Gratacel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Burj Dubai, 828m (2007)
The Empire State a Nova York

Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment, el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres d'alçada.

La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat.

Aquestes agrupacions de gratacels solen dibuixar una línia d'horitzó característica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong.

Història[modifica | modifica el codi]

Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i els ascensors. Abans del segle XIX els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis normals. Els primers gratacels van aparèixer a finals del segle XIX a ciutats amb alts índexs de població com Nova York, Londres o Xicago. No obstant això, els constructors de Londres i Xicago es van trobar amb normes que limitaven la seva altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seva seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle XX Nova York va ser la ciutat capdavantera en aquest tipus de construccions.

El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building, dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney. Va ser construït entre el 1884 i el 1885 i constava de deu plantes. No obstant això, avui en dia la seva altura no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seria considerat gratacel. L'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building, de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.

A partir dels anys 30' van començar a aparèixer gratacels en ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid el 1950.

Avantatges i inconvenients[modifica | modifica el codi]

El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. Aquest sol ésser el motiu pel que els promotors immobiliaris decideixen emprendre aquest tipus d'obres, per la possibilitat de vendre o llogar una gran quantitat d'habitatges o oficines sol compensar l'enorme despesa de construir aquests edificis. La raó per la qual les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus treballadors i treballadores en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, car es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilitat els intercanvis entre elles. Això, evidentment, podria fer-se en edificis de menor mida, però els gratacels permeten que això es doni en el centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic hi faciliten l'accés a treballadors i clients. A més, aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic com el metro en comptes de l'automòvil o l'autobús, amb el què això suposa en la reducció de contaminació atmosfèrica. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos...). D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.

Però existeixen també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament... Instal·lacions la despesa de les quals recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi. Existeixen també problemes derivats de llur gran altura:

  • Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.
  • Els ascensors han de ser ràpids, per la necessitat de no emprar molt de temps en arribar al pis desitjat. Però unes acceleracions excessives poden provocar desmais.
  • Pitjors condicions per suportar terratrèmols. Tanmateix, això es té en compte alhora del seu disseny, arribant a ser més resistents que els edificis baixos.
  • Un edifici alt suporta pitjor el vent, i en el càlcul de la seva estructura ese té en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent és més fort com més ens allunyem del terra.
  • Els fonaments han de suportar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent.
  • L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic i geofísic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.
  • És més difícil d'evacuar en cas d'emergència. Veure Atemptats de l'11 de setembre de 2001. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai i la notorietat d'aquests edificis poden convertir els gratacels en bons objectius per atacs terroristes.

Llista dels 50 gratacels més alts del món[modifica | modifica el codi]

Qualificació Edifici Ciutat Altura Nombre de pisos Data d'acabament de l'estructura
1 Burj Khalifa Dubai 828 m 160 2009
2 Taipei 101 Taipei 509 m 101 2003
3 Petronas Tower 1 Kuala Lumpur 452 m 88 1998
4 Petronas Tower 2 Kuala Lumpur 452 m 88 1998
5 Sears Tower Xicago 442 m 108 1974
6 Jin Mao Xangai 421 m 88 1998
7 2 International Finance Centre Hong Kong 415 m 88 2003
8 CITIC Plaza Guangzhou 391 m 80 1997
9 Shun Hing Square Shenzhen 384 m 69 1996
10 Empire State Building Nova York 381 m 102 1931
11 Central Plaza Hong Kong 374 m 78 1992
12 Bank of China Tower Hong Kong 367 m 72 1990
13 Emirates Office Tower Dubai 355 m 54 2000
14 Tuntex Sky Tower Kaohsiung 348 m 85 1997
15 Aon Center Xicago 346 m 83 1973
16 The Center Hong Kong 346 m 73 1998
17 John Hancock Center Xicago 344 m 100 1969
18 Ryugyong Hotel Pyongyang 330 m 105 1992
19 Burj al-Arab Dubai 321 m 60 1999
20 Chrysler Building Nova York 319 m 77 1930
21 Bank of America Plaza Atlanta 312 m 55 1992
22 US Bank Tower Los Angeles 310 m 73 1990
23 Menara Telekom Kuala Lumpur 310 m 55 2001
24 Emirates Hotel Tower Dubai 309 m 56 2000
25 AT&T Corporate Center Xicago 307 m 60 1989
26 JPMorganChase Tower Houston 305 m 75 1982
27 Baiyoke Tower II Bangkok 304 m 85 1997
28 Two Prudential Plaza Xicago 303 m 64 1990
29 Kingdom Centre Riyadh 302 m 41 2002
30 First Canadian Place Toronto 298 m 72 1976
31 Yokohama Landmark Tower Yokohama 296 m 70 1993
32 Wells Fargo Plaza Houston 296 m 71 1983
33 311 South Wacker Drive Xicago 293 m 65 1990
34 SEG Plaza Shenzhen 292 m 70 2000
35 American International Nova York 290 m 66 1932
36 Key Tower Cleveland 289 m 57 1991
37 Plaza 66 Xangai 288 m 66 2001
38 One Liberty Place Filadèlfia 288 m 61 1987
39 Bank of America Tower Seattle 285 m 76 1985
40 Tomorrow Square Xangai 285 m 55 2003
41 Cheung Kong Centre Hong Kong 283 m 62 1999
42 Trump Building Nova York 283 m 70 1930
43 Bank of America Plaza Dallas 281 m 72 1985
44 OUB Centre Singapur 280 m 63 1986
45 Republic Plaza Singapur 280 m 66 1995
46 UOB Plaza One Singapur 280 m 66 1992
47 Citigroup Center Nova York 279 m 59 1977
48 Hong Kong New World Tower Xangai 278 m 61 2002
49 Scotia Plaza Toronto 275 m 68 1988
50 Williams Tower Houston 275 m 64 1983

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gratacels