Atropatene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Atropatene és el nom amb el que es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià. Durant l'imperi Persa, el país formava part de Pèrsia integrat en la satrapia de Matiana (XVIII) i la de Caspiana (XI) mentre la Mèdia cal buscar-la en aquest temps a l'est de la Matiana. Vers el 331 aC la Matiana havia esdevingut la Mèdia.

Alexandre el Gran va entrar a la regió de la Mèdia el 330 aC i en va donar el govern a Atropates o Atròpat, que era el sàtrapa i antic general de Darius III, vers el 329 aC.

Atròpat, a la mort d'Alexandre (323 aC) i del repartiment de Triparadisos (320 aC), en què li va tocar la part nord de Mèdia, va establir un regne independent, conegut aviat com a Mèdia Atropatene o simplement com Atropatene. La capital fou Gazaka.

A part de Atròpates (vers 328-280 aC) es coneix el seu successor Artabas o Artabazus (vers 275 aC) i Artabarzanes (vers 222-211 aC) al que Antíoc el gran va imposar un tractat desavantatjós el 220 aC.

Després del 211 aC fou vassall dels selèucides però es desconeix que va passar internament; vers el 180 aC el país va quedar en mans dels armenis fins que el 140 aC fou ocupat pels parts.

Vers l'any 100 aC apareix un rei de nom Artabas o Artavasdes i després segueix Gotarces, un arsàcida que fou rei de Partia del 91 al 78 aC. Vers el 85 aC el dinasta local, Darius, es va sotmetre a Tigranes II d'Armènia, del que fou el gendre. A començaments del 67 aC el rei d'Atropatene, Mitridates (rei de Partia el 58 aC per quatre anys), fou enviat contra Capadòcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l'estiu ja dominava una bona part del país, però la guerra va a començar a anar malament i el 66 aC Tigranes va quedar sota protecció romana i Atropatene va restablir de fet la seva independència.

Mitridates, en arribar al tron de Partia, va donar el regne a Ariobarzanes. Vers el 35 aC sota Antoni, l'Atropatene va esdevenir client romà. La filla del rei, anomenada Iotape, es va casar amb el rei d'Armènia Alexandre Heli (fill d'Antoni i Cleòpatra). Amb l'ajut part, Artaxes II va recuperar el tron armeni (32 aC) i a més va rebre el regne d'Atropatene (Artaxes I) del seu aliat i protector rei de Partia (30 aC).

L'any 2 aC, mort el rei d'Armènia Artavasdes IV en un combat, els romans van donar la corona armènia a Ariobarzanes, fill del rei Artabas d'Atropatene, d'origen mede i que fou acceptat pels nobles degut a les seves bones qualitats; l'any 4 Ariobarzanes (II d'Atropatene) va morir en un accident i les dues corones van passar al seu fill, anomenat Artabas o Artavasdes (II d'Atropatene) que fou assassinat dos anys després. Llavors Atropatene i Armènia van agafar camins separats i a la primera apareix un rei de nom Ariovast, possible germà de Artavasdes II. Diversos prínceps arsàcides van governar després: Artaban que des del 12 era rei dels parts; Vonon, rei dels parts el 51; Pacorus i d'altres. El regne vassall part va subsistir fins a la conquesta sassànida el 226.

Llista de reis d'Atropatene[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atropatene Modifica l'enllaç a Wikidata