Mobutu Sese Seko

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mobutu (1973)

Mobutu Sese Seko Nkuku Ngbendu wa Za Banga (Lisala, Congo Belga, 14 d'octubre de 1930Rabat, Marroc, 7 de setembre de 1997) militar i dictador de la República de Zaire. Fou el primer i únic President de la República de Zaire entre novembre de 1965 i març de 1997 i també Comandant en Cap de l'Exèrcit Congolès des de 1965 fins al 1997.

Nascut com a Joseph-Désiré Mobutu, en el si d'una família ètnica de Ngbandi, una de les més petites ètnies en el país i un país remot considerat rústic per un congolès urbà. La mare de Mobutu, Marie Madeleine Yemo, era minyona en un hotel i havia fugit a Lisala de l'harem d'un cap local del llogaret. Allà havia trobat Albérich Gbemani, que treballava de cuiner per un jutge belga, amb el que es casà dos mesos abans del naixement de Mobutu. El nom de Mobutu, amb les seves connotacions de guerrer, fou escollit pel seu oncle. Gbemani morí quan Mobutu tenia 8 anys, i la manca d'informació posterior sobre ell seria utilitzada pels seus crítics per a representar a Mobutu com la progenitura bastarda d'una dona a només un pas de ser prostituta.

L'esposa del jutge belga s'enamorà del noi i l'ensenyà a parlar, llegir i escriure en francès amb soltesa. Yemo depengué de l'ajuda dels parents per a sostenir a llurs quatre fills. Els primers estudis de Mobutu foren a Leopoldville, però la seva mare finalment l'envià amb el seu oncle a Coquilhatville, on assistí a l'escola, un internat catòlic d'una missió. Amb una figura imponent, dominà els esports en l'escola, però també sobresortí en el nivell acadèmic, fins i tot féu córrer el diari de la classe.

Fou conegut per les seves bromes i sentit del humor trapella; un company de classe recordà que quan els sacerdots belgues, la qual llengua matern era el flamenc, quan cometien un error de parla, Mobutu de seguida intervenia per a senyalar l'error. El 1949, Mobutu partí a bord d'una vaixell a Leopoldville, una ciutat considerada un antre de vici per els sacerdots, i trobà una noia. Els capellans el trobaren diverses setmanes més tard, i en finalitzar l'any escolar fou enviat a la Force Publique (l'exèrcit belga-congolès, durant set anys, un càstig per a estudiants desesperadament rebels). Aquest cos era comandat per oficials de la metròpoli, i allà hi aconseguí el grau de sergent.

Després es dedicaria al periodisme (1956), professió en la que assolí a brillar especialment, ja que dos anys després era redactor en cap d'un diari de Leopoldville; per aquesta època comencen llurs activitats polítiques, amb la seva adhesió al Moviment Nacionalista Congolès fundat i dirigit per Patrice Lumumba. Molt aviat destacà dintre del moviment referit, i, a pesar de la seva joventut, en un país on hi mancaven indígenes preparats, arribà a ser un dels homes forts. El 1959 anà a Bèlgica, per assistir a la conferència de taula rodona en torn a la ja propera emancipació del Congo.

Assolida aquesta i vencedor el Moviment Nacional en les primeres eleccions generals celebrades, el nou cap del govern Lumumba l'anomenà ministre de Defensa del primer gabinet congolès (juny de 1960). En tindre lloc el juliol de 1960 diversos incidents provocats per la presència belga en el Congo, Lumumba l'anomenà cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, a les ordres del general Lundula. Profundament anticomunista, Mobutu, havent notat la inclinació antiimperialista i esquerrana de Lumumba, aprofità la seva nova situació de privilegi per prendre el poder el setembre de 1960, després de destituir a Lundula i empresonar Lumumba.

En nom de l'exèrcit, suspengué la constitució per tres mesos i prohibí totes les activitats polítiques. Seguiren uns mesos de profunda confusió interna, en els que destacaren fets tan importants com el moviment secessionista de Katanga, animat pel neocolonialisme, l'entrega, amb el posterior assassinat, de Lumumba al líder katangés Moïse Tshombé, i la intervenció de les tropes de les Nacions Unides i de les grans companyies mineres en els afers interns del país.

Pocs mesos després entregà el poder al president electa Joseph Kasavubu, el qual l'anomenaria, el gener de 1961, comandant en cap de l'exèrcit congolès, amb el grau de general. L'antic periodista, ascendit al generalat en una brunzent carrera militar, complida mercès a les especials circumstàncies internes del Congo, es dedicà fins al 1965 a llurs funcions militars sense, aparentment, intervenir en la política; això no obstant, a principis de 1961 havia fet expulsar als ambaixadors de l'antiga Txecoslovàquia, Ghana i la Unió Soviètica.

Tornà de nou a l'escena política el novembre de 1965, any en què assoleix la destitució de Kasavubu, fent-se nomenar president. Objectiu el seu ric país de les apetències imperialistes, Mobutu nomena en Tshombé cap del govern. Un any després (octubre de 1960), dona un nou gir a la seva política, adoptant actituds de signe nacionalista i destituint en Tshombé, al qual només la fugida a l'estranger salva d'un judici per alta traïció.

El mateix Mobutu se situa al front del poder executiu, en el moment que la situació econòmica del país es troba molt deteriorada, concentrant així en la seva persona tots els poders de l'estat.

Personalitat molt contradictòria, igual que la resta del seu país, no sembla haver pogut desprendre de la xarxa d'influències i interessos mantinguda en aquesta part d'Àfrica des de la proclamació de la independència per països aliens al continent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mobutu Sese Seko