República Democràtica del Congo

De Viquipèdia

Republique Democratique du Congo

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Justice - Paix - Travail (Justícia, Pau, Treball)
Idiomes oficials	Francès
Capital	Kinshasa 04° 24′ S, 15° 24′ ECoordenades: 04° 24′ S, 15° 24′ E
Ciutat més gran	Kinshasa
Govern President Primer Ministre	República semipresidencial Joseph Kabila Adolphe Muzito
Superfície  - Total  - Aigua (%)	2.345.410 km² (12è) 3,3%
Població  - Estimació 2008  - Cens 1938  - Densitat	62.636.000 (21è) 10.217.408 27 hab/km² (148è)
Moneda	Franc congolès (CDF)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET i EET (UTC+1 i +2) CET i EET (UTC+1 i +2)
Independència	de Bèlgica el 30 de juny de 1960
Himne nacional	Debout Congolais
Domini internet	.cd
Codi telefònic	+243
Gentilici	Congolès, congolesa

La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i a vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el tercer país més gran de l'Àfrica. Limita al nord amb la República Centreafricana i el Sudan, a l'est amb Uganda, Rwanda, Burundi i Tanzània; al sud amb Zàmbia i Angola i a l'oest amb l'oceà Atlàntic, l'enclavament de Cabinda (Angola) i la República del Congo. La capital és Kinshasa.

Taula de continguts 1 Història 2 Llengües 3 Flora 4 Fauna 5 Altres 6 Referències 7 Enllaços externs

[edita] Història

Una de les ètnies que habiten el Congo és la dels caçadors i recolectors dels pigmeus, que conviuen amb altres ètnies agrícoles i ramaderes que van arribar posteriorment, com els bantus, que els van desplaçar parcialment.

Fou propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica i després una colònia belga, amb capital a Léopoldville (en honor del rei). Durant l'època de dominació belga la població aborígen va ser explotada a les mines de diamants i a les plantacions de cautxú, en unes condicions pràcticament esclavistes que incloïen pràctiques com les amputacions de la mà. Durant aquest període van morir entre 5 i 15 milions de congolesos^{[cal citació]}. A més els belgues no permetien l'accés a la població originària a l'ensenyament superior, com a part d'una política per mantenir la dependència a la metròpoli.

El 30 de juny de 1960 el país assolí la independència i un dels líders d'aquesta lluita, Patrice Lumumba, va esdevenir Primer Ministre després d'unes eleccions. Poques setmanes després, els governs dels EUA i Bèlgica van orquestrar un cop d'estat que va acabar en l'assassinat de Lumumba i l'arribada al poder de Mobutu Sese Seko. La implicació de la CIA va ser destapada pel senador americà Church, uns anys més tard.^{[cal citació]}

Amb Mobutu el Congo va viure diverses dècades immersa en una dictadura que permetia que les empreses occidentals controlessin el comerç amb les valuoses matèries primeres del país, en el que es pot considerar una forma d'expoli. Més tard una guerra civil va acabar en el destronament del dictador pel líder guerriller Laurent Kabila.

L'any 2005 es va aprovar una nova constitució que, entre altres novetats, reformava la divisió provincial del país.

[edita] Llengües

S'ha calculat que es parlen unes 242 llengües a la República Democràtica del Congo. De totes elles, només quatre posseïxen l'estat de llengua nacional: el kikongo, el lingala, el tshiluba i el swahili.

El lingala va ser establert com a llengua oficial de l'exèrcit sota la dictadura de Mobutu, però des que l'exèrcit es va rebel·lar també s'usa el swahili a l'oest.

El francès és la llengua oficial del país. Es vol implementar com un idioma neutral entre els grups ètnics i per a facilitar la comunicació entre aquests. També són llengües nacionals el koongo, el Lingala, el Luba-Kasai i el Congo Swahili.

Durant el període colonial belga, les quatre llengües nacionals van ser ensenyades a les escoles primàries, cosa que va fer del país un dels pocs a posseir literatura en la seva llengua local durant l'ocupació europea a l'Àfrica.

El SIL International ha llistat 215 llenües pròpies de la República Democràtica del Congo, de les que una és extincta: ^[1]

• Alur: 750.000 parlants al territori Mahagi, al nord-oest de la zona de Djalasiga: a l'antiga província Oriental. També es parla a Uganda.
• Amba: 4500 parlants al sud del llac Albert, a l'antiga província de Nord-Kivu.
• Asoa: 25.474 parlants al territori Rungu, a l'antiga província Oriental.
• Aushi: Es parla a l'antiga província de l'Alt Katanga, a l'est de Lubumbashi.
• Avokaya: 25.000 parlants al territori Faradje, a prop de la frontera amb el Sudan.
• Babango: 2.547 parlants al territori Basoko, a l'antiga província Oriental.
• Baka: 1300 parlants entre el Parc Nacional Garamba i la frontera amb el Sudan, a l'antiga província Oriental.
• Bali: 42.000 parlants (entre el 5 i el 10% monolingües), al Districte de Tshopo, al territori Bafwasende, entre el riu Tshopo, al sud i el riu Ituri al nord.
• Baloi: 20.000 parlants a la zona de Bomongo, a l'antiga província de l'Equador.
• Bamwe: 20.000 parlants al territori de Kungu, a l'antiga província de l'Equador.
• Banda, Mig-Meridional: 2000 parlants al territori Bosobolo, a l'antiga província de l'Equador. També al territori Mobaye.
• Banda, Central-Meridional: 3000 parlants a l'antiga província de l'Equador.
• Banda, Togbo-Vara: 12.000 parlants al nord d'Ubangi, al territori de Bosobolo, a l'antiga província de l'Ecuador. També es parla a la República Centreafricana i al Sudan.
• Bangala: Molt poca gent la té com a priera llenua, a l'antiga província Oriental.
• Bangba: 11.000 parlants als territoris Niangara i Walsa, a l'antiga província Oriental.
• Bangi: 50.948 parlants a l'est del riu Congo, entre Bolobo i Mbandaka. També es parla a la República Centreafricana i a la República del Congo.
• Bangubangu: 171.000 parlants al districte de Kasongo, al territori Kabambare, a l'antiga província de Maniema.
• Barambu: 25.570 parlants al territori Poko, entre el riu Bomokandi i el riu Uélé.
• Beeke: 1000 parlants al districte d'Ituri, al territori Mambasa, a l'antiga província Oriental.
• Bemba: 300.000 parlants a la zona sud-es de la frontera de l'antiga província de Katanga. També es parla a Zimbabwe.
• Bemba: 295.780 parlants a l'antiga província de Kivu Meridional. És una llengua no classificada.
• Bembe: 252.000 parlants al territori Fizi, a l'est del llac Tanganyika, a l'antiga província de Kivu Meridional. També es parla a Tanzània.
• Bendi: 32.000 parlants al territori de Djugu, entre Bunia i Djalasiga, a l'antiga província Oriental.
• Bera: 120.000 parlants al districte d'Ituri, al territori Irumu, a l'antiga província Oriental.
• Bhele: 15.000 parlants a l'est de Butembo, al territori de Lubero, a l'antiga província de Kivu Septentrional.
• Bila: 40.000 parlants al territori Irumu (districte d'Ituri), a l'antiga província Oriental.
• Binji: 165.000 parlatns al territori Kazumba, a l'antiga província de Kasaï Occidental.
• Boko: 21.000 parlants a prop de Mbandaka, a l'antiga província de l'Equador.
• Bolia: 100.000 parlants al nord del llac Mai-Ndombe, a l'antiga província de Bandundu.
• Boloki:4200 parlants a prop d'Mbandaka, a la ribera del riu Congo, a l'antiga província de l'Equador.
• Bolondo: 3000 parlants al sud d'Ubangi, al territori Budjala, a l'antiga província de l'Equador.
• Boma: 20.500 parlants a l'antiga província de Bandumbu.
• Bomboli: 2.500 parlants al sud d'Ubangi, al territori Kungu, a prop del riu Ngiri, a l'antiga província de l'Equador.
• Bomboma: 23.000 parlants al sud d'Ubangi, al territori Kungu, a l'antiga província de l'Equador.
• Borna. És una lengua no classificada.
• Budu: 180.000 parlants al territori Wamba, a l'antiga província Oriental.
• Budza: 226.000 parlants als territoris de Mongala, Bumba i Bongandanga, a l'antiga província de l'Equador.
• Buraka: 1300 parlants al nord-est de Bosobolo, a la ribera del riu Ubangi, a l'antiga província de l'Equador.
• Bushoong: 155.137 parlants als territoris d'Mweka i de Llebo Septentrional, al Kasaï Occidental.
• Buya: 13.000 parlants a la República Democràtica del Congo.
• Buyu: 10.000 parlants al llac Tanganyika, entre Katanga i Kivu Meridional.
• Bwa: 200.000 parlants als territoris de Buta (el centre dels bwa-parlants), Bambesa, Banalia, Aketi i Bondo, a l'antiga província Oriental.
• Bwela: 8.400 parlants a la República Democràtica del Congo.
• Bwile: 12.400 parlants al nord d'Aushi i del llac Mweru, a l'Alt Katanga.
• Chokwe:504.000 parlants a la República Democràtica del Congo. Sobretot a prop de la frontera amb Angola, al sud-est de Bandundu i a les antigues províncies del Kasaï Occidental i de Katanga. També es parla a Angola, Namíbia i Zàmbia.
• Dengese: 8600 parlants al territori Dekese, al Kasaï Occidental.
• Ding: 155.000 parlants al territori d'Idiofa, al riu Kasaï, a la província Bandundu.
• Dongo: 12.900 parlants a l'est de Watsa, a l'antiga província Oriental.
• Dzando: 6000 parlants al sud d'Ubangi, al territori Kungu, a l'Equador.
• Efe: 20.000 parlants als territoris de Mambasa, Watsa, Irumu i Djugu, a Oriental.
• Enya: 15.000 parlants riu Lualaba, entre Kisangani i Kongolo, al territori Ubundu, a l'Oriental.
• Foma: 13.200 parlants a la ribera nord del riu Congo, a prop de Basoko, a l'Oriental.
• Francès: és la llengua oficial del país.
• Fulliru: 300.000 parlants al nord i nor-oest d'Uvira, al territori d'Uvira, al Kivu Meridional.
• Furu: 12.000 parlants al nord ubangi, a l'est de Bosobolo. A l'Equador. També es parla a la República Centreafricana.
• Gbanziri: 3000 parlants al Nord d'Ubangi i al territori de Bosobolo, a l'Equador.
• Gbati-ri: 21.000 parlants al nord de Mungbere, entre Isiro i Watsa, a l'Oriental.
• Gilima: 12.000 parlants al Sud d'Ubangi, al nord del territori de Libenge, a l'Equador.
• Gobu:12.000 parlants al Nord d'Ubangi, al territori Bosobolo, a l'Equador.
• Hamba: 13.000 parlants al territori Lodja, al Kasaï Oriental.
• Havu: 506.000 parlants al territori Kalehe, al Kivu Meridional.
• Hema: 124.650 parlants al districte d'Ituri, als territoris Irumu i Djugu, a l'Oriental.
• Hemba: 180.958 parlants a l'est del territori de Kongolo, a Katanga.
• Holoholo: 15.500 parlants al nord-oest de Kalemie, a Katanga.
• Holu: 5095 parlants a l'extrem sud-oest de Bandundu.
• Hunde: 200.000 parlants als territoris de Masisi i Rutshuru, al Kivu Septentrional.
• Hungana: 400 parlants al territori Bulungu, a Bandundu.
• Joba: 10.000 parlants al nord i nord-oest d'Uvira, al Kivu Meridional.
• Kabwari: 8400 parlants al territori Fizi, al Kibu Meridional.
• Kaiku: 13.000 parlants al districte d'Ituri, al territori Mambasa, a l'antiga província Oriental.
• Kakwa: 20.000 parlants als territoris d'Aru i de Faradje, a l'Oriental.
• Kaliko: 7500 parlants al territori Aru, a prop de la frontera amb el Sudan, a l'antiga província Oriental.
• Kango: 5900 parlnts al riu Uélé, al districte Bas-Uélé, a l'antiga província Oriental.
• Kango: 2000 parlants al districte de Tshopo, al territori Bafwasende, a l'antiga província Oriental.
• Kanu: 3500 parlants a la zona de Kabunga, al territori Walikale, al Kivu Septentrional.
• Kanyok: 200.000 parlants entre el riu Bushimaie i el riu Luembe, al territori de Mwene-Ditu, al Kasaï Oriental.
• Kaonde: 36.000 parlants a l'est del territori de Kolwezi, a Katanga.
• Kari: 1000 parlants al nord del riu Uele, al nord-oest de l'antiga província Oriental. També es parla a la República Centreafricana.
• Kela: 180.000 parlants al territori de Lomela, al Kasaï Oriental.
• Kele: 160.000 parlnts entre els rius Lomami i Congo, al territori Isangi (Oriental).
• Kete: 8400 parlants del nord-est de Mweka, al Kasaï Occidental.
• Kituba: 4.200.000 parlants a les antigues províncies de Bas-Congo i de Bandundu.
• Komo: 400.000 parlants a Maniema.
• Kongo, San Salvador: 536.994 parlants a la República Democràtica del Congo. Al llarg del riu Congo, entre Kinshasa i el nord d'Angola.
• Konjo: Es parla a l'oest de les muntanyes Ruwenzori.
• Koongo: 1.000.000 parlants al Bas-Congo.
• Kpala: 3000 parlants a l'Equador.
• Kusu: 26.000 parlants al sud-est de Maniema.
• Kwami: 400 parlants a Maniema i Kivu Septentrional, entre Kasese i Walikale.
• Kwese: 60.000 parlants a l'oest de Kitwit, a l'est de Bandundu.
• Lala-Bisa: Es parla a l'extrem sud-est de Katanga.
• Lalia: 55.000 parlants al sud-est de l'Equador, al territori Ikela.
• Lamba: Es parla al sud-est de Katanga.
• Langbashe: 3000 parlants al territori Bosobolo, a l'Equador.
• Lega-Mwenga: 44.896 parlants al territori Mwenga a Kivu Meridional.
• Lega-Shabunda: 400.000 parlants als territoris de Shabunda i Pangi, a Kivu Meridional i a Maniema.
• Lele: 26.000 parlants al territori Tshikapa, al Kasaï Occidental i a Bandundu.
• Lendu: 750.000 parlants al districte Ituri, al territori Djugu, a l'oest i nord-oest del llac Albert. També es parla a Uganda.
• Lengola: 100.000 parlants a Ubundu, Lubutu i Punia, a les antigues províncies Oriental i Maniema.
• Lese: 50.000 parlants als territoris de Watsa, Djugu, Irumu i Mambasa, a l'antiga província Oriental.
• Libinza: 10.000 parlants al sud d'Ubangi i al districte de l'Equador, a l'antiga província homònima.
• Ligenza: 43.000 parlants al territori Bumba, a l'Equador.
• Lika: 60.000 parlants als districtes Wamba, Rungu i Upper-Uele.
• Likila: 8400 parlants a la zona de la ciutat de Makanza, a l'Equador.
• Lingala: 2.037.929 parlants a les antigues províncies de Bandundu, Equador i Oriental. És la segona lelngua més parlada a l'Estat. També es parla a la República Centreafricana i a la República del Congo.
• Lobala: 60.000 parlants (molt pocs monolingües) als districtes de Sud Ubangi i Equador.
• Logo: 210.000 parlants al territori Faradje, a l'antiga província Oriental.
• Lombi: 12.000 parlants al districte de Tshopo, al territori de bafwasende, a l'antiga província Oriental.
• Lombo: 10.000 parlants a la zona Isangi, a l'antiga província Oriental.
• Lonzo: 300 parlants al territori Kenge, a Bandundu.
• Luba-Kasai: 6.300.000 parlants. És la principal llengua utilitzada a les antigues províncies de Kasaï Occidental i de Kasaï Oriental.
• Luba-Katanga: 1.505.000 parlants al districte Haut-Lomani, a Katanga.
• Lugbara: 840.000 parlants al territori Aru, a l'antiga província Oriental.
• Luna: 50.000 parlants al territori Lusambo, al Kasaï Oriental
• Lunda: Es parla al Districte de Lualaba i al territori Kahemba, a les antigues províncies de Katanga i Bandundu.
• Lusengo: 42.000 parlants, sobretot als territoris Mankanza, Lisala i Bumba, a l'antiga província de l'Equador.
• Lwalu: 21.000 parlants al territori Luiza, al Kazaï Occidental.
• Ma: 4.700 parlants al nord de Niangara, a prop del riu Kapili, a l'antiga província oriental.
• Mabaale: 42.000 parlants a l'àrea del riu Ngiri, a l'Equador.
• Mamvu: 60.000 parlants a l'oest i al sud-oest de Watsa, a l'antiga província Oriental.
• Mangbetu: 620.000 parlants als territoris de Rungu, Niangara, Poko, Watsa, Wamba i Banalia, a l'antiga província Oriental.
• Mangbutu: 15.000 parlants al sud del riu Kibali i a l'est del riu Moto, al territori Watsa.
• Mayeka: 21.000 parlants, a la frontera amb la República del Congo i de la República Centreafricana.
• Mayogo: 100.000 parlants a l'àrea Isiro i als territoris de Rungu i Wamba.
• Mba: 36.087 parlants al territori Banalia, a la zona de Banjwade.
• Mbala: 200.000 parlants als territoris Bagata i Bulungu, entre el riu Kwango i el riu Kwilu, a Bandundu.
• Mbandja: 351.543 parlants a la província de l'Equador, al Sud Ubangi i al Nord Ubangi i a l'oest del districte de Mongala. També es parla a la República Centreafricana i a la República del Congo.
• Mbesa: 8400 parlants al nord del territori de Yahuma, a l'antiga província Oriental.
• Mbo: 11.000 parlants al territori de Mambasa, al districte d'Ituri.
• Mbole: 100.000 parlants al sud-oest de Kisangani, a l'antiga província Oriental.
• Mfinu: 8400 parlants a Bandundu.
• Mituku: 50.948 parlants a l'oest del riu Lualaba, al territori Ubundu, a l'antiga província Oriental.
• Moingi: 4200 parlants al territori Yahuma, a l'antiga província Oriental.
• Mongo-Nkundu: 400.000 parlants al sud de l'Equadro i al nord-est de Bandundu.
• Mono: 65.000 parlants als territoris de Bosobolo, Nord Ubangi i Libenge, a l'Equador.
• Monzombo: 5000 parlants al sud de Libenge, a la ribera est del riu Ubangi, a l'Equador.
• Mpuono: 165.000 parlants al territori Idiofa, a Bandundu.
• Mündü: 2800 parlants al nord i nord-est de Faradje, a l'antiga província Oriental.
• Mvuba: 5100 parlants al Kivu Septentrional.
• Nande: 903.000 parlants sobretot als territoris de Beni i Lubero, a Kivu Septentrional.
• Ndaka: 25.000 parlants al territori Mambasa, al districte Ituri.
• Ndo: 100.000 parlants al sud del riu Lowa, als territoris Mahagi i Aru.
• Ndobo: 10.190 parlants entre els rius Bomongo i Congo, a l'Equador.
• Ndolo: 8000 parlants al teritori Budjala, a l'Equador.
• Ndunga: 2500 parlnts al territori Lisala, a l'Equador.
• Ngando: 220.000 parlants al nord d'Ikela, a l'Equador.
• Ngbaka: 1.012.184 parlants a l'Equador. TAmbé es parla a la República Centreafricana i a la República del Congo.
• Ngbaka Ma'bo: 11.000 parlants al territori de Zongo, al districte Libenge, a l'Equador.
• Ngbandi Septentrional: 250.000 parlants (75.000 monolingües), als territoris Mobaye, Yakoma i Bondo. També es parla a la República Centreafricana.
• Ngbandi Meridional: 105.000 parlants als territoris de Businga, Budjala, Kungu i Libenge, a l'Equador.
• Ngbinda: 4.200 parlants a la República Democràtica del Congo.
• Ngbundu: 16.000 parlants al territori Libenge, a l'Equador.
• Ngelima: 13.588 parlants als territoris de Banalia i Basoko, a l'antiga província Oriental.
• Ngiti: 100.000 parlants al territori d'Irumu.
• Ngombe: 150.000 parlants als districtes Mongala i Ubangi.
• Ngongo: 4.075 parlants a Bandundu.
• Ngul: 8400 parlants al nord d'Idiofa, al riu Kasaï, a l'oest de Bandundu.
• Ngundu: 5100 parlants a la República Democràtica del Congo.
• Nkutu: 40.000 parlants al nord de Kasaï Oriental.
• Ntomba: 100.000 parlants al nord-est del llac Tumba,a Bandundu.
• Nyali: 43.000 parlants al territori Djugu, al districte d'Ituri.
• Nyanga: 150.000 parlants al territori Walikale, a Kivu Septentrional.
• Nyanga-li: 48.000 parlants al territoria Watsa,a l'antiga província Oriental.
• Nyindu: 8400 parlants a l'oest del llac Kivu, a Kivu Meridional.
• Nzakara: Es parla a la frontera amb la República Centreafricana, al nord-oest del territori Bondo.
• Ombo: 8400 parlants al nord-oest de Kindu, a Maniema.
• Omi: 39.500 parlants al territori Aru, a l'antiga província Oriental.
• Pagibete: 28.000 parlants als territoris Businga, Yakoma, Bumba i Yakomba.
• Pambia: 21.000 parlants al nord de l'antiga província Oriental.
• Pelende: 8400 parlants al territori Kenge, a Bandundu.
• Phende: 420.000 parlants al sud del riu Kasaï, als territoris d'Idiofa i Gungu, a Bandundu.
• Poke: 46.000 parlants al territori d'Isangi, a prop de Kisangani.
• Ruund: 152.845 parlants a Katanga. També es parla a Angola.
• Rwanda: 250.000 parlants a la frontera amb Ruanda, entre el llac Edward i llac Kivu, a Kivu Septentrional.
• Sakata: 75.000 parlants als territoris Kutu, Mushie i Inongo, a prop del riu Lukenie, a Bandundu.
• Salampasu: 60.000 parlants al sud-est de Kasaï Occidental.
• Samba: 4200 parlants al nord del territori de Kasongo-Lunda, a Bandundu.
• Sanga: 431.000 parlants a Katanga.
• Sango: Hi ha pocs parlants a l'extrem nord de l'Equador.
• Seba: 167.000 parlants al territori Kasenga, a Katanga.
• Sengele: 17.000 parlants a l'oest del llac Mai-Ndombe, a Bandundu.
• Sere: 2500 parlnats al nord-est d'Ango. També es parla a la República Centreafricana.
• Shi: 654.000 parlants als voltants de Bukavu.
• So: 6000 parlants al nord de Basoko. També es parla a Uganda.
• Sonde: 96.000 parlants al sud-est de Bandundu, al territori Feshi.
• Songa: Es parla al sud de Kivu.
• Songe: 1.000.000 parlants, al Kasaï Oriental, sobretot a la zona de Kabinda. també a Katanga.
• Songo: 13.000 parlants al territori Bulungu, a bandundu. Segurament també es parla a Angola.
• Songomeno: 50.000 parlants al territori Dekese, a Kasaï Occidental.
• Songoora: 1300 parlants als territoris Kindu, Punia, i Shabunda, a Maniema.
• Suku: 50.000 parlants, al sud de Bandunbu, a l'oest de Feshi.
• Swahili, Congo: 2000 parlants a Katanga, Kivu Septentrional, Kivu Meridional i Maniema.
• Taabwa: 250.000 parlants a Katanga, a prop del llac Tanganyika.
• Tagbu: 17.000 parlants.
• Talinga-Bwisi: 30.890 parlants, a Kivu Septentrional, al territori Beni. Al Parc Nacional de Virunga, a prop de la frontera amb Uganda.
• Teke, Eboo: 454.000 parlants de totes les llengües Teke al Congo. A Bandundo.
• Teke, Ibali: 71.000. També es parla a la República del Congo.
• Tembo: 150.000 parlants a Kivu Septentrional i Meridional. Al territori Kalehe.
• Tembo: 5000 parlants als districtes Sud Ubangi i Equador.
• Tetela: 750.000 parlants a Kasaï Septentrional i a l'antiga província Oriental.
• Tiene: 24.500 parlants a Bandundu, a l'àrea Bolobo.
• Vanuma: 6700 parlants al territori Irumu, a l'antiga província Oriental.
• Wongo: 12.691 parlants als territoris d'Ilebo i Tshikapa, a Kasaï Occidental. també a Bandundu.
• Yaka: 700.000 parlants als territoris Popokabaka i Kasongo Lunda, a Bandundu. També es parla a Angola.
• Yakoma: 10.000 parlants a la República Democràtica del Congo.
• Yamongeri: 13.000 parlants al sud del riu Congo, a l'Equador.
• Yango: 3000 parlants als districtes de Kungu i Libenge, a l'Equador.
• Yansi: 100.000 parlants al territori Bulungu, a prop del riu Loange, a l'antiga província Bandundu.
• Yela: 33.000 parlants al territori Bokungu, a l'Equador.
• Yombe: 669.000 parlants. també es parla a Angola i la República del Congo.
• Yulu: També estan al Sudan.
• Zande: 730.000 parlants. Es parla a l'extrem nord de l'antiga província Oriental. també es parla a la República Centreafricana i al Sudan.
• Zimba: 120.000 parlants al territori Kasongo, a Maniema.

A part, també hi ha la llengua extingida:

• Ngbee: Es parlava a l'antiga províncai Oriental. es parlava als territorisRungu, Niangara, Wamba i Watsa.

A més a més, a la República Democràtica del Congo també es parla: Boguru, Fanagalo, Grec i llengües de la Índia.

[edita] Flora

La vegetació de la República Democràtica del Congo, sobretot en la selva pluvial, és extremadament rica i diversificada.

Els arbres de cautxú de diverses espècies i la palmera d'oli en són plantes autòctones, així com el cafè i el cotó.

Entre els arbres fruiters figuren el bananer i el cocoter.

També són nombrosos els arbres de fustes nobles, amb una gran varietat d'espècies com el tec, el cedre, la caoba i la sequoia.

[edita] Fauna

La vida animal també és abundant i variada, amb importants poblacions d'espècies en perill d'extinció, com els goril·les.

Entre els grans mamífers destaquen els elefants, els lleons, els lleopards, els ximpanzés, les girafes, els hipopòtams, les zebres i els búfals.

Els rèptils són nombrosos, entre els quals cal comptar les serps pitó i els cocodrils.

Entre les variades i abundants espècies d'ocells cal esmentar els papagais, els pelicans, els flamencs, els cucuts i els bernats pescaires.

Són nombrosos els insectes, sobretot les formigues, els tèrmits i els mosquits, com el mosquit anòfel, amfitrió del paràsit de la malària. Un altre insecte portador de malalties infeccioses, que es troba sobretot a les zones de terres baixes, és la mosca tse-tse, que propaga la malaltia de la son.

[edita] Altres

La novel·la La bíblia de l'arbre del verí centra la narració en el període de la independència congolesa.

• Kasai del Sud

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Democràtica del Congo

• Els Pigmeus del Congo Cultura i imatges dels primers habitants del Congo
• Campanya "Congo: perill de riqueses", sobre les dones, els indígenes i els recursos naturals a la República Democràtica del Congo

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.