Els barrufets

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre els personatges de còmic infantil. Per a altres significats, vegeu: Barrufet (desambiguació)

Els barrufets (en la llengua original, francès: Les Schtroumpfs) és una sèrie de còmic infantil (historieta il·lustrada o tebeo) creada pel belga Pierre Culliford "Peyo" (1928-1992), i també el nom dels protagonistes, els barrufets. Aquesta historieta fou adaptada per a la tele en una sèrie de dibuixos animats de Hanna-Barbera amb el mateix nom. Els protagonistes són una mena de follets o nans de color blau molt petits (de tres pomes d'alçada) que viuen al bosc, dins de bolets que fan servir de cases, i van vestits amb pantalons i barretina blanca.

El nom d'aquests personatges en català prové d'un dels noms tradicional per als follets,[1] dimonis o diables,[2] o gnoms[3] en la mitologia catalana, i fou transferida a la historieta pel traductor Albert Jané i Riera el 1967, en la primera traducció del tebeo, que apareix a Cavall Fort.[4][5][6]

La societat barrufeta és un transsumpte de la humana passada pel filtre dels contes infantils clàssics o els mites i amb un to d'humor. Els barrufets es passen el dia treballant i ballant plegats, i està mal vist la peresa o voler infringir les normes.

Guarniments basats en els barrufets a la festa major de Sants (Barcelona)

Història[modifica | modifica el codi]

Els barrufets van aparèixer dins el còmic La flauta dels sis barrufets que protagonitzaven Jan i Trencapins (Johan i Pirlouit en l'original). En aquesta historieta, els protagonistes al recuperar una flauta màgica van trobar-se amb un barrufet. El personatge es va fer molt popular i va néixer la sèrie el 1958.

Des de llavors han aparegut en multitud de mitjans i els col·leccionistes guarden les figures de goma. La ideologia del còmic sovint reflecteix la seva època de creació (la postguerra). Fins i tot va aparèixer un parc temàtic entorn els barrufets.

Els anys 70 els barrufets van saltar al cinema, encara que hi havia hagut una primera pel·lícula en blanc i negre els anys 60. El film, La flauta dels Barrufets encara popularitzà més els personatges. La banda sonora del pel·lícula va ser un èxit internacional. Va ésser composta per Michel Legrand i no pas per Pierre Kartner conegut com el "Pare Abraham". El personatge del Pare Abraham, un home gran, bondadós, vestit de negre, amb barret i abundant barba de patriarca va quedar lligat als Barrufets i aquests apareixien en nombrosos programes de televisió arreu d'Europa cantant les seves cançons.

Els anys 80 la companyia d'animació de Hanna-Barbera va crear una sèrie de televisió de dibuixos animats que va ser emesa a molts països amb un gran èxit. Avui en dia encara s'emet a diversos països. El motiu de crear la sèrie adaptant els còmics originals ve de la fascinació dels líders de l'empresa pels peluixos de barrufets. La sèrie es va emetre a Espanya a partir del 1983, primer a TVE i després als canals autonòmics (a Catalunya dins el Club Super 3).

Els barrufets arreu del món[modifica | modifica el codi]

Els barrufets, de plastilina

Les aventures dels Barrufets s'han adaptat a diverses llengües, traduint-ne el nom dels personatges.

Durant un dinar el 1957 Peyo hauria demanat a Franquin que li acosti una salera de la qual no podia recordar el nom, i ell n'hauria dit un barrufet ("Passa'm el barrufet...!"): la conversa va continuar en barrufet.

Es fa referència a aquest menjar dues vegades en àlbums dels Barrufets. Primer, a El Barrufet financer a la casella 3 de la pàgina 22. Després, en Els Barrufets i el llibre que ho diu tot a la pàgina 8, en què veiem dos Barrufets cercant al llibre l'origen de la paraula "barrufet".

Barrufet es pronuncia gairebé com la paraula alemanya Strumpf que significa "mitjó" (els Barrufets es diuen Schlümpfe (sing. Schlumpf) en alemany). El nom de la dansa Smurf prové directament dels Barrufets (Smurfs en Anglès).

Molts idiomes han adaptat senzillament aquesta paraula a la seva fonètica (com l'anglès "smurf" o "smerfy" en polonès).

El nom català ve d'una antiga paraula per significar "dimoniet" i va ésser usat a Cavall Fort gràcies al traductor Albert Jané, on van aparèixer per primer cop en el número 94 de maig de 1967.[7] Sembla que també va ajudar al bateig el fet que el nom barrufet tingués una sonoritat similar a barretina, que és precisament la peça de roba que cobreix el cap dels barrufets. La televisió valenciana els va emetre amb el nom de pitufets, barreja de les denominacions catalana i castellana.

El vocable castellà "pitufo" és una adaptació de Patufet. A Galícia es manté el nom castellà i es van anomenar: Os Pitufos.

El basc "pottokiak" relaciona els barrufets amb una raça de ponies, per la seva mida petita. Igualment el "dardak" hebreu o el "torpök" hongarès fan referència a éssers petits, com nens o follets respectivament.

Llenguatge[modifica | modifica el codi]

Els barrufets s'expressen en un llenguatge propi, que consisteix a inserir el terme "barrufar" (o el corresponent en altres idiomes) dins la llengua ordinària com a verb universal que reemplaça molts verbs precisos, o també a usar el nom o morfema "barrufa" en comptes de mots corrents. Tampoc no usen paraules malsonants. Els humans no entenen el llenguatge barrufet, només els nens.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Els barrufets són tots iguals, només alguns es diferencien per portar un barret (barrufet cuiner), una flor, un mirall... Representen professions o característiques morals (així per exemple hi ha el barrufet inventor i el rondinaire). Es diu que n'hi ha cent, xifra simbòlica, però n'apareixen molts més.

El líder del poble és el Gran Barrufet, que porta un barret de color vermell i té una barba blanca. Ell marca les normes i controla la màgia. Part dels problemes vénen quan el barrufet de les ulleres (en Savi) intenta igualar-lo. És l'únic barrufet més gran, la resta no creix ni mor, són sempre com nens.

Els barrufets són personatges plans i arquetípics, no evolucionen al llarg de les històries. Cadascú té un rol dins del conjunt (són personatges-funció en termes de narrativa).

Inicialment, l'únic personatge femení era la Barrufeta, creada per l'enemic Gargamel per crear divisió entre els barrufets, introduint-hi l'amor i la gelosia. El Gran Barrufet la transformà en bona, i s'adaptà a la vida del poble. No té relacions amb cap barrufet, tot i que sembla que el Barrufet Forçut se l'estima. A la segona temporada de la sèrie té fills perquè ve la cigonya i altres barrufets es transformen en petits ficant-se dins el rellotge del temps (no hi ha sexe ni naixements a la sèrie, destinada al públic infantil). En Gargamel crea el segon personatge femení, la Barrufina, seguint el mateix mètode que amb la Barrufeta. Finalment, avançada la sèrie, també hi apareix l'Àvia Barrufeta.

Personatges secundaris[modifica | modifica el codi]

Gargamel és un bruixot humà que viu al bosc amb el seu gat Azrael (anomenat així per l'àngel venjador) i que mira de destruir els barrufets (però mai no arriba a trobar el seu poble, allunyat de tot i protegit per la màgia). A vegades surten altres personatges com l'Avi Barrufet, líder d'un altre poble, la Bruixa Foguera, la mare del Gargamel... En alguns episodis els barrufets viatgen al món dels humans (medieval) i hi troben d'altres perills. Hi ha anacronismes propis del món dels nens.

Intertextualitat[modifica | modifica el codi]

Les referències principals són les dels contes populars, com els dels germans Grimm. També apareixen mencions explícites a ACME, la marca dels Looney Tunes, i els superherois Marvel (els dolents volen "dominar el món" i tenir superpoders), pel fet que Hanna-Barbera va ser l'encarregada d'adaptar els còmics a la pantalla petita.

Àlbums[modifica | modifica el codi]

Realitzats per Peyo[modifica | modifica el codi]

  1. Els Barrufets negres
  2. El Senyor de Barrufet
  3. La Barrufeta
  4. L'ou i els Barrufets
  5. El Gallimarsot
  6. El Barrufonauta
  7. L'aprenent de Barrufet
  8. Històries de Barrufets
  9. Clar i Barrubet i Barrufet i català
  10. Sopa de Barrufets
  11. Els Barrufets Olímpics
  12. El Bebè Barrufet
  13. Els Petits Barrufets
  14. L'aerobarrufet
  15. L'estrany despertar del Barrufet gandul
  16. El Barrufet financer

Altres autors[modifica | modifica el codi]

  1. El barrufador de joies
  2. El doctor barrufet
  3. El barrufet salvatge
  4. L'amenaça dels barrufets
  5. El progrés no es barrufa
  6. El barrufet periodista
  7. Els barrufets jugadors
  8. Amanida de barrufets
  9. Un nen al poble barrufet
  10. Els barrufets i el llibre que ho diu tot
  11. La vila del llac dels barrufets
  12. La gran barrufeta
  13. Els barrufets i l'arbre d'or

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrada per Barrufet, 2 al DIEC: Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Entrada per Barrufet, 1 al DCVB: Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactada per Francesc de Borja Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i d'Aina Moll Marquès, 10 vols., Palma, Editorial Moll, 1993. ISBN 8427300255
  3. Entrada per Barrufet, 2 al GDLC: Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. "Els barrufets" a Catàleg del còmic en català.
  5. "Petits i eixerits" a De 0 a 18 anys.
  6. "Barrufa que barrufaràs. Entrevista a Albert Jané" per Alba Girons, a Quaderns. Revista de traducció, número 17, 2010, p. 259-269.
  7. Riera Pujal, Jordi, El còmic en català, Ediciones Glénat, 2011, p. 31.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els barrufets