Uganda
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: For God and My Country | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès | ||||
| Capital | Kampala |
||||
| Ciutat més gran | Kampala | ||||
| Govern | República sense partits Yoweri Museveni Apolo Nsibambi |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
236 040 km² (81è) 36 330 km² (15,39%) |
||||
| Població - Estimació 2000 - Cens - - Densitat |
24 699 073 (42è) - 105 hab/km² (65è) |
||||
| Moneda | xíling ugandès (UGX) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+3) (UTC+3) |
||||
| Independència |
Del Regne Unit 9 d'octubre de 1962 |
||||
| Himne nacional | Oh Uganda, Land of Beauty | ||||
| Domini internet | .ug | ||||
| Codi telefònic | +256 |
||||
| Gentilici | Ugandès, ugandesa | ||||
La República d'Uganda és un país del centre d'Àfrica. Limita a l'est amb Kenya, al nord amb el Sudan, a l'oest amb la República Democràtica del Congo, al sud-oest amb Rwanda i al sud amb Tanzània. Al sud i a l'est del país es troba el Llac Victòria, que comparteix amb Kenya i Tanzània.
Uganda va prendre el seu nom de l'antic regne de Buganda, el qual comprenia una part del sud del país, incloent-hi la capital Kampala.
Taula de continguts |
[edita] Història
És poc coneguda la història d'Uganda abans de l'arribada dels primers no africans encara que és coneguda la presència humana a l'àrea almenys des del primer mil·lenni a.C.
Quan els àrabs i els europeus van arribar el segle XIX trobaren una sèrie de regnes en la zona, suposadament fundats al segle XVI. El més extens i el més important d'aquests regnes era Buganda, el qual encara existeix avui com una part d'Uganda. Els altres foren els d'Ankole, Bunyoro i Toro.
La zona fou col·locada sota l'administració de la Companyia Britànica de l'Est d'Àfrica en 1888 i va ser governada com un protectorat pel Regne Unit des del 1894 fins la independència el 1962.
El 1966 l'aleshores primer ministre Milton Obote va subvertir la constitució declarant-se President, encetant una era de cops i contra-cops que es va allargar fins ben avançats els anys 80. El 1971 un cop d'estat va col·locar al poder a Idi Amin que va governar recolzant-se en els militars gairebé una dècada. La seva estada al poder va tenir un cost estimat de 300.000 morts. A més va expulsar la emprenedora minoria índia i pakistanesa d'Uganda. El seu regnat va acabar gràcies a una invasió de Tanzània el 1979. La situació no va millorar gaire amb el retorn de Milton Obote, que va estar deposat de nou el 1985.
L'actual president, Yoweri Museveni, ocupa el poder des del 1986 i és vist com membre d'una nova generació de líders africans. Una relativa estabilitat ha estat establerta al país, tret del nord on continua actuant Exercit de Resistència del Senyor.
Uganda s'ha vist implicada en els conflictes dels estats veïns com Ruanda o la República Democràtica del Congo.
Uganda destaca per haver donat la resposta més efectiva contra el HIV entre el països africans.
[edita] Govern i política
El president d'Uganda, actualment Yoweri Museveni, és tant el cap de govern com el cap d'estat. El president designa un primer ministre que l'ajuda en els seus quefers. El parlament esta constituït per l'Assemblea Nacional, que té 303 membres, 86 dels quals són designats per grups d'interessos, incloent les dones i l'exèrcit. El restant de membres són triats per un període de cinc anys durant les eleccions generals.
Durant dinou anys, a fi d'evitar la violència sectària, els partits polítics han estat prohibits, erò en un referèndum l'any 2006, els ugandesos optaren per cancelar aquesta prohibició i començar una transició cap a la democràcia multipartidista.
[edita] Organització político-administrativa
El territori ugandès es troba dividit en setanta districtes. El juliol de 2006 el número de districtes es va incrementar a 78. A la vegada, aquests districtes s'agrupen en quatre divisions administratives: Nord, Est, Central i Oest. Els districtes deuen el seu nom a la ciutat capçalera. Per exemple, la ciutat de Kampala es troba en el Districte de Kampala. Els antics regnes tradicionals també mantenen la seva presència simbòlica, cultural i ètnica en l'organització político-administrativa del país en un cert reconeixement oficial, sent el més gran el de Buganda.
[edita] Geografia
Tot i que Uganda no té sortida al mar, té accés a diverses masses d'aigua, incloent el llac Victòria, el llac Albert, el llac Kyoga i el llac Eduard. El país es troba a l'est d'Àfrica, sobre un altiplà, en una mitjana de 900 m sobre el nivell del mar.
Malgrat que el clima és tropical, difereix entre les diferents regions del país. Uganda posseeix unes quantes illes en el llac Victòria. Les ciutats més importants del país es troben al sur, incloent la capital, Kampala, i la ciutat d'Entebbe.
[edita] Ecologia
La major part d'Uganda correspon al bioma de sabana. WWF distingeix diverses ecoregions:
- la sabana sudanesa oriental al nord,
- el mosaic de selva i sabana del nord del Congo al nord-oest,
- la sabana arbustiva de Kenya al nord-est, i
- el mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria al centre i sud del país.
Les zones muntanyoses són cobertes de selves i, a major altitut, de praderes de muntanya:
- selva muntanyosa de la falla Albertina i erm de les muntanyes Ruwenzori i Virunga a l'oest
- selva muntanyosa de l'Àfrica oriental i erm muntanyós de l'Àfrica oriental en l'est
[edita] Economia
Uganda té considerables recursos naturals, incloent sòls fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de coure i cobalt. L'agricultura és el sector més important de l'economia, utilitzant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de cafè. Des de 1986 el govern (amb el suport d'altres països i agències internacionals) ha estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'Idi Amin i la posterior guerra civil. Les mesures establertes han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del petroli i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar la inflació, encoratjar la producció i millorar la balança de pagaments.
Durant el període 1990-2001, l'economia va tenir un desenvolupament sòlid, basat en la inversió contínua per a la rehabilitació de la infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de la inflació, millora gradual de la seguretat interior i la tornada d'empresaris exiliats.
La implicació d'Uganda en la guerra de la República Democràtica del Congo, la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes augmenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creixement.
D'acord amb les estadístiques del FMI, el 2004, el PIB per càpita d'Uganda aconseguia els 300 dòlars, un nivell molt més alt que en els vuitanta, pero encara es mantenia a la meitat de la mitjana de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a aquest mateix any aconseguí els 8.000 millons de dòlars.
[edita] Demografia
A Uganda habiten molts grups ètnics diferents, cap dels quals forma una majoria dins de la població total. L'anglès es va convertir en l'idioma oficial després de la independència, tot i que hi ha més de 40 llengües en ús en tot el país. L'idioma en nombre més gran de parlants natius és el ganda, parlat en la regió Buganda, regió que inclou Kampala. L'iteso segueix en quantitat de parlants (4,2 milions), cobrint set districtes de la part oriental del país. El suahili és àmpliament emprat com a llenguage bàsic per al comerç.
La majoria de la població és cristiana dividint-se a parts iguals entre l'església catòlica i les diverses confessions protestants. Hi ha una important minoria musulmana, superior al 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda, entre la minoria asiàtica, es practica l'hinduisme.
El 2007, Uganda tenia una població de 30.262.000 habitants. El 99% era negra, el 0.3% blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% era compost per asiàtics i àrabs. Els idiomes oficials són l'anglès i el suahili. L'esperança de vida és de 51 anys.
La mitjana de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, la qual cosa està provocant un creixement de la població mai vist en la història del país.
[edita] Vegeu també
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
 Afganistan |  Albània |  Aràbia Saudita |  Algèria |  Azerbaijan | .svg){kind=small} Bahrein |  Bangla Desh |  Benín |  Brunei |  Burkina Faso |  Camerun |  Comores |  Costa d'Ivori |  Djibouti |  Egipte |  Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana |  Iemen | .svg){kind=small} Indonèsia |  Iraq |  Iran |  Jordània |  Kazakhstan |  Kirguizistan |  Kuwait |  Líban |  Líbia |  Malàisia |  Malawi |  Maldives |  Mali |  Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria |  Oman | .svg){kind=small} Pakistan |  Palestina | .svg){kind=small} Qatar |  Senegal |  Sierra Leona |  Síria |  Somàlia |  Sudan |  Surinam |  Tadjikistan |  Togo |  Tunísia |  Turkmenistan |  Turquia |  Txad |  Uganda |  Uzbekistan | |
|
