 i 2009). Després de superar dues pilotes de partit, finalment el va poder véncer en cinc sets. Malauradament no va poder fer el mateix en la final, ja que va caure contra Nadal en quatre sets, alhora que completava el Grand Slam (campió en els quatre Grand Slams). La setmana següent va tornar a competir amb Sèrbia contra la República Txeca en les seminfinals de la Copa Davis i van guanyar per 3 a 2. Posteriorment va disputar el torneig de Pequín i va aconseguir defensar el títol amb èxit guanyant la final contra Ferrer. Va arribar a semifinals en el Masters de Xangai on va perdre contra Federer i finalment va disputar la Copa Masters. En el primer partit va superar Berdych però en el segon va perdre contra Nadal. Durant el transcurs d'aquest partit, Đoković va patir un problema amb les lents de contacte de l'ull dret. Finalment va véncer a Roddick i es va classificar per les semifinals. Allà va coincidir novament amb Federer que el va tornar a guanyar. Per acabar la temporada, va disputar la final de la Copa Davis contra França, on va guanyar els dos partits individuals que va disputar i que van permetre que Sèrbia guanyés la seva primera Copa Davis. Per quart any consecutiu, va acabar en tercera posició i fou guardonat amb el premi de millor esportista serbi de l'any pel comitè olímpic del seu país.

Assalt al número 1 (2011)[modifica | modifica el codi]

2011[modifica | modifica el codi]

Đoković disputant el Torneig de Wimbledon (2011)

Junt a la seva compatriota Ana Ivanović, Đoković va iniciar la temporada disputant la Copa Hopman sense perdre cap partit individual. Després va entrar al primer Grand Slam de l'any com a tercer cap de sèrie. Va anar col·leccionant victòries fins a assolir les semifinals, allà va superar a Federer, defensor del títol, en només tres sets, i llavors a la final va véncer a Murray també només en tres sets. Així aconseguia el tercer títol a Melbourne alhora el seu segon títol de Grand Slam. Seguidament va participar en el torneig de Dubai, on després de tornar a superar a Federer en la final, va aconseguir el torneig en tres ocasions consecutives. En el primer Masters de la temporada, va tornar a véncer a Federer a semifinals i a Nadal en la final per imposar-se a Indian Wells. Va pujar a la segona posició del rànquing i va accedir al Miami com a segon cap de sèrie. Continuant amb el seu bon estat de forma, va encadenar la quarta final consecutiva perdent únicament divuit jocs pel camí. En la final es va imposar novament a Nadal després de més de tres hores i va allargar la seva ratxa de victòries consecutives a 26 sense cap derrota. A causa d'una lesió al genoll es va absentar al Masters de Montecarlo. Va encetar la temporada sobre terra batuda al torneig de casa a Belgrad. Cinquena final consecutiva de l'any i cinquena final guanyada, aquest cop superant a Feliciano López. En el quart Masters de l'any, a Madrid també va disputar la final i va superar novament a Nadal, aquest cop en el seu país. A destacar que pel camí de la final, a tercera ronda, va superar Guillermo García-López sense perdre ni un sol punt en el primer servei, i també, que després de véncer a David Ferrer a quarts de final, Đoković superava la marca d'Ivan Lendl de 29 victòries consecutives des de l'inici de temporada. Aquesta ratxa va seguir ampliant-se en el Masters de Roma, va superar a Murray a semifinals i novament a Nadal en la final. Nadal, número 1 i considerat el millor tennista sobre terra batuda, perdia la seva quarta final consecutiva contra Đoković durant el 2011.

Va arribar al Roland Garros amb una ratxa de 37 victòries i cap derrota durant el 2011, i dues victòries més comptant el final de la temporada anterior. Sobre la terra batuda de París, es va trencar la ratxa de victòries a semifinals contra Federer en quatre sets. La marca final fou de 43 victòries consecutives, 41 de les quals durant el 2011. Aquesta derrota no va afectar el seu estat de forma excepcional i es va plantar a la final de Wimbledon per primera vegada en la seva carrera, i a més, això li assegurava començar la setmana següent com a número 1 del rànquing mundial. Đoković va seguir imparable i va derrotar novament Nadal en la final, la primera vegada que el superava en un Grand Slam, i el va destronar del lloc més alt del rànquing.[11] El primer torneig al capdavant del rànquing el va disputar a Mont-real i en la final va derrotar a Mardy Fish i va aconseguir el desè Masters de la seva carrera, el primer a guanyar-ne cinc en una mateixa temporada. En una nova final de Masters, ara a Cincinnati, Đoković també va assolir la final però va patir la segona derrota de l'any contra Murray quan es va retirar a causa d'una lesió d'espatlla i fatiga. Recuperat a temps per iniciar el US Open, va arribar a semifinals sense perdre cap set. Allà va disputar un enfrontament èpic contra Federer, superant dos sets inicials en contra i diversos punts de partit. En la final va desposseir novament a Nadal del títol després de guanyar-lo en quatre sets, aconseguint el seu primer US Open i coronant-se amb el tercer Grand Slam de la temporada, el sisè jugador de l'Era Open en aconseguir aquesta fita. Amb aquest títol es va assegurar finalitzar la temporada com a número 1 del rànquing individual. La setmana següent va disputar les semifinals de la Copa Davis contra argentina, però va decidir no disputar el primer partit individual per prevenció d'uns dolors a l'esquena. La seva participació fou necessària perquè l'eliminatòria estava en contra i va disputar el quart partit. Malauradament es va ressentir dels dolors, va perdre el primer set i va decidir abandonar, com a conseqüència, Sèrbia va perdre l'eliminatòria i no va poder defensar el títol. El desgast físic era evident i va preferir descansar durant unes setmanes per encarar en bones condicions el final de la temporada. Després de perdre's el Masters de Xangai, va tornar al circuit per disputar el torneig de Basilea, on va caure a semifinals enfront Kei Nishikori. Seguidament va disputar el Masters de París, però es va retirar a quarts de final. Per acabar la temporada, va disputar la Copa Masters per cinquena ocasió consecutiva. Va guanyar el primer partit contra Berdych, però va perdre els dos següents contra Ferrer i el seu compatriota Janko Tipsarević. Amb aquest resultat no va poder classificar-se a semifinals i va concloure la temporada amb setanta victòries i únicament sis derrotes.

2012[modifica | modifica el codi]

Đoković jugant a Toronto (2012)

El seu magnífic rendiment va continuar intacte amb una nova victòria a l'Open d'Austràlia. Després d'una dura semifinal a cinc sets contra Murray, va superar a Nadal en la final també a cinc sets en 5 hores i 53 minuts, la final de Grand Slam més llarga en l'Era Open i també el partit més llarg de la història del torneig.[12] A Indian Wells fou derrotat per Isner a semifinals però a Miami va defensar el títol amb èxit. A Montecarlo va disputar la final contra Nadal però no va poder evitar que aquest s'emportés el títol per vuitena ocasió consecutiva. El resultat fou el mateix en la final de Roma i Nadal va recuperar el títol. El seu rendiment sobre terra batuda va seguir millorant i va derrotar a Federer en les semifinals de Roland Garros classificant-se per disputar la seva primera final a París i aconseguint disputar les quatre finals de Grand Slam consecutivament i amb la possibilitat d'aconseguir els quatre títols també consecutivament, però Nadal va demostrar que continuava essent el rei sobre la terra batuda de París i va caure en quatre sets. Seguidament defensava el títol de Wimbledon però fou derrotat per Federer a semifinals. Poques setmanes després va perdre el número 1 del rànquing individual en favor de Federer.

Posteriorment es van disputar els Jocs Olímpics de Londres en les mateixes instal·lacions de Wimbledon, prèviament, Đoković fou el portabandera per Sèrbia en la cerimònia d'inauguració dels Jocs.[13] Va disputar els esdeveniments individual i dobles masculins fent parella amb Troicki. En dobles foren superats en primera ronda mentre que en el quadre individual va arribar a semifinals, on va perdre contra Murray. En la final de consolació també va caure contra Del Potro i es va quedar sense medalla olímpica. Seguidament va defensar el títol de Toronto cedint un únic set en tot el torneig, mentre que a Cincinnati fou derrotat en la final per Federer. Al US Open va disputar la seva tercera final consecutiva però va caure contra Murray. Va reeditar el títol de Pequín i també el de Xangai contra Tsonga i Murray respectivament. Đoković va recuperar el número 1 del rànquing i es va garantir aquesta posició fins a final d'any amb la renúncia de Federer de disputar el París. En el ATP World Tour Finals que tancava la temporada, va superar la fase de grups amb tres victòries sobre Murray, Berdych i Tsonga, en semifinals a Del Potro i en la final a Federer. Va acabar la temporada amb un total de sis títols individuals, un Grand Slam, una Copa Màsters i tres títols Màsters, i un registre de 75 victòries i 12 derrotes.

2013[modifica | modifica el codi]

Đoković al Roland Garros (2013).

Va començar l'any disputant novament la Copa Hopman fent parella amb la seva compatriota Ivanović. Allà va guanyar tres dels quatre partits individuals que van disputar i quedaren finalistes en perdre davant l'equip espanyol. En l'Open d'Austràlia va encadenar el tercer títol consecutiu, primer tennista en aconseguir aquesta fita en l'Era Open, després de derrotar a Murray en la final. Camí de la final va haver de disputar un partit a cinc sets contra Wawrinka amb 12-10 al darrer set. A continuació va disputar la Copa Davis amb Sèrbia guanyant l'únic partit individual que va jugar contra Bèlgica. Després va disputar el torneig de Dubai guanyant-lo per quarta ocasió després de derrotar a Berdych en la final i on no va cedir cap set en tot el torneig. En el Masters d'Indian Wells fou derrotat a semifinals per Del Potro i a Miami per Haas tot just a quarta ronda. A continuació va disputar la següent ronda de la Copa Davis contra els Estats Units imposant-se en els dos partits individuals. A la primavera va disputar quatre torneigs sobre terra batuda, on destaca la seva primera victòria en el Masters de Montecarlo superant el principal favorit, Rafael Nadal, en la final. Malauradament fou sorprès a segona ronda a Madrid per Grigor Dimitrov i a quarts de final de Roma per Berdych. Al Roland Garros va intentar completar el Grand Slam però novament el va apartar Nadal després d'una semifinal èpica a cinc sets.[14]

Després de dues setmanes de descans es va plantar a la final de Wimbledon però va caure a mans de Murray després d'haver disputat la semifinal més llarga de la història de Wimbledon contra Del Potro. Va descansar un mes i va tornar a l'agost per disputar el Masters de Mont-real però va ser derrotat per Nadal a semifinals. Seguidament també va caure a quarts de final de Cincinnati davant Isner. A continuació es va disputar el US Open amb una nova final contra Nadal que el va tornar a superar. Aquesta va representar el seu 37è enfrontament directe entre els dos, un rècord en l'Era Open. Gràcies a la magnífica temporada que portava Nadal, aquest va entrar en la lluita directe pel número 1 del rànquing individual. Djokovic havia de defensar tots els punts possibles fins a final d'any per poder mantenir el ceptre, i va ser en aquest moment que va desplegar el seu millor tennis. Després de superar les semifinals de la Copa Davis contra el Canadà va guanyar el seu quart títol de Pequín derrotant precisament a Nadal. Seguidament va encadenar els Masters Xangai i París davant Del Potro i Ferrer respectivament. Malauradament, Nadal ja havia aconseguit suficients punts per recuperar el número 1 del rànquing mundial havent superat les 100 setmanes com a número 1. En l'ATP World Tour Finals va guanyar els cinc partits que va disputar contra Federer, Del Potro, Gasquet, Wawrinka i Nadal en la final, reeditant el títol aconseguit l'any anterior. Abans d'acabar la temporada va disputar la final de la Copa Davis contra la República Txeca, però les seves dues victòries individuals no foren suficients per guanyar el títol. Va tancar l'any com a segon del rànquing individual i 7 títols, destacant un Grand Slam, tres Masters i la Copa Masters de final d'any.

Copa Davis[modifica | modifica el codi]

L'any 2006, Đoković va disputar el seu primera eliminatòria de Copa Davis contra el Regne Unit amb dinou anys i, a més, va aconseguir la victòria decisiva que va permetre a Sèrbia i Montenegro manternir-se dins el grup 1 de la zona europea/africana. Després d'aquest enfrontament, diversos mitjans de comunicació britànics van fer públic que Đoković havia mantingut negociacions amb la Lawn Tennis Association perquè s'incorporés a l'equip britànic de Copa Davis aprofitant que s'entrenava en aquest país.[15] Inicialment, Đoković va desmentir aquests rumors perquè la informació no era seriosa.[16] Tanmateix, tres anys després, va confirmar que la seva família havia tingut diverses conversacions amb la LTA per entrar a formar part de l'equip britànic junt a Andy Murray. Ell va confirmar que estava molt agraït per les moltes facilitats que li van oferir però que ell es sentia orgullós de ser serbi i tampoc necessitava els diners que li oferien.[17] En l'edició de 2007, va tenir un paper decisiu en les tres victòries que va obtenir en els seus partits davant Austràlia, que van permetre a Sèrbia ascendir al grup mundial de la Copa Davis en l'any de debut com a país independent de Montenegro. En la primera eliminatòria del 2008 contra Rússia, Đoković va patir problemes de salud per culpa d'un grip i no va poder disputar el primer partit individual, va disputar el de dobles junt a Nenad Zimonjić i també el darrer individual davant Nikolai Davidenko però es va haver de retirar.

En l'edició de 2009 només va poder disputar la primera ronda ja que es va enfrontar a l'equip espanyol sobre terra batuda i va perdre els dos partits individuals que va disputar. En l'edició de 2010, gràcies a ell, Sèrbia va obtenir la seva primera victòria en una eliminatòria del grup mundial. L'evolució en la competició no va acabar a quarts sinó que van accedir a la final després de superar els Estats Units (3-2), Croàcia (4-1) i la República Txeca (3-2). En la final, celebrada a Belgrad, Sèrbia va remuntar un 1-2 per imposar-se per 3-2. Đoković va guanyar els dos partits individuals que va disputar contra Gilles Simon i Gaël Monfils. En total, set victòries individuals i cap derrota per liderar el seu país cap al títol. Tanmateix, el darrer enfrontament que decidia la final el va disputar el seu compatriota Viktor Troicki. En l'edició de 2011, Sèrbia va arribar a semifinals però fou superada per Argentina. Đoković va disputar el partit decisiu de l'eliminatòria contra Juan Martín Del Potro, però es va retirar a causa d'una lesió a l'esquena produïda durant la disputar del US Open. Aquesta va suposar la seva tercera derrota de la temporada 2011, la segona que es produïa a causa d'una retirada.[18]

L'any 2012 va renunciar a participar a la Copa Davis per centrar-se en disputar els Jocs Olímpics. Novament dins l'equip, en la temporada 2013 va col·laborar activament perquè l'equip serbi superés totes les rondes davant Bèlgica, Estats Units i Canadà fins a classificar-se per la final. Malgrat que Djokovic va guanyar els set partits individuals que va disputar, inclosos els dos de la final, l'equip serbi no va poder derrotar l'equip txec malgrat jugar en terreny propi.

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Des de la tardor de 2005 fins al juny de 2006, Đoković fou entrenat per Riccardo Piatti, que dividia el seu temps entre ell i el croat Ivan Ljubičić. En diverses ocasions va intentar convénce'l perquè li dediqués tot el temps però Piatti ho va refusar.[19] Seguidament va contractar l'ex-tennista eslovac Marián Vajda com a entrenador principal però paral·lelament també treballava amb altres professionals per millorar certs aspectes més específics del seu joc. Per exemple, a la primavera del 2007 va treballar les volees i el joc de xarxa amb l'australià Mark Woodforde i entre l'agost de 2009 i l'abril de 2010 va treballar amb l'estatunidenc Todd Martin per millorar la seva seqüència de servei, aquest darrer sense èxit.[20] El juliol de 2010 va afegir al seu equip tècnic el nutricionista Igor Četojević, que li va recomonar la medicina xinesa i l'acupuntura.[21] L'aspecte més important de la seva feina fou el descobriment que Đoković era celíac i no podia menjar gluten, provocant un canvi important en la seva dieta. A poc a poc es va sentir físicament més fort, ràpid i atlètic, i el seu joc se'n va veure beneficiat. El seu rendiment durant tota temporada següent (2011) va ser espectacular.

Palmarès: 44 (43−1)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per Sèrbia Sèrbia
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze Pequín 2008 Individual masculí

Individual: 64 (43−21)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (6−6)
Jocs Olímpics Bronze (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (3−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (18−10)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (10−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (6−4)
Títols per superfície
Dura (34−12)
Gespa (1−3)
Terra batuda (8−6)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 16 de juliol de 2006 Flag of the Netherlands.svg Amersfoort, Països Baixos Terra batuda Flag of Chile.svg Nicolás Massú 7−6(5), 6−4
Finalista 1. 30 de juliol de 2006 Flag of Croatia.svg Umag, Croàcia Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 6−6(1), retirada
Guanyador 2. 2 d'octubre de 2006 Flag of France.svg Metz, França Dura Flag of Austria.svg Jürgen Melzer 4−6, 6−3, 6−2
Guanyador 3. 7 de gener de 2007 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Dura Flag of Australia.svg Chris Guccione 6−3, 6−7(6), 6−4
Finalista 2. 18 de març de 2007 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 5−7
Guanyador 4. 1 d'abril de 2007 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of Argentina.svg Guillermo Cañas 6−3, 6−2, 6−4
Guanyador 5. 6 de maig de 2007 Flag of Portugal.svg Estoril, Portugal Terra batuda Flag of France.svg Richard Gasquet 7−6(7), 0−6, 6−1
Guanyador 6. 12 d'agost de 2007 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−6(2), 2−6, 7−6(2)
Finalista 3. 9 de setembre de 2007 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−7(4), 6−7(2), 4−6
Guanyador 7. 14 d'octubre de 2007 Flag of Austria.svg Viena, Àustria Dura Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 6−4, 6−0
Guanyador 8. 27 de gener de 2008 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 4−6, 6−4, 6−3, 7−6(2)
Guanyador 9. 23 de març de 2008 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of the United States.svg Mardy Fish 6−2, 5−7, 6−3
Guanyador 10. 11 de maig de 2008 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 4−6, 6−3, 6−3
Finalista 4. 15 de juny de 2008 Flag of the United Kingdom.svg Queen's, Regne Unit Gespa Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−7(6), 5−7
Finalista 5. 3 d'agost de 2008 Flag of the United States.svg Cincinnati, Estats Units Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−7(4), 6−7(5)
Finalista 6. 28 de setembre de 2008 Flag of Thailand.svg Bangkok, Tailàndia Dura (i) Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 6−7(4), 4−6
Guanyador 11. 16 de novembre de 2008 Flag of the People's Republic of China.svg Tennis Masters Cup, Xangai, Xina Dura Flag of Russia.svg Nikolai Davidenko 6−2, 7−5
Guanyador 12. 28 de febrer de 2009 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 7−5, 6−3
Finalista 7. 5 d'abril de 2009 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 2−6, 5−7
Finalista 8. 19 d'abril de 2009 Flag of Monaco.svg Montecarlo, Mònaco Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 3−6, 6−2, 1−6
Finalista 9. 3 de maig de 2009 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−7(2), 2−6
Guanyador 13. 10 de maig de 2009 Flag of Serbia.svg Belgrad, Sèrbia Terra batuda Flag of Poland.svg Łukasz Kubot 6−3, 7−6(0)
Finalista 10. 14 de juny de 2009 Flag of Germany.svg Halle, Alemanya Gespa Flag of Germany.svg Tommy Haas 3−6, 7−6(4), 1−6
Finalista 11. 23 d'agost de 2009 Flag of the United States.svg Cincinnati (2) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 1−6, 5−7
Guanyador 14. 11 d'octubre de 2009 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Croatia.svg Marin Čilić 6−2, 7−6(4)
Guanyador 15. 8 de novembre de 2009 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−4, 4−6, 6−2
Guanyador 16. 15 de novembre de 2009 Flag of France.svg París, França Dura (i) Flag of France.svg Gaël Monfils 6−2, 5−7, 7−6(3)
Guanyador 17. 27 de febrer de 2010 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (2) Dura Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni 7−5, 5−7, 6−3
Finalista 12. 12 de setembre de 2010 Flag of the United States.svg US Open (2) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 7−5, 4−6, 2−6
Guanyador 18. 10 d'octubre de 2010 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín (2) Dura Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−2, 6−4
Finalista 13. 7 de novembre de 2010 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 4−6, 6−3, 1−6
Guanyador 19. 30 de gener de 2011 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (2) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 20. 26 de febrer de 2011 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (3) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−3, 6−3
Guanyador 21. 20 de març de 2011 Flag of the United States.svg Indian Wells (2) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 6−3, 6−2
Guanyador 22. 3 d'abril de 2011 Flag of the United States.svg Miami (2) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 6−3, 7−6(4)
Guanyador 23. 1 de maig de 2011 Flag of Serbia.svg Belgrad (2) Terra batuda Flag of Spain.svg Feliciano López 7−6(4), 6−2
Guanyador 24. 8 de maig de 2011 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 7−5, 6−4
Guanyador 25. 15 de maig de 2011 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−4, 6−4
Guanyador 26. 3 de juliol de 2011 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−4, 6−1, 1−6, 6−3
Guanyador 27. 14 d'agost de 2011 Flag of Canada.svg Mont-real (2) Dura Flag of the United States.svg Mardy Fish 6−2, 3−6, 6−4
Finalista 14. 21 d'agost de 2011 Flag of the United States.svg Cincinnati (3) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 4−6, 0−3, retirada
Guanyador 28. 12 de setembre de 2011 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1
Guanyador 29. 29 de gener de 2012 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (3) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5
Guanyador 30. 1 d'abril de 2012 Flag of the United States.svg Miami (3) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−1, 7−6(4)
Finalista 15. 22 d'abril de 2012 Flag of Monaco.svg Montecarlo (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 3−6, 1−6
Finalista 16. 21 de maig de 2012 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 3−6
Finalista 17. 11 de juny de 2012 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 3−6, 6−2, 5−7
Guanyador 31. 13 d'agost de 2012 Flag of Canada.svg Toronto (3) Dura Flag of France.svg Richard Gasquet 6−3, 6−2
Finalista 18. 19 d'agost de 2012 Flag of the United States.svg Cincinnati (4) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 0−6, 6−7(7)
Finalista 19. 10 de setembre de 2012 Flag of the United States.svg US Open (3) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−7(10), 5−7, 6−2, 6−3, 2−6
Guanyador 32. 7 d'octubre de 2012 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín (3) Dura Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 7−6(4), 6−2
Guanyador 33. 14 d'octubre de 2012 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai, Xina Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 5−7, 7−6(11), 6−3
Guanyador 34. 12 de novembre de 2012 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit (2) Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−6(6), 7−5
Guanyador 35. 27 de gener de 2013 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (4) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−7(2), 7−6(3), 6−3, 6−2
Guanyador 36. 2 de març de 2013 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai (4) Dura Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 7−5, 6−3
Guanyador 37. 21 d'abril de 2013 Flag of Monaco.svg Montecarlo Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−2, 7−6(1)
Finalista 20. 7 de juliol de 2013 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon Gespa Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 4−6, 5−7, 4−6
Finalista 21. 9 de setembre de 2013 Flag of the United States.svg US Open (4) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 6−3, 4−6, 1−6
Guanyador 38. 6 d'octubre de 2013 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín (4) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−3, 6−4
Guanyador 39. 13 d'octubre de 2013 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai (2) Dura Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro 6−1, 3−6, 7−6(3)
Guanyador 40. 3 de novembre de 2013 Flag of France.svg París (2) Dura (i) Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 7−5, 7−5
Guanyador 41. 11 de novembre de 2013 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit (2) Dura (i) Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−3, 6−4
Guanyador 42. 16 de març de 2014 Flag of the United States.svg Indian Wells (3) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 6−3, 7−6(3)
Guanyador 43. 30 de març de 2014 Flag of the United States.svg Miami (4) Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−3, 6−3

Períodes com a número 1[modifica | modifica el codi]

Núm. Precedit per Dates Succeït per Setmanes Acumulat
1. Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 04/07/2011 − 08/07/2012 Flag of Switzerland.svg Roger Federer 52 52
2. Flag of Switzerland.svg Roger Federer 05/11/2012 − 06/10/2013 Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 48 101

Dobles: 2 (1−1)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (0−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (1−1)
Títols per superfície
Dura (0−1)
Gespa (1−0)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 7 de gener de 2007 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Dura Flag of the Czech Republic.svg Radek Štěpánek Flag of South Africa.svg Wesley Moodie
Flag of Australia.svg Todd Perry
4−6, 6−3, [13−15]
Guanyador 1. 13 de juny de 2010 Flag of the United Kingdom.svg Queen's, Regne Unit Gespa Flag of Israel.svg Jonathan Erlich Flag of Slovakia.svg Karol Beck
Flag of the Czech Republic.svg David Škoch
6−7(6), 6−2, [10−3]

Equips[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 4 de gener de 2008 Copa Hopman, Perth, Austràlia Dura Flag of Serbia.svg Jelena Janković Flag of the United States.svg Serena Williams
Flag of the United States.svg Mardy Fish
1−2
Guanyador 2. 3−5 de desembre de 2010 Copa Davis, Belgrad, Sèrbia Dura (i) Flag of Serbia.svg Nenad Zimonjić
Flag of Serbia.svg Janko Tipsarević
Flag of Serbia.svg Viktor Troicki
Flag of France.svg Gaël Monfils
Flag of France.svg Michaël Llodra
Flag of France.svg Arnaud Clément
Flag of France.svg Gilles Simon
3−2
Finalista 3. 5 de gener de 2013 Copa Hopman (2) Dura Flag of Serbia.svg Ana Ivanović Flag of the Valencian Community (2x3).svg Anabel Medina Garrigues
Flag of Spain.svg Fernando Verdasco
1−2
Finalista 4. 15−17 de novembre de 2013 Copa Davis, Belgrad, Sèrbia Dura (i) Flag of Serbia.svg Nenad Zimonjić
Flag of Serbia.svg Dušan Lajović
Flag of Serbia.svg Ilija Bozoljac
Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych
Flag of the Czech Republic.svg Radek Štěpánek
Flag of the Czech Republic.svg Lukáš Rosol
Flag of the Czech Republic.svg Jan Hájek
2−3

Rivalitats[modifica | modifica el codi]

Đoković−Nadal[modifica | modifica el codi]

Rafael Nadal i Novak Đoković han coincidit un total de 40 ocasions amb avantatge per part de Nadal de 22 a 18.[22] Đoković el supera sobre pista dura per 14-7, però perd 2-1 sobre gespa i 13-3 sobre terra batuda.[22] Ha esdevingut una de les grans rivalitats de finals primera dècada del segle XXI, emergint com la principal després que ambdós han aconseguit superar Roger Federer, dominador indiscutible del rànquing individual masculí durant tota la dècada. De fet, molts mitjans anomenen aquest fita com a "trivalitat" perquè inclou les rivalitats entre els tres millors tennistes de la dècada (Federer, Nadal, Đoković).[23]

És l'únic tennista que ha aconseguit superar Nadal en més de deu ocasions i junts comparteixen el rècord del partit al màxim de tres sets més llarg de l'Era Open, 4 hores i 2 minuts en la semifinal del Masters de Madrid 2009. Fins a l'any 2011, Nadal dominava clarament aquesta rivalitat en totes les superfícies, però després de l'espectacular temporada 2011, va aconseguir capgirar el resultat sobre pista dura i gespa, encara que sobre terra batuda, Nadal és un dels millors tennistes de la història. Fins a la final del torneig de Wimbledon 2011, Đoković encara no havia pogut superar a Nadal en un Grand Slam després de cinc intents.[24] Són l'única parella masculina que s'han enfrontat en les quatre finals de Grand Slam, i a més, de forma consecutiva.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Đoković Nadal
1. 2006 Roland Garros GS Terra batuda QF Nadal 6−4, 6−4, retirada 1:54 0 1
2. 2007 Indian Wells MS/1000 Dura F Nadal 6−2, 7−5 1:34 0 2
3. 2007 Miami MS/1000 Dura QF Đoković 6−3, 6−4 1:37 1 2
4. 2007 Roma MS/1000 Terra batuda QF Nadal 6−2, 6−3 1:41 1 3
5. 2007 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 7−5, 6−4, 6−2 2:28 1 4
6. 2007 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 3−6, 6−1, 4−1, retirada 1:41 1 5
7. 2007 Canadà MS/1000 Dura SF Đoković 7−5, 6−3 1:51 2 5
8. 2007 Xangai CM Dura (i) RR Nadal 6−4, 6−4 1:44 2 6
9. 2008 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−3, 6−2 1:28 3 6
10. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda SF Nadal 7−5, 2−6, 6−2 3:03 3 7
11. 2008 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 6−2, 7−6(3) 2:49 3 8
12. 2008 Queen's Gold/500 Gespa F Nadal 7−6(6), 7−5 2:16 3 9
13. 2008 Cincinnati MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 7−5 1:26 4 9
14. 2008 Jocs Olímpics, Pequín JO Dura SF Nadal 6−4, 1−6, 6−4 2:10 4 10
15. 2009 Copa Davis CD Terra batuda 1R Nadal 6−4, 6−4, 6−1 2:28 4 11
16. 2009 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−3, 2−6, 6−1 2:43 4 12
17. 2009 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−6(2), 6−2 2:03 4 13
18. 2009 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 3−6, 7−6(5), 7−6(9) 4:03 4 14
19. 2009 Cincinnati MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 6−4 1:32 5 14
20. 2009 París MS/1000 Dura (i) SF Đoković 6−2, 6−3 1:17 6 14
21. 2009 Londres CM Dura (i) RR Đoković 7−6(5), 6−3 1:58 7 14
22. 2010 US Open GS Dura F Nadal 6−4, 5−7, 6−4, 6−2 3:43 7 15
23. 2010 Londres CM Dura (i) RR Nadal 7−5, 6−2 1:52 7 16
24. 2011 Indian Wells MS/1000 Dura F Đoković 4−6, 6−3, 6−2 2:25 8 16
25. 2011 Miami MS/1000 Dura F Đoković 4−6, 6−3, 7−6(4) 3:21 9 16
26. 2011 Madrid MS/1000 Terra batuda F Đoković 7−5, 6−4 2:17 10 16
27. 2011 Roma MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−4, 6−4 2:12 11 16
28. 2011 Wimbledon GS Gespa F Đoković 6−4, 6−1, 1−6, 6−3 2:28 12 16
29. 2011 US Open GS Dura F Đoković 6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1 4:10 13 16
30. 2012 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5 5:53 14 16
31. 2012 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−3, 6−1 1:18 14 17
32. 2012 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 6−3 2:20 14 18
33. 2012 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−4, 6−3, 2−6, 7−5 3:55 14 19
34. 2013 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−2, 7−6(1) 1:52 15 19
35. 2013 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 3−6, 6−1, 6−7(3), 9−7 4:37 15 20
36. 2013 Canadà MS/1000 Dura SF Nadal 6−4, 3−6, 7−6(2) 2:28 15 21
37. 2013 US Open GS Dura F Nadal 6−2, 3−6, 6−4, 6−1 3:21 15 22
38. 2013 Pequín Gold/500 Dura F Đoković 6−3, 6−4 1:27 16 22
39. 2013 Londres CM Dura (i) F Đoković 6−3, 6−4 1:36 17 22
40. 2014 Miami MS/1000 Dura F Đoković 6−3, 6−3 1:23 18 22

Đoković−Federer[modifica | modifica el codi]

Roger Federer i Đoković s'han enfrontat 33 vegades de les quals Đoković n'ha guanyat 16. Només s'han enfrontat en una ocasió sobre gespa amb victòria per Federer mentre que sobre pista dura i terra batuda estan empatats a 13 i 3 respectivament. En el US Open han coincidit en cinc ocasions consecutives, entre elles la primera final de Đoković en un Grand Slam, perdent les tres primeres i guanyant les dues següents. La magnífica ratxa que va realitzar Đoković durant l'inici de la temporada 2011 va finalitzar amb una derrota davant Federer a les semifinals del Roland Garros després de 41 victòries consecutives. És el segon tennista amb més victòries sobre Federer després de Nadal.[25]

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Đoković Federer
1. 2006 Montecarlo MS/1000 Terra batuda 1R Federer 6−3, 2−6, 6−3 1:49 0 1
2. 2006 Copa Davis CD Dura (i) 1R Federer 6−3, 2−6, 6−3 1:58 0 2
3. 2007 Open d'Austràlia GS Dura 4R Federer 6−2, 7−5, 6−3 1:50 0 3
4. 2007 Dubai Gold/500 Dura QF Federer 6−3, 6−7(6), 6−3 2:03 0 4
5. 2007 Canadà MS/1000 Dura F Đoković 7−6(2), 2−6, 7−6(2) 2:13 1 4
6. 2007 US Open GS Dura F Federer 7−6(4), 7−6(2), 6−4 2:24 1 5
7. 2008 Open d'Austràlia GS Dura SF Đoković 7−5, 6−3, 7−6(5) 2:26 2 5
8. 2008 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Federer 6−3, 3−2, retirada 1:12 2 6
9. 2008 US Open GS Dura SF Federer 6−3, 5−7, 7−5, 6−2 2:44 2 7
10. 2009 Miami MS/1000 Dura SF Đoković 3−6, 6−2, 6−3 1:46 3 7
11. 2009 Roma MS/1000 Terra batuda SF Đoković 4−6, 6−3, 6−3 2:11 4 7
12. 2009 Cincinnati MS/1000 Dura F Federer 6−1, 7−5 2:07 4 8
13. 2009 US Open GS Dura SF Federer 7−6(3), 7−5, 7−5 2:34 4 9
14. 2009 Basilea Gold/500 Dura (i) F Đoković 6−4, 4−6, 6−2 2:11 5 9
15. 2010 Canadà MS/1000 Dura SF Federer 6−1, 3−6, 7−5 2:22 5 10
16. 2010 US Open GS Dura SF Đoković 5−7, 6−1, 5−7, 6−2, 7−5 3:44 6 10
17. 2010 Xangai MS/1000 Dura SF Federer 7−5, 6−2 1:42 6 11
18. 2010 Basilea Gold/500 Dura (i) F Federer 6−4, 3−6, 6−1 1:55 6 12
19. 2010 Londres CM Dura (i) SF Federer 6−1, 6−4 1:21 6 13
20. 2011 Open d'Austràlia GS Dura SF Đoković 7−6(3), 7−5, 6−4 3:00 7 13
21. 2011 Dubai Gold/500 Dura F Đoković 6−3, 6−3 1:12 8 13
22. 2011 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−3, 3−6, 6−2 2:07 9 13
23. 2011 Roland Garros GS Terra batuda SF Federer 7−6(5), 6−3, 3−6, 7−6(5) 3:39 9 14
24. 2011 US Open GS Dura SF Đoković 6−7(7), 4−6, 6−3, 6−2, 7−5 3:51 10 14
25. 2012 Roma MS/1000 Terra batuda SF Đoković 6−2, 7−6(4) 1:39 11 14
26. 2012 Roland Garros GS Terra batuda SF Đoković 6−4, 7−5, 6−3 2:05 12 14
27. 2012 Wimbledon GS Gespa SF Federer 6−3, 3−6, 6−4, 6−3 2:19 12 15
28. 2012 Cincinnati MS/1000 Dura F Federer 6−0, 7−6(7) 1:20 12 16
29. 2012 Londres CM Dura (i) F Đoković 7−6(6), 7−5 2:14 13 16
30. 2013 París MS/1000 Dura (i) SF Đoković 4−6, 6−3, 6−2 2:00 14 16
31. 2013 Londres CM Dura (i) RR Đoković 6−4, 6−7(2), 6−2 2:22 15 16
32. 2014 Dubai Gold/500 Dura SF Federer 3−6, 6−3, 6−2 1:45 15 17
33. 2014 Indian Wells MS/1000 Dura F Đoković 3−6, 6−3, 7−6(3) 2:15 16 17

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Títols G − P
Open d'Austràlia A 1R 1R 4R G QF QF G G G QF 4 / 10 43 – 6
Roland Garros A 2R QF SF SF 3R QF SF F SF 0 / 9 36 – 9
Wimbledon A 3R 4R SF 2R QF SF G SF F 1 / 9 38 – 8
US Open A 3R 3R F SF SF F G F F 1 / 9 45 – 8
Jocs Olímpics A No celebrat 3r No celebrat 4t NC 0 / 2 9 – 3
ATP World Tour Finals A A A RR G RR SF RR G G 3 / 7 19 – 9
Victòries / derrotes 2−3 11−11 40−18 68−19 64−17 78−19 61−18 70−6 75−12 74−9 41 / 161 543 – 132
Rànquing a final d'any 186 78 16 3 3 3 3 1 1 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «UNICEF ficha al tenista Novak Djokovic» (en castellà). El Mundo, 31/08/2011. [Consulta: 16/12/2013].
  2. Biografia de Novak Đoković Consulta: 27/09/2011. (anglès)
  3. «Novak Djokovic's Girlfriend Jelena Ristic Watches Him Win 1st US Open Title» (en anglès). Zimbio, 13/09/2011. [Consulta: 27/09/2011].
  4. «After topping Nadal, Djokovic put away Federer to win Rogers Cup» (en anglès). ESPN, 13/08/2007. [Consulta: 11/10/2011].
  5. Trofej OKS – Najuspešniji sportisti. Oks.org.rs. [Consulta: 11/10/2011] (serbi)
  6. Dimon, Ricky. «Federer not surprised by Djokovic retirement» (en anglès). Tennistalk, 27/01/2009. [Consulta: 18/10/2011].
  7. «Novak Djokovic Player Profile» (en anglès). ATP World Tour, 11/05/2009. [Consulta: 20/10/2011].
  8. «Djokovic wins Serbia Open final» (en anglès). BBC, 10/05/2009. [Consulta: 20/10/2011].
  9. «Robin Soderling beats Novak Djokovic to reach semis» (en anglès). BBC, 25/11/2009. [Consulta: 20/10/2011].
  10. «Djokovic Admits That Martin Messed Up His Serve» (en anglès). tennisconnected.com, 12/05/2010. [Consulta: 22/10/2011].
  11. Steinberg, Jacob. «Rafael Nadal v Novak Djokovic - Wimbledon 2011 men's final as it happened» (en anglès). The Guardian, 03/07/2011. [Consulta: 25/10/2011].
  12. «Djokovic has that unbeatable feeling» (en anglès). FoxNews.com, 30/01/2012. [Consulta: 20/11/2012].
  13. Chase, Chris. «Novak Djokovic will be Serbia’s flag bearer at Olympics» (en anglès). Yahoo, 08/06/2012. [Consulta: 20/11/2012].
  14. Fendrich, Howard. «francès Open 2013: Rafael Nadal ousts Novak Djokovic to reach final» (en anglès). The Washington Times, 07/06/2013. [Consulta: 31/12/2013].
  15. Hodgkinson, Mark. «Serbian may join British ranks» (en anglès). The Daily Telegraph, 17/05/2006. [Consulta: 27/10/2011].
  16. «Djokovic dismisses British links» (en anglès). BBC, 04/06/2006. [Consulta: 27/10/2011].
  17. Harman, Neil. «Why Novak Djokovic said no to Great Britain» (en anglès). The Times, 16/10/2009. [Consulta: 27/10/2011].
  18. «Novak Djokovic retires as Argentina beat Serbia to reach final» (en anglès). BBC, 18/09/2011. [Consulta: 28/10/2011].
  19. Harman, Neil. «Djokovic unable to take the strain in battle with Nadal» (en anglès). The Times, 08/06/2006. [Consulta: 07/11/2011].
  20. Perrotta, Tom. «Martin-Djokovic doomed from the outset» (en anglès). ESPN, 13/04/2010. [Consulta: 07/11/2011].
  21. «Ko je sedi čovek u Novakovoj loži?» (en croat). B92, 31/01/2011. [Consulta: 07/11/2011].
  22. 22,0 22,1 «FedEx ATP head 2 head» (en anglès). ATP. [Consulta: 29/10/2011].
  23. «Novak In the Sky With Biplanes» (en anglès). insidetennis.com, 25/04/2011. [Consulta: 29/10/2011].
  24. Clarey, Christopher. «Djokovic Overwhelms Nadal for Wimbledon Title» (en anglès). The New York Times, 03/07/2011. [Consulta: 29/10/2011].
  25. «Federer grabs fourth straight U.S. Open win, 12th career Grand Slam title» (en anglès). ESPN, 10/09/2007-09-10. [Consulta: 03/11/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Novak Đoković