Seül

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seül
서울
Localització
Localització de Seül a Corea del Sud
Localització de Seül a Corea del Sud
Des d'amunt i esquerra: Torre de Seül,
Cheonggyecheon, Namdaemun, Gangnam-gu,
Gyeongbokgung i Jongno
Ciutat especial Corea del Sud
Gentilici Seulita
coreà
Superfície 605,52 km²
Altitud 18 msnm
Població (2010[1])
  • Densitat
9,794,304 hab. 17,219 hab/km²
Coordenades nd
Dirigents:
• Alcalde:

Oh Se-hoon
Fus horari UTC+9
Web

Seül (hangul: 서울, Seoul) és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea. La ciutat està situada prop de la costa oest de la Península de Corea, travessada pel riu Han. És al sud de la Zona Desmilitaritzada, però tanmateix al nord-oest del país, i prop de la frontera. La ciutat és el centre polític, cultural, social i econòmic de Corea del Sud. També és un centre internacional de negocis, finances, corporacions multinacional i organitzacions globals, ja que és capital d'una de les economies més importants d'Àsia.

D'acord amb l'ONU, Seül té 9.794.304 milions d'habitants (segons un cens de l'any 2010), que repartits a una superfície de 613 km2 crea densitats de població altíssimes. L'àrea metropolitana, que inclou el port d'Incheon, i la ciutat residencial de Seongnam, té més de 20 milions d'habitants (concretament, uns 23.616.000 habitants), una de les més poblades del món.[2] En anys recents, el govern metropolità ha dut a terme un extens programa de neteja de l'aigua i l'aire de la ciutat, però, la contaminació ambiental encara és un dels problemes més servers que pateixen.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom en català Seül, probablement influït per l'adaptació francesa Séoul, procedeix d'una interpretació errònia de la transcripció oficial Seoul, en la qual el dígraf eo representa una o oberta, per la qual cosa la pronunciació coreana s'assembla més a Soül o Saül que a Seül.

A diferència d'alguns topònims coreans, Seoul (literalment "capital") només es pot escriure en hangul (서울); no admet escriptura en caràcters hanja per tractar-se d'una paraula completament coreana, sense arrel xinesa.

El 19 de gener de 2005 es va suscitar una certa controvèrsia quan l'ajuntament de la ciutat va demanar públicament a la Xina que deixés d'anomenar la ciutat pel seu nom tradicional en xinès, Hàntxéng (漢城, en coreà Hanseong, nom antic de la ciutat),[3][4][5] i que adoptés en el seu lloc el nom de Xǒu'ěr (首爾), adaptació fonètica al xinès del nom en coreà actual. Aquesta decisió de l'ajuntament de Seül ha estat rebuda amb un cert desdeny a la República Popular Xina i a Taiwan. En qualsevol cas, alguns mitjans de comunicació en xinès ja han començat a utilitzar el nom encunyat per l'ajuntament de Seül, mentre que aquest ja utilitza el nou nom en els seus fullets d'informació turística en llengua xinesa.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

El tradicional Seül és l'antiga ciutat de la dinastia Joseon, que avui forma el centre de la metròpolis, on es concentren palaus, edificis governamentals, seus de grans empreses, hotels i els mercats tradicionals. Aquesta àrea ocupa la vall de Cheonggyecheon (청계천). Al nord es troba la muntanya Bukhan i al sud la muntanya Namsan. Més al sud es troben els vells suburbis de Yongsan-gu i Mapo-gu, i el riu Han. El World Trade Center de Corea està a Gangnam-gu. Yeouido és una illa en el centre del riu Han, i és seu de l'Assemblea Nacional i d'un gran nombre d'edificis d'oficines. A Songpa-gu es troba l'Estadi olímpic al sud del riu.

La planificació urbanística va començar quan al segle XIV es va declarar definitivament capital del país. Els palaus reials de la dinastia Joseon encara es conserven.

Clima[modifica | modifica el codi]

En comú amb la resta de Corea del Sud, Seúl té un clima continental humit (segons la classificació climàtica de Köppen Dwa), tot i el que el país està envoltat per aigua per tres costats.[6] Els estius són generalment càlids i humits, amb el Monsó asiàtic de l'est tenint lloc des del juny fins al juliol. L'agost, el mes més càlid, té unes temperatures mitjanes d'entre 22 °C a 30 °C (72 °F a 86 °F), amb possibilitats de temperatures més altes. Els hiverns són sovint molt freds amb unes temperatures mitjanes al mes de gener d'entre -7 °C a 1 °C (19 °F a 33 °F) i generalment són molt més secs que els estius, tot i que, de mitjana, Seül té 28 dies de neu a l'any.

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Mitjana temp. màx. °C 1,6 4,1 10,2 17,6 22,8 26,9 28,8 29,5 25,6 19,7 11,5 4,2
Mitjana temp. mín. °C -6,1 -4,1 1,1 7,3 12,6 17,8 21,8 22,1 16,7 9,8 2,9 -3,4
Mitjana de pluges en mm 21,6 23,6 45,8 77,0 102,2 133,3 327,9 348,0 137,9 49,3 53,1 24,9
Hores de sol 158,4 163,3 197,5 210,7 224,3 187,8 130,7 155,3 184,5 200,5 151,3 149,9
Humitat 62,6 61,0 61,2 59,3 64,1 71,0 79,8 77,4 71,0 66,2 64,6 66,9
Font: [1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers jaciments d'activitat humana daten del paleolític. El regne de Baekje va fundar-hi la capital dels seus dominis, Wiryesung, a la regió de l'actual Seül el 18 aC. Els anomenats Tres regnes de Corea van lluitar durant segles pel control de la zona, amb successives destruccions i addicions a la ciutat, ja que era el principal nus de comunicacions i qui dominava aquest punt estratègic, partia amb gran avantatge per a dominar la resat de la península. A l'Edat Mitjana, concretament en el segle XI la dinastia Goryeo va construir un a Seül, palau per reforçar-ne la capitalitat, oficialitzada el 1394, denominant-la la Capital del Sud.

Justament, l'any 1394 va canviar el nom Hanyang (한양) al de Hanseong (한성) en convertir-se en la capital de la dinastia Joseon (aquest és el nom que avui en dia encara utilitzen els xinesos).

A partir del segle XIX va començar un període de modernització de la població, amb la introducció de l'electricitat i xarxes telefòniques molt abans que la majoria de ciutats asiàtiques. Es va anomenar Gyeongseong (경성) o Keijo en japonès, durant el període d'ocupació japonesa (1910-1945) i finalment Seül després de la finalització de la Segona Guerra Mundial. La paraula Seül va ser utilitzada des del regne Silla (57 aC-935). La paraula procedeix de 'seobeol' o 'seorabeol'. Ambdues es refereixen a Gyeongju, llavors la capital de Silla, i significa capital. Gyeong també significa "capital" i s'utilitza per a referir-se a Seül als senyals de carretera i ferrocarrils (per exemple, el ferrocarril Gyeongbu (Seül-Busán) i l'autopista Gyeongin (Seül-Inchon).

Originalment rodejada per una muralla circular per a protegir a la població dels atacs enemics, lladres i tigres (l'avui en dia escàs tigre siberià abundava a tota la península).

Força malmesa durant la Guerra de Corea, fet que va provocar una gran destrucció al nucli urbà, recuperat parcialment amb ajuda nord-americana, l'auge econòmic del país l'ha convertit en la segona metròpolis més gran de l'Àsia continental; pel seu mercat laboral en expansió, és nucli d'atracció d'immigració.

La capital coreana va ser la seu dels Jocs Asiàtics de 1986;[7] posteriorment, va ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988[8] i conjuntament amb el Japó, del mundial de futbol de 2002.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Districtes de Seül

Seül està dividida en 25 gu (구;區 "districtes"), els quals estan subdividits en 522 dong. Aquests dong es divideixen en 13,787 "tong", que al seu torn estan subdividits en 102.796 ban en total.

Trasllat de la capital[modifica | modifica el codi]

L'11 d'agost del 2004 el govern de Corea del Sud anuncià que la capital es traslladaria a l'àrea de Gonju el 2007, i que el procés no s'acabaria abans del 2012.[9] Tot i ser part del programa electoral, aquest pla ha generat una gran controvèrsia. El 21 d'octubre del 2004 la Cort Constitucional declarà que la llei especial de trasllat de la capital era anticonstitucional, ja que es tractava d'una gran qüestió nacional que requeria un referèndum o bé una modificació de la constitució.

Turisme i llocs històrics[modifica | modifica el codi]

Pagoda Buyong-jeon al jardí secret del Biwon a Txangdeokgung.
Museu Nacional [d'Art i d'Història] de Corea.
El Jongmyo.
Una botiga de porcellana tradicional al carrer Insadong.
El Museu Nacional d'Art Tradicional de Korea del Sud.
Budes al temple Bongeun Sa a Seül.

Palaus[modifica | modifica el codi]

La dinastia Joseon va construir els cinc grans palaus anomenats:

Hi ha un palau menor:

Museus[modifica | modifica el codi]

Temples i Mausoleus[modifica | modifica el codi]

Altres llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Insa-dong. Barri al districte de Jongno-gu. El carrer principal és Isadong-gil, carrer típic coreà amb botigues d'antiguitats, cases de té i restaurants coreans. Els diumenges es tanca al tràfic i es converteix en zona de vianants. Estació de metro Jonggak, línia 1.
  • Palau Gyeongbokgung. El palau més antic de la dinastia Joseon. Estació de metro Gyeongbokgung, línia 3.
  • Carrer Myeong-dong. Carrer comercial amb botigues de moda jove i boutiques al districte de Jung-gu. Estació de metro Myeong-dong, línia 4.
  • Mercat Namdaemun. A pocs passos del centre s'hi troba aquest antic i tradicional mercat. Namdaemun significa "gran porta del sud", ja que molt a propo hi ha l'antiga porta sud de la ciutat. La porta en si es coneix com a Namdaemun o Sungnyemun. En aquest mercat a l'aire lliure es ven roba, flors, menjar i materials de construcció, entre altres coses. Estació Hoehyeon, línia 4.
  • Cerro Namsan. Literalment "muntanya del sud". Ofereix una vista panoràmica de la ciutat i diverses recreacions. Al cim hi haun restaurants, cafès i la torre de comunicacions nord de Seül. És possible arribar-hi mitjançant un telefèric. Estació de metro Myeong-dong, línia 4.
  • Parc Txangtx'ungdan. Parc als peus del cerro Namsan, distrite Jung-gu.
  • Itaewon. Barri turístic del distrite de Yongsan-gu. És el més occidental de les àrees de Seül. Restaurants, botigues i vida nocturna. Juntament amb Insadong i la Torre Seül és un dels llocs més visitats pels turistes. Estació de metro Itaewon, línia 6.
  • Sintxon. En aquesta àrea s'hi troben les 3 universitats més importants de Seül. Els seus carrers estan replets de cafès, restaurants i botigues. Estació de metro Sitxon, línia 2.
  • Gangnam. Aquesta àrea al sud de Seül, districte de Gangnam-gu, concentra al seu voltant galeries d'art, bautiques, cafès i vida nocturna. També s'hi troba el Centre de Convenció i Exhibició (COEX), COEX Mall i el World Trade Center de Seül, y l'acuari de la capital. Estació de metro Gangnam, línia 2.

Edificis i arquitectura[modifica | modifica el codi]

Tot i la forta restricció governamental per a la construcció de gratacels, a Seül, és comú observar grans complexos de gratacels destinats tant a fins comercials com residencials, i fins i tot existeixen indústries departamentals ubicades en ells.

L'edifici més alt de Seül és la Tower Palace 3, un complex residencial d'ús mixt amb una altura que arriba als 264 metres.

Economia[modifica | modifica el codi]

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Aeroport International de Inchon

N'hi ha dos: l'aeroport de Gimpo va ser l'únic aeroport de la ciutat fins a l'obertura de l'Aeroport Internacional de Inchon.

Metro[modifica | modifica el codi]

El metro de Seül, inaugurat el 1974, és un dels sistemes de metro més extensos i amb més trànsit del món. A més de connectar tots els districtes de la metròpoli, el metro de Seül cobreix la província de Gyeonggi i la ciutat veïna de Inchon, i el 2005 assolí la província de Chungcheong del Sud. Té un recorregut de 287 quilòmetres distribuïts en nou línies i s'estima que s'hi realitzen vuit milions de viatges cada dia.

Tren[modifica | modifica el codi]

Tren d'alta velocitat de la companyia Korea Train Express (KTX).

Seül està connectada amb tren amb totes les ciutats importants de Corea, i també amb la xarxa de trens d'alta velocitats coreans (KTM), que circulen a més de 300 km/h.

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Pràcticament tots els residents de Seül són coreans, amb algunes minories xineses i japoneses. Un ràpid creixement de la població de resident internacionals fa que ara representin prop d'un 2% del total de la població.[10]

La població de la ciutat va sobrepassar els 10.421.000 al final de l'any 2007 i el nombre d'estrangers er ade 229.000, constituint el 2,2% de la població.

Nom Població Àrea Densitat de població
Dobong-gu (도봉구; ) 381.732 20,8 km² (8,0 sq mi) 18.353 /km² (47.530 /sq mi)
Dongdaemun-gu (동대문구; ) 367.596 14,2 km² (5,5 sq mi) 25.887,0 /km² (67.047 /sq mi)
Dongjak-gu (동작구; ) 404.872 16,35 km² (6,31 sq mi) 24.762 /km² (64.130 /sq mi)
Eunpyeong-gu (은평구; ) 442.604 29,7 km² (11,5 sq mi) 14.902 /km² (38.600 /sq mi)
Gangbuk-gu (강북구; ) 340.765 23,6 km² (9,1 sq mi) 14.439 /km² (37.400 /sq mi)
Gangdong-gu (강동구; ) 472.244 24,587 km² (9,493 sq mi) 19.207 /km² (49.750 /sq mi)
Gangnam-gu (강남구; ) 556.964 39,55 km² (15,27 sq mi) 14.083 /km² (36.470 /sq mi)
Gangseo-gu (강서구; 西) 557.373 41,4 km² (16,0 sq mi) 13.463,1 /km² (34.869 /sq mi)
Geumcheon-gu (금천구; ) 256.966 13,01 km² (5,02 sq mi) 19.751,4 /km² (51.156 /sq mi)
Guro-gu (구로구; ) 416.405 20,11 km² (7,76 sq mi) 20.706 /km² (53.630 /sq mi)
Gwanak-gu (관악구; ) 522.467 29,57 km² (11,42 sq mi) 17.669 /km² (45.760 /sq mi)
Gwangjin-gu (광진구; ) 381.568 17,05 km² (6,58 sq mi) 22.379,4 /km² (57.962 /sq mi)
Jongno-gu (종로구; ) 23,92 km² (9,24 sq mi)
Jung-gu (중구; ) 135.173 9,96 km² (3,85 sq mi) 13.572 /km² (35.150 /sq mi)
Jungnang-gu (중랑구; ) 440.863 18,50 km² (7,14 sq mi) 23.830,4 /km² (61.720 /sq mi)
Mapo-gu (마포구; ) 393.196 23,87 km² (9,22 sq mi) 16.472,4 /km² (42.663 /sq mi)
Nowon-gu (노원구; ) 619.509 35,44 km² (13,68 sq mi) 17.481 /km² (45.280 /sq mi)
Seocho-gu (서초구; ) 401.858 47,14 km² (18,20 sq mi) 8.525 /km² (22.080 /sq mi)
Seodaemun-gu (서대문구; 西) 355.765 17,60 km² (6,80 sq mi) 20.214 /km² (52.350 /sq mi)
Seongbuk-gu (성북구; ) 460.511 24,57 km² (9,49 sq mi) 18.743 /km² (48.540 /sq mi)
Seongdong-gu (성동구; ) 325.251 16,85 km² (6,51 sq mi) 19.303 /km² (49.990 /sq mi)
Songpa-gu (송파구; ) 649.888 33,89 km² (13,09 sq mi) 19.176 km² (49.670 /sq mi)
Yangcheon-gu (양천구; ) 485.098 17,40 km² (6,72 sq mi) 27.879 /km² (72.210 /sq mi)
Yeongdeungpo-gu (영등포구; ) 24,56 km² (9,48 sq mi)
Yongsan-gu (용산구; ) 239.235 21,87 km² (8,44 sq mi) 10.939 /km² (28.330 /sq mi)

Religió[modifica | modifica el codi]

Estàtua budista a Jogyesa

Les dues religions majoritàries de Seül són el budisme i el cristianisme. Altres religions, com el xamanisme o el confucionisme, últimament es veuen més com a penetrants filosofies socials que com a religions.

Educació[modifica | modifica el codi]

Educació superior[modifica | modifica el codi]

Hi ha un gran nombre d'universitats a la ciutat, essent la Seoul National University la que actualment gaudeix un major prestigi de tot al país.

Les altres universitats de la ciutat són:

Yonsei University (연세 대학교; 延世大學校) , Sung Kyun Kwan University , King Sejong University , Korean National University of Physical Education , Korean National University of Arts , Korea University , Chungang University , Chugye University for the Arts , Dankuk University , Dongduk University , Dongduk Women's University , Duksung Women's University , Hankuk University of Foreign Studies , Hansung University , Hanyang University , Hanyang Women's University , Hong-ik University , Induk University , Konkuk University , Kookmin University , Kang-woon University , Kyunggi University , Kyunghee University , Myongji University , Sahmyook University , Sangmyung University , Seogyeong University , Seoul University , Seoul Women's University , Sogang University , Songshin Women's University , Sookmyung Women's University , Soongsil University

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

El Taekwondo és l'esport nacional de Corea i a Seül s'hi troba el Kukkiwon, també conegut com la Federació Mundial de Taekwondo (WTF), el quartel general de taekwondo.

Competicions internacionals[modifica | modifica el codi]

Seül ha organitzat els Jocs Asiàtics de 1986, els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 i els Jocs Paralímpics d'estiu de 1988. També ha sigut una de les ciutats que allotjaven partits de la Copa del Món de Futbol de 2002 (concretament, l'Estadi de la Copa del Món de Seül va allotjar la cerimònia d'obertura i el primer partir de la competició).

Futbol[modifica | modifica el codi]

Els principals clubs de futbol locals són:

  • Futbol masculí
Nivell Lliga Club Estadi local
1a Divisió K-League FC Seoul Seoul World Cup Stadium, Nord de Seül
2a Divisió National League Nowon Hummel FC Madeul Stadium, Nord de Seül
3a Divisió Lliga K3 Seoul United FC Jamsil Olympic Stadium, Sud de Seül
  • Futbol femení
Nivell Lliga Club Estadi local
1a Divisió Lliga-WK Seoul City Women's FC per determinar

Ciutats Agermanades[modifica | modifica el codi]

Seül té moltes ciutats agermanades:[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Korean Statistical Information Service (Korean) > Population and Household > Census Result (2010) > Population by Administrative district, Sex and Age / Alien by Administrative district and Sex, Retrieved 2 June 2010.
  2. Thomas Brinkhoff, www.citypopulation.de; South Korea, The registered population of the South Korean provinces and urban municipalities Registered population 2007-12-31. Retrieved on
  3. «서울표기 ''首爾''로…중국, 곧 정식 사용키로 :: 네이버 뉴스» (en plantilla:ko icon). News.naver.com, 2005-10-23. [Consulta: 2012-02-10].
  4. «'Seoul' morphs into Chinese 'Shouer'». Chinadaily.com.cn, 2005-01-20. [Consulta: 2012-02-10].
  5. «goodcharacters.com». goodcharacters.com.
  6. «BBC Weather - Country Guide» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2006-04-23.
  7. «Asian Games» (en anglès). Consell Olímpic d'Àsia, 2010. [Consulta: 16 novembre 2010].
  8. «Història dels vots per escollir les seus olímpiques» (en anglès).
  9. «S Korea chooses new capital site» (en anglès). BBC, 11 agost 2004. [Consulta: 31 maig 2012].
  10. Park, Chung-a. «Foreign Population in Seoul Stands at 175,000». Korea Times, 2007-07-24 [Consulta: 6 gener 2008].
  11. Govern Metropolità de Seül. «International Cooperation: Sister Cities» (en anglès).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 34′ 08″ N, 126° 58′ 36″ E / 37.56889°N,126.97667°E / 37.56889; 126.97667