Brussel·les

De Viquipèdia

Bruxelles-ville/Brussel-stad


(En detall)	(En detall)

Localització

L'Ajuntament a la Grand-Place de Bruxelles

País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte

Bèlgica
Brussel·les-Capital
Francòfona/Flandes
-
Brussel·les

Gentilici

brussel·lès

Superfície

32,61 km²

Altitud

13 m

Població (01/01/2006)
• Densitat

144,784 hab.
4.439,87 hab/km²

Coordenades

50° 50′ N, 04° 21′ ECoordenades: 50° 50′ N, 04° 21′ E

Dirigents:
• Burgmestre:

Freddy Thielemans

Majoria política

PS - Ecolo

cdH - Groen!

Escons
LB
PS
Ecolo
cdH-CD&V
Vlaams Belang
Groen!
VU&ID
UDB

47
16
13
9
4
2
1
1
1

Piràmide d'edats
– 0–17 anys
– 18–64 anys
– >65 anys

(01/01/2004)
22,20%
64,32%
13,48%

Estrangers

28,93 (01/01/2004)

Taxa d'atur

23,9% (01/01/2006)

Zona telefònica

02

Web

www.brucity.be

Brussel·les (Bruxelles [bʀysɛl] en francès, Brussel en neerlandès i Brüssel en alemany) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN. És també la seu dels governs i parlaments d'algunes de les entitats federades que componen Bèlgica com la regió de Brussel·les-Capital, la comunitat Francesa de Bèlgica i la regió flamenca.

Encara que Brussel·les fou històricament d'expressió neerlandesa, la ciutat s'ha afrancesat fins al punt d'esdevenir majoritàriament francòfon. Aquest procés, al mateix temps que l'estatut de Brussel·les, ha conduït a un llarg conflicte entre les comunitats francòfones i neerlandòfones, reflctint la situació a nivell nacional.^[1]^[2]

Amb Brussel·les hom fa referència a tres ens diferents:

una de les tres regions de Bèlgica (que tenen cert nivell d'autonomia),
el conjunt dels 19 municipis (commune en francès, gemeente en neerlandès), i
un d'aquests 19 municipis.

Taula de continguts

1 Capital de la regió i de l'Estat
2 Situació geogràfica
3 Situació lingüística
4 Economia
5 Demografia
6 Institucions
7 Història
8 Clima
9 Urbanisme i arquitectura
- 9.1 Art Nouveau a Brusel·les
10 Monuments i llocs d'interès
- 10.1 Museus
11 Brussel·lesos cèlebres
12 Ciutats agermendades
13 Referències
14 Enllaços externs

[edita] Capital de la regió i de l'Estat

Brussel·les comprén una aglomeració urbana de la qual n'és capital, per la qual cosa aquest topònim pot fer referència també a la Regió de Brussel·les-Capital. El municipi de Brussel·les (en francès : Bruxelles-Ville o Ville de Bruxelles ; en neerlandès : Stad Brussel) al qual es refereix aquest article, és un dels 19 municipis que formen la regió. Compta amb una població de 144.784 habitants front als més d'un milió del conjunt de la regió. L'àrea metropolitana reuneix uns 2.090.000 d'habitants. [1]

Només el municipi de Brussel·les abans esmentat té l'estatut de capital del regne de Bèlgica, d'acord amb l'article 194 de la Constitució. Tot i que diverses institucions federals es troben de facto en altres municipis de la regió brussel·lesa, sols Brussel·les ciutat té atorgat el títol de capital de l'Estat. És important distingir-la, tot plegat, de la Regió de Brussel·les-Capital que és una regió de propi dret, tal com Valònia i Flandes,

La ciutat és la seu de les institucions de Flandes i a més capital de les comunitats lingüístiques francesa i neerlandesa.

[edita] Situació geogràfica

Brussel·les ocupa una situació relativament central a Bèlgica, més propera al terç septentrional. En sentit de les agulles del rellotge, dista 90 km. del mar del Nord, 55 de la frontera sud dels Països Baixos, 115 de l'alemanya, 160 de la luxemburguesa i poc més de 60 de la francesa. Es troba aliniada parcialment amb el riu Zenne i els canals Brussel·les Charleroi i Brussel·les-Escalda, en un punt d'encreuament de grans línies d'importància internacional.

L'aeroport internacional més proper es troba a la regió flamenca al municipi de Zaventem al nord-est de la ciutat.

[edita] Situació lingüística

Cartell bilingüe a Brussel·les

Article principal: Situació lingüística a Bèlgica

La llengua vehicular a Brussel·les va ser la varietat brabançona del neerlandès fins les primeries del segle XX. Hores d'ara, tots els municipis de la regió brussel·lesa són oficialment bilingües, però la població autòctona fa servir majoritàriament el francès (85-90%, "lingua franca" de Brussel·les) front a un 10-15% de natius neerlandòfons o plenament bilingües.

Cal recordar que Brussel·les es troba envoltada pel Brabant Flamenc, la qual cosa afavoreix que durant hores d'oficina i en manifestacions culturals el nombre de neerlandòfons sigui molt significatiu.

D'altra banda, l'anglès, que no disposa d'estatut oficial, és la llengua més emprada a les institucions europees, a l'OTAN i un gran nombre d'empreses privades amb seu a Brussel·les. Hi conviu amb destacades comunitats que tenen com a llengua materna l'àrab, el turc, l'italià, el polonès, el grec, l'espanyol, entre d'altres.

[edita] Economia

La ciutat és un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament de Bèlgica, sinó també d'Europa. La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional són principalment industrials; els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de municipis agregats, que formen l'àrea residencial suburbana. En el camp industrial, destaquen la indústria tèxtil, alimentària, d'articles de luxe, química i metal·lúrgica.

[edita] Demografia

Situada aproximadament al centre del país, Brussel·les compta amb al voltant d'un milió d'habitants dels quals una bona part procedeixen d'altres països (2 milions en la seva àrea metropolitana que s'estén per les províncies limítrofes (Brabant). Ciutat oficialment bilingüe; una majoria dels habitants tenen com a llengua quotidiana el francès (90%, d'ells 1/3 el componen els immigrants), i una minoria té el neerlandès (10%).

Brussel·les va tenir una transició (afrancesament) que es va efectuar durant diversos segles, passant de ser una ciutat gairebé enterament neerlandòfona a ser una ciutat majoritàriament francòfona (57% de la població té el francès com a llengua materna davant d'un 7% que té el neerlandès com a primera llengua), que té com a llengua majoritària el francès. Aquesta transformació va començar el segle XVIII, però va prendre la seva amplitud quan Bèlgica va esdevenir independent i Brussel·les va desbordar més enllà les seves muralles.

[edita] segle XIX

Any	1806	1816	1830	1846	1856	1866	1876	1880	1890
Població	73.928	76.969	98.279	123.874	152.828	157.905	161.816	162.498	176.138
Nota: els resultats dels censos 31/12

1853: arxiu adjunt Leopold Districte (Quartier Leopold)
1864: arxiu adjunt Louise (Avenue Louise)

[edita] Segle XX

Jaar	1900	1910	1920	1930	1947	1961	1970	1976
Població	183.686	177.078	154.801	200.433	184.838	170.489	161.080	152.850
Nota: els resultats dels censos a 31/12 i 1970 + 31/12/1976

1921: l'embargament de Cabello Laeken i Neder-Over-Heembeek

[edita] Darrers anys

Any	1977	1980	1985	1990	1995	2000	2005
Població	152.850	143.957	136.569	136.706	135.681	133.859	142.853
Nota: Població a 01/01 - Font: NIS

[edita] Institucions

Brussel·les és la seu de las tres institucions principals de la Unió Europea: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu (però les sessions plenàries també es realitzen a Estrasburg). Per aquestes raons Brussel·les esta considerada oficiosament com la capital de la Unió Europea. També és seu de govern de Bèlgica, de la Borsa i de nombroses organitzacions i organismes internacionals: quarter general de l'OTAN, comitè de les regions de la Unió Europea, Confederació Internacional de Sindicats Lliures i Confederació Mundial del Treball i d'altres. També és un centre d'ensenyament superior, ja que és seu de la Université Libre de Bruxelles, fundada l'any 1834; de la Vrije Universiteit Brussel, del 1970; de la Faculté Universitaire de Théologie Protestante de Bruxelles, del 1942; i de les Facultés Universitaires Saint-Louis, del 1858, i Universitaire Faculteiten Sint-Aloysius, fundada el 1968.

[edita] Història

La ciutat ja era coneguda des del final del segle VII, però no adquirí veritable importància fins que, al segle XI, els comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació a la ruta Bruges-Colònia, al segle XII es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingressà a la Hansa. La ciutat obtingué el 1229 una carta d'autonomia del duc de Brabant Enric I.

Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins el 1795. Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830. També fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Poc temps abans de la independència, Brussel·les era una ciutat demogràficament de parla flamenca (la noblesa i els funcionaris francoparlants constituïen només una tercera part de la població), però culturalment era francoparlant, ja que el flamenc era la parla de les classes populars. Al final del segle XX, però, més de 85-90% dels habitants eren francoparlants i menys d'un 10-15%, flamencs.

Per tal de resoldre l'estatut de Brussel·les, un dels problemes clau de la qüestió lingüística belga, ja que era una de les reivindicacions històriques dels nacionalistes flamencs, la legislació establí, amb les disposicions legals del 1970 i el 1981, un estatut bilingüe per a l'aglomeració de la ciutat (els 19 municipis), que s'ha conservat malgrat les protestes dels nacionalistes flamencs el 1995 en entrar en vigor la reforma constitucional dels Accords de la Saint-Michel que de fet convertia Bèlgica en un estat federal (1993), amb Brussel·les i 19 municipis annexos com una de les tres regions (Regió de Brussel·les-Capital).

[edita] Clima

El clima de la regió de Brussel·les és un clima temperat oceànic^[3], com tot el conjunt de la part occidental de Bèlgica, gràcies a la proximitat de l'oceà Atlàntic i de la corrent del Golf que regula el temps gràcies a la inèrcia calorífica de les seves aigües. El clima pot ser influenciat per vents humits i suaus procedent de l'oceà, però també per d'altres de secs (calents a l'estiu i freds a l'hivern) procedents de l'interior del continent europeu. De mitjana (mitjana feta sobre un període cobrint els 30 últims anys), s'observen una mica més de 130 dies de pluja l'any a la regió de Brussel·les.^[4]

**Clima de la regió de Brussel·les** (Font IRM)
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Dec	Any
Temperatures mínimes mitjanes (°C)	0,7	0,6	2,9	4,8	8,9	11,5	13,6	13,3	10,8	7,6	3,7	2,0	6,7
Temperatures mitjanes (°C)	3,1	3,5	6,3	8,9	13,2	15,6	17,7	17,7	14,5	10,6	6,2	4,1	10,1
Temperatures màximes mitjanes (°C)	5,6	6,4	9,9	13,2	17,7	20,0	22,3	22,5	18,7	14,4	9,1	6,5	13,9
Precipitacions mitjanes (mm)	71	53	73	54	70	78	69	64	63	68	79	79	821 (68)

[edita] Urbanisme i arquitectura

Brussel·les és una ciutat extensa, l'espai disponible per habitant supera la mitjana de les altres capitals europees. Una part important de les construccions, incloent-hi els barris centrals, està composta d'antigues cases de 3 pisos, relativament estretes i llargues i disposades en illots tancats. La majoria d'aquestes cases urbanes són avui dividides en pisos. La capital compta igualment amb nombrosos immobles en estil art-déco. Nombrosos edificis industrials s'han convertit en estudis, sobretot sobre l'eix del canal.

En aquest paisatge urbà s'hi eleven igualment, a més a més dels monuments clàssics de la ciutat, les torres de despatxos moderns (tour du Midi, tour Madou, tour Dexia, tours Belgacom, tour des Finances, WTC, etc.), concentrades als barris de negocis de la ciutat: barri Nord (situat al costat de l'Estació del Nord i sobrenomenat el petit Manhattan), barri europeu, avinguda Louise. Nombrosos parcs embelleixen la ciutat. La proporció d'espais verds públic és relativament important encara que desigualment repartida. Els jardins privats a l'interior de l'illot són nombrosos.

La ciutat presenta igualment nombroses centralitats, de les quals sobretot la part baixa de la ciutat, històricament més popular, i la part alta de la ciutat, més burgesa.

Capella de Marie la misérable (segle XIV)

Obra d'Ernest Delune (1896)

Ciutat jardí Le Logis (1922)

Wolubilis (2005)

Després la Primera Guerra mundial, les destruccions així com el fort creixement demogràfic degut a l'afluència de nous habitants vinguts de les altres regions del país provocaren una crisi de l'allotjament i una extensió ràpida de les superfícies construïdes. És el començament de les construccions d'allotjaments socials i de ciutats jardí a la perifèria de l'aglomeració.

A semblança de nombroses ciutats dels països anglo-saxons, Brussel·les ha conegut des de la postguerra fins als anys 1990 un molt fort moviment de les classes mitjanes i altes, buscant en la perifèria un hàbitat de nivell mentre que el centra, abandonat, es degradava i es feia la presa de nombroses especulacions immobiliàries. Des dels anys 1990 i sobretot els 2000, es produí un ràpid moviment de retorn a la ciutat després de la restauració dels barris centrals.

[edita] Art Nouveau a Brusel·les

La ciutat compta amb nombrosos edificis destacables amb una gran diversitat d'estils, des de les construccions medievals a l'arquitectura contemporània. A partir de la fidel segle XIX apareix un nou estil arquitectural, l'art nouveau del qual Brussel·les esdevindrà una de les capitals gràcies a les obres d'arquitectes de renom dels quals els més cèlebres són : Victor Horta, Paul Hankar i l'interiorista Henry van de Velde, igualment entre altres : Paul Cauchie, Gustave Strauven, Ernest Blerot, Josef Hoffmann, Léon Delune, Paul Hamesse, entre d'altres.

L'estil s'entronca amb l'escola arts and crafts d'Anglaterra i amb la tendència cap a la simplicitat japonesa. Es caracteritza per les línies decoratives sinuoses, la utilització de vidrieres, la talla serpentina en pedra, els frescos florals i la complexes reixes curvilínies. En la dècada de 1890 van sorgir nous barris i més de 2.000 edificis es van construir d'acord amb aquest estil. A molts carrers de Brussel·les es conserven detalls interessants.

Aquests serien alguns dels edificis més destacats amb estil art nouveau:

L'Old England, actual Museu d'instruments musicals

Old England, per la construcció d'aquests antics magatzems, Paul Saintenoy utilitzà, en comptes de maons, vidre i acer.
Hotel Ciamberlani, Paul Hankar va projectar al carrer Defacqz aquest edifici per a Albert Ciamberlani, especialista en esgrafiat, amb qui treballava.
Museu Horta, en l'estudi i llar de l'arquitecte més famós de l'art nouveau destaquen els sinuosos marcs de les finestres i la complexa forja dels balcons.
Hotel Hannon, aquest elegant edifici de 1902 és obra de Jules Brunfaut (1852-1942). En una de les finestres, emmarcades en metall, destaca una insòlita vidriera.
Maison Cauchie, restaurada el 1989, l'habitatge de l'arquitecte Paul Cauchie, al carrer dels Francs, presenta tècnica d'esgrafiat.
Maison Saint Cyr, Gustave Strauven, deixeble d'Horta, va dissenyar aquesta complexa façana de només quatre metres d'amplada.
Hotel Solvay, el 1894 Harta va realitzar aquesta obra per a una família adinerada. Va projectar tots els elements de l'edifici: les columnes de la façana en ferro forjat ocre i daurat, la porta principal de vidre i els poms de les portes decoratius però funcionals.