Corea del Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
조선민주주의인민공화국
(朝鮮民主主義人民共和國)
Chosŏn Minjujuŭi Inmin Konghwaguk
República Popular Democràtica de Corea
Bandera Escut
Lema nacionalPoderosa i pròspera gran nació
HimneAegukka
Capital
(i major ciutat)
Pyongyang
39° 02′ N, 125° 45′ E / 39.033°N,125.750°E / 39.033; 125.750Coord.: 39° 02′ N, 125° 45′ E / 39.033°N,125.750°E / 39.033; 125.750
Idiomes oficials Coreà
Gentilici nord-coreà, nord-coreana
Govern Monarquia absoluta,[1] unipartidista, dictadura totalitària
  President Etern
Líder Suprem
President del Presídium de l'Assemblea
Premier
Kim Il-sung
Kim Jong-un[nb 1]
Kim Yong-nam[nb 2]


Pak Pong-ju
Independència
 
del Japó
el 15 d'agost de 1945 
Superfície
 -  Total 120,540 km2 
 -  Aigua (%) 4,87%
Població
 -  Est. jul. 2010 22.757.275  (50è)[nb 3]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 184,4 /km2 (-)
Moneda Won (KPW)
Fus horari (UTC+9)
Domini internet .kp 
Codi telefònic 850
  1. Kim Jong-un és la persona més poderosa de l'estat. Entre d'altres, deté el títol de President de la Comissió Nacional de Defensa de Corea del Nord.
  2. Kim Yong-nam és el Cap d'Estat per a assumptes exteriors; el traspassat Kim Il-sung posseeix el títol oficial de "President Etern de la República".
  3. Dades del World Factbook

Corea del Nord és el nom amb què és coneguda la República Popular Democràtica de Corea (RDPC), un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat septentrional de la península de Corea. Limita al nord predominantment amb la Xina, excepte una petita àrea al nord-est, on ho fa amb Rússia; a l'est està banyada pel mar del Japó i a l'oest pel mar Groc. La frontera meridional és amb Corea del Sud, amb la qual va formar un sol estat fins al 1948.

La capital és Pyongyang, amb més de tres milions d'habitants, i les ciutats principals són Hamhung, Chongjin i Nampo, totes amb més de mig milió d'habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Corea del Nord
Mapa de 1996

La dominació japonesa sobre Corea va acabar amb la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Corea va quedar llavors dividida en dues parts pel paral·lel 38: l'URSS va prendre el control de la part Nord, i els Estats Units de la part Sud. No obstant això, els dos bàndols van ser incapaços d'acceptar la implantació del Joint Trusteeship a Corea. Això va conduir a que el 1948 s'establissin dos governs independents, un al Nord i l'altre al Sud, cadascun reclamant la seva sobirania sobre la totalitat de la península.

Les creixents tensions entre els governs del Nord i del Sud van desembocar en la Guerra de Corea quan el 25 de juny de 1950 l'exèrcit de Corea del Nord va creuar el paral·lel 38 (que actuava de frontera) i va atacar per la força. La guerra va continuar fins al 27 de juliol de 1953, quan el Comitè de les Nacions Unides, els voluntaris de la República Popular de Xina i Corea del Nord van signar l'armistici de la Guerra de Corea. Una zona desmilitaritzada va ser establerta per a separar els dos països.

Corea del Nord va ser dirigida des de 1948 per Kim Il-sung fins a la seva mort el 8 de juliol de 1994. Després, el 8 d'octubre de 1997, el seu fill Kim Jong-il va ser nomenat Secretari General del Partit dels Treballadors Coreans. L'any 1998 va ser nomenat President de la Comissió Nacional de Defensa i la seva posició fou declarada com "el càrrec més alt de l'Estat". Generalment les relacions internacionals van millorar. Fins i tot va haver-hi una històrica cimera Nord-Sud el juny del 2000. No obstant això, les tensions han tornat a fer-se visibles amb la represa per part de Corea del Nord del seu programa d'armes nuclears.

Durant el mandat de Kim Jong-il a la fi de la dècada dels 90, l'economia del país va descendir considerablement i l'escassetat de menjar es va fer evident en nombroses àrees. Segons algunes organitzacions d'ajut, un desconegut però gran nombre de persones van morir com a conseqüència de la fam, intensificada per un col·lapse en el sistema de distribució de menjar. Nombrosos nord-coreans creuaren il·legalment a la Xina a la recerca de menjar.

Corea del Nord és un dels llocs més aïllats del món, amb severes restriccions en l'entrada i sortida del país. La premsa és controlada per l'Estat, i la ideologia Juche, que consisteix en no dependre dels altres, és la més impulsada pel govern.

El 10 de febrer de 2005 Corea del Nord va declarar que posseïa armes nuclears. Aquest anunci va provocar una gran consternació i peticions de tot el món que anul·lés el seu programa nuclear. El 9 d'octubre de 2006 Corea del Nord va realitzar un assaig nuclear, consistent en una explosió atòmica subterrània. Aquesta prova nuclear va provocar, a través de l'ONU, la condemna unànime de la comunitat internacional.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Corea del Nord es troba a la meitat nord, a partir del paral·lel 38, de la península de Corea. Està vorejada per dos mars: a l'oest pel mar de l'Oest (o Mar Groc) i la badia de Corea; i a l'est pel mar de l'Est (o Mar del Japó). La part Nord de la península on es troba Corea del Nord té nombroses serralades i muntanyes, separades per valls profundes i estretes. A la costa oest predominen les planes. El punt més alt del país és el pic del Paektu-sant, a 2774 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Entre els rius més importants es troben el Tumen i el Yalu, els quals formen la frontera Nord amb Xina.

La ciutat més gran de Corea del Nord és la seva capital, Pyongyang (o P'iŏ*ngyang). Altres ciutats a destacar són: Kaesŏng, en el sud; Senseŭiju, en el nord-oest; Wŏnsan i Hamhŭng en l'est; i Ch'ŏngjin en el nord-est.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Corea del Nord és més fred que el de Corea del Sud. El tipus de clima de Corea del Nord és continental humit amb pluges de tipus monsònic. El clima de Pyongyang amb un total de 934 litres de pluja anual i una temperatura mitjana anual de 10,7 °C, és representatiu del de tot el país:

Mes gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Temp. màx. mitj. / °C -0,8 2,4 8,9 17,1 22,6 26,7 28,6 28,9 24,7 18,2 9,4 1,7
Temp. min. mitj. / °C -10,7 -7,8 - 1,8 4,9 10,9 16,5 20,7 20,5 14,3 6,7 -0,3 -7,2
Precipitació mitjana / mm 12,2 11,0 24,7 49,9 72,2 90,3 275,2 212,8 100,2 39,9 34,9 16,5
Font : Worldweather.org

Organització politicoadministrativa[modifica | modifica el codi]

La torre de Juche a Pyongyang

Divisió administrativa: Des del 2005, Corea del Nord es divideix en dues ciutats de govern directe.(Chikhalsi; 직할시; 直轄市), tres regions especials i nou províncies. (Els noms s'han romanitzat d'acord amb el sistema McCune-Reischauer que és l'oficialment utilitzat a Corea del Nord; el redactor de la versió anglesa d'aquest article també va utilitzar els noms del 2003 del mapa de Corea de National Geographic).

Ciutats de govern directe[modifica | modifica el codi]

  • P'yŏngyang (P'iŏngyang Chikhalsi; 평양 직할시; 平壤直轄市)
  • Rasŏn (Rajin-Sŏnbong) Chikhalsi (라선 (라진-선봉) 직할시; 羅先 (羅津-先鋒) 直轄市)

Regions especials[modifica | modifica el codi]

Províncies[modifica | modifica el codi]

Ciutats importants[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

La capital és Pyongyang, amb 3.255.388 habitants.[2] Altres ciutats són Hamhung, 670.000 hab.; Chongjin, 530.000 hab.; Sinudji, 330.000 hab.; Kaesong, 310.000 hab. (1986).

Els coreans del Nord i del Sud, que probablement són una branca del tronc tungús, van patir amb el pas dels segles influències dels conquistadors xinesos i mongols. En comparació a la majoria dels països asiàtics, crida l'atenció l'homogeneïtat ètnica i cultural: no existeixen minories diferenciades. El govern aplica mesures per garantir aquesta homogeneïtat.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia nordcoreana és de caràcter socialista, sent la major part d'empreses del país propietat de l'Estat. Aquest destina un elevat nombre de fons a la indústria pesant, principalment la metal·lúrgica. En l'agricultura destaca el cultiu d'arròs.

Està previst iniciar una obertura econòmica a l'exterior, permetent l'entrada de capital estranger (en la línia de Xina). El març de 2006 es va organitzar un gran viatge de negocis per a inversors estrangers.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Temple coreà de típica estructura arquitectònica

A Corea del Nord la cultura tradicional és especialment protegida. La llibertat religiosa és un dret constitucional; les més habituals són el budisme, el confucianisme, el chondokio (que combina elements budistes amb cristians), i a les regions interiors, cultes xamànics tradicionals.

La Federació General de Sindicats és l'única central obrera, mentre la Unió de Treballadors Agrícoles uneix els camperols.

Esports[modifica | modifica el codi]

Els esports més practicats són el judo i el tennis de taula (la jugadora Kim Hyang va ser subcampiona olímpica a Atenes). També és un esport molt popular el bàsquet, esport que compta en aquest país amb diverses normes pròpies.[3]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Festa nacional: 9 de setembre, dia de la República (1948)
  • Forces armades: 1.127.000 efectius (1993).
  • Altres forces revolucionàries: 3.800.000 (Guàrdia Vermella de Camperols); 115.000 (Tropes de Seguretat, dependents del Ministeri de Seguretat Pública).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]