Arsàcides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides. Fundada vers el 250 aC per Arsaces I de Pàrtia, la dinastia va conservar el tron fins a l'any 224 de la nostra era i va aconseguir l'expulsió dels romans en temps de l'emperador Macrí, vençut per Artàban V. Aquest, però, va ser vençut al seu torn per Ardaixir I, el que va suposar la fi dels arsàcides i l'adveniment dels sassànides. Una branca de la dinastia també va regnar sobre Armènia a partir del 54 dC fins al 428.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Els seus parentescs són algunes vegades dubtosos, però en general cal distingir tres línies a Pàrtia, la línia d'Armènia, i reis arsàcides a Atropatene i potser altres llocs.

La línia principal rep el nom del seu fundador, Arsaces I de Pàrtia (249-247 aC) i continua amb Arsaces II o Tiridates I (247-214 aC), el seu fill Artaban I (214-196 aC), i el fill d'aquest Fraapatios (196-181 aC). S'atribueix a aquest rei l'origen de la branca de reis d'Armènia amb un fill de nom Valarsaces o Valarshat, però els reis d'Armènia eren en realitat descendents d'Artaxes.

Fraates I (181-173 aC), Mitridates I el gran (173-136 aC), Artaban II (127-124 aC) i Maukisres (87-77 aC) foren fills seus.

Fraates II (136-127 aC) i Sanatrokes I (77-69 aC) foren fills de Mitridates I, i Mitridates II (124-87 aC) ho era d'Artaban II

Fraates III (69-57 aC) era fill de Sanatrokes, i va tenir dos fills: Mitridates III (57-52 aC) i Orodes I (52-37 aC)

Aquest darrer fou el pare de Pacoros I (42-38 aC) i de Fraates IV (37-2 aC)

Fraates IV va deixar sis fills: Vonones I (7-10), Seraspadane, Rodaspes, Gev, Fraates i Fraataces o Fraates V (2 aC-5 dC).

Vonones I fou el pare de Meherdates o Mitridates IV (49). Seraspadames fou el pare de Tiridates II (32-29 aC i 28-26 aC). I Gev fou el pare de Gotarces II (47-51)

La línia principal s'extingeix aquí. La filiació d'altres reis és incerta.

La línia femenina s'inicia amb Artaban III (10-36, 37-39 i 40-42) que va deixar quatre fills: Arsaces, Orodes, Artaban i Vardanes I (42-46); aquest darrer fou el pare de Vonones II (51).

Vonones II va deixar tres fills: Pacoros, rei d'Atropatene, Tiridates I d'Armènia (53-54, 55-58 i 62-100) i Vologès I (51-77). El més conflictiu és el primer perquè uns el identifiquen amb el rei Pacoros II (79-105) i altres el fan un personatge diferent, net de Vologès I.

Vologès I va deixar tres fills: Vardanes, Vologès II (77-79) i Artaban IV (80-90). La línia de Vologès serà la que ens portarà als darrers reis, però abans cal continuar amb la línia de Bardanes: aquest va tenir tres fills, Pacoros, Osroes I (105-115 i 117-129) i Mitridates IV (115-116 i 129-140). Pacoros ha estat identificat con el rei Pacoros II (79-105) encara que això és poc clar i probablement erroni. És possible en canvi que fos el pare dels reis armenis Axidares (100-113) i de Partamasiris (113-114), i en tal cas el Pacoros d'Atropatene no hauria tingut successió. Mitridates fou el pare de Sanatrokes II ) (associat 115-116 i 129-139). Axidares d'Armènia fou el pare de Partamaspades (116-117) que després fou rei d'Osroene (118-123).

La línia de Vologès II va continuar amb el seu fill Vologès III (140-147), el seu fill Vologès IV (147-191), i el fil d'aquest Vologès V (191-208 o 209), que va deixar dos fills: Vologès VI (208 o 209-228) que va governar a l'Orient fins a la conquesta persa, i Artaban V (209-226) que va governar a l'Occident fins al 226. El seu fill, Artavades (226-231) fou el darrer rei part de la dinastia arsàcida de Pàrtia però aquesta va continuar a Armènia fins finals del segle IV.

Llista de reis arsàcides de l'imperi Part[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsàcides