Xangai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Xangai
Shanghai
上海市 (Shanghai Shì)
Localització
Ubicació de Xangai dins de la Xina
Vista de Xangai
El barri de Pudong
El barri de Pudong
Municipi Xangai
Data de fundació 1292
Superfície 6340 km²
Altitud 4 msnm
Població (2013)
  • Densitat
17,836,133 hab.
2.813,27 hab/km²
Coordenades 31° 10′ 00″ N, 121° 28′ 00″ E / 31.166666666667°N,121.46666666667°E / 31.166666666667; 121.46666666667Coord.: 31° 10′ 00″ N, 121° 28′ 00″ E / 31.166666666667°N,121.46666666667°E / 31.166666666667; 121.46666666667
Dirigents:
• Alcalde:

Han Zheng
Agermanaments Xangai està agermanada amb
les següents ciutats i regions:[1][2]

Japó Yokohama, Japó, (1973).
Japó Osaka, Japó, (1974).
Itàlia Milà, Itàlia, (1979).
Països Baixos Rotterdam, Països Baixos, (1979).
Estats Units San Francisco, Estats Units, (1979).
Japó Prefectura d'Osaka, Japó, (1980).
Croàcia Zagreb, Croàcia, (1980).
Corea del Nord Hamhung, Corea del Nord, (1982).
Filipines Manila, Filipines, (1983).
Bèlgica Anvers, Bèlgica, (1984).
Pakistan Karachi, Pakistan, (1984).
Estats Units Chicago, Estats Units, (1985).
Canadà Mont-real (Canadà), (1985).
Grècia El Pireu, Grècia, (1985).
Polònia Gdańsk, Polònia, (1985).
Japó Prefectura de Nagasaki, Japó, (1986).
Alemanya Hamburg, Alemanya, (1986).
Marroc Casablanca, Marroc, (1986).
Suècia Göteborg, Suècia, (1986).
França Marsella, França, (1987).
Brasil São Paulo (Brasil), (1988).
Rússia Sant Petesburg, Rússia, (1988).
Turquia Istanbul, Turquia, (1989).
Vietnam Ciutat Ho Chi Minh, Vietnam, (1990).
Egipte Alexandria, Egipte, (1992).
Colòmbia Bogotà, Colòmbia (1992).
Corea del Sud Pusan, Corea del Sud, (1993).
Vanuatu Port Vila, Vanuatu, (1994).
Nova Zelanda Dunedin, Nova Zelanda, (1994).
Israel Haifa, Israel, (1994).
Uzbekistan Taixkent, Uzbekistan, (1994).
Portugal Oporto, Portugal, (1995).
Iemen Adén, Iemen, (1995).
Namíbia Windhoek, Namíbia, (1995).
Regne Unit Londres, Regne Unit, (1996).
Cuba Santiago de Cuba, Cuba, (1996).
Argentina Rosario, Argentina, (1997).
Finlàndia Espoo, Finlàndia, (1998).
Mèxic Guadalajara, Mèxic, (1998).
Regne Unit Liverpool, Regne Unit, (1999).
Moçambic Maputo, Moçambic, (1999).
Emirats Àrabs Units Dubai, Emirats Àrabs Units, (2000).
Tailàndia Xiang Mai, Tailàndia, (2000).
Sud-àfrica KwaZulu-Natal, Sud-àfrica, (2001).
Equador Guayaquil, Equador, (2001).
Xile Valparaíso, Xile, (2001).
Catalonia Barcelona, Catalunya, (2001).
Noruega Oslo, Noruega, (2001).
Romania Constanţa, Romania, (2002).
Algèria Alger, Algèria, (2003).
Sri Lanka Colombo, Sri Lanka, (2003).
Dinamarca Comtat d'Århus, Dinamarca, (2003).
Eslovàquia Regió de Bratislava, Eslovàquia, (2003).
Nova Zelanda Districte d'Haukari, Nova Zelanda, (2003).
Àustria Salzburg, Àustria, (2004).
Xipre Nicosia, Xipre, (2004).
Irlanda Cork, Irlanda, (2005).
Estats Units Winston-Salem, Estats Units - 2006
Suïssa Basilea, Suïssa, (2007).
Bòsnia i Hercegovina Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina - 2008'

Web

La ciutat de Xangai o Shanghai (xinès: 上海, pinyin: Shànghăi) és la ciutat més poblada del món,17.836.133[3] i la seva metròpoli és la segona de la Xina, per darrere de la megalòpoli de Chongqing i una de les més poblades del món.[4] És al sud del delta del Iang-Tsé. En xinès les abreviatures de Xangai són Hu (tradicional: 沪, simplificat: 沪) i Shen (申).

Administrativament, Xangai és una de les quatre municipalitats de la República Popular de la Xina, totes elles administrades directament pel govern central del país. Xangai és la capital econòmica de la Xina i compta amb més de 4.800 gratacels. Ocupa una superfície de 6.340 Km2 i una població censada de 17.836.133 habitants l'any 2013.[3]

L'àrea on se situa la ciutat va ser colonitzada i assentada per als refugiats que fugien dels mongols cap al 960-1126 aC. En 1842 es va signar el tractat de Nanjing en què el port de Xangai s'obria al comerç occidental després de ser capturada pels britànics durant la Primera Guerra de l'Opi. Tant orientals com occidentals van conviure a Xangai afavorint un ric intercanvi cultural, encara que la població occidental va començar a abandonar la zona al començament de la Guerra del Pacífic, l'any 1941. Aquests van fugir definitivament amb l'arribada al poder dels comunistes, que expropiaren i nacionalitzaren l'economia local i de tota la Xina. VA ser un punt neuràlgic sota el poder de Mao, Xangai va experimentar un espectacular creixement econòmic i turístic durant la dècada del 1990, sent seu de nombroses empreses multinacionals i d'avantguardistes gratacels. L'any 2005 es va fundar el Casal Català de Shanghai. Convertida el 2010 en centre de l'atenció internacional amb l'Expo de Xangai, actualment és la ciutat més cosmopolita i moderna del país.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Xangai escrit en Hanzi
Vista de Xangai

Els dos caràcters xinesos que formen el nom de "Xangai", (上, Shang, i海hǎi) literalment significen "fins, en, o per sobre" i "mar", respectivament, evidentment per la ubicació de Xangai al costat del mar de la Xina Oriental. L'aparició primerenca d'aquest nom data de la Dinastia Song (segle XI), quan ja existeix una confluència de rius i una ciutat amb aquest nom a la zona. Existeixen controvèrsies quant a la forma en la que ha de ser interpretat, però oficials de les històries locals han dit que significa "la part alta del mar". Tanmateix, una altra lectura, sobretot en mandarí, també suggereix el sentit de "anar cap al mar", la qual cosa és coherent amb el port marítim de la ciutat.

Xangai és abreujat en xinès com Hu (沪) o Shen (申). El primer es deriva d'un antic nom de Suzhou Creek, Hu Du (沪渎), mentre que el segon es deriva del nom de Chunshen juny (春申君), un noble local i venerat heroi del Regne Chu al segle III aC el territori inclou la zona de Xangai.

Història[modifica | modifica el codi]

El barri de Pudong de nit

Xangai va començar a cobrar importància com ciutat durant la dinastia Han quan es van començar a desenvolupar la pesca i la indústria de la sal. Al segle XII Xangai era ja un centre important de la indústria del cotó. El 1553 es va construir la muralla de la ciutat, data que es considera el naixement de Xangai com a ciutat.

A principis del segle XIX, Xangai es va convertir en el principal centre industrial i comercial de la Xina gràcies a la seva situació estratègica, propera al riu Yang-tse, que facilitava el comerç amb occident. En finalitzar la Primera Guerra de l'Opi, el 1842, els britànics van exigir que Xangai s'obrís als estrangers. Les relacions entre els habitants de la ciutat i els britànics van ser sempre cordials, ja que es basaven en el mutu interès.

El 1930, Xangai es va convertir en una municipalitat de la República de la Xina. El 1937, després de la Batalla de Xangai,[5] la ciutat va caure en mans dels japonesos. Aquesta ocupació va durar fins al 1945. Durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en punt de refugi de molts europeus. Va ser l'única ciutat del món oberta als jueus durant aquest període.

Amb el triomf de la revolució comunista el 1949, la majoria dels estrangers va abandonar la ciutat. També ho van fer alguns empresaris xinesos que van preferir desplaçar els seus negocis a Hong Kong. Després de molts anys d'estancament, gràcies a l'obertura propiciada per Deng Xiaobing, Xangai va recuperar la seva importància econòmica amb rapidesa i avui dia és un dels motors industrials de la Xina i un dels principals centres financers d'Àsia.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Districtes administratius i comtats a Xangai
Districte de Huangpu

Xangai és administrativament igual que una província i està dividida en 18 districtes i un comtat. No hi ha un únic districte central a la ciutat, ja que el centre urbà s'estén a través de diversos districtes. Les zones econòmiques i de negocis s'inclouen dins el districte de Lujiazui fins a la vora del riu Huangpu, el Bund i tot el Hongqiao, a la vora oest del Huangpu. La Cambra Municipal i els grans centres administratius estan situats al districte de Huangpu, que també disposa de l'àrea comercial i del famós carrer Nanjing. Altres importants zones comercials i turístiques són Xintiandi i Huaihai al districte de Luwan, i Xujiahui al districte de Xuhui. Moltes universitats de Xangai es troben a les zones residencials com els districtes de Yangpu i Putuo.

Nou dels districtes governen Puxi o el nucli antic de Xangai a la vora del riu Huangpu. Aquells nou districtes són coneguts com a Xangai Proper (上海市区) o el cor de la ciutat (市中心):

  • Districte de Huangpu (黄浦区;  Huángpǔ Qū).
  • Districte de Luwan  (卢湾区 Lúwān Qū).
  • Districte de Xuhui(徐汇区 Xúhuì Qū).
  • Districte de Changning (长宁区 Chángníng Qū).
  • Districte de Jing'an  (静安区 Jìng'ān Qū).
  • Districte de Putuo(普陀区 Pǔtuó Qū).
  • Districte de Zhabei (闸北区 Zháběi Qū).
  • Districte de Hongkou.
  • Districte de Yangpu (26472;浦区 Yángpǔ Qū).
  • Districte de Pudong  (浦东新区 Pǔdōng Xīn Qū), situat a la part nova de Xangai, a l'est del riu   Huangpu — del comtat de Chuansha fins al 1992.

8 districtes són ciutats satèl·lit, suburbans o rurals:

  • Baoshan (宝山区 Bǎoshān Qū) — comtat de Baoshan fins al 1988.
  • Minhang (闵行区 Mǐnháng Qū) — comtat de Xangai fins al 1992.
  • Jiading (嘉定区 Jiādìng Qū) — comtat de Jiading  fins al 1992.
  • Jinshan (金山区 Jīnshān Qū) —comtat fins al 1997.
  • Songjiang (松江区 Sōngjiāng Qū) — comtat fins al 1998.
  • Qingpu(青浦区 Qīngpǔ Qū) — comtat fins al 1999.
  • Nanhui (南汇区 Nánhuì Qū) — comtat fins al 2001.
  • Fengxian(奉贤区 Fèngxián Qū) —  comtat fins al 2001.

A l'illa de Chongming:

  • Comtat de Chongming  (崇明县 Chóngmíng Xiàn).

Clima[modifica | modifica el codi]

Encara que Xangai no és directament al mar (la costa està a 40 quilòmetres), la proximitat de la desembocadura del Yangtse (a 20 quilòmetres) fan que la ciutat tingui uns índexs d'humitat elevats durant tot l'any. Té un clima amb estacions marcades. El període de pluges es concentra al maig i a la tardor, amb els monsons. A l'estiu es poden superar els 40 ° C i els hiverns solen ser crus.

Paràmetres climàtics mitjans de Xangai
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 8
(46)
8
(46)
13
(55)
19
(66)
25
(77)
28
(82)
32
(90)
32
(90)
28
(82)
23
(73)
17
(63)
12
(54)
20,41
(69)
Temperatura diària mínima °C (°F) 1
(34)
-1
(30)
4
(39)
10
(50)
15
(59)
19
(66)
23
(73)
23
(73)
19
(66)
14
(57)
7
(45)
2
(36)
11,33
(52)
Precipitació total mm (polzades) 48
(2)
58
(2)
84
(3)
94
(4)
94
(4)
180
(7)
147
(6)
142
(6)
130
(5)
71
(3)
51
(2)
36
(1)
1.135
(45)
Font: BBC[6] 2008

Geografia[modifica | modifica el codi]

L'àrea urbana de Xangai

Xangai es troba al delta del Riu Iang-Tsé, a la costa est de la Xina i aproximadament equidistant entre Pequín i Hong Kong. La municipalitat en si consta de la península entre el Iang-Tsé i la badia de Hangzhou, l'illa de Chongming (la tercera més gran de la Xina) i un ampli nombre de petites illes. Està vorejada al nord i l'oest per la província de Jiangsu, al sud per la de Zhejiang i l'est pel mar de la Xina Oriental. La ciutat en si està dividida en dos pel riu Huangpu, un afluent del Yangtze. El casc o centre històric, el Puxi, es troba al costat oest del Huangpu, mentre que el barri de negocis de la ciutat va emergir a l'est.

La immensa majoria dels 6.218 km2 de Xangai estan coberts per edificis, exceptuant uns petits turons a la part sud-oest, amb una elevació mitjana de 4 metres.[7] El punt més alt es troba a l'illa Dajinshan amb 103 metres. [4 ] La ciutat té diversos rius, canals, rierols i llacs, sent coneguda per la riquesa de l'aigua que brolla de l'àrea drenada del Llac Taihu.[8] La ciutat té diversos rius, canals, rierols i llacs, sent coneguda per la riquesa de l'aigua que brolla de l'àrea drenada del Llac Taihu.

Durant els anys 50 les autoritats comunistes van aixecar, en el que antigament era l'hipòdrom britànic, la plaça del Poble on s'han instal·lat edificis emblemàtics de la ciutat com: l'Ajuntament, el Museu de Xangai o el Gran Teatre de Xangai. D'altra banda, a Lujiazui, el CBD de Xangai, es construiran 50 nous gratacels que se sumaran als ja existents 110 d'aspecte futurista. En aquest districte s'erigeix el Centre Financer Internacional Xangai Hills, que és l'edifici més alt de Xangai amb 101 pisos i 492 metres d'alt. El projecte serà finalitzat en 2012.[9]

Tanmateix, la consciència popular per l'entorn del medi ambient està creixent i la ciutat està invertint en projectes de protecció de l'entorn. Un d'ells és la neteja del riu Suzhou que creua pel centre de ciutat i que es finalitzà el 2008.[10] El govern també està fomentant l'ús d'autobusos i taxis de baix consum, ja que la pol·lució de Xangai és una cosa similar a la de Pequín. Tanmateix, el ràpid desenvolupament de la ciutat durant les últimes dècades la mantenen encara a nivells alts de pol·lució comparables als de ciutats com Los Angeles.[11]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El cens de 2010 estableix el total de la població de Xangai en 23.019.148,representant un creixement de 37,53% a partir dels 16.737.734 d'habitants de l'any 2000.[12][13] 20,6 milions (89.3%) de la població total són urbans, i 2,5 milions (10,7%) són rurals.[14] Sobre la base de la població de l'àrea administrativa total, Shanghai és el segon més gran dels quatre municipis sota jurisdicció central de la Xina, per darrere de Txungking, però generalment es considera la ciutat més gran a la Xina, ja que la població urbana de Txungking és molt menor.[15]

Dins d'aquests 23 milions habitants registrats el 2010 s'hi compten 8.997.000 de immigrants a llarg termini, gairebé el triple dels 3,06 milions de l'any 2000.[16] Aquests representen gairebé la totalitat de l'increment de la població de Xangai, a causa del fet que la taxa de creixement natural ha estat negativa des de 1993 a causa de la baixa taxa de fecunditat.[17] Els principals orígens d'aquests nous habitants són les províncies d'Anhui (29,0%), Jiangsu (16,8%), Henan (8,7%), i Sichuan (7,0%), i el 79% provenen de zones rurals.[16]

98,8% dels habitants de Xangai són de l'ètnia xinesa Han, mentre que el 1,2% pertanyen a diversos grups minoritaris. No obstant això, la població de les minories ha augmentat en un 165,54% des del 2000, molt més ràpid que el creixement de la població en general.[13]

D'acord amb l'oficina Municipal d'Estadístiques de Xangai, hi havia 152,050 estrangers registrats oficialment a Xangai a partir de 2009, un augment de 50% dels 100.011 del 2005. Les tres principals nacionalitats estrangeres eren japonesos (31.490), americans (21.284) i coreans (20.700).[18] Cal tenir en compte que aquestes estadístiques només mostren els residents oficialment registrats, i que el nombre real de ciutadans estrangers residents a Shanghai és probablement molt més gran. Per exemple el 2009, la comunitat de Corea del Sud a Xangai va augmentar a més de 70.000 segons l'agència de notícies Xinhua.[19] Alguns expatriats estrangers es queden a Xangai com a residents a llarg termini, tot augmentant la reputació de Xangai com la ciutat global de la Xina.[20] A més, hi ha un gran nombre de Taiwanesos vivint al municipi (les estimacions de 2010 els quantifiquen al voltant de 700.000).[21]

Economia[modifica | modifica el codi]

Shanghai Stock Exchange, Borsa de Comerç de Xangai

Xangai és sovint considerat com el centre de les finances i el comerç a la Xina continental. El desenvolupament modern es va iniciar amb les reformes econòmiques el 1992, una dècada més tard que moltes de les províncies del Sud de la Xina, però des d'aleshores Xangai ràpidament va superar les províncies i manté la seva funció de centre de negocis a la Xina continental. Xangai també alberga la major quota de mercat a la Xina continental.

Des de 2003, el primer Tren Maglev comercial connecta Shanghai i l'Aeroport Internacional de Xangai-Hongqiao.[22]

Xangai té un dels ports més actius del món. El 2005, Xangai va ocupar el primer lloc del món dels ports més actius en termes de càrrega, la manipulació d'un total de 443 milions de tones de càrrega. En termes de tràfic de contenidors, només és superat per Hong Kong per convertir-se en el segon port més actiu en el món, per darrere de Singapur.[23]

Xangai i Hong Kong són rivals per ser el centre econòmic de la Xina. Hong Kong té l'avantatge d'un sistema jurídic més fort, la integració en el mercat internacional superior, la llibertat econòmica, la banca i una major especialització del servei, impostos més baixos, i una moneda convertible. Xangai té lligams més forts tant a l'interior de la Xina i el govern central, i una base més forta en la indústria manufacturera i la tecnologia. Xangai ha augmentat el seu paper en les finances, banca, i com un important destí per la seu corporativa, alimentant la demanda d'un alt nivell d'educació i de treball modernitzat. La ciutat ha registrat un creixement de dos dígits durant 15 anys consecutius des de 1992. El 2007, el PIB nominal va patir un creixement de 13,3% a 1,2 bilions de i per a l'any 2008 el PIB nominal va ser de 1.37 yuan. Per ser uns 224 mil milions de dòlars.

Com en moltes altres àrees a la Xina, Xangai està experimentant un boom de la construcció. A Xangai, l'arquitectura moderna es caracteritza pel seu estil únic, sobretot en els pisos més alts, amb diversos restaurants planta superior que s'assemblen als OVNIs.

La major part dels edificis de Xangai que s'estan construint avui en dia són de gran alçada, de diversos pisos d'alçada, color i disseny. En l'actualitat existeix una forta concentració d'urbanistes per desenvolupar més "zones verdes" entre els complexos d'apartaments amb la finalitat de millorar la qualitat de vida per als residents de Xangai, bastant d'acord amb "millor ciutat-millor vida" tema de la Expo 2010.


Districte de Pudong i el riu Huangpu
Districte de Pudong i el riu Huangpu

Cultura[modifica | modifica el codi]

Museu de Xangai

Es distingeixen tres etapes fonamentals en l'evolució cultural de Xangai: l'anterior a la finalització de la Segona Guerra Mundial culminada amb l'arribada al poder del comunisme, la qual va romandre sota la fèrria vigilància del govern comunista i la posterior al domini d'aquests.

Abans de la guerra, l'esplendor literari va ser notable. Lu Xun va obrir el camí de la literatura moderna xinesa durant el temps que va passar a Xangai influenciant a nombrosos autors xinesos. L'escriptor té un museu dedicat a la seva persona situat a la casa de Shangying Dll, lloc en què va passar els seus últims anys de vida. En l'escena cinematogràfica, pel·lícules com The Shanghai Gesture (1941), de Josef von Sternberg, o La dama de Xangai (1948), d'Orson Welles, motivaren a preconcebre Xangai com a ciutat del vici. Sota el domini comunista, la producció cinematogràfica local ha estat molt escassa, paral·lela a la de la resta del país.

Museu d'Art de Xangai

En l'actualitat, Xangai disposa d'una àmplia oferta cultural a la que es destaquen: la Companyia de Ballet de Xangai, l'Orquestra Simfònica de Xangai, l'Orquestra Filharmònica de Xangai i la Shanghai Municipal Performance Company. Els edificis més notables són l'Auditori de Xangai, el Majestic Theatre i especialment el Gran Teatre de Xangai, que és l'epicentre de l'escena musical i teatral de la ciutat. En aquests dos últims edificis solen representar òperes tant tradicionals com modernes, ja que són una de les grans passions de la població de Xangai.

Xangai presumeix de tenir importants museus com el Museu de Xangai, el Museu d'Art o el Museu Municipal d'Història de Xangai. El primer conté més de 120.000 peces històriques xineses al llarg dels seus quatre plantes. Va ser inaugurat el 1952 i reconstruït el 1994. La seva oferta és enterament nacional, representant la cronologia de la història xinesa mitjançant la ceràmica, escultura o pintura. D'altra banda, el Museu Municipal d'Història de Xangai és el més modern i car de la ciutat. Ofereix als seus visitants un recorregut per la història de la ciutat mitjançant les noves tecnologies.

Un dels edificis del Jardí Yuyuan

L'arquitectura local disposa d'un ampli i variat ventall d'estils arquitectònics. El Bund, situat a la vora del riu Huangpu, conté una rica col·lecció d'edificis de començaments de segle XX, altres neoclàssics com el HSBC Building o Art Deco com la Sassoon House, edifici inclòs en el Peace Hotel. Diverses zones d'antiga concessió estrangera estan ben conservades i fins i tot, a pesar del ràpid creixement de la ciutat, al centre històric encara posseeix edificis d'estil tradicional com el Jardí Yuyuan. Recentment, s'ha desenvolupat una important quantitat de nous estils arquitectònics que van de lo escentra fins moderns i futuristes gratacels. Alguns exemples de les noves tendències arquitectòniques són els anteriorment esmentats Museu de Xangai i el Gran Teatre de Xangai.

L'únic element cultural purament de Xangai són les shikumens (石库门), les cases tradicionals. Cada residència està connectada i organitzada en carrerons rectes, coneguts com a lòngtangs (弄堂). Aquest tipus d'edificació guarda certa semblança a les típiques terraced houses i els petit hôtel dels països anglosaxons, distingides per l'alt i pesant mur de maó frontal de cada casa. El nom "shikumen" vol dir, literalment, "porta de pedra".

D'altra banda, el Shanghai World Financial Center de 492 metres d'altitud és el gratacel més gran de la Xina i ocupa la segona posició pel que fa a la resta del món. La Torre Perla Oriental, un dels símbols de Xangai, mesura 468 metres d'alt i es troba en el centre de la ciutat. Tanmateix, l'edifici més espectacular que s'està construint a Xangai és el Shanghai Center, situat al districte de Pudong. Mesurarà 568 metres, constarà de 118 plantes i es preveu la seva finalització per a 2010.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia de Xangai (上海菜), coneguda també com a Hu cai (沪菜), pinyin: hù cài) és una varietat de cuina xinesa, i no només circumscrita a la ciutat de Xangai sinó que és molt popular entre els habitants de la Xina. Es pot dir que no posseeix una cuina amb identitat pròpia, es tracta d'un refinament o modificació de les gastronomies veïnes de les províncies adjacents de Jiangsu i Zhejiang.

Turisme[modifica | modifica el codi]

El turisme és un sector important de l'economia xinesa i Xangai és un dels emplaçaments preferits dels turistes a l'hora de viatjar a la Xina. Només en el Dia Nacional de la Xina, que forma part d'una de les tres "setmanes d'or" turístiques del país, la ciutat va rebre més de 4 milions de turistes.[24]

Carrer Nanjing, per a vianants

Un dels reclams de la ciutat són els seus històric carrers, el Bund, on se situen 24 edificis que evidencien les restes del poder colonial britànic i que conformen tot un ventall d'estils arquitectònics com ara romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, beaux -arts o Art Deco. Entre ells destaquen la duana (amb la seva famosa campana "Big Ching"), l'antic Banc de Hong Kong i Xangai, el Peace Hotel i el Banc de la Xina.

Aquest passeig envoltat de clàssiques edificacions es contrasta amb el modern i futurista districte de Pudong, situat davant del Bund, a l'altre extrem de la vora del riu Huangpu i en el que emergeix la imponent Torre de Televisió Perla d'Orient. La torre és la tercera més alta del món amb 468 metres i posseeix tres imponents esferes. Una altra torre imprescindible de la ciutat és la Jin Mao i els seus 88 pisos.

Els Jardins Yuyuan i el basar van ser fundats el 1559 pel funcionari Pa Yunduan. Estan situats al centre històric de la ciutat i han estat restaurats en diverses ocasions a causa del fet que, entre altres coses, van ser saquejats en el segle XIX per colonialistes occidentals. Un altre dels famosos llocs de Xangai és la Seu del Primer Congrés Nacional del partit comunista xinès, convertit ara en museu que testifica la reunió que van mantenir Li Hanjun i Mao Tse-Tung el 23 de juliol de 1921 en una de les habitacions. Va ser restaurat el 1998.

La Duana i l'antic Banc de Hong Kong i Xangai, al Bund.

La Plaça del Poble s'erigeix en l'antic hipòdrom de la ciutat i té forma de mitja lluna. En ella es troben el gran teatre de Xangai, el saló d'exposicions de planificació urbanística, l'edifici governamental i el museu de Xangai. Al llarg de la història s'han produït importants esdeveniments en la plaça com les manifestacions de la Guàrdia Roja en els anys 60 i la protesta popular de 1989. Un dels carrers que desemboquen a la plaça és la mítica i peatonal Nanjing, en què es donen cita nombroses botigues i comerços, fent d'ella un dels principals atractius pel turisme exterior de Xangai. Un altre carrer molt coneguda a Xangai és la de Zhapu lu, plena de restaurants, cartells lluminosos i un continu trànsit.

Al Temple del Buda de Jade es pot trobar les estàtues de Buda procedents de la Birmània del segle XIX i elaborades amb jade. El Xintiandi, per la seva banda, és una zona d'antigues shikumen (les cases tradicionals) que ara tenen una atractiva oferta comercial amb bars, restaurants, cinemes i botigues, situat al cor de la ciutat històrica.

Molt popular també és al barri francès de Xangai, el llegat són una sèrie de cases d'un característic estil arquitectònic colonial francès, i el temple Jing'an.

Educació[modifica | modifica el codi]

Xangai acull nombroses universitats de renom, i escoles superiors, tant públiques com privades, com són:

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ciutats agermanades
  2. Estadístiques de Xangai: Ciutats agermanades
  3. 3,0 3,1 «Cities: largest (without surrounding suburban areas)». Geohive.
  4. «Shanghai population tops 20m». China Daily, 2003-12-05. [Consulta: 2008-03-22].
  5. Tucker, Spencer. Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.453. ISBN 1598844296. 
  6. «Average Conditions Shanghai, China». BBC. [Consulta: 2008-03-12].
  7. «Shanghai Statistical Yearbook». Shanghai Municipal Government, 2006. [Consulta: 2008-03-20].
  8. «Shanghai travel guide - Geography». TravelChinaGuide.com, 2008-02-23. [Consulta: 2008-03-20].
  9. «50 rascacielos más para Shanghái en 2012». El Mundo, 12 de juny de 2008.
  10. «Suzhou Creek clean-up on track». People's Daily Online, 2006-12-07. [Consulta: 2008-05-11].
  11. «Environmental Protection in China's Wealthiest City». The American Embassy in China, juliol 2001. [Consulta: 2008-05-11].
  12. «Communiqué of the National Bureau of Statistics of People's Republic of China on Major Figures of the 2010 Population Census». National Bureau of Statistics of China.
  13. 13,0 13,1 «Shanghai 2010 Census Data». Eastday.com.
  14. «上海人口分布呈现城市化发展和郊区化安居态势». Shanghai Statistics Bureau of Statistics, 23 setembre 2011.
  15. Chan, Kam Wing. «Misconceptions and Complexities in the Study of China's Cities: Definitions, Statistics, and Implications». Eurasian Geography and Economics, 48, 4, 2007, pàg. 383–412. DOI: 10.2747/1538-7216.48.4.383 [Consulta: 13 Septembre 2011]., p. 395.
  16. 16,0 16,1 «外省市来沪常住人口发展现状及特征». Shanghai Statistics Bureau of Statistics, 23 Septembre 2011.
  17. «Shanghai». United Nations Economic and Social Commission for Asia and the Pacific.
  18. «Resident Foreigners In Shanghai In Main Years». Stats-sh.gov.cn. [Consulta: 2011-12-11].
  19. «在华居住韩国人达百万 北京人数最多达二十万». Xinhua News Agency [Consulta: 1 Desembre 2009].
  20. Farrer, James. «New Shanghailanders or New Shanghainese? narratives of emplacement of western expatriate settlers in Shanghai». The Journal of Ethnic and Migration Studies, 36, 6, 2010, pàg. 1–18.
  21. «70万台湾人移居上海». dwnews.com, 2010. [Consulta: 12 Febrer 2011].
  22. Rodrigue, Jean-Paul. The Geography of Transport Systems (en anglès). Taylor & Francis, 2009, p.67. ISBN 0415483239. 
  23. «["http://transport.tdctrade.com/content.aspx?data=Logistics_content_en&contentid=1004574" Shanghai port TEU throughput ranks 2nd largest in the world]». Hong Kong Trade Development Council.
  24. «"Semana de Oro" produce 337 MDD de ingresos turísticos para Shanghai». , 12 de juny de 2008.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Danielson, Eric N.. Discover Shanghai (en anglès). Singapore: Marshall Cavendish, 2010. 
  • Danielson, Eric N.. Shanghai and the Yangzi Delta (en anglès). Singapore: Marshall Cavendish/Times Editions, 2004. ISBN 981-232-597-2. 
  • Elvin, Mark. "Market Towns and Waterways: The County of Shanghai from 1480 to 1910," in The City in Late Imperial China, ed. by G. William Skinner (en anglès). Stanford: Stanford University Press, 1977. 
  • Johnson, Linda Cooke. Shanghai: From Market Town to Treaty Port (en anglès). Stanford: Stanford University Press, 1995. 
  • Johnson, Linda Cooke. Cities of Jiangnan in Late Imperial China (en anglès). Albany: State University of New York (SUNY), 1993. ISBN 0791414248. 
  • Horesh, Niv. Shanghai's Bund and Beyond (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2009. 
  • Erh,Deke and Johnston, Tess. Shanghai Art Deco (en anglès). Hong Kong: Old China Hand Press, 2007. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]