Iraq

De Viquipèdia

الجمهورية العراقية
(Al-Jumhuriyya al-Iraqiyya)
كۆماری عێراق
(Komara Iraqê)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Allahu Akbar (Déu és gran)
Idiomes oficials	Àrab, kurd1, turcman i assiri
Capital	Bagdad2 33° 20′ N, 44° 26′ ECoordenades: 33° 20′ N, 44° 26′ E
Ciutat més gran	Bagdad
Govern President Primer Ministre	República federal Jalal Talabani Nuri Al Maliki
Superfície  - Total  - Aigua (%)	437.072 km² (57è) 1,1%
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	26.074.906 (44è) - 59 hab/km² (112è)
Moneda	Dinar iraquià (IQD)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+3) (UTC+3)
Independència  - de l'imperi Otomà  - del Regne Unit  - dels Estats Units	1 d'octubre del 1919 3 d'octubre del 1932 Prevista pel 2009
Himne nacional	Mawtini3 (La meva Pàtria)
Domini internet	.iq
Codi telefònic	+964
Gentilici	Iraquià, iraquiana
1 És la primera llengua de tres regions kurdes. 2 La capital de les regions autònomes kurdes és Arbil. 3 Els kurds tenen l'himne Ey Reqîb.

L’Iraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República d'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya, escolteu-ho (?)), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península àrab. Comprenent la desembocadura dels rius Tigris i Èufrates, és sovint anomenat Bilad ar-Rafidain (el país dels dos rius, Mesopotàmia). Bagdad n'és la capital.

Fa frontera amb l'Iran a ponent, Kuwait al sud-oest, Aràbia Saudita al sud, Jordània i Síria a l'est i Turquia al nord. La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.

Al llarg de la seua llarga història, l'Iraq ha estat el centre dels imperis accadi, assiri, babilònic i abbàssida, i part dels imperis aquemènida, macedònic, sassànida, raixidun, omeia, mongol, otomà i britànic.^[1]

Des de la invasió de l'Iraq de 2003, una coalició multinacional, principalment nord-americana i britànica, ha ocupat l'Iraq. El conflicte subseqüentment ha tingut gran transcendència: l'augment de la violència civil, política desglossament, l'eliminació i execució de ex-president Saddam Hussein, i els problemes en el desenvolupament de l'equilibri polític, econòmic i l'ús de les reserves de petroli del país. Aquesta situació de conflicte que s'ha desencadenat en els darrera anys han situat a Iraq com el segon país més inestable del món;^[2] el primer és Sudan.^[3]

Taula de continguts 1 Història 1.1 Esdeveniments 2 Política 3 Geografia física 3.1 Entorn natural 4 Subdivisió administrativa 5 Economia 6 Demografia 7 Esports 8 Referències 9 Vegeu també 10 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Esdeveniments

• Octubre de 1936 - Cop d'estat del general Bakr Sidqi
• 14 de juliol de 1958 - Cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com Revolució del 14 de juliol.
• 1963 Cop d'estat del general Abdul Salam Arif, que va fer assassinar Abdul Karim Qassim.
• 1979 Després d'eliminar l'oposició, Saddam Hussein ocupa el govern d'Iraq.
• 15 d'octubre de 2005 - S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.

[edita] Política

[edita] Geografia física

El territori d'Iraq comprèn l'extrem septentrional del desert d'Aràbia, fins a les faldes meridionals dels Monts Zagros, al nord. Està travessat per dos rius de traçat NW-SE, el Tigris i l'Èufrates, que mitjançant una sèrie de planes al·luvials d'elevada fertilitat acaben desembocant al golf Pèrsic tot formant un delta.

• Superfície geogràfica: 437.073 km²; aprixmadament el temany de l'estat de California
• Costa: la costa d'Iraq és de només 58 km. Prop seu hi havia aiguamolls, que foren però dessecats durant els anys 90.
• Principals ciutats:
  • Bagdad,la capital (3,8 milions d'hab., estimat l'any 1986).
  • Bàssora
  • Mossul
  • Karkuk
  • As Sulaymaniyah
  • Irbil
• Topografia: Iraq té planes al·luvials, muntanyes i desert.
• Clima: el clima és majoritariament calurós i sec

[edita] Entorn natural

Iraq és un país desèrtic en gran part, tot i que conté també, en menor extensió, altres biomes: bosc mediterrani al bosc del Mediterrani oriental, a l'extrem nord-est; bosc templat de frondoses al bosc estepari de les muntanyes Zagros a l'extrem nord-est; prats a l'estepa de l'Orient Pròxim, al nord; i les prats inundats a la maresma al·luvial del Tigris-Eúfrates, al sud-est. La resta del territori es divideix, segons la WWF, en les sigüents ecorregions:

• Desert arbustiu de Mesopotàmia, al centre del país.
• Desert i muntnyes xeròfiles de l'Aràbia i el Sinaí, al sud.
• Desert i semidesert del Golf Pèrsic, en un petit enclavament a la frontera amb Kuwait.
• Deserts i semideserts tropicals del mar Roig, en dos enclavaments del sud-oest, a la frontera amb l'Aràbia Saudí.
• Desert i semidesert del sud de l'Iran, a l'extrem sud-est, a la frontera amb l'Iran.

[edita] Subdivisió administrativa

L'Iraq està dividit en 18 províncies (muhafazat, en singular muhafazah):

1.Província de Bagdad 2.Província de Salah ad-Din 3.Província de Diyala 4.Província de Wasit 5.Província de Maysan 6.Província de Bàssora o Al-Basrah 7.Província de Dhi Qar 8.Província d'al-Muthanna 9.Província d'al-Qadisiyah

10.Província de Babil 11.Província de Karbala 12.Província de Nadjaf o An-Najaf 13.Província d'al-Anbar 14.Província de Ninawa 15.Província de Dahuk 16.Província d'Arbil 17.Província d'at Ta'mim 18.Província d'as Sulaymaniyah

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Iraq

L'economia d'Iraq es basa en l'exportació de petroli. El teixit productiu local es troba molt malmès pels anys de guerra i els esforços se centren en la reconstrucció de la indústria bàsica i el comerç de primera necessitat, amb ajuda internacional.

[edita] Demografia

El 75% dels habitants del país són àrabs, amb una important minoria kurda (més del 15% del cens total) i altres pobles a les zones de muntanya del nord^[4]. Al voltant del 95% de la població és musulmana, amb fortes divisions entre xiites i sunnites. Més d'un milió i mig d'iraquians han hagut de fugir del seu país per la guerra i una xifra similar està desplaçada de casa seva (refugiats interns)^[5].

Evolució demogràfica :

• 1867 : 1,3 milions.
• 1895 : 1,9 mil.
• 1914 : 2,6 mil.
• 1919 : 2,9 mil.
• 1933 : 3,5 mil.
• 1945 : 4.611.400 (cens)
• 1958 : 6.488.000
• 1979 : 12.650.000
• 1987 : 16.335.200 (cens)
• 1997 : 22.018.000 (cens)

[edita] Esports

• Iraq als Jocs Olímpics
• Selecció de futbol d'Iraq

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Forces de l'Iraq Lliure

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iraq

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Iraq: [[n:{{{1}}}|{{{1}}}]]

• Govern de l'Iraq, lloc web oficial (en àrab i anglès).
• Web del Parlament de l'Iraq (àrab), (anglès)
• Iraq al web de l'Encyclopaedia Britannica (anglès)
• L'Iraq al Projecte de Directori Obert

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Lliga Àrab
Algèria | Aràbia Saudita | Bahrain | Comores | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Iemen | Iraq | Jordània | Kuwait | Líban | Líbia | Marroc | Mauritània | Oman | Palestina | Qatar | Síria | Somàlia | Sudan | Tunísia

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan | Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Benín | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units | Gabon | Gàmbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Moçambic | Níger | Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola | Algèria | Aràbia Saudita | Emirats Àrabs Units | Equador | Iraq | Iran | Indonèsia | Kuwait | Líbia | Nigèria | Qatar | Veneçuela |

Aquest article és un esborrany sobre l'Iraq. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.

...