Hangul
El hangul (
Tot i que el hangul té una "aparença" logogràfica a ulls no avesats, és en realitat fonemàtic. Cada bloc sil·làbic del hangul consisteix en com a mínim dues lletres alfabètiques, anomenades jamo. Aquest sistema compta amb 24 signes bàsics, 14 consonants i 10 vocals, que combinats donen 5 consonants dobles i 11 diftongs. Històricament n'hi havia més que han quedat obsolets.
Taula de continguts |
Origen [modifica]
El rei coreà Sejong el Gran (1397 - 1450) va crear l'alfabet hangul en veure que els seus súbdits només podien comunicar-se oralment ja que els caràcters xinesos no eren capaços d'expressar els termes coreans pel que fa a pensaments i sentiments.[1][2]
El sistema d'escriptura emprat en aquells moments (l'idu) era molt complicat, i només estava a l'abast dels homes de la privilegiada aristocràcia, que tenien l'educació i el temps necessaris per a poder-se dedicar al seu aprenentatge i, així, poder llegir i escriure amb fluïdesa.[3]
El rei, doncs, va crear el hangul com un sistema senzill de lectura i d'escriptura per a combatre l'elevada taxa d'analfabetisme del seu poble i, gràcies a això, va aconseguir que quedés pràcticament eradicat.
Estructura de l'escriptura Hangul [modifica]
Les paraules escrites en Hangul estan compostes per síl·labes, i aquestes al seu torn en tres parts: un so inicial, un so mig i en general un so final.
Hem de dibuixar un quadre imaginari on formarem la síl·laba i ubicar la primera vocal o consonant en la part superior esquerra d'aquest. Si la vocal que segueix la primera lletra és horitzontal, es col·loca sota d'aquesta; si és vertical, a la dreta. El so final (o última lletra de la síl·laba) ha d'anar sota, sempre que sigui consonant.
Per exemple: amor en coreà es diu: Sa-rang = 사랑
El primer que hem de fer és identificar les síl·labes. Després, ubiquem la primera lletra de la primera síl·laba (ㅅ) en la part superior esquerra. Després col·loquem la vocal (ㅏ). Com aquesta és vertical, la posem a la dreta de la primera consonant; la nostra síl·laba quedaria així: 사 (sa) .
El pas a seguir és construir la segona síl·laba. Ubiquem la primera lletra (ㄹ) en la part superior esquerra del quadre imaginari. Llavors procedim a col·locar la vocal (ㅏ) a la dreta de la primera lletra. I posem l'última consonant (ㅇ) sota (recordem que en una síl·laba l'última lletra, si és consonant, s'ubica sota). La nostra síl·laba quedaria així: 랑.
Unim les síl·labes, i la nostra paraula és llesta: 사(sa)+랑(rang) = 사랑(sa-rang).
Un altre exemple:
A Corea, a l'ós li van assignar el següent caràcter: 곰 (Gom) Per formar aquesta síl·laba, s'ubica la consonant ㄱ (G) en la part superior esquerra, després se situa la vocal ㅗ (o) sota de la consonant, ja que aquesta última és una vocal horitzontal. I finalment es col·loca la consonant ㅁ (m) a la part inferior.
ㄱ(k)+ㅗ(o)+ㅁ(m)= 곰(gom).
D'aquesta manera es poden escriure totes les paraules coreanes i no coreanes.
Ordre de traços [modifica]
Totes les lletres hangul segueixen les normes de la cal·ligrafia coreana i xinesa. ㅇ i ㅎ fa servir un cercle, que no es troba en els caràcters xinesos però que es troba en estils en cursiva.
Per a les vocals ioditzades, que no és mostrat, el traç curt està simplement doblat.
Noms [modifica]
Noms oficials [modifica]
El nom modern Hangeul és un terme encunyat per Ju Sigyeong el 1912, que significa "gran escriptura" en coreà arcaic i "escriptura coreana" en el modern. No pot ser escrit en hanja, encara que la síl·laba Han es pot escriure com a 韓 amb el significat de "coreà". Es pronuncia/hanɡɯl/ (IPA) i pot ser romanitzat de les següents maneres:
- Han-geul en la Romanització Revisada de l'Idioma Coreà. El govern sud-coreà usa aquest sistema a totes les seves publicacions oficials en anglès i fomenta el seu ús. Moltes publicacions recents han adoptat aquest sistema.
- Han’gŭl en McCune-Reischauer.
- Hankul en la Romanització Yale.
El seu nom original va ser Hunmin Jeong-um (hangul, 훈민정음. Els nord-coreans prefereixen anomenar-lo Chosŏn'gŭl (조선글) a causa dels diferents noms de Corea.
Noms col·loquials [modifica]
- Jeongeum, abreviació de l'oficial Hunmin Jeongeum
- Urigeul (우리글 "la nostra escriptura") s'usa en ambdues repúbliques coreanes, mes no pels no coreans.
L'Han-geul va ser ocasionalment denigrat per aquells que van preferir el tradicional Hanja (漢字) fins a principis del segle XX d.C.:
- Eonmun (언문 諺文 "escriptura vernacular").
- Amgeul (암글 "escriptura femenina"): 암 és un prefix que indica feminitat. La dona va ser considerada inferior a l'home a la Corea tradicional.
- Ahaegeul (아해글 "escriptura de nens")
Jamo [modifica]
Jamo ((자모; 字母) són les lletres que conformen l'alfabet han-geul. El nom “jamo” prové de mo-eum (“vocal”; 모음; 母音; literalment so mare ) i ja-eum ("consonant"; 자음; 子音 o so fill, literalment).
Són 51 i es compon de:
- 21 vocals
- 10 vocals simples (om)
- 11 diftongs
- 30 consonants
- 14 consonants simples
- 5 consonants dobles
- 11 consonants complexes
| consonants simples | ㄱ | ㄴ | ㄷ | ㄹ | ㅁ | ㅂ | ㅅ | ㅇ | ㅈ | ㅊ | ㅋ | ㅌ | ㅍ | ㅎ |
| k/g* | n | d | l/r | m | b/p* | s/t* | (-ng)* | j | ch' | k' | t' | p' | h | |
| consonants dobles | ㄲ | ㄸ | ㅃ | ㅆ | ㅉ | |||||||||
| kk | tt | ALIGN="center" | ALIGN="center"| | pp | ss | jj | ALIGN="center" | ALIGN="center"| | ||||||
| grups consonàntics | ㄵ | ㄶ | ㄺ | ㄻ | ㄼ | ㄽ | ㄾ | ㄿ | ㅀ | ㅄ | ||||
| nj | nh | lg | lm | lb | ls | lt | lp | lh | bs | |||||
| vocals simples | ㅏ | ㅓ | ㅗ | ㅜ | ㅡ | ㅣ | ㅐ | ㅔ | ㅚ | ㅟ | ㅢ | |||
| a | eo | o (oo)* | u (uu)* | eu (u)* | i | ae | e | oe | wi | ui | ||||
| vocals iotitzades i diftongs | ㅑ | ㅕ | ㅛ | ㅠ | ㅒ | ㅖ | ||||||||
| ya | yeo (yoo) | yo | yu (yuu) | yae | ye | |||||||||
| ㅘ | ㅝ | ㅙ | ㅞ | |||||||||||
| wa | weo | wae | we | |||||||||||
| Lletres simples | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Consonants | Vocals | ||||||||
| Jamo | Nom | Romanització | Pron. | API | Jamo | Nom | Rom. | Pron. | API |
| ㄱ | 기역 (giyeok) | g / k | gu / k | [k-]/[-k̚] | ㅏ | 아 (a) | a | a | [-a-] |
| ㄴ | 니은 (nieun) | n | n | [n-]/[-n] | ㅑ | 야 (ya) | ya | ya | [-ja-] |
| ㄷ | 디귿 (digeut) | d / t | d / t | [d-]/[-t̚] | ㅓ | 어 (eo) | eo | o (o ouvert) | [-ʌ-] |
| ㄹ | 리을 (rieul) | r davant de vocal, l davant de consonant o final de paraula. | r/l | [ɾ-]/[-ʎ] | ㅕ | 여 (yeo) | yeo | yo (o ouvert) | [-jʌ-] |
| ㅁ | 미음 (mieum) | m | m | [m-]/[-m] | ㅗ | 오 (o) | o | ô | [-o-] |
| ㅂ | 비읍 (bieup) | b / p | b/p | [b-]/[-p̚] | ㅛ | 요 (yo) | yo | yô | [-jo-] |
| ㅅ | 시읏 (siut) | s / t | s/t | [s-]/[-t̚] | ㅜ | 우 (u) | u | ou | [-u-] |
| ㅇ | 이응 (ieung) | ng | ng | [-ŋ] | ㅠ | 유 (yu) | yu | you | [-ju-] |
| ㅈ | 지읒 (jieut) | j / t | dj/t | [tɕ-]/[-t̚] | ㅡ | 으 (eu) | eu | eu | [-ɯ-] |
| ㅊ | 치읓 (chieut) | ch / t | tch/t | [tɕʰ-]/[-t̚] | ㅣ | 이 (i) | i | i | [-i-] |
| ㅋ | 키읔 (kieuk) | k | kh | [kʰ-]/[-k̚] | |||||
| ㅌ | 티읕 (tieut) | t | th | [tʰ-]/[-t̚] | |||||
| ㅍ | 피읖 (pieup) | p | ph | [pʰ-]/[-p̚] | |||||
| ㅎ | 히읗 (hieut) | h / t | h / t | [x-]/[-t̚] | |||||
| Lletres compostes | |||||||||
| Consonants dobles | vocals compostes | ||||||||
| Jamo | Nom | Romanització | Pron. | API | Jamo | Nom | Rom. | Pron. | API |
| ㄲ | 쌍기역 (ssanggiyeok) | kk | k appuyé | [kʼ-]/[-k̚] | ㅐ | 애 (ae) | ae | è | [-ɛ-] |
| ㄸ | 쌍디귿 (ssangdigeut) | tt | t appuyé | [tʼ-]/[-t̚] | ㅒ | 얘 (yae) | yae | yè | [-jɛ-] |
| ㅃ | 쌍비읍 (ssangbieup) | pp | p appuyé | [pʼ-]/[-p̚] | ㅔ | 에 (e) | e | é | [-e-] |
| ㅆ | 쌍시옷 (ssangsiot) | ss | s appuyé | [sʼ-]/[-t̚] | ㅖ | 예 (ye) | ye | yé | [-je-] |
| ㅉ | 쌍지읒 (ssangjieut) | jj | tch appuyé | [tɕʼ-]/[-t̚] | ㅘ | 와 (wa) | wa | wa | [-wa-] |
| Grups consonàntics | ㅙ | 왜 (wae) | wae | wè | [-wɛ-] | ||||
| Jamo | Nom | Romanització | Pron. | API | ㅚ | 외 (oe) | oe | wi | [-wi-] |
| ㄳ | 기역 시옷 (giyeok siot) | ks | x | [-k̚]/[-ks-] | ㅝ | 워 (weo) | weo | wo (o ouvert) | [-wʌ-] |
| ㄵ | 니은 지읒 (nieun jieut) | nj | ndj | [-n]/[-ntɕ-] | ㅞ | 웨 (we) | we | wé | [-we-] |
| ㄶ | 니은 히읗 (nieun hieut) | nh | nh | [-n]/[-nx-] | ㅟ | 위 (wi) | wi | wi | [-wi-] |
| ㄺ | 리을 기억 (rieul giyeok) | lg | lg | [-ʎ]/[-ʎg-] | ㅢ | 의 (ui) | eui | euil | [-ɰi-] |
| ㄻ | 리을 미음 (rieul mieum) | lm | lm | [-ʎ]/[-ʎm-] | |||||
| ㄼ | 리을 비읍 (rieul bieup) | lb | lb | [-ʎ]/[-ʎb-] | |||||
| ㄽ | 리을 시옷 (rieul siot) | ls | ls | [-ʎ]/[-ʎs-] | |||||
| ㄾ | 리을 티읕 (rieul tieut) | lt | lt | [-ʎ]/[-ʎtʰ-] | |||||
| ㄿ | 리을 피읖 (rieul pieup) | lp | lph | [-ʎ]/[-ʎpʰ-] | |||||
| ㅀ | 리을 히읗 (rieul hieut) | lh | lh | [-ʎ]/[-ʎx-] | |||||
| ㅄ | 비읍 시옷 (bieup siot) | bs | ps | [-p̚]/[-ps-] | |||||
- Nota:
Cada consonant en han-geul correspon a un sol fonema en l'idioma coreà. Tanmateix, aquestes poden variar de pronunciació per a oïdes estrangeres . La primera consonant indica la pronunciació que s'escolta al començament de la paraula, i la segona, quan no sigui així.
Per exemple, en el cas de la paraula 비비다, que significa fregar, s'escolta com pibida. Recordem que els coreans reconeixen un només fonema ㅂ (bieup) en les dues síl·labes, i no els són diferents, com solem pensar. De forma anàloga, en castellà pot posar-se un exemple amb paraules com "dida". La primera D correspon a una consonant dental oclusiva sonora, i la segona D a una dental fricativa sonora. Per a un catalanoparlant, la lletra D té sempre la mateixa pronunciació encara que la fem de diferent forma sense si més no adonar-nos d'això.
- Existeixen tres regles bàsiques per formar paraules en coreà:
- Ha de començar amb una consonant.
- Conté almenys una vocal i una consonant.
- Cada síl·laba ha de poder ser escrita en un quadrat.
La lletra ㅇ (ieung) és un cas particular. S'usa com consonant muda al principi de síl·laba per poder complir la primera regla. En canvi, al final de síl·laba, es pronuncia com ng, anomenat yet-ieung, que va arribar a fondre's en un sol amb el ieung amb el pas del temps.
- El caràcter ㄱ es pronuncia k o també g si es troba entre vocals.
- La consonant ㅂ sona sempre b excepte el final de síl·laba, on es diu p.
- ㅅ es pronuncia com s. Tanmateix, al final de síl·laba sona com t.
- Algunes consonants són aspirades, és a dir, van seguides d'un buf d'aire. Això passa amb ㅊ, ㅋ, ㅌ i ㅍ (ch', k', t' i p', respectivament)
- La vocal ㅗ es romanitza com o i es pronuncia com una o llarga.
- ㅜ Esta vocal es romanitza com uo però es pronuncia com una u llarga.
- ㅡ Se romanitza com eu encara que es pronuncia com u tancada (sense separar les dents).
Vegeu també [modifica]
- Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític
- Llista de blocs sil·làbics moderns del hangul
- Diada de l'alfabet coreà
Referències [modifica]
- ↑ Fischer, Steven Roger. A history of writing (en anglès).
- ↑ «Breu explicació del hangul» (en castellà).
- ↑ Origen del hangul a la Wikipedia anglesa (en anglès) [1]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hangul |
- «Origens lingüístics i filosòfics de l'alfabet coreà a WrightHouse» (en anglès).
- «Escriptura i romanització del coreà a UniLang» (en anglès).
- «Introducció al coreà a LangIntro» (en anglès).
- «Informació sobre l'hangul a LinguaPrismo» (en castellà).
- «El coreà al web KBS World» (en castellà).